OBRES: reclamació de quantitat. Acció directa (6100838/2012)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000189/2021 ORIGEN: 6100838/2012 - 00

NIG: 5300542120150005390

PARTS:

Apel·lant: Vélez

Representant: Sra. Esparza

Advocat: Sr. Arcos

Apel·lat: Escolano

Representant: Sra. Somoza

Advocat: Sra. Cañete

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: OBRES: reclamació de quantitat. Acció directa

SENTÈNCIA 224-2021

Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 11 d'abril de 2013, la representació processal de la societat A, S.L. interposà demanda en reclamació de quantitat, pel procediment ordinari, contra la Comunitat de Propietaris CP, dels blocs A1, A2, A3, A4, A5, B1, B2 i B3, tot sol·licitant la seva condemna a satisfer-li la quantitat de 141.191,24 EUR, quin import corresponia a les factures impagades per treballs realitzats durant els anys 2011 i 2012; augmentant aquesta quantitat amb els interessos legals generats pel deute, i també la seva condemna al pagament de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador i de les altres despeses que portessin causa de la tramitació del litigi.

En data 5 de desembre de 2013, el Tribunal de Batlles va dictar Sentència quina fou però declarada nul·la per aquesta Sala Civil en data 9 juny de 2015, tot ordenant la retroacció del procediment fins al moment immediatament posterior a la presentació de l'escrit de citació judici de primera instància i sense efectuar condemna costes.

La representació processal de la societat A, S.L. interposà novament demanda en reclamació de quantitat i pel procediment ordinari contra la Comunitat de Propietaris CP, dels blocs A1, A2, A3, A4, A5, B1, B2 i B3, tot sol·licitant que fos condemnada a satisfer-li la suma de 141.191,24 EUR corresponent a factures impagades per treballs realitzats durant els anys 2011 i 2012, augmentant-se la referida quantitat amb els corresponents interessos legals i sol·licitant també la seva condemna al pagament de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris de advocat i procurador i altres despeses que portessin causa de la tramitació del litigi.

2.- En data 11 de febrer de 2016, la representació processal de la Comunitat de Propietaris CP va contestar la demanda articulada de contrari, tot formulant les excepcions peremptòries de manca de legitimació activa i passiva i de litisconsorci passiu necessari, tot contestant subsidiàriament en el sentit d'oposar-se a la demanda, sol·licitant la seva desestimació integra i la condemna de l'agent al pagament de les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

3.- En data 16 de novembre de 2020, el Tribunal de Batlles dicta Sentència, en quina part dispositiva, entre altres, estableix:

"DECIDIM

Que estimant substancialment la demanda formulada per la representació processal de la societat A, SL, contra la Comunitat de Propietaris CP, blocs A1, A2, A3, A4, A5, B1, B2 i B3 hem de condemnar i condemnen a aquesta darrera a pagar a la part actora la quantitat total de 140.424,3 EUR, juntament amb els interessos legals devengats des de la data en què la part defenent hagués hagut de contestar la demanda, a saber el dia 11 de febrer de 2016, així com la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocada i procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència".

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Comunitat de Propietaris CP tot insistint, en síntesi, en la manca de legitimació activa del senyor ENTITY_10; en la manca de legitimació passiva de la Comunitat de Propietaris demandada; en la manca de litisconsorci passiu necessari amb els propietaris de les unitats immobiliàries que es van beneficiar d'una part de les obres efectuades o de la persona que les va encarregar; en la impugnació de la prova documental aportada per l'agent per haver-la acompanyat a l'escrit de proposició de proves i no amb la demanda; i respecte al fons planteja que es reclama el pagament de treballs que no van ser encomanats per la Comunitat; manca d'acceptació del preu o pressupost i l'excepció non rite adimpleti contractus; tot sol·licitant l'estimació del seu recurs d'apel·lació, la revocació de la Sentència i la condemna de la societat A, SL al pagament de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit.

