Laboral (0288/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 288/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de gener de 2011 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Anaya va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra el Sr. Mena, titular administratiu del negoci S.Jover, en reclamació de les quantitats de: 790 EUR en concepte de salari del mes de novembre del 2009; 12.161 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat; 63,11 EUR, en concepte de danys i perjudicis, més les eventuals despeses de transport, allotjament i manutenció que se'l puguin generar pel cas de que sigui imperatiu un desplaçament de la seva persona al Principat per raó del present procediment; amb les corresponents cotitzacions prop de la CASS i pagament de les costes processals.

II.- El Sr. Mena va oposar-se a la demanda de la part agent, contestant que el Sr. Anaya fou contractat per tal de prestar els seus serveis professionals com a cambrer, i posteriorment com administratiu, però mai fou contractat per seleccionar personal de temporada; que al mes de novembre el propi Sr. Anaya va entregar el joc de claus de l'oficina on prestava els seus serveis professionals com a administratiu, al Director financer, manifestant-li que no volia treballar més en aquell indret, i així va ser, ja que l'agent no va comparèixer al seu lloc de treball des del dia 2 de novembre fins al 30 de novembre del 2009 sense causa justificada.

III.- Per sentència de data 14 de setembre del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant substancialment la demanda, va condemnar al Sr. Mena a pagar al Sr. Anaya la quantitat total de 12.951,10 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i del romanent del salari impagat i corresponent a la mensualitat del novembre del 2009; condemnar al Sr. Mena a declarar i cotitzar a la CASS i a favor del Sr. Anaya la suma bruta de 829,50 EUR en concepte del romanent del salari suara referit, així com els salaris bruts percebuts durant els períodes compresos entre els mesos de juny al novembre del 2005 i de maig a novembre del 2006; fer imposició a la part defenent de la totalitat de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de sentència.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Mena ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que en data 1 de desembre, observant d'una banda, que el Sr. Anaya no es presentava al seu lloc de treball, i d'altra banda, que l'empresa tenia en la seva possessió el joc de claus que accedia al seu lloc de treball i que li fou entregat pel propi Sr. Anaya, va formalitzar aquella situació provocada única i exclusivament pel Sr. Anaya, declarant resolta la situació laboral; que així, amb la seva actuació el Sr. Anaya de no presentar-se al seu lloc de treball durant 30 dies, va desistir unilateralment del seu lloc de treball i igualment la prestació de serveis més que puntual del Sr. Anaya pel que fa a la selecció de personal qualificat a "l'ARGENTINA" havia finat en el mateix moment en que el Sr. Anaya va tornar al Principat; que el Sr. Anaya no va tenir mai una confirmació expressa i inequívoca de que el mateix havia canviat d'empresa o de lloc de treball; que en base a aquesta no confirmació el Sr. Anaya erròniament creu que ha obtingut un nou lloc de treball i reserva els bitllets de transport corresponents i es desplaça a ANDORRA per tal d'iniciar una nova relació laboral amb l'empresa; que la tasca de selecció de personal la va realitzar l'adversa en el seu període de vacances d'aquella relació laboral per al que va ser contractat.

II.- El Sr. Anaya va començar a treballar pel compte del Sr. Mena, el dia 1 de juny del 2005. En data 30 de novembre del 2009 l'empresa va notificar una carta al treballador, comunicant-li el seu acomiadament disciplinari pels fets concrets següents: "l'infracció d'una falta molt greu prevista i penada a l'article 104 d'aquell cos normatiu (Codi de relacions laborals) al seu apartat 1er : 3 o més faltes d'assistència a la feina sense justificar...per quan en data 2 de novembre de l'any 2009 vostè va fer entrega del seu joc de claus que permeten l'accés al seu lloc de treball, al Director financer de l'empresa, tot comunicant-li a aquell darrer, que vostè tenia la més ferma intenció de no reincorporar- se al seu lloc de treball el dia següent, i així ha estat. És per tant des del dia 2 de novembre d'enguany fins com a mínim des de la data de la present que vostè no s'ha reincorporat al seu lloc de treball sense trobar- se justificada la seva actuació".

L'article 93 del Codi de relacions laborals estableix que l'empresa pot acomiadar la persona treballadora sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, quan concorri una de les causes previstes a l'article 104. El referit article 104 disposa que són faltes greus: faltar 2 dies a la feina durant el període d'un mes sense autorització o causa justificada. És pacífic que en data 2 de novembre del 2009 el Sr. Anaya va entregar les claus del seu lloc de treball al Sr. Castilla, director financer de l'empresa i va marxar cap a ARGENTINA on es va quedar tot el mes de novembre. Nogensmenys, el Sr. Anaya explica aquesta situació pel fet que va ésser encarregat per l'empresa de seleccionar personal argentí.

