Lab-modificacions de les condicions de treball inicials- refús del treballador immediat (234/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-234/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Esteban va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Pla, en reclamació de les quantitats de 13.476,59 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda, de 4.595,15 EUR en concepte de salaris pendents del mes de gener al 7 de setembre del 2010, de 890,87 EUR en concepte de vacances pendents de l'any 2010; subsidiàriament, de les quantitats de 13.476,59 EUR en concepte d'indemnització per comiat injustificat per desistiment justificat de la persona treballadora, de 4.595,15 EUR en concepte de salaris pendents del mes de gener al 7 de setembre del 2010, de 890,87 EUR en concepte de vacances pendents de l'any 2010, amb els interessos legals corresponents, declaracions i cotitzacions a la CASS de les referides quantitats, i condemna de l'adversa a pagar les costes processals, incloses les derivades de l'intervenció d'advocat i de procurador.

II.- La societat Pla, va oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant que la reclamació de complement del salari haurà de ser desestimada doncs ha quedat acreditat que el sou de l'agent, des del gener de 2010 no era fix, sinó que depenia del número de sessions efectivament realitzades; que el salari sempre fou pagat d'acord amb les condicions pactades; que l'adversa va lliurar la seva carta al Sr. Sevillano que és un mer empleat, sense cap tipus d'apoderament ni facultat de representació de l'empresa ni dels empresaris; que és totalment fals que el Sr. Sevillano l'acomiadés un cop llegida la referida carta; que la mateixa no compleix les formalitats exigides per la Llei, per quan és condicional i no va ser lliurada a l'empresari.

III.- Per sentència de data 3 de juny del 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant en part la demanda de la part actora, va condemnar a la societat Pla a pagar a la Sra. Esteban l'import net de 8.606,96 EUR, augmentat amb els interessos legals des del 8 de setembre del 2010, a cotitzar-la a la CASS, i imposar a la defenent les costes processals causades amb menció dels honoraris d'assistència lletrada i procuradoria.

IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La societat Pla manifesta que les modificacions tant salarials com d'horari es van fer a instància i amb el consentiment de la Sra. ENTITY_4; que demanat per l'adversa es va acordar una reducció de la seva jornada, es va buscar una formula mitjançant la qual el seu salari/horari fos superior i, per tant, que el seu salari mensual es veiés el menys afectat possible com a conseqüència de la reducció de jornada sol·licitada; que el contingut de la carta de data 7 de setembre de 2010 no respon a la realitat; que llegida la carta lliurada per la Sra. Esteban és evident que no es tracta de la notificació del seu desistiment justificat, sinó de la petició de regularització, per escrit, de la seva situació laboral, que ara es pretèn convertir en el que no és.

II.- Els punts de desacord manifestats amb la sentència impugnada, per la Sra. Esteban es centren essencialment en el següent: s'ha produït un acomiadament fet en forma indeguda, subsidiàriament un desistiment justificat de la persona treballadora; tenint compte que els dies de compensació econòmica corresponen a 184,5 dies i que el salari dia és de 45,83 EUR, l'indemnització que li pertoca ascendeix a l'import de 7.990,57 EUR; que si del mes de gener de 2010 al mes de juliol de 2010 va treballar menys hores de les convingudes, va ser perquè l'adversa li va impedir realitzar-les, i que per tant li correspon un diferencial de salaris d'un import de 3.174,87 EUR; que l'adversa no ha aportat cap prova del pagament de les nòmines del mes d'agost, que es deu íntegra, ni dels dies treballats al mes de setembre; que per tant reclama la quantitat de 1.687,72 EUR en concepte de salaris pendents; que les vacances s'han de calcular sobre la base d'un salari horari de 45,83 EUR.