5.- La representació processal de la societat agent i recorreguda s'oposa al recurs d'apel·lació interposat, tot sol·licitant la íntegra confirmació de la resolució d'instància i la imposició a la part recurrent de la totalitat de les costes judicials ocasionades en les dues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i les altres derivades de la tramitació dels autes, a acreditar en període d'execució de sentència.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Pel que fa referència a l'excepció peremptòria de manca de legitimació activa

La part recurrent considera que en haver atorgat la societat A, SL l'apoderament a favor del senyor Estany de conformitat amb el contingut de l'article 9.2 del Reglament de societats mercantils de 1983 que fou derogat per la Llei 20/2007, el dit poder va quedar buit de contingut per causa precisament de la derogació del Reglament esmentat.

Per contra, la Sentència entén que l'apoderament especial al seu favor atorgat per la societat A, SL en data 25 de maig de 2001 tot i basar-se en el contingut de l'article 9.2 derogat des del 2007, aquest continua produint efectes per quant no només l'apoderament no ha estat revocat, sinó que en aquest supòsit el dit article continua produint efectes per quant la societat encara no hauria adaptat els seus estatuts a la nova legislació, i tot de conformitat amb el contingut de les Disposicions Transitòries de la Llei 20/2007. No essent tampoc l'apoderament assumit el senyor Estany contrari a la Llei.

Al respecte, la Sala comparteix només el criteri de la Sentència d'instància en el sentit d'entendre la validesa actual de l'apoderament atorgat per la societat A a favor del senyor Estany. I això per quant la pròpia societat afirma a través de la seva representació processal i en l'escrit de contesta a les conclusions d'apel·lació -a l'igual que en la instància- la validesa de l'apoderament per ella efectuat i que, per tant, no va ser revocat, no havent estat invalidat tampoc pel mateix per l'entrada en vigor de la Llei 20/2007, com confirma el certificat de la Notaria senyora Galván, que obra al foli 503.

En tot cas, no consta en autes cap revocació -que tampoc no es pot presumir- del mandat per part de la societat mandant. Ben al contrari, la societat ha manifestat expressament en la present causa la validesa de l'apoderament efectuat.

En conseqüència, aquest greuge ha de decaure.

Segon.- Pel que fa a l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva de de la Comunitat de Propietaris

La Comunitat de Propietaris defenent i ara recurrent fonamenta aquesta excepció en l'argument de no haver estat ella qui contractà a la societat agent, sinó la societat B, SL. (que era en aquell moment l'administradora de la Comunitat).

La Sentència recorreguda considera al respecte que l'excepció decau pel simple fet de què la Comunitat es va aprofitar dels avantatges de les obres i reformes realitzades.

Efectivament, l'acció directa permesa pels nostre ordenament és la que permet que la societat constructora que no ha cobrat de l'empresa que al seu torn la va contractar, pugui reclamar contra el comitent, que en aquest cas és la Comunitat de Propietaris que es va beneficiar de la realització de les obres.

Al respecte, en la Sentència de data 30 de novembre de 2020, rotlle número TSJC-321/19, la Sala va dir: "Segon.- Respecte de la primera de les qüestions litigioses, la sentència apel·lada ha conclòs que no existia una relació contractual entre agent i demandat, ja que el Sr. P va encarregar els treballs de reforma de l'immoble a A, i va ser aquesta darrera qui va subcontractar els diversos industrials que van intervenir en les obres. Atès que aquest pronunciament ha estat consentit per la part agent, la qüestió queda circumscrita a determinar si el subcontractista disposava d'acció directa contra el comitent i, en conseqüència, si aquell ostenta la necessària legitimació activa per formular la demanda.

Com afirma la sentència d'aquesta Sala de 18 de juny de 2009 (TSJC195/08): "En qualsevol cas, si l'agent no va cobrar de la societat que el va subcontractar els treballs efectuats i el propietari de l'habitatge no va pagar l'import d'aquests treballs a "A." amb qui havia contractat, l'agent està legitimat per reclamar al defenent l'import que li sigui degut per aquest concepte en virtut de la denominada acció directa.

