Accident- oficina andorrana entitats assegurança-accio de repetició no automàtica (143/11)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-143/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- L'Bernat va interposar demanda, de data 2-02-2011, envers el Sr. Corbacho, segons la qual sol·licitava la condemna del defenent a l'abonament de la quantitat de 1.046,41 euros, amb més interessos i costes processals.

En data 18-03-2011 la part defenent s'oposa a la demanda, atès que manifesta que a la data de l'accident no es trobava a Madrid; lloc on va tenir lloc el mateix.

II.- L'Hble. Batlle, constituït en Tribunal Unipersonal, va dictar sentència, de data 25-03-2011, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Desestimar la demanda formulada en data 2 de febrer del 2001 per Bernat contra el Sr. Corbacho, sense fer imposició de costes processals".

III.- La representació processal de la part agent ha interposat recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data 23-05-2011, ha articulat escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la resolució d'instància.

Pel contrari, la representació processal de la part defenent, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 10-06-2011, demana que es procedeixi a la confirmació de la sentència d'instància, amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que la llei de creació de Bernat de 1993 va originar la creació de l'entitat andorrana referida i que aquesta es troba adherida a la Secció III del Reglament General (Conveni multilateral de garanties) , la qual va entrar en vigor l'any 2006. Assenyala que segons aquest Conveni Bernat respon solidàriament dels accidents de circulació causats, en territori estranger, per vehicles amb matrícula andorrana no assegurats. I afirma que la secció III determina (art. 11) que qualsevol vehicle amb matrícula andorrana, no assegurat, i que provoqui un accident, al país al qual pertanyi la matrícula ha de respondre del sinistre, de manera que els Tribunals no poden entrar a analitzar els fets concrets de l'accident. En segon terme, i amb caràcter subsidiari, demana que s'estableixi una jurisprudència, conforme a la llei i als convenis internacionals en vigor, segons la qual el causant del dany ha de respondre dels danys ocasionats.

II.- El present recurs no pot ésser acollit per les raons que, a continuació, s'exposen. En primer terme, si bé és cert que la Llei de creació de Bernat, de data 4-11-93, disposa en el seu article 2 que "Bernat assumeix, per compte i nom de totes les companyies i delegacions membres, les obligacions dimanants dels acords i/o de les convencions que signi amb el "Consell de Bureaux" i/o amb altres oficines nacionals adherides al "Consell de Bureaux", i en el seu article 3 que "Bernat assumeix, per compte de totes les companyies i delegacions que en són membres, les obligacions dimanants dels acords i/o de les convencions esmentades a l'article anterior", no ho és menys que el conveni multilateral de garantia entre oficines d'assegurances no determina, com pretén la part recurrent, una responsabilitat automàtica i que no permet l'anàlisi dels fets, tota vegada que en l'article 3 de la mateixa ja es preveu que l'oficina de tramitació ha de procedir a investigar les causes d'investigació del sinistre ("3.1 Quan un Bureau és informat de l'ocurrència d'un accident en el territori del país per al qual és competent, que implica un vehicle procedent d'un altre país, ha de dur a terme, sense esperar una reclamació formal, una investigació sobre les circumstàncies de l'accident. Comunica, sense demora, aquesta informació a l'assegurador que ha lliurat la carta verda o la pòlissa d'assegurança o, si escau, al Bureau concernit. Tanmateix, el fet de no fer-ho no li pot ser invocat en contra"). i, per altra part, com indica la pròpia recurrent (article 10 del Conveni) "Els Bureaux concernits per les disposicions d'aquesta secció es garanteixen mútuament el reemborsament de tots els imports pagadors en virtut d'aquest Reglament general que resultin de tota reclamació provocada per qualsevol accident en el qual estigui implicat un vehicle que té el seu estacionament habitual en el territori de l'estat per al qual cadascun d'aquests Bureaux és competent, estigui o no estigui assegurat". I com es pot apreciar, la procedència del pagament i, pel que ara ens interessa, la viabilitat de l'acció de repetició no esdevé automàtica, com entén la part recurrent, sinó que requereix la prova de la implicació del vehicle en l'accident.

I des d'aquesta òptica, s'ha de concloure amb el jutjador d'instància que no s'ha acreditat la implicació del vehicle del demandat en l'accident esdevingut el dia 1- 07-2009 a Madrid, perquè no consta la declaració d'accident, sinó solament una nota lliurada per un testimoni que va presenciar l'accident, sense que aquest testimoni hagi prestat declaració ni tampoc cap denúncia per a esbrinar els fets esdevinguts, per la qual cosa s'ha de concloure amb el jutjador a quo per la manca d'acreditació de la implicació del vehicle del defenent en l'accident i, per tant, en la desestimació de la demanda.

III.- Els arguments anteriors justifiquen la desestimació dels diferents motius de recurs i això comporta el refús del recurs, la qual cosa es tradueix en la imposició de les costes processals a la part recurrent (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMEM el recurs interposat per la representació processal de Bernat contra la sentència, de data 25-03- 2011, dictada per l'Hble. Batlle i confirmem íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.