Laboral (0287/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 287/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de gener de 2011 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Benítez va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Palmer, en reclamació de la quantitat de 41.460,32 EUR, en concepte d'indemnització per desistiment justificat i de retribució de les vacances degudes, amb els interessos legals a partir des de la data de contesta a la demanda, i cotització de l'esmentat import prop de la CASS.

II.- La societat Palmer va oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant que la Sra. Benítez exposa que els negats motius que al·lega es venen produint d'ençà el mes de novembre del 2007, ço que ja d'entrada treu tota viabilitat a la seva demanda i als suposats i inexistents motius que exposa per desistir de les seves tasques laborals; que el present afer és un cas flagrant d'abús per part d'un treballador quin cerca per tots els medis d'obtenir una indemnització que en cap cas li pertoca; que la part agent ha gaudit de més dies de vacances durant l'any 2009 que els que realment li pertocaven.

III.- Per sentència de data 14 de setembre del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar la demanda de la Sra. Benítez, amb imposició a aquesta darrera de les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

IV.- Contra aquesta resolució la Sra. Benítez ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que va aportar en Autes suficients elements probatoris que acrediten l'actuació vexatòria que el patró va mostrar envers la treballadora, en especial el testimoniatge de la Sra. Cepeda i el del Sr. ENTITY_7; que en canvi, els testimonis proposats per la part adversa es troben tots ells vinculats per una relació de subordinació i/o comercial amb la part defenent; que el Sr. J.G. va imposar a la treballadora la realització de les tasques de cambrera en la sala reservada per als clients que pernocten en l'hotel, obligant-la a servir esmorzars a comptar del mes de novembre del 2007, cosa que no era la seva tasca habitual; que el menyspreu i el tracte vexatori per part de l'empresari va afectar directament l'estat anímic de la Sra. Benítez, havent requerit la mateixa períodes de baixa laboral acompanyada de tractament medico- psiquiàtric; que ha quedat acreditat en Autes que la carta de desistiment que posava fi a la relació laboral fou notificada a l'empresa el dia 29 de setembre i per tant, el període de baixa entre el dia 29 de maig i el 29 de setembre de 2009 no va excedir els 4 mesos; que conseqüentment, li pertocaven 22,5 dies de vacances pel període de la relació laboral entre el 29 de maig i el 29 de setembre, i la Sra. Benítez tant sols en va gaudir 15 dies, i per tant, escau estimar la present demanda i condemnar a la societat adversa al pagament de la quantitat de 365,28 EUR, que equivalen a 7,5 dies de vacances.

II.- Per contracte escrit de data 1 de gener del 2004, la societat Palmer va contractar la Sra. Benítez en qualitat de governanta de les habitacions de l'hotel ORIOL, mitjançant un salari base mensual de 1.180 EUR. El dia 28 de novembre del 2007, l'empresari va comunicar a la treballadora una carta notificant-li: "una advertència greu degut al seu comportament durant el dia d'avui 28 de novembre del 2007, al qual vostè es nega a servir l'esmorzar als nostres clients durant el seu horari de treball i a més a més sabent vostè que aquesta tasca fa part de la seva rutina diària". Per carta de data 29 de novembre del 2009, la Sra. Benítez va lliurar a l'empresa una carta de desistiment unilateral pels motius següents: "El motiu del meu desistiment consisteix, ...en el tracte vexatori, menyspreador i desconsiderat que m'ha mostrat contínuament des del novembre de 2007. Aquest tracte ha dificultat cada vegada més la correcta execució del meu treball i m'ha sotmès a situacions que m'han provocat crisis d'ansietat, davant de ser assistida pel Centre de Salut Mental. En aquesta última etapa de treball vostè m'ha pressionat perquè realitzi tot tipus de feines altres que les que tinc estipulades per contracte. Per exemple, al mes de juliol de 2008 vostè va treure els torns de dos cambrers al matí i em va assignar totes les tasques que aquests efectuaven habitualment.... En el mes d'abril d'enguany, vostè va imposar-me que servis esmorzars al bar de l'Hotel per la gent que no era clienta de l'hotel (tasques que normalment són assignades als cambrers), i també va coaccionar-me perquè aprengués a fer cobraments a caixa del bar, per assignar-me així una altra feina més, cosa que no és de la meva competència. A més a més, davant d'altres companys de feina vostè m'ha criticat obertament, fent tot tipus de comentaris despectius respecte al meu labor, vexant-me així de forma considerable. I així per quan, per exemple, en ocasions vostè va canviar el lloc on s'havia de servir esmorzars als clients sense informar m'ho, i al veure que no m'hi vaig presentar, vostè va fer comentaris a un altre empleats tals com "mireu al pis de dalt a veure si hi tenim algú amagat". D'altres comentaris sobre la meva persona han estat formulats als meus companys, tals com "la teva governanta enlloc de netejar aquests vidres està tot el dia parlant" i així successivament fins al punt en que vostè no ha cessat d'increpar-me i assetjar-me moralment. Tot aquest temps on vostè ha mostrat un greu menyspreu cap a la meva persona m'ha produït una situació d'estres i d'ansietat mèdicament diagnosticada, per la qual he necessitat l'atur de treball i tractament medico- psiquiàtric, amb la conseqüència minva d'ingressos....

