Assegurances exclusions a la pòlissa (244/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0244/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 29 de novembre de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 7 d'octubre del 2010 la representació processal de Tejada va formular demanda contra la societat "Pina" en reclamació de la suma de 2.048,01 euros, import de la indemnització que la seva mandant havia hagut de pagar a un tercer com a conseqüència dels danys que li havien produït els objectes que transportava el vehicle propietat de la seva assegurada, supòsit que quedava exclòs de la pòlissa signada per les parts, més els interessos corresponents a partir de la data de producció de l'accident o, subsidiàriament, a partir del seu pagament o, més subsidiàriament encara, a partir de la contesta de la demanda, imposant igualment al defenent la totalitat de les costes del procediment.

II.- La representació processal de la societat "Pina" va contestar a la demanda oposant-se a la mateixa amb l'argument que en el moment de celebrar el contracte no va tenir coneixement de les seves condicions generals, ni de les limitacions que aquestes recollien, que no es van subscriure expressament, de tal manera que no se li poden oposar, negant igualment la procedència de que li fossin reclamats els interessos legals de la suma pagada i les costes del procediment, raons per les quals sol·licitava la desestimació de la demanda formulada contra ella i que s'imposessin a l'adversa les costes del litigi.

III.- La Sentència del Tribunal Unipersonal, Secció Civil, de data 9 de juny del 2011 va decidir desestimar la demanda interposada per Tejada contra Pina, absolent a la defenent de les pretensions de l'agent i condemnant a aquesta a satisfer les costes del procediment.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de Tejada i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la demanda formulada per la seva mandant.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de discussió en el present procediment que el dia 30 de novembre del 2008 es va produir un sinistre quan el camió marca Nissan 100, amb matrícula andorrana XXXX, propietat de Pina i assegurat per Tejada, va danyar amb els ferros que transportava un camió marca Renault 400, amb matrícula espanyola XXXX, que en aquell moment es trobava estacionat. Com a conseqüència d'aquest fet la Companyia d'assegurances del vehicle causant del sinistre va ser condemnada a indemnitzar al propietari del camió perjudicat amb la suma de 2.048,01 euros i, en virtut de la demanda que dóna origen al present procediment, va reclamar posteriorment a Pina la suma que havia abonat, argumentant que en la pòlissa signada en el seu dia entre les parts no estava compresa la garantia pels danys causats a terceres persones o coses per les mercaderies o objectes que transportés el vehicle assegurat. La societat defenent es va oposar a la demanda argumentant que en les condicions particulars de la pòlissa que va signar (foli 36) es preveia que es garantia la responsabilitat civil il·limitada de l'assegurat, sense que en cap moment se li fes saber, ni tingués coneixement, de que existia una limitació en aquest sentit a les condicions generals (foli 34) que mai se li van lliurar.

La Sentència objecte del present recurs desestima la demanda formulada per Tejada, raó per la qual aquesta entitat formula el present recurs oposant-se als criteris que fonamenten la decisió d'instància i reiterant els arguments que exposava en les seves conclusions.

II.- En primer lloc, argumenta la recurrent que, malgrat el contracte d'assegurança és habitualment d'adhesió, en el cas present l'exclusió de responsabilitat per determinats sinistres es va fixar de forma clara i expressa, raó per la qual és vinculant per l'assegurat. No obstant, el que posa de relleu l'Hble. Batlle és que, en cas de dubte sobre les condicions de l'assegurança, si el contracte es pot qualificar com d'adhesió, és precís decantar-se per una interpretació que no perjudiqui a l'assegurat, ja que és la companyia asseguradora la que redacta el contracte sense que l'adversa el pugui negociar. En el cas present, entenem que el dubte sobre les garanties ofertes a l'assegurat no residia en les paraules emprades al contracte, sinó en el fet que, atès que les limitacions de cobertura no constaven en les condicions particulars, que eren les úniques que ell va signar, aquest podia no ser conscient de les limitacions de cobertura de l'assegurança que contractava, raó pel qual aquest principi és perfectament aplicable al supòsit d'autes.

