Arrendaments urbans, prescripció de l'acció per restitució de la fiança, interrupció per reclamació judicial anterior: requisits (3000067/2023)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000279/2023 ORIGEN: 3000067/2023 - 0

NIG: 5300542120230000375

PARTS:

Apel·lant: Sr. Tejera

Representant: Sra. Marti

Advocat: Sr. Mena

Apel·lat: Sr. Andrade

Representant: Sra. Gibert

Advocat: Sra. Castillo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Arrendaments urbans, prescripció de l'acció per restitució de la fiança, interrupció per reclamació judicial anterior: requisits

SENTÈNCIA 000011/2024

Andorra la Vella, el 18 de gener del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per contracte de 28-4-2011, el Sr. Tejera arrendava al Sr. Andrade, representat pel seu fill, Sr. Marti, el local comercial situat a la planta baixa, de l'edifici ubicat a l'XXXX. Aquesta relació contractual s'extingia el 27-4-2018, data en què es procedia a la inspecció del local arrendat, i l'arrendatari retornava a l'arrendador la possessió amb remesa de les seves claus, sense que fins la data però el darrer hagués retornat l'import de la fiança inicialment dipositada, al·legant per això, l'existència de diferents desordres en el bé arrendat.

En aquesta situació, el dia 14-12-2018, la representació processal del Sr. Tejera, articulava una primera demanda jurisdiccional contra el Sr. Marti, interessant la seva condemna a restituir l'import de la fiança esmentada. Aquest procediment resultava definitivament resolt per Sentència d'aquesta Sala de 20-12-2021 (rotlle TSJC-225/2021), que després de constatar que l'arrendador en el contracte subscrit era el Sr. Andrade, confirmava la manca de legitimació passiva del seu fill enfront de la concreta tutela que el demandant articulava.

Posteriorment, el 21-2-2023, la representació processal del Sr. Tejera articulava nova demanda, aquest cop contra el Sr. Andrade, interessant la seva condemna a satisfer l'import de 8.000.- EUR, més interessos i costes.

2.- El 27-3-2023, la representació processal del Sr. Andrade, contestava la demanda formulada de contrari, articulant excepció de prescripció de l'acció i subsidiàriament articulava demanda reconvencional, sol·licitant que principalment s'apreciés l'excepció de prescripció de l'acció formulada i subsidiàriament desestimant la demanda. En aquest segon supòsit, sol·licitava que s'estimés la demanda reconvencional, condemnant la contrapart a pagar la quantitat de 2.069,55.- EUR més els interessos corresponent i més subsidiàriament, en l'eventualitat que es considerés que l'import pel lucre cessant derivat de la manca de cobrament de la renda durant el mes de maig del 2018 no es pogués descomptar de la fiança, sol·licitava la condemna del demandant a pagar l'import de 4.000.- EUR, el tot amb imposició de les costes a la part demandant.

3.- El 26-4-2023, la representació processal del Sr. Tejera contestava la demanda reconvencional articulada, interessant la seva desestimació amb imposició de les costes a la part demandant.

4.- Celebrat el judici oral, l'11-9-2023 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- que estimant l'excepció de prescripció de l'acció entaulada en la demanda de restitució de la fiança lliurada, formulada aquesta pel Sr. Tejera i dirigida contra el Sr. Andrade, s'ha de desestimar la demanda en tots els seus extrems, esdevenint del tot innecessari pronunciar-se sobre la reconvenció articulada segons s'ha raonat anteriorment amb imposició de les costes processals de la primera instància a l'instant del present plet segons s'ha resolt en el darrer Fonament de Dret".

5.- La representació processal del Sr. Tejera ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, interessant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti Sentència acollint íntegrament les pretensions exercitades en el seu escrit rector, segons el següent aparell argumental.

En primer lloc, indica que segons disposa l'art. 257 del CPC, apartat 2, el Tribunal ha de resoldre les qüestions processals que puguin impedir la resolució del procés, de tal manera que l'excepció de prescripció de l'acció articulada s'hauria d'haver depurat en acabar el judici oral i no pas en Sentència. Considera que el Batlle, no havia procedit de conformitat amb les normes del procediment, el que comportava que l'excepció articulada es va desestimar i calia entrar en el fons del litigi.