II.- És pacífic que el dia 1 d'agost del 2006 la Sra. Esteban va començar a treballar pel compte de la societat ENTITY_5; que al final d'any 2009 es va modificar les condicions d'horari i de sou de la treballadora; que el dia 7 de setembre de 2010, la Sra. Esteban va entregar una carta a l'empresa en la qual li notificava que "(...) Des de començaments d'any hi ha hagut irregularitats tant en el pagament del sou com en la seva cotització a la CASS. Malgrat haver manifestat en reiterades ocasions el meu desacord amb aquest fet, l'empresa ha fet cas omís a les meves peticions, per la qual cosa em veig en l'obligació de demanar formalment les quantitats següents:(...)total 4.543,29 EUR bruts. Aquesta quantitat s'ha de cotitzar a la CASS (...). A l'empara de l'article 60 de l'esmentada llei del Codi de Relacions Laborals, faig demanda expressa de formalització per escrit del meu contracte laboral a temps parcial, mantenint l'antiguitat des del mes d'agost de 2006, especificant que estic contractada com a cambrera, els dies i horari de treball que he especificat anteriorment i el salari de 1.368,42 EUR bruts mensuals. Si en el termini de 7 dies naturals no heu satisfet les meves peticions anteriors, em reservo el dret d'acudir a l'auxili judicial. En el suposat cas que l'empresa mantingui de no pagar-me el total del sou convingut amb les corresponents cotitzacions a la CASS ni deixar-me realitzar les jornades de treball convingudes, ho entendré com un incompliment a les obligacions laborals per part de l'empresa, i optaré per rescindir unilateralment i sense preavís el contracte de treball, i demanar la indemnització corresponent al comiat injustificat, així com les prestacions accessòries al cas".

III.- L'esmentada carta del dia 7 de setembre del 2010 no pot constituir un avís de desistiment justificat de la treballadora ja que no expressa de manera decisiva la voluntat de la mateixa de rescindir d'immediat la relació laboral, sinó que exigeix de l'empresa satisfer una sèrie de condicions, tal com el pagament d'un diferencial de salari pels mesos de gener a agost del 2010, i la seva cotització prop de la CASS, la formalització per escrit del seu contracte de treball a temps parcial segons les condicions pactades; i no és només en cas que l'empresa no acceptés dites condicions que manifesta que optarà per rescindir unilateralment i sense preavís el contracte de treball, però conclou "Amb el desig de seguir desenvolupant els meus serveis de cambrera a temps parcial amb completa normalitat, el saluda atentament". Es tracta doncs d'un ultimatum a l'empresa de complir algunes condicions, i només és, en cas de rebuig o de silenci de l'empresa, que la treballadora amenaça aquesta darrera de desistir-ne de manera justificada, tal com ho preveu l'article 97 del Codi de les Relacions Laborals. Nogensmenys, tant que la carta de comunicació de la voluntat formal i inequívoc del treballador de rescindir a comptar de l'esmentada comunicació la relació laboral, no està regularment notificada a l'empresa, no es pot considerar que s'hagi produït un desistiment justificat del treballador, ja que el mateix sempre pot canvia d'opinió. Per conseqüent, en el cas d'autes, la manca de notificació a l'empresa d'una carta manifestant de manera expressa la voluntat clara i definitiva de rescindir el contracte de treball de manera justificada, a comptar d'un termini determinat, impedeix de considerar que la Sra. Esteban va desistir-se de la relació laboral de conformitat amb el que preveu l'article 97 del Codi de les Relacions Laborals.

