Execució hipotecària-qüestió del nombre de subhastes (094-11)
- Resolució
- Sentència · 28/02/2012
- Sentit
- estima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 32/2012
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2012:32
- Recurs
- 94/11
- Ponent
- Jean Louis Vuillemin
- Magistrats
- Jean Louis Vuillemin, Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari
- Àrea
- Civil
- Descriptors
- LLEI HIPOTECA DRET A LA DEFENSA BATLLE TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA PROCURADOR
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va estimar el recurs interposat per la representació processal de Miró contra la sentència del Tribunal de Batlles, que havia condemnat els Srs. Palomo i Olmo a pagar una quantitat de diners a Miró. El recurs argumentava que el tribunal havia establert un procediment d'execució hipotecària que s'allunyava del que fins llavors s'havia aplicat als tribunals andorrans. La sala va coincidir que l'òrgan judicial no pot establir un procediment específic d'execució hipotecària, ja que això correspon a la llei, i que la modificació del procediment podria generar inseguretat jurídica. Per tant, es va revocar la part decisòria de la sentència original i es va ordenar que l'execució es portés a terme d'acord amb el procediment d'execució hipotecària existent a Andorra.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-094/11
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer de 2012.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de Miró va interposar demanda, de data 11-06-2010, envers els Srs. Palomo i Olmo, en virtut de la qual sol·licitava la condemna solidària dels defenents a l'abonament de la quantitat de 994.104,82 i 5.551,62 euros, amb més els interessos pactats des del 15-04-2010 i amb imposició de les costes processals.
Per escrit de 2-07-2010 la representació processal del Sr. Palomo i de la Sra. Olmo va oposar-se a la demanda i va demanar la desestimació de la mateixa, amb imposició de les costes processals a la part agent.
II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 18-02-2011, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Estimar la demanda formulada en data 11 de juny del 2010 pel procurador Sr. Puig, actuant en nom i representació de l'entitat Miró contra els Srs. Palomo i Olmo, i, els condemna solidàriament a pagar a l'actora:
1.- la quantitat de 994.104,82 euros augmentada amb l'interès moratori pactat en la clàusula cinquena de l'escriptura de préstec de 20 de març del 2010 comptador des del 15 d'abril del 2010;
2.- la quantitat de 5.551,62 euros augmentada amb els interessos moratoris calculats al tipus establert per l'associació de bancs andorrans per a descoberts en compte corrent, comptadors des del 15 d'abril del 2010;
3.- a fer-se càrrec de les costes processals causades;
4.- declarem que la quantitat de 994.104,82 euros es troba garantida per una hipoteca constituïda en escriptura de 20 de març del 2007 (núm. 501, notaria), que en cas d'ésser executada ho serà de conformitat amb el que porta el V CONSIDERANT de la present".
III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i va articular escrit de conclusions, de data 2-05-2011, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la resolució d'instància, així com la pràctica de prova en aquesta alçada. Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 19-05-2011, sol·licita la confirmació de la resolució amb imposició de les costes processals a la part recurrent.
IV.- Per Aute d'aquesta Sala, de data 24-11-2011, es va acordar: "DECIDEIX: Primer.- Donar lloc a les pretensions adduïdes per l'entitat bancària Miró, part apel·lant, en el seu escrit de conclusions, i procedir a incorporar en autes i a efectes probatoris els diversos documents acompanyant l'escrit ans ressenyat.
Segon.- Reservar la decisió sobre les eventuals costes judicials ocasionades a allò que prevegi la sentència que posi fi al recurs d'apel·lació que ens ocupa".
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els arguments o motius de greuge que la part agent formula contra la resolució d'instància i que, per tant, integren el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, manifesta que el tribunal a quo ha fixat un procediment d'execució hipotecària que s'allunya del que fins ara aplicaven els tribunals andorrans. Afirma que l'ordenament jurídic andorrà no preveu un procediment específic d'execució hipotecària judicial i que, per tant, en absència de règim específic s'escau regular el procediment d'execució per mitjà dels usos i costums. En segon terme, entén que el tribunal a quo ha incidit en incongruència ultra petita, atès que cap de les parts li ha demanat que procedeixi a la determinació d'un procediment d'execució hipotecària, de manera que es vulnera el dret a la jurisdicció, en la vessant del dret al procés degut, de l'entitat bancària (cfr. Art. 10 CA). Afegeix que el procediment dissenyat esdevé perjudicial tant per la part executant com executada.
II.- La lectura de la resolució d'instància evidencia que en la mateixa s'ha establert un procediment d'execució hipotecària que s'ordena de conformitat amb allò que es preveu en el V considerant de la mateixa. En aquest sentit, es preveu un mecanisme diferent de taxació, un nombre de 3 subhastes, quan normalment i d'acord amb la prova practicada en aquesta alçada, s'acredita que s'efectuen 4 o 5 i es determina un preu de sortida de cadascuna d'elles inferior en un 10%, per comptes del 20%, a la vegada que l'adjudicació a favor de l'executant o d'un tercer solament es contempla, pel cas que quedin desertes les subhastes, pel preu de sortida de la primera subhasta.
Si bé aquesta Sala ha de coincidir amb el jutjador a quo amb el fet que correspon a l'òrgan judicial que procedeix a l'execució hipotecària vetllar per la plena efectivitat del dret a la jurisdicció i interpretar el sistema seguit en el foro per les execucions hipotecàries, no esdevé possible que l'òrgan judicial estableixi un procediment específic i per ell dissenyat per l'execució hipotecària, atès que no solament ultrapassa les seves competències, tota vegada que la regulació del procediment d'execució correspon a la llei, sinó que l'alteració i modificació que es podria portar a terme per cada òrgan judicial generaria una clara manca de seguretat jurídica en els operadors i destinataris del sistema d'execucions.
Per consegüent, s'ha d'estimar l'al·legat d'incongruència que s'articula contra la resolució d'instància, tota vegada que si bé, en el marc del procediment existent i que deriva de la praxis forense, adequada als principis que determina el Decret de 4-12- 1986 d'execucions, procedeix la seva lectura i interpretació conforme al dret a la jurisdicció contemplat a l'article 10 C.A., això no faculta al Tribunal d'instància, per anar més enllà i determinar un règim específic i diferent d'execució hipotecària, al marge del procediment que fins ara se segueix en les execucions hipotecàries. I tot el que s'afirma, sens perjudici de posar de relleu que el procediment existent ha de ser interpretat en consonància, com ja s'ha repetit en aquesta resolució, amb els dictats de la Carta Magna, tot afavorint el dret a una plena jurisdicció i dret a la defensa, però sense que els òrgans judicials puguin anar més enllà i no solament procedir a aquesta interpretació i, en alguns supòsits integració, sinó establir un règim d'execució amb un nombre de subhastes, de tipus i de sistema d'adjudicació a l'executant o tercer diferent dels existents. Tot això que s'ha exposat, sens perjudici que l'execució d'un bé immoble ha d'assolir la necessària proporcionalitat entre el valor del bé i la finalitat cercada amb el procediment de restitució forçosa del valor del bé.
III.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap X).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Miró, contra la sentència de data 18-02- 2011, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar la seva part decisòria, en el sentit de modificar exclusivament l'apartat quart, el qual tindrà la següent redacció: 4.- declarem que la quantitat de 994.104,82 euros es troba garantida per una hipoteca constituïda en escriptura de 20 de març del 2007 núm. 501, notaria i que pel cas d'execució es portarà a terme d'acord amb el procediment d'execució hipotecària existent a les Valls d'andorra", tot mantenint els altres pronunciaments de la part dispositiva. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.