L'acció social de responsabilitat contra l'administrador per acomiadament injustificat i danys patrimonial

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sr. Pera

Representant: Sra. Manzano

Advocat: Sr. Elías

Apel·lat: ORG_0

Representant: Sra. Campillo

Advocat: Sr. Sanç

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sr. Jaume TOR PORTA

OBJECTE: Acció social de responsabilitat contra administrador d'una societat, requisits

SENTÈNCIA 000214/2024

Andorra la Vella, el 10 de desembre del 2024.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 17 de juliol del 2020, la representació processal de la societat ORG_0 formulava demanda en exercici d'acció social de responsabilitat amb reclamació de danys i per judicis contra el Sr. Pera, sol·licitant es dictés Sentència, condemnant-se'l a satisfer les quantitats de: 1) 36.161,17.- EUR corresponent la indemnització per acomiadament injustificat que la seva representada va satisfer al Sr. Cano; 2) 5.604,17.- EUR en concepte de la part patronal corresponent a la cotització de l'import assenyalat; 3) 5.516,96.- EUR en concepte de despeses d'advocat i procurador de la societat en ambdues instàncies del procediment laboral seguit; 4) 5.263,04.- EUR en concepte de costes judicials que el Sr. Cano reclama en seu d'execució de Sentència del procediment laboral seguit; 5) la quantitat que en concepte de costes d'execució i honoraris del ORG_1 es meritin per raó de l'execució de la Sentència dictada i 6) la quantitat que es determini en concepte de costes processals del present procediment.

2.- El 7 d'agost del 2020, la representació processal del Sr. Pera, contestava la demanda articulada de contrari articulant excepció de manca de legitimació passiva i pel que fa al fons s'oposava a les pretensions de la part demandant, sol·licitant es dictés Sentència estimant l'excepció articulada i subsidiàriament desestimant la demanda, imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades.

3.- Seguit el procediment pels seus tràmits, el dia 18 de març del 2024, requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar parcialment la demanda interposada per la societat ORG_0 contra el Sr. Pera en el sentit de condemnar el darrer a abonar a favor de la primera l'import total de 41.766,15.- EUR en concepte d'indemnització per l'incompliment dels deures legals com administrador social d'aital mercantil.

Segon.- No efectuar condemna en costes, de conformitat amb el previst al darrer fonament jurídic de la present resolució".

4.- La representació processal del Sr. Pera formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, interessant es dicti nova Sentència en aquesta alçada que la revoqui i en el seu lloc dicti Sentència en el sentit que s'exposava en l'escrit de contesta a la demanda.

5.- La representació processal de la societat ORG_0 pel contrari s'oposa al recurs d'apel·lació articulat sol·licitant la confirmació íntegra de la Sentència dictada pel Tribunal de batlles, amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la representació processal de la societat ORG_0 exercita l'acció social en responsabilitat prevista en l'art. 51 de la Llei 20/2007, del 18 d'octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada (en endavant LS), contra el Sr. Pera, mitjançant la qual pretén repetir el pagament de totes les quantitats abonades en el procediment laboral 6000564/2016.

La representació processal del Sr. Pera s'oposava a la demanda argüint manca de legitimació passiva, sostenint per això que a la data en que es produïen els fets que se li retreuen no ocupava el càrrec d'administrador de la societat; que l'actual soci únic de la societat (Sr. M) ja coneixia l'existència del procediment laboral iniciat pel Sr. Cano abans d'adquirir les accions que en l'actualitat ostenta i, en darrer lloc, sostenia que la condemna laboral que va afectar la societat no es podia qualificar per si mateixa, com constitutiva d'una conducta deslleial, negligent o contrària als deures d'un administrador.

La Sentència dictada pel Tribunal de batlles, rebutja l'excepció de manca de legitimació passiva articulada i pel que fa al fons, acull parcialment les pretensions de la societat demandant, condemnant el Sr. Pera a pagar la quantitat global de 41.766,15.- EUR (36.161,17.- EUR corresponent a la indemnització pagada en benefici del Sr. Cano i altres 5.604,98.- EUR corresponent a la part patronal de la cotització pagada a la CASS), sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades.