III.- S'ha prèviament de posar de manifest que encara que el Sr. Anaya hagi estat contractat com a administratiu, això no impedeix que hagi pogut ésser encarregat per l'empresa, en el marc de la relació laboral, de seleccionar personal estranger, ja que el contracte de treball sempre es pot modificar de comú acord entre les parts. L'empresa reconeix que el Sr. Anaya va seleccionar al seu país natal, ARGENTINA, personal que posteriorment formaria part de la plantilla de treballadors dels negocis del Sr. Mena, però de manera puntual i temporal, i únicament durant el seu període de vacances, percebent per aquesta activitat extraordinària un ingrés suplementari a la seva nòmina, a l'ensems que se li abonava totes les despeses ocasionades. Nogensmenys, resulta de l'intercanvi de correu electrònic entre el Sr. Anaya i el Sr. Sanz, Director de recursos humans de l'empresa S.H., que durant tot el mes de novembre de l'any 2009, el Sr. Anaya va realitzar seleccions de personal pel compte de l'empresa. Per tant, queda clar que el Sr. Anaya va actuar durant tot aquest període, en qualitat de mandatari de l'empresa, amb el vist i plau d'aquesta darrera, ja que algunes de les persones seleccionades per la part recorreguda, van ésser contractades per l'empresa.

A més a més, en el curs del mes de novembre del 2009, més concretament els dies 9, 13, 16, 17, 22 i 25, el Sr. Anaya va enviar al Sr. Sanz, Director General de l'empresa, correus electrònics relacionats a la seva situació laboral, ja que el Sr. Anaya havia manifestat el seu desig de canviar de departament o negoci dins l'empresa i que se li facilités allotjament. El Sr. Sanz va contestar el dia 16 : "Hola Anaya, de momento no tengo ningún cargo de responsabilidad. Estoy mirando el tema de control de números, pero quiero consensuarlo con el Sr. Jover. En todo caso el salario seria el mismo y en caso de querer vivienda tendría que descontarla a los dos. Saludos Cordiales" i el dia 17: "Hola Anaya, el salario el mismo que tienes ahora, además tengo que descontar el piso. Tengo de hablar con el Sr. Jover para consensuarlo. El trabajo tendría que definirlo (aunque seria algún tema de control) Ya me dirás algo. Saludos". S'ha de posar de relleu que el missatge diu: "el salario que tienes ahora", i no "el salario que tenias antes". Per tant, no pot l'empresa sense mala fe, pretendre que el treballador faltava sense justificació al seu lloc de treball, quan el mateix actuava a ARGENTINA per seleccionar personal pel compte de l'empresa i que mantenia una correspondència amb el Director General de la dita empresa, sense que aquest darrer li intimés l'ordre de tornar per reincorporar-se al seu lloc de treball, o que el considerés com actuant fora de la plantilla de l'empresa. De la mateixa manera, el Sr. Anaya va comunicar al Sr. Sanz el dia 22 de novembre: "Hola Sanz, te confirmo que llego el 30. Te ruego si puedes hablar con Morillo para ver el tema alojamiento. Igualmente te solicito por 1 o 2 meses ya que deseo buscar un piso independiente nuevamente para estar más tranquilos pero hasta entonces, te solicito la vivienda de la empresa. Saludos y espero novedades tuyas." I el dia 25 de novembre: "Sanz, hay novedad sobre el piso ya que llego el 30 y quisiera tener donde dormir. Decirme si esta todo OK para comentárselo a Morillo. Gracias". Aquests correus demostren clarament que el Sr. Anaya es considerava sempre com treballador de l'empresa durant tot el mes de novembre del 2009, i això, sense que l'empresa l'hagi contradit de qualsevol manera, fins i tot, si no va contestar als dos darrers correus.

IV.- Per descartar aquests elements de prova que acrediten suficientment que la relació laboral entre les parts es va mantenir durant tot el mes de novembre del 2009 i que el Sr. Anaya va actuar a ARGENTINA pel compte de l'empresa amb el consentiment de la mateixa, la part que recorre fa valer que abans de marxar fora d'ANDORRA el Sr. Anaya va tornar les claus del seu lloc de treball al Sr. Castilla, Director Financer, manifestant-li que no volia continuar realitzant la seva tasca d'administratiu per al que es trobava contractat. Nogensmenys, d'aquests fets no es pot desprendre la voluntat del treballador de dimitir, ja que d'una part, com ho explica el Sr. Anaya, havent abandonat el seu pis al principat li va semblar més oportú confiar de manera provisòria el joc de claus del seu lloc de treball, al seu superior jeràrquic, més que no pas portar-lo a ARGENTINA, i que d'altra part, no es negat pel Sr. Anaya que desitjava canviar de feina en el si de l'empresa. En tot supòsit, si el Sr. Anaya havia manifestat la seva voluntat de manera inequívoca d'abandonar el seu lloc de treball, no tindria cap sentit que l'empresa hagi esperat un mes abans d'acomiadar-lo per absències injustificades, ni tampoc que hagi continuat a mantenir amb el mateix una correspondència interessant el funcionament de l'empresa.

V.- En conseqüència, no acreditant el Sr. Mena que el Sr. Anaya va abandonar voluntàriament el seu lloc de treball sense causa justificada, s'ha de considerar l'acomiadament del mateix injustificat i per tant, de confirmar la resolució recorreguda. La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a satisfer les costes de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 14 de setembre del 2010 en tots els seus extrems;

Condemnar al Sr. Mena a pagar les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.