TREBALL. Infraccions del Codi de relacions laborals. El termini de prescripció s'interromp amb la iniciació del procediment sancionador, amb coneixement formal de l'interessat. (2000020/2020)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 2000020/2020 Núm. de Rotlle: TSJA-0000055/2021

SENTÈNCIA 90-2021

PARTS:

Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Vilar

Advocada: Sra. Vives

Apel·lat: Álvarez

Representant: Sr. Sarabia

Advocat: Sr. Galván

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, setze de desembre de dos mil vint-i-ú.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000020/2020.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de l'entitat Álvarez va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, en què impugnava l'acord adoptat en data 15 d'abril de 2020, que havia desestimat el recurs administratiu formulat contra la resolució de 14 de gener de 2020 del Ministeri de Presidència, Economia i Empresa, mitjançant la qual es van imposar a la societat agent sis sancions de multa, com a responsable de sengles infraccions del Codi de relacions laborals.

La sentència de 10 de maig de 2021 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda, declarant que les resolucions impugnades eren ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa, excepte quant a la infracció imposada per no haver gaudit la treballadora d'una jornada complerta de descans setmanal, que s'anul·la per haver-se incorregut en prescripció.

2.- La representació del GOVERN D'ANDORRA ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

L'article 8 del Codi de relacions laborals indica que les accions derivades del contracte de treball prescriuen al cap d'un any. Si es posa en relació aquest precepte amb l'article 161.2 del mateix text legal, s'ha de considerar que si el treballador afectat presenta la denúncia en aquest termini d'un any, tant la denúncia com els actes dictats amb posterioritat en el marc de la instrucció de l'expedient interrompen el termini de prescripció.

Si es considerés que la prescripció només s'interromp amb la resolució sancionadora i la seva notificació, prescriurien un nombre molt important de les denúncies interposades davant del Servei d'Inspecció de Treball.

3.- La part agent, i ara apel·lada, s'ha oposat al recurs del GOVERN D'ANDORRA, al·legant que:

La resolució sancionadora de 14 de gener de 2020 no va ser notificada a l'empresa.

No consta tampoc l'acord d'iniciació del procediment sancionador ni la seva notificació a la interessada.

Les anteriors circumstàncies justifiquen el transcurs del període prescripció.

Està en desacord amb altres dues sancions que li han estat imposades per manca de puntualitat en el pagament del salari i per no haver retribuït el salari corresponent als dies festius del calendari laboral no treballats.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, el GOVERN D'ANDORRA va imposar a la societat demandant sis sancions de multa, com a responsable de sengles infraccions del Codi de relacions laborals, llavors vigent.

La sentència apel·lada ha confirmat cinc d'aquestes sancions, però ha anul·lat la relativa al fet que una treballadora no havia gaudit d'una jornada complerta de descans setmanal, en considerar que la infracció havia prescrit pel transcurs del termini d'un any que preveu l'article 161.2 del Codi de relacions laborals per a les infraccions greus.

En concret, la sentència conclou que la infracció es va produir el mes de desembre de 2018, mentre que la resolució sancionadora no es va dictar fins al 14 de gener de 2020, i va ser notificada el 12 de febrer següent, quan ja havia transcorregut amb escreix el referit termini d'un any. En conseqüència, el Tribunal de Batlles no reconeix cap supòsit d'interrupció de la prescripció que resulti aplicable en aquest cas, sinó que considera que la resolució sancionadora s'havia de dictar abans que transcorregués el termini d'un any comptat des de la comissió dels fets.

Tercer.- La conclusió a què arriba la sentència apel·lada no pot ser compartida. Encara que el Codi de relacions laborals no regulés de forma expressa els supòsits en què s'interromp el termini de prescripció de les infraccions, s'ha d'aplicar el principi general segons el qual la iniciació del procediment sancionador amb coneixement formal de l'interessat produeix aquests efectes d'interrupció del termini prescriptiu.

Aquest principi queda plasmat tant en l'article 55.1 de la Llei de bases de l'ordenament tributari, com en l'article 102.2 de la Llei de la funció pública i en el 236.3 de la Llei de la seguretat social, entre d'altres preceptes legals, de manera que informa l'ordenament jurídic en aquesta matèria. En darrer terme, cal tenir en compte la coloració penal que informa el dret administratiu sancionador, segons ha declarat aquesta Sala de forma reiterada, i en aquesta línia el mateix criteri es recull en l'article 83 del Codi penal, segons el qual la prescripció queda interrompuda, entre d'altres supòsits, quan el procediment es dirigeix contra el culpable.

Cal tenir en compte igualment que la sentència d'aquesta Sala núm. 81-2021, de 25 de novembre de 2021, ha admès que la informació prèvia que regula l'article 123 quater, apartat 2, del Codi de l'Administració, produeix la interrupció del termini de prescripció.

En conseqüència, si en aquest cas el fets sancionats van tenir lloc el mes de desembre de 2018, i la iniciació de l'expedient va ser acordada el 19 de novembre de 2019 (foli 130 de les actuacions) i notificada a l'empresa el 29 del mateix mes i any (foli 138), s'ha de concloure que en aquest moment es va interrompre el transcurs del termini prescriptiu, de manera que la resolució sancionadora no incorre en el vici d'invalidesa que afirma la sentència recorreguda.

La part agent i ara apel·lada afirma en la seva oposició al recurs del GOVERN D'ANDORRA que no se li van notificar ni l'inici de l'expedient ni la pròpia resolució sancionadora. Aquestes afirmacions resulten clarament contradites pel contingut de l'expedient, ja que l'acord d'incoació es va notificar el 29 de novembre de 2019, com ja s'ha dit, (foli 138), mentre que la resolució de l'expedient va ser notificada el 12 de febrer de 2020 (foli 147).

Quart.- L'empresa apel·lada discuteix en aquesta alçada la legalitat de dues altres sancions relatives a la manca de puntualitat en el pagament del salari i a no haver retribuït el salari corresponent als dies festius del calendari laboral no treballats.

Ara bé, l'agent no va interposar recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles i, en conseqüència, va consentir el seus pronunciaments. La seva posició actual de part apel·lada és incompatible amb la sol·licitud de que es revoqui parcialment la sentència impugnada que va consentir, pel que fa a les dues infraccions abans esmentades. En conseqüència, ha guanyat fermesa el pronunciament relatiu a la legalitat de les altres infraccions no discutides pel GOVERN D'ANDORRA, qüestió que no va ser impugnada per part de l'agent a través de l'oportú recurs d'apel·lació.

Aquest fet comporta que l'objecte d'aquest recurs queda limitat a les pretensions formulades en temps i forma per la part apel·lant, és a dir, a si concorre la prescripció de la infracció relativa al fet de que una treballadora no va gaudir d'una jornada complerta de descans setmanal.

Per tot això, procedeix estimar el recurs d'apel·lació que interposa el GOVERN D'ANDORRA i desestimar en la seva totalitat la demanda formulada per la part agent.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa el GOVERN D'ANDORRA contra la sentència dictada el 10 de maig de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte en la part que anul·la la sanció imposada per la falta greu de l'article 158-6 del Codi de relacions laborals, i, en conseqüència, es desestima íntegrament la demanda i es declara que les resolucions impugnades són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.