I és contra aquesta decisió que s'alça la representació processal del Sr. Pera.

Segon.- En el primer motiu de recurs, sosté que si bé havia ostentat la presidència de la societat fins al 19 de gener del 2018, des del moment en què l'any 2017, el Sr. M havia adquirit les accions que pertanyien al Sr. P, aquest n'era el real factòtum, limitant-se el recurrent a donar el seu vistiplau a les decisions que l'altre soci adoptava. Considera així que no se li podia atribuir en exclusiva la responsabilitat enfront de l'acció social articulada i que en qualsevol cas, el procediment laboral que va existir no es podia equiparar a un acte o omissió lesiva contrària a les normes legals o estatutàries, ni que s'hagués infringit la Llei ni els estatuts, ni tampoc que, el recurrent hagués cercat de manera deliberada, perjudicar l'empresa. D'altra banda, sosté que el Sr. M havia avalat en tot moment el recorregut del procediment laboral, sense que ara la societat demandant es pogués queixar de les seves conseqüències.

La representació processal de la part recurrent admet que fins a mitjans de gener del 2018, el Sr. Pera ostentava el càrrec de president del Consell d'Administració de la societat ORG_0. En aquesta situació, les conclusions assolides en la resolució recorreguda respecte de la seva qualitat d'administrador es recolza en una interpretació combinada dels articles 45, 53 i 54.2 de la LS que sense lloc a cap mena de dubtes fixa que el president del consell d'administració de tota societat n'ha de ser un administrador (a diferència del que succeeix pel membre secretari que no té per què ser-ho com ja apunta la resolució recorreguda).

Una volta realitzada aquesta precisió, ressaltarem que la societat demandant exercita l'acció en responsabilitat social contra qui havia estat el seu administrador, prevista en l'art. 51 de la LS. Es tracta aquesta d'una acció eminentment mercantil de caràcter reintegrador i d'apreciació causal que pretén protegir el patrimoni social enfront dels actes causats pels administradors que siguin contraris a la Llei, als estatuts o als deures inherents als càrrecs d'administrador tal com es preveuen en l'art. 49 de la LS que incorporen els deures de fidelitat a l'interès social, d'actuar amb la diligència d'un empresari ordenat i amb la lleialtat d'un bon representant. Respecte dels seus requisits, les previsions de l'art. 51 de la Llei s'han de ponderar amb el règim de responsabilitat comú fixat en l'art. 50 anterior, de tal manera que el triomf d'una acció social en responsabilitat requerirà: 1) la conducta antijurídica (culpa) de l'administrador que ja hem pogut referir; 2) l'existència de danys al patrimoni social; 3) el nexe de causalitat entre ambdós, és a dir que es demostri que en dany sofert per la societat és conseqüència directa de la conducta de l'administrador. 4) La Llei contempla un requisit suplementari quan a la legitimació activa atès que només es reconeix a la societat prèvia aprovació de la junta general segons les regles de quòrum corresponents (art. 51.2) i 5) la responsabilitat dels administradors prescriu al cap de 4 anys comptadors des del cessament del càrrec (art. 50.5). Aquesta acció no es pot confondre amb l'acció individual de responsabilitat (art, 52 LS) que cerca compensar danys directes soferts per socis o tercers per les accions de l'administrador que lesionin directament els seus interessos.