En segon terme manté que el nostre ordenament no admetia les demandes reconvencionals subsidiàries.

D'altra part, mantenia que l'acció de retorn de la fiança prestada pel seu representat no havia prescrit, considerant per això que el procediment judicial anterior, havia interromput eficaçment el seu còmput. Insistint que aquesta consideració d'interrupció de la prescripció, també va ser admesa implícitament en el moment del judici oral, quan en aplicació de les previsions de l'art. 257.2 del CPC, el Tribunal va resoldre totes les qüestions processals que es van plantejar (entre les quals, la prescripció de l'acció) i no va considerar que fos admissible.

Quant a la doble reclamació articulada per l'adversa considera que les pretensions articulades no podien prosperar: no existia obligació de retornar el local pintat; respecte del quadre elèctric la mateixa part arrendadora va admetre que no n'existia cap en el local i respecte del cost de treta de les plaques, la part demandada no havia proveït prova. En darrer lloc, afegia que les obres relatades no havien gaudit d'autorització comunal.

6.- La representació processal del Sr. Andrade, s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la confirmació de la Sentència dictada amb imposició al recurrent de les costes ocasionades, considerant per això que la fonamentació de la resolució del Batlle s'ajustava a fet i a dret.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Tejera exigeix pronunciar-nos respecte de la conformitat a dret del mecanisme processal emprat pel Batlle per a resoldre l'excepció de prescripció de l'acció articulada per la part demandada. D'altra part, ens haurem de manifestar respecte de la viabilitat de la demanda reconvencional subsidiària articulada i, tanmateix, també haurem de pronunciar-nos respecte si l'acció articulada es trobava prescrita pel transcurs de 3 anys o si l'existència d'un procediment judicial anterior articulat contra el Sr. Marti, amb idèntica causa de demanar i de pretensió, que aquella que aquí s'exercita contra el Sr. Andrade, podia tenir efectes d'interrupció del còmput de la prescripció, és a dir que a partir de la Sentència d'aquesta Sala -20-12- 2021-, l'arrendatari disposaria d'un nou termini de 3 anys, per a reclamar la restitució de la fiança a l'arrendador.

Segon.- Naturalesa de l'excepció de prescripció de l'acció.

El primer motiu de greuge que s'articula intervé respecte de la sistemàtica processal emprada per a resoldre l'excepció de prescripció de l'acció formulada. Concretament, es sosté que en mèrits de les previsions de l'art. 257.2 del CPC, les qüestions processals que es poguessin plantejar s'havien de resoldre durant el judici oral i no se'n podia posposar el seu examen a la Sentència com aquí havia succeït.

L'art. 257.2 del CPC, quan contempla la resolució de les qüestions processals es remet a les previsions dels articles 155 a 161 anteriors que contenen un catàleg d'excepcions processals ("ad processum"), tractant-se totes elles d'irregularitats que en cas de concórrer, constitueixen un obstacle a la prossecució del procés i a la seva finalització mitjançant una Sentència sobre el fons (art. 153.1). Aquestes excepcions però, no es poden confondre amb aquelles altres que es fonamenten en qüestions materials ("ad causam"), de naturalesa substantiva, que en cas de ser apreciades es tradueixen amb la desestimació de la demanda i quina anàlisi resulta indissociable de la qüestió de fons, que es sotmet al Tribunal.

En tal eventualitat i si bé, l'anàlisi de les qüestions processals s'ha de proveir durant l'audiència prèvia o si és el cas al principi del judici oral, l'examen de les excepcions de naturalesa material, i l'excepció de prescripció de l'acció ho és atès que afecta les condicions temporals d'exercici de l'acció, però no pressupòsits processals, ha d'intervenir en la Sentència definitiva que posi fi a la controvèrsia entre els litigants.

En aquesta eventualitat, quan el Batlle no examinava al principi del Judici oral la qüestió relativa a l'excepció de prescripció de l'acció i ho feia en la Sentència definitiva, actuava de conformitat amb el dret sense que res se li pugui retreure per aquesta raó. El primer motiu del recurs s'haurà de rebutjar.