L'acció directa faculta a la persona física o jurídica subcontractada per tal que es dirigeixi contra el comitent per exigir-li el compliment de les obligacions que aquest va assumir amb el subcontractant, igual que la persona que contracta amb un altre la realització de determinades prestacions pot dirigir-se contra el subcontractat per aquesta per tal d'exigir-li el compliment de les que va assumir en front del subcontractant, sempre que el comitent no hagi complert amb les seves obligacions en el primer cas o el subcontractat les hagi incomplert en el segon.

Com posa de relleu la Sentència d'aquesta Sala de 13 de març del 1997, i reitera la de 21 d'octubre del 1999, aquesta acció no és més que una modalitat de l'exercici de la actio in rem verso que regula amb caràcter general el Codi 4,26,12 i que recull l'ordenament andorrà per tal d'impedir per raons d'equitat que es porti el principi de relativitat dels contractes fins al punt de permetre que es produeixi un empobriment de qui ha complert les seves obligacions amb l'enriquiment subsegüent de qui no ho ha fet".

Aquesta acció descansa, doncs, en l'existència d'un enriquiment injust del comitent. Sobre aquesta figura, la sentència d'aquesta Sala de 28 d'abril de 2016 (TSJC-222/2015) ha declarat que:

"Aquesta classe d'enriquiment (que forma part de la nostra cultura jurídica i recollit en el nostre Dret històric per estar previst en el Digest, i que ha estat reconegut com a font d'obligacions per la Jurisprudència que ha aplicat les regles clàssiques -"nemo debet lucrari ex alieno damno" (ningú ha d'obtenir lucre del dany aliè, D. 4,3,28), "Nam hoc natura aequum est, neminem cum alterius detrimento fieri locupletiorem" (perquè és equitatiu naturalment que ningú es faci mes ric amb perjudici d altre, D. 12,6,14)- és aquella figura que és contrària a la equitat, que no té una justa causa objectiva. És a dir, aquell enriquiment que no té cap mena de justificació per comportar un augment de patrimoni a una part i la correlativa disminució o empobriment de l' altra part, sense que aquesta hagi de suportar-lo per no haver-hi cap causa legal que l'obligui a fer-ho.

Cal que es produeixi un increment patrimonial d'una persona, que pot ésser un augment patrimonial o bé una manca de disminució del mateix i el correlatiu empobriment patrimonial d'una altra; que existeixi una relació o nexe causal entre l'empobriment i l'enriquiment i que no existeixi causa que motivi l'empobriment patrimonial produït. La institució de l'enriquiment injust que troba el seu origen en las "condictiones" del dret romà i, fonamentalment, en la condictio sine causa.(STSJC 22-4-04 número 2171)".

Per tant, aquest greuge ha de decaure novament.

Tercer.- En relació a l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari:

La part recurrent, modificant l'argumentació invocada en la instància entén que aquesta excepció ha de ser estimada per quant porta causa del fet que s'ha acreditat que diversos treballs s'han efectuat en unitats immobiliàries particulars, sense cap benefici per la Comunitat de Propietaris defenent. L'argument invocat en la instància consistia en què en haver estat la societat B la que havia contractat a la constructora, aquesta havia de ser necessàriament part en el procés.

Efectivament, en tractar-se d'una argumentació nova, aquesta ha de ser rebutjada en base al principi "pendente apellatione, nihil innovatur", de conformitat amb nombrosa jurisprudència d'aquesta Sala, com per exemple la recollida en la Sentència 349/2016, de data 28/9/17, diu:

"Per aquest motiu el recurrent no podrà en el sistema d'apel·lació vigent a Andorra, modificar la seva argumentació ni adduir allò que a la primera instància no va al·legar ni provar el que no ha provat abans, ni plantejar qüestions noves ni fer noves peticions en el recurs.

En efecte, pel que fa qüestions noves, per exemple, és reiterada la doctrina que recorda que el recurs d'apel·lació no és el moment oportú per a introduir qüestions noves, com expressa l'aforisme clàssic: "pendente appellatione, nihil innovatur". La raó última rau en el fet que si les qüestions noves són examinades es situaria en indefensió a una de les parts, amb clara vulneració del dret a la jurisdicció"; no procedeix la seva valoració.

Procedeix, doncs, novament, la desestimació d'aquest greuge.