Si el conjunt d'aquestes indicacions es trasllada al primer motiu de recurs que s'articula per part del Sr. Pera, s'ha de destacar que l'acció en responsabilitat social que s'exercita es fonamenta des d'una perspectiva causal pròpia del sistema de responsabilitat imminentment subjectiva que impregna l'ordenament civil andorrà, ja no en la seva sola condició d'administrador, sinó en els actes que en aquesta qualitat realitzava quan el dia 18 de novembre del 2016 acomiadava el Sr. Cano. Així, la realitat social posterior que es va produir prop de la societat demandant, la composició del seu òrgan d'administració o el fet que el nou administrador únic pogués trobar-se al corrent dels procediments judicials en curs o fins i tot avalés l'estratègia processal seguida, no invaliden la conclusió que la conducta antijurídica que s'atribueix a l'administrador és anterior, essent inqüestionable que l'any 2016 el Sr. Pera ostentava les funcions d'administrador de la societat.

El primer motiu del recurs s'ha de rebutjar.

Tercer.- La part recurrent sosté, d'altra banda, que no havia ocasionat cap mena de dany a la societat demandant; que el fet que s'hagués interposat un procediment laboral per un treballador no permetia considerar que el Sr. Pera hagués infringit les normes legals o estatutàries de la mercantil sense haver mai pretès ocasionar un dany a la societat o actuat de manera imprudent, sense que concorregués el nexe necessari com la Sentència li atribuïa. Afegia que el resultat d'un plet laboral no tenia res a veure amb l'administració del negoci, sense que se li pogués qüestionar l'administració realitzada per un simple judici laboral que podia sorgir en qualsevol altra empresa i més quan aquesta pretensió es recolzava en un comentari inclòs en la Sentència d'aquesta Sala dictada en el procediment laboral, sense que en cap cas es pogués considerar que concorria manca de diligència, deslleialtat o un perjudici intencionat a la mercantil demandant, sense que la resolució ferma dictada en el procediment laboral li atribuís cap mancament a aquest deure específic.

Cano l'hora de delimitar l'abast de la conducta lesiva que s'atribueix al Sr. Pera, el Tribunal de batlles es recolza en les indicacions que tinguérem ocasió de realitzar en la nostra anterior Sentència de 27-9-2019 (rotlle TSJC-131/2019), en què arribàvem a la conclusió que l'acomiadament que el Sr. Pera, havia realitzat el dia 18-11-2016 respecte del treballador Sr. Cano era injustificat, reconeixent-li el dret a obtenir una indemnització de 36.161,17.- EUR bruts, amb obligació de declarar-lo a la CASS i a pagar la totalitat de les costes ocasionades, sense que puguem obviar que en aplicació dels efectes positius de la cosa jutjada, les consideracions que en aquesta vàrem poder realitzar s'imposen ara com antecedent lògic de l'objecte del procediment que ens ocupa.

La resolució d'instància en el seu fonament de dret tercer, descriu amb exactitud la concreta concatenació de fets que van intervenir en l'acomiadament del treballador i la fonamentació jurídica que ens va conduir a considerar que la mesura disciplinària adoptada esdevenia injustificada. Per això recorda que l'acomiadament del Sr. Cano es va produir en seguiment a l'ordre donada pel Sr. Pera de retornar al seu lloc de treball, contestant-li el treballador "tu no ets ningú" i posteriorment si dirigí novament dient-li "feixista, cuida't les esquenes". Si bé inicialment la Batllia considerava que l'acomiadament era justificat, en aquesta alçada, a l'hora de realitzar el necessari judici de ponderació entre la falta comesa pel treballador i la sanció aplicada per l'empresari, valoràvem les circumstàncies concurrents que envoltaren l'acomiadament indicat. Per això evidenciàvem, en primer lloc, que entre el Sr. Cano i el Sr. Pera existia una situació de molta tensió que s'originava en la separació del primer de la filla del segon, recordant alhora que aquesta era la directora de l'empresa on es desenvolupava la prestació laboral. En aquest sentit, referíem que de les diligències prèvies penals que s'havien incorporat com a mitjà de prova s'apreciava que les discussions entre ambdós eren constants i públiques, en el sentit que es produïen davant dels treballadors de l'empresa, els quals podien sentir crits i desqualificacions mútues. En aquesta eventualitat recorríem a la imatge del ring de boxa, exposant que d'ençà de la separació entre el Sr. Cano i la filla del Sr. Pera, el lloc de treball havia esdevingut el lloc on amb certa freqüència i sense cap reserva, el treballador i l'avui recurrent "rentaven els draps bruts, discutint obertament davant dels altres treballadors, tot i mancant-se mútuament al respecte, fins al punt que si bé mai havien intervingut entre ells agressions físiques, havien de ser separats per altres treballadors de l'empresa a fi d'evitar mals majors".