Tercer.- Respecte de l'admissibilitat de la demanda reconvencional articulada amb caràcter subsidiari.

L'articulació de la demanda reconvencional per part del demandant ho era amb caràcter subsidiari, és a dir en l'eventualitat que l'excepció de prescripció de l'acció que introduïa, resultés desestimada. Aquesta excepció resultava acollida per l'òrgan d'instància i en aquesta eventualitat, en mèrits del principi dispositiu inherent al procés civil, dequeia l'objecte de la demanda reconvencional subsidiària.

No obstant i per tal de precisar la qüestió resultant del recurs articulat atesa la recent entrada en vigor del CPC, indicarem que diferents arguments ens aboquen a inclinar-nos per l'admissió de les demandes reconvencionals subsidiàries. En primer lloc, destacarem que el CPC no les exclou expressament, sense que cap dels requisits que fixa respecte de la demanda reconvencional (art. 134 i ss) resulti incompatible amb la formulació d'una demanda reconvencional subsidiària. En aquesta situació, la seva admissió es justifica també segons el principi "pro actione", que s'erigeix en la solució més favorable a l'efectivitat del dret a la tutela judicial efectiva, a partir del moment en què permet al Tribunal resoldre sobre el fons de les qüestions que li són sotmeses, el tot evitant la tramitació de dos plets connexos i evitar així casos de litispendència o prejudicialitat que podrien resultar de la tramitació paral·lela de dos procediments connexos.

Quart.- Excepció de prescripció de l'acció i la seva eventual interrupció.

El recurs d'apel·lació que s'articula no intervé respecte del termini de prescripció de l'acció, sinó que es justificaria en la interrupció del seu còmput.

Quant a les formes d'interrupció de la prescripció, l'ordenament jurídic andorrà només admet la reclamació judicial i el reconeixement del deute per part del deutor. I en el cas que ens ocupa, es tracta de determinar si el procediment que el Sr. Tejera iniciava el 14-12-2018 contra el Sr. Marti, amb idèntica causa de demanar i de pretensió, que aquella que aquí s'exercita contra el Sr. Andrade, podia tenir efectes d'interrupció del còmput de la prescripció, és a dir que a partir de la Sentència d'aquesta Sala -20-12- 2021-, l'arrendatari disposaria d'un nou termini de 3 anys, per a reclamar la restitució de la fiança a l'arrendador.

El litigi anterior s'articulava contra el Sr. Marti. En aquest, apreciàvem la seva manca de legitimació passiva, considerant per això que la seva intervenció en el contracte d'arrendament subscrit, ho fou per compte i ordre del seu progenitor, Sr. Andrade, qualitat aquesta que es trobava expressament indicada tant en el conveni d'arrendament subscrit com també es preveia en les diferents cartes trameses amb posterioritat a la resolució del contracte d'arrendament. Resulta important remarcar respecte d'aquesta reclamació, que l'acció adreçada contra el Sr. Marti es fonamentava expressament en la seva condició de representant de l'arrendador, sustentant-se aquesta en la previsió inserida en la Disposició Addicional Segona de la LAFU, apartat 2, en aquells moments vigent que reconeixia legitimació passiva als administradors, encarregats, porters, guardes o altres persones que l'arrendador hagi posat dins de l'immoble arrendat.

En aquestes condicions no es pot considerar l'acció com a interrompuda atès que encara que l'exercici de la pretensió de restitució de la fiança per part del seu titular demostri la voluntat de mantenir la seva reclamació, la més elemental seguretat jurídica exigeix que la pretensió es dirigeixi contra la persona obligada atès que és l'únic que es pot veure afectat per les vicissituds que en davallen, resultant irrellevant amb aquests efectes, les pretensions articulades contra tercers.

En conseqüència, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació articulat, confirmant la Sentència dictada de manera íntegra.

Cinquè.- En mèrits de les previsions de l'art. 354.2 del CPC, escau imposar al recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Tejera contra la Sentència dictada el dia 11-9-2023 que es confirma íntegrament. Imposem al recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.