III.- La recurrent defensa igualment que si en les condicions particulars de la pòlissa va assumir la responsabilitat civil il·limitada va ser en virtut d'un mandat legal per tal de protegir a tercers, mentre que en la relació interna prevalia el pacte de limitació de responsabilitat en determinats supòsits que recollien les condicions generals.

Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent s'ha de destacar que és cert que no existeix cap obstacle per tal que es limiti la responsabilitat de l'assegurador front l'assegurat en determinades circumstàncies, sempre que, quan es tracta d'una assegurança obligatòria, es respongui il·limitadament front a tercers. També és veritat que és possible establir limitacions en les condicions generals d'una pòlissa quan aquests són comuns a determinats tipus d'assegurances. No obstant, el que no es pot admetre és que en les condicions particulars es fixi una garantia il·limitada, que respecte de tercers no ofereix cap mena de dubte ja que es tracta d'un mandat legal, quan l'assegurat pot raonablement entendre que es refereix a la cobertura que se li ofereix a ell, quan no es fa referència en les condicions particulars a les limitacions establertes a les generals i quan no queda clar que l'assegurat les ha conegut i acceptat amb la seva firma, perquè, com destaca l'Hble. Batlle, les condicions particulars prevalen contra les generals, que, com reconeix el mateix recurrent, completen i modifiquen en funció del que lliurament pactin assegurat i asseguradora en el moment de la contractació, de tal manera que la redacció d'aquests dos tipus de condicions no sols és contradictòria, sinó que pot portar a engany a l'assegurat sobre les condicions en les què se li garanteix la cobertura.

IV.- Pel que fa al coneixement per part de la defenent de les limitacions establertes a les condicions generals de la pòlissa, és cert que a les particulars es fa menció de que l'assegurat coneix i accepta les condicions generals del contracte i es cert també que habitualment les companyies asseguradores els hi lliuren als subscriptors de la pòlissa, però en el cas present no s'ha provat que es fes així i, en tot cas, aquesta remissió i acceptació genèrica no és suficient per concloure que l'assegurat coneixia i acceptava unes limitacions que suposaven restriccions greus i imprevisibles dels seus drets. En aquet sentit, quan s'exclou la cobertura de la pòlissa en el cas de situacions intolerables i fins i tot de vegades il·legals, com ara si el conductor del vehicle es trobava en situació d'embriaguesa en el moment del sinistre, la limitació resulta lògica i previsible perquè exclou la responsabilitat de l'asseguradora en un supòsit en el què l'assegurat no ha respectat la seva obligació d'actuar d'acord amb la bona fe que ha de presidir l'execució dels contractes, mentre que quan una empresa dedicada al transport de mercaderies concerta una assegurança, no és que no es puguin excloure els danys causats a tercers per les mercaderies transportades, sinó que és lògic que presumeixi que se li cobreixen també aquests danys en cas d'un sinistre, ja que existeix una possibilitat clara de que això succeeixi fins i tot si el transportista ha subjectat correctament la seva carga i és raonable entendre que es desitja també aquesta cobertura i, si no és així, se li ha de manifestar clara i explícitament a l'assegurat i ha de ser acceptat per ell de la mateixa manera.

V.- Per últim, la recurrent s'oposa igualment a l'argument de la Sentència recorreguda en el sentit de que no hi ha cap prova fefaent del contingut de les condicions generals ja que no estan ni tan sols datades, però és cert que el fet que constés a les mateixes la data en la què es van redactar, si bé no acreditava que l'assegurat les hagués conegut i acceptat, com a mínim garantia que ja estaven vigents quan es va signar la pòlissa i l'agent ni tant sols ha subministrat aquesta prova, mancança que, si més no, reforça encara més els anteriors arguments.

VI.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Tejada contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 9 de juny del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.