En aquesta situació consideràvem que "si bé és cert que el comportament que es reprotxa al Sr. Cano era inadequat, la conducta de l'empresari tampoc ho era, fins al punt que el conflicte exacerbat entre ells existents s'havia arribat a enquistar en l'empresa, i el que no podia l'empresari, sense un advertiment previ al treballador, clar i contundent per tal de reconduir la situació tot i abstenir-se de reincidir en la seva conducta pròpia, acomiadar-lo sense prèviament verificar si la situació era susceptible de ser reconduïda. Així en atenció a les concretes circumstàncies concurrents en el supòsit examinat ha de jutjar-se que la sanció aplicada consistent en l'acomiadament fulgurant del treballador per motius disciplinaris, resultava desproporcionat per excessiu, i per tant injustificat el que li obre el dret a obtenir la indemnització resultant de l'art. 98 del CRL".

En aquestes condicions, l'òrgan "a quo" considera que el comportament del Sr. Pera va vulnerar ja no la Llei o els estatuts, sinó el deure de diligència d'un empresari ordenat, sostenint que l'administrador havia d'actuar de bona fe, sense interès personal en l'assumpte objecte de decisió i actuar amb informació suficient i d'acord amb un procediment decisori adequat.

El deure de diligència de l'administrador d'una societat està regulat a Andorra en l'art. 49.2 de la LS que preveu "el deure de diligència obliga l'administrador a aplicar, en l'activitat d'administració, el temps, l'esforç i els coneixements que es poden esperar d'un empresari que ocupa una posició similar a la seva, i, en particular, a informar-se adequadament sobre la marxa de la societat, a participar activament en l'administració i a investigar qualsevol irregularitat en la gestió de la societat". El cànon de valoració d'aquesta conducta serà així el propi a un empresari ordenat exigint-se de l'administrador que actuï amb la cura d'una persona raonable quan gestiona els seus propis interessos, adoptant decisions amb prudència, a partir d'una informació adequada, prioritzant en tot moment l'interès social per sobre del propi o d'altres interessos aliens, seguint en tot moment els procediments adequats i estàndards exigibles.

Si aquestes consideracions es traslladen al supòsit concret que s'examina, la resolució de la controvèrsia que enfronta els litigants exigeix valorar la conducta del Sr. Pera per determinar si va incórrer en la culpa generadora de responsabilitat. Aquesta valoració ha d'intervenir respecte de l'acomiadament i les circumstàncies que envoltaren aquesta decisió, resultant però irrellevant tot el conjunt d'actes posteriors (ens referim a l'existència d'un procediment laboral i el seu coneixement per part dels socis de la societat o fins i tot de l'actual administrador únic) atès que en definitiva es tracta de conseqüències de la decisió anterior. I des d'aquesta perspectiva, convenim amb la resolució impugnada que la culpa del Sr. Pera es troba constituïda. En efecte, l'administrador lluny d'actuar com a tal es va deixar portar pels sentiments personals derivats de la separació del Sr. Cano amb la seva filla, permetent que la mala relació que mantenia amb el seu gendre es traslladés a l'esfera professional, fins al punt que s'hi havia discutit en el lloc de treball en reiterades ocasions, alguna ocasió fins i tot davant dels treballadors de l'empresa que van haver d'intervenir separant-los. En aquesta eventualitat, no es pot sostenir que la decisió d'acomiadar el Sr. Cano va consistir en una decisió empresarial objectiva davant d'un fet concret, sinó que l'administrador participava activament en el conflicte amb el treballador, agreujant-lo. I no només el va agreujar sinó que el dia 18 de novembre del 2016, procedia a l'acomiadament fulgurant del treballador, ometent els deures de prudència i informació que integren el deure de diligència de tot administrador d'una societat, reunint-se així el requisit relatiu a la culpa que caracteritza la responsabilitat de l'administrador.