IV.- Ara bé, la Sra. Esteban pretén que el mateix dia, 7 de setembre, quan va notificar la carta a l'empresari, aquest li va dir que quedava acomiadada i que no calia que tornés mai més a treballar. Aquesta versió està confirmada pel Sr. Esteban que era present quan la treballadora va lliurar la seva carta al Sr. Sevillano, representant de l'empresa. Encara que s'hagi de considerar amb molta cautela aquest testimoniatge per ésser el Sr. Esteban amic de la Sra. Esteban, no existeix cap raó de posar en dubte la seva autenticitat, ja que dit testimoniatge no fou tatxat per la societat Pla i que, en cap dels seus escrits, aquesta darrera part, impugna el referit testimoniatge. Dit això, la societat Pla manifesta que el Sr. Sevillano ni era representant de la societat, ni tenia poder ni capacitat legal suficient per acomiadar a algú. Aquesta argumentació no pot prosperar ja que pertoca a l'empresa acreditar el lloc de treball del Sr. Sevillano i que no tenia, no tant sols els poders d'acomiadar els altres empleats, sinó àdhuc l'aparença d'aquest poder que hagi pogut equivocar la treballadora. Si com ho diu el Sr. Quesada, sense ésser contradit per la societat Pla, el Sr. Sevillano fa avui de Director gerent de l'empresa, s'ha de suposar que el dia dels fets tenia un càrrec de responsabilitat suficient per que la treballadora considerés de bona fe que actuava en representació de l'empresa. En conseqüència s'ha de considerar acreditat l'acomiadament verbal de la Sra. Esteban, ço que dona dret a la treballadora a percebre la indemnització prevista en l'article 98 del Codi de les Relacions Laborals.

V.- Pel càlcul de l'indemnització per acomiadament verbal, és a dir fet en forma indeguda, s'ha de determinar quin era el salari de la treballadora. No es discuteix que la Sra. Esteban va començar amb un salari de 1.368,42 EUR al mes, però que, posteriorment, se li va modificar les condicions de treball i el salari. Aquesta modificació es va produir al final del 2009, de tal manera que la treballadora va veure el seu horari de treball i el seu salari disminuïts a comptar del mes de gener del 2010. És cert que les condicions pactades no poden ser modificades unilateralment per part de l'empresari i que per ésser vàlides, totes modificacions necessiten l'acord del treballador. Nogensmenys, tal com ho ha posat de relleu aquesta Sala moltes vegades, el refús del treballador als canvis aportats per l'empresa a les condicions inicials, ha de ser immediat, és a dir en el moment on el mateix ha de triar, entre l'alternativa següent: o acceptar les modificacions imposades per l'empresa, encara que no li convenen massa, o desistir- ne; però el que no pot fer el treballador és mantenir la relació laboral tot exigint, mesos després, el compliment de les antigues condicions. En el present cas, la Sra. Esteban va continuar treballant pel compte de la societat Pla després del canvi de les condicions d'horari i de salari, durant tots els mesos de gener fins a setembre, firmant per conformes els butlletins de salari, el que correspon a una acceptació tàcita de les noves condicions. Per tant, no tant sols s'ha de confirmar la desestimació de la pretensió de la Sra. Esteban en concepte de diferencial salarial pel període corresponent als referits mesos, sinó que s'ha de tenir en compte pel càlcul de la indemnització per acomiadament fet en forma indeguda, del salari que fou efectivament pagat per l'empresa a la treballadora durant els darrers 12 mesos, el que fa, d'acord amb les disposicions contingudes en l'article 82.3 del Codi de les Relacions laborals, un import de 6.597,13 EUR. De la mateixa manera, respecte a la demanda de la treballadora en concepte de vacances, el càlcul s'ha de fer segons els mateix criteris més amunt esmentats, el que correspon a la quantitat de 735,37 EUR.

En canvi, pertoca a l'empresa, mitjançant el llibre d'hores i els butlletins de salari acreditar que va pagar els salaris dels mesos d'agost i dels 7 primers dies de setembre. Força és de constatar que aquesta prova no la fa la societat Pla, i per tant s'ha d'estimar integrament la demanda de la treballadora per aquest concepte, i condemnar a l'empresa a satisfer a la Sra. Esteban l'import de 1.594,90 EUR.

VI.- L'estimació parcial tant del recurs de la Sra. Esteban que de la societat Pla determina no fer especial imposició de les costes processals de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part, tant el recurs de la societat Pla, com el de la Sra. ENTITY_4;

Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 3 de juny del 2011, en el sentit de condemnar a la societat Pla a satisfer a la Sra. Esteban l'import de 8.927,40 EUR amb els interessos legals comptadors des de la data de contesta a la demanda;

Confirmar-la per la resta de les seves disposicions, sense fer especial condemna en costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-