Per tot el que la seva conducta justifica àmpliament el present desestiment justificat, en base a l'article 97b, 97e i 97h de la Llei del Codi de relacions laborals, al considerar-se principalment que vostè ha exigit que faci un treball diferent a l'estipulat, ha incomplert greument el contracte laboral i actuat de manera vexatòria, assetjant-me moralment i ofenent a la meva dignitat, donant lloc al pagament de la corresponent indemnització establerta legalment..

III.- L'article 97 del Codi de relacions laborals disposa que la persona treballadora pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte, sigui quina sigui la seva modalitat, en els supòsits següents: ... b) l'exigència de treball diferent de l'estipulat, salvats els supòsits extraordinaris o urgència... e) l'incompliment greu per part de l'empresa... h) en general, qualsevol acte de l'empresari o dels seus representants que de qualsevol manera sigui vexatori per a la persona treballadora, ofengui la seva dignitat com a persona, o suposi una conducta constitutiva d'assetjament moral, sexual o per raó de sexe.... El desistiment s'ha de fer amb exposició de la causa, mitjançant carta certificada amb avis de recepció o mitjançant l'entrega directa a l'empresari...

Per verificar si el desistiment del treballador està justificat o no, només s'ha de tenir en compte els motius i fets exposats en la carta de desistiment, és a dir en el present cas, un incompliment del contracte de treball per part de l'empresari en haver exigit de la treballadora que realitzés una feina diferent de la convinguda, i haver assetjat la mateixa moralment, actuant de manera vexatòria.

IV.- Respecte a l'incompliment del contracte laboral imputat a l'empresari, l'argumentació de la Sra. Benítez no pot prosperar pels motius següents. Si l'empresari demana al treballador realitzar una feina diferent de la estipulada al contracte, aquest darrer pot: o refusar el canvi proposat, i en cas que l'empresari l'obligui malgrat tot, a desistir-se de manera justificada, o acceptar el referit canvi, i aleshores es produeix una modificació del contracte per mutu acord de les parts; però el que no pot fer el treballador, és acceptar el canvi i després desistir-se. En cas d'autes, els fets imputats a l'empresa relacionats a una modificació de la feina estipulada en el contracte de treball escrit, es van produir al mes de novembre del 2007, al mes de juliol de 2008 i al mes d'abril de 2009, quan la carta de desistiment fou entregada a l'empresari el dia 29 de novembre del 2009. En conseqüència, resulta clar que la Sra. Benítez va en el seu temps acceptar les modificacions de la seva feina aportades per l'empresa. A més a més, dita acceptació és encara més clara quan el dia 28 de novembre del 2007 l'empresari va notificar un advertiment greu a la treballadora per haver-se la mateixa negat a servir l'esmorzar als clients (feina no estipulada específicament en el contracte), i que la Sra. Benítez no va desistir-se o no va impugnar la dita carta. Per ésser justificat un acomiadament o un desistiment ha de basar- se en fets que es van produir immediatament o poc temps abans de l'acomiadament o desistiment, i no més d'un any com és el cas en autes, sense que la part que es considera lesionada hagi reaccionat, doncs la seva passivitat equival a una acceptació tàcita. Per tant, havent la Sra. Benítez acceptat durant molts mesos els canvis aportats per l'empresa a la feina convinguda en el contracte de treball, no pot ara utilitzar aquestes modificacions contractuals per justificar el seu desistiment unilateral.