En tot cas, poc importa que la Sentència laboral que vàrem dictar no es pronunciés respecte del deure de diligència de l'administrador: aquesta resolució es va limitar a valorar la justificació de l'acomiadament practicat, sense que la valoració de la conducta de l'empresari als efectes de determinar si havia incorregut en responsabilitat resultés procedent.

El segon motiu del recurs es veurà també abocat al fracàs.

Quart.- En tercer lloc, la part recurrent defensa que la seva actuació en tant que administrador de la societat sempre havia estat impecable sense que la incidència sorgida en el procediment laboral en curs permetés contradir aquesta afirmació.

Tampoc aquest argument podrà prosperar. En efecte, la conducta del Sr. Pera, encara que puntual, ha generat un dany a l'empresa, concorrent el necessari vincle causal entre aquestes i en tal eventualitat, la seva responsabilitat s'havia d'apreciar de manera autònoma a la sistemàtica general d'administració.

Refereix, d'altra part, que la decisió d'acomiadar el treballador s'adoptà per evitar mal majors en la societat atès que el Sr. Cano mancava de manera greu al respecte de l'empresari. Ja ens hem atardat sobre la qüestió relativa a la responsabilitat de l'administrador, en la tensió existent en el lloc de treball que es traduïren amb un ambient de treball absolutament tòxic i inadequat. D'altra part, en la nostra anterior Sentència (laboral) destacàvem que atès els antecedents existents, l'acomiadament immediat del treballador no resultava viables atès que en definitiva, el Sr. Pera havia tolerat conductes similars (fins i tot s'hi havia trobat immers) sense haver adoptat cap mena de decisió encaminada a reconduir la situació concurrent, fins i tot per la via disciplinària (advertiment, suspensió de sou i feina etc). El que no resultava admissible era que sense advertiment seriós de cap mena, es decidís el seu acomiadament atès que aquesta decisió no resultava previsible per al Sr. Cano, sense que tampoc aquesta decisió resultés consensuada almenys amb l'altre soci i administrador de la societat (vegeu en aquest sentit les indicacions del Sr. P en el minut 14:49 de l'enregistrament).

Cinquè.- La part recurrent sosté també en diferents punts del recurs que en cap cas havia actuat amb la intenció de perjudicar la societat; ara bé, ja hem tingut ocasió de referir, la culpa exigible en l'àmbit en què intervenim no es limita al dol sinó que és la pròpia de la responsabilitat civil, resultant així més àmplia.

Sosté, en darrer lloc, que tots els administradors, inclòs el Sr. M havien avalat i aprovat la decisió del Sr. Pera d'acomiadar i suportar el procediment judicial iniciat pel Sr. Cano. Hem precisat amb anterioritat que l'origen del dany ocasionat a la societat se situa en l'acomiadament del treballador sense que el procediment laboral seguit, intervingui per a res des d'una perspectiva causal en la responsabilitat de l'administrador. Des d'aquesta perspectiva ni el Sr. P era coneixedor de l'acomiadament de l'assalariat (el va conèixer amb posterioritat com ja hem pogut posar en relleu) ni el Sr. M participava encara en la gestió de la societat, decaient la pertinència d'aquest argument.

Sisè.- En atenció a tot el que ha estat exposat, escaurà desestimar el recurs articulat pel Sr. Pera contra la Sentència 30/2024 dictada pel Tribunal de batlles el dia 18-3-2024 que confirmem íntegrament.

En mèrits de les previsions de l'art. 354.2 del CPC, imposarem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs articulat pel Sr. Pera contra la Sentència 30/2024 dictada pel Tribunal de batlles el dia 18-3-2024 que confirmem íntegrament.

SEGON.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.