Quart.- En relació a la impugnació de la prova documental:

Considera la part recurrent, reproduint exactament l'argumentació invocada en la instància, que el fet de no haver aportat l'agent cap document en la demanda i haver-ho fet en el tràmit de proposició de proves, del que no se li va donar trasllat fins al tancament de proves, es deriva que aquests documents no poden ser valorats com a mitjà de prova. En relació, però, a l'informe pericial efectuat pel senyor Tejada, també manifestà que de ser valorat com a prova, se li atorgués el valor de documental i no de pericial.

Al respecte, la Sentència d'instància entén que els documents no són ni fonamentals ni essencials, sinó que s'han aportat a resultes de l'argumentació de la part defenent. Tot afegint que en l'escrit de demanda l'agent es va remetre a la documentació que havia adjuntat a la demanda de data 28 de febrer de 2013, i al que l'adversa havia tingut accés, segons es deriva de l'escrit de conclusions que va presentar en aquell moment.

Certament la nostra jurisprudència és uniforme i reiterada en l'exigència de què els documents essencials s'aportin en els escrit de demanda o de contesta, als efectes de no ocasionar indefensió a l'altra part per no poder articular els seus mitjans de defensa per rebatre la seva eficàcia probatòria.

Ara bé, en aquest supòsit concret, la part avui recurrent va tenir coneixement de la documentació amb el mateix escrit de demanda, ja que l'agent s'hi va remetre i els mateixos formaven part de la demanda inicial de la que, malgrat haver-se declarat la nul·litat, la documentació continuava als autes i va poder ser coneguda i examinada per la part defenent i avui recurrent, no havent-li causat en conseqüència indefensió material el fet de què s'aportés novament en període de proposició de proves.

De fet, la Comunitat de Propietaris en l'escrit de contesta a la demanda es remet expressament a la documentació quina impugnació ara efectua, deixant doncs clar que coneixia el seu contingut, havent pogut també proposar proves en relació a les mateixes, sense que sigui de rebut que a data d'avui, i pel que fa a aquest supòsit concret, pretengui una indefensió inexistent.

La Sentència del Tribunal Constitucional de data 16 d'octubre de 2017, causa 2017-19-RE diu: "Però no totes les infraccions processals tenen rellevància constitucional, sinó només aquelles que per la seva gravetat frustren la finalitat pròpia del procés en un grau tal que deixa de ser un "procés degut" (article 10. 1 de la CA). Com vam dir la sentència del 21 de desembre del 2009, recaiguda en la causa 2009-19-RE: "qualsevol infracció de les regles processals que regulen el dret de defensa no provoca una vulneració del dret constitucional a no patir indefensió. Per tal que es produeixi aquesta vulneració, segons hem declarat en nombroses ocasions, cal que la indefensió sigui real i efectiva i que, a més, no sigui fruit de la negligència d'aquell que denuncia aquesta vulneració". O en la sentència del 7 d'octubre del 2013, recaiguda en la causa 2013-9 i 13- RE, quan es deia "des de la perspectiva constitucional, allò que es vol preservar és la possibilitat real del justiciable de defensar els seus drets i els seus interessos. Si el justiciable ha pogut posar en pràctica aquesta possibilitat, no es produeix cap vulneració constitucional.

Per poder esbrinar si existit indefensió, el tribunal constitucional ha de formar un "judici de conjunt" sobre el procés en sí mateix i sobre la infracció al·legada. Amb el benentès que no es tracta d'enjudiciar-lo des dels paràmetres de la jurisdicció ordinària, si no atenent només a la possible rellevància constitucional dels vicis al·legats."

En relació a l'informe tècnic realitzat pel senyor Tejada, i que obra als folis 470 i ss. dels autes, cal dir que el mateix data del 31 de març de 2016, essent per tant posterior a la demanda presentada i fins i tot a l'escrit de rèplica i contesta a les excepcions oposades que data del dia 3 de març de 2016. En qualsevol cas, la resolució d'instància la valora com a documental, havent manifestat, com hem dit, la part avui recurrent el seu acord al respecte.

En conseqüència, aquest greuge ha de ser també desestimat.