V.- Pel que fa al segon motiu de desistiment de la treballadora, la mateixa concretitza el tracte vexatori, menyspreador i desconsiderat que imputa a l'empresari pels comentaris següents: "mireu al pis de dalt a veure si hi tenim algú amagat" i "la teva governanta enlloc de netejar aquests vidres està tot el dia parlant". S'ha prèviament de posar de relleu que dits comentaris varen estar formulats no a la Sra. Benítez, sinó als seus companys de feina, i que no consta en la carta cap comentari directament fet a la part recurrent. Cap company de feina de la Sra. Benítez va confirmar aquestes paraules, i de manera general, llevat de la Sra. Cepeda, que va declarar que el gerent de l'hotel feia a la Sra. Benítez, comentaris vexatoris davant de tercers, dels clients i dels companys de feina, no consta en autes cap altre element de prova del segon motiu de desistiment de la treballadora. A més a més, si es considera, d'una banda, que la Sra. Cepeda és amiga de la Sra. Benítez, i que el seu testimoniatge ha de ser considerat amb molta cautela, i d'altra banda que el mateix no relata cap fet concret i precís, sinó comentaris genèrics com que "no valia per res, que ho trencava tot", força és de constar que no consta en autes la prova suficientment significativa d'un tracte vexatori o menyspreador de la treballadora per part de l'empresari. És cert que la Sra. Benítez va patir d'ansietat i de depressió, nogensmenys, res permet de relacionar aquesta patologia amb un pretès tracte desconsiderat en la feina.

VI.- Quant a la pretensió de la Sra. Benítez en concepte de vacances, l'article 34 del Codi de relacions laborals preveu que durant el període d'incapacitat temporal de la persona treballadora, el contracte de treball està suspès. La Sra. Benítez fou donada de baixa laboral el dia 29 de maig del 2009. Resulta del certificat lliurat per la CASS el dia 13 d'abril del 2010, que la baixa iniciada el 29 de maig del 2009 va finalitzar el dia 1 d'octubre del 2009, ja que l'alta mèdica va ser atorgada aquest dia pel Dr. Araujo, el que fa que el referit període de baixa mèdica va durar més de 4 mesos. L'article 35 del Codi de relacions laborals precisa que el termini de suspensió per incapacitat total transitòria es computa sempre a efectes del càlcul d'antiguitat a l'empresa, i a efectes de meritar vacances, de la manera següent: ...en el supòsit de baixa mèdica per causa de malaltia no es computa cap període de baixa mèdica que sigui superior a 4 mesos en una anualitat natural. Per tant no pot la Sra. Benítez reclamar el pagament de dies de vacances corresponent al seu període de baixa mèdica, per ésser el mateix superior a 4 mesos en una anualitat.

VII.- S'ha doncs de desestimar el recurs sense nogensmenys, fer especial imposició de les costes judicials de segona instància, en raó del caràcter laboral de la matèria, i de la situació de pobresa i insolvència de la Sra. Benítez.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs interposat per la Sra. ENTITY_4;, Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 14 de setembre del 2010 en tots els seus extrems;

Sense fer especial imposició de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-