Cinquè.- Quant al fons:

En primer lloc, la part recurrent es refereix a factures que no han estat encarregades per la Comunitat, referint-se concretament a les factures numerades de 2011189, 2011209, 2011206, 2011205, 2011203, 2011202, 2012091 i 2012060 relatives a treballs efectuats en unitats immobiliàries privatives i per un import global de 14.717,37 EUR.

Al respecte la Sentència considera que els treballs foren encomanats per part de la Comunitat de Propietaris que representava l'administradora i que tampoc no queda avalada l'oposició de la comunitat defenent.

En relació a qui va encomanar les obres concretes ara analitzades, del contingut del e-mail que obra al foli 469 es deriva que el senyor Montenegro, en la seva qualitat de president de la Comunitat de Propietaris defenent i avui recurrent va consensuar la realització de les obres amb l'administració de la mateixa, de conformitat amb el contingut de l'article 30.c) de la Llei de la propietat horitzontal, que diu textualment "correspon a l'administrador secretari (..) disposar les reparacions i mesures urgents i donar-ne compte al president"; havent estat aquestes realitzades amb caràcter d'urgència, degut al perill que representava no realitzar-les immediatament, i havent estat adjudicades a A, SL pel preu, confiança i facilitats de pagament. El seu contingut -que posa en dubte la part apel·lant- ve ratificat per la declaració del senyor Zapata, comptable de l'empresa B (B), quan en resposta a l'interrogatori que li fou realitzat a instància de la part agent, foli 640 i ss, manifestà que les obres per les que va ser contractada A, SL, tenien caràcter d'urgència, essent el gruix de les reparacions els balcons que havien baixat uns quants centímetres.

Per tant el President de la Comunitat tenia potestat de la Comunitat per encarregar les obres, i la seva decisió ve justificada pel caràcter d'urgència i necessitat de la seva realització, tant en les xemeneies, balcons, zones comunes i en les unitats immobiliàries de caràcter privatiu, que patien problemes d'humitats.

Sisè.- En relació a les factures que la part recurrent considera que no es poden acceptar:

En primer lloc, la factura número 2011165 (folis 63 i 64), per un import de 15.865,20 EUR, considera que hi ha un error per quant per una mateixa feina es cobra el doble en relació al pis 4t.2a. amb els pisos 4rt.3era, 3er 2a i 3er.3a.

Tenint en compte el concepte facturat: pulir la resta dels balcons i pintar la totalitat de la fusta, les feines descrites no són idèntiques. Al perit de la part agent, Tejada, els preus li semblen adequats (f.475), i la part defenent no aporta cap prova per acreditar la realitat de la seva afirmació. Els dos informes realitzats el senyor Querol, efectuats els anys 2014 (el document 10) i 2013 (l'aportat de número 14), a instància de la Comunitat defenent (folis 315 a 330 i 338 a 356) acrediten l'existència de problemes d'obra als balcons i d'humitats, però en ells no s'avaluen específicament els treballs efectuats per la societat agent.

Setè.- En segon lloc, en relació a la suma de 18.001,77.- euros derivats de les obres detallades en la certificació que obra al foli 444, la mateixa ha estat aportada i la realització de les obres acreditada, havent pogut la part recurrent efectuar les manifestacions que ha considerat convenients al respecte en període de conclusions. Per tant, cap indefensió material se li ha ocasionat .

En relació a la pretesa desproporció de preus, el propi senyor Tejada, en el seu informe de data 31 de març de 2016, que obra als folis 470 i ss, considera que els mateixos són adequats i, per tant que no hi ha cap abús, considerant també el mateix que tots els treballs s'han efectuat conformement a la lex artis, el que porta a desestimar el greuge fonamentat en l'excepció "non rite adimpleti contractus" invocada per la part recurrent.

Vuitè.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar la imposició de les costes processals generades en aquesta alçada a la part apel·lant, en mèrits del principi de venciment.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació de la Comunitat de Propietaris CP contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 16 de novembre de 2020, que confirmem.

Segon.- FER imposició de les costes processals ocasionades en aquesta alçada a la art recurrent.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.