Toponímia comunal (002/12)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0021-1/ 11 TSA: 49/11

S E N T È N C I A NÚM. 02-2012

PARTS:

Apel·lant: HBLE. COMÚ DE SANT JULIÀ

Representant: Galan

Advocat: Marti

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Campillo

Advocat: Elías

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de gener de 2012.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0021-1/11.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- L'Hble. Comú de Sant Júlia de Lòria va interposar recurs contra la decisió estimatoria parcial de data 2 de febrer de 2011, del recurs de reposició interposat contra el Decret del 13 d'octubre de 2010, tot sol·licitant la nul·litat (subsidiàriament l'anul·lació) de l'acte impugnat.

2.- En la sentencia del 24 de maig de 2011, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per l'Hble. Comú de Sant Julià de Lòria.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 7 de juliol de 2011, l'Hble. Comú de Sant Julià de Lòria manifesta principalment que:

-la comissió de Toponimia és únicament un òrgan de consulta i assessorament i el Comú va considerar que la seva carta no mereixia cap resposta per no venir de cap institució (Govern) legitimada per fer-ho i perquè considerava que la comissió pretenia atribuir-se competències decisòries que no li corresponien,

-el Govern hauria hagut d'aprovar i publicar un reglament sobre els procediments a seguir per fixar la grafia oficial dels topònims,

-el Decret del 13 d'octubre del 2010 incorre en les causes de nul·litat de ple dret perquè s'ha aprovat única i exclusivament pel Govern sense respectar la competència compartida del Comú de Sant Julià de Lòria,

-demana la condemna de l'adversa al pagament de les costes processals.

4.- En la seva contesta de data 29 de juliol de 2011, el MI Govern manifesta principalment que:

-ha quedat palesa la inactivitat del Comú,

-les decisions adoptades per la CTA eren preses alhora pel Govern i pels comuns. El Govern, amb la creació de la Comissió, obté una proposta d'aprovació del nomenclàtor consensuada amb els propis comuns, és a dir, d'acord amb els mateixos, tal i com prescriu la Llei,

-la CTA no ha adoptat en cap moment competències decisòries,

-demana la condemna de l'adversa al pagament de les costes processals.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El Decret del 13 d'octubre de 2010 disposa « S'aprova el Nomenclàtor d'Andorra » (veure foli 21). L'Hble. Comú de Sant Julià de Lòria ha interposat un recurs contra aquest decret.

El motiu essencial del recurs és: el Decret incorre en les causes de nul·litat de ple dret perquè s'ha aprovat única i exclusivament pel Govern sense respectar la competència compartida del Comú de Sant Julià de Lòria.

Convé prèviament, d'exposar les regles jurídiques aplicables en la matèria abans d'aplicar-les en el present cas:

L'article 14 de la Llei d'ordenació de l'ús de la llengua oficial, de 16-12-99.(BOPA num. 2 de 2000) disposa:

« Toponímia:

1.- La forma oficial dels topònims del Principat d'Andorra és l'andorrana, en llengua catalana. Correspon al Govern, mitjançant les disposicions adequades i d'acord amb les diferents corporacions locals afectades, la determinació dels noms oficials dels territoris, dels nuclis de població, urbanitzacions i de les vies interurbanes. El nom de les vies urbanes el determina la corporació local corresponent.

2.- Les denominacions aprovades pel Govern amb les corporacions locals afectades són les legals dins el territori andorrà, i la retolació, la publicitat, l'etiquetatge, la documentació i altres usos de les administracions públiques, de les empreses i les persones jurídiques s'hi han d'acordar. »

Per un Decret del 16 de febrer del 2005, el Reglament d'organització i funcionament de la Comissió de Toponímia d'Andorra s'aprova en compliment de l'article 14 de la Llei d'ordenació de l'ús de la llengua oficial.

Els articles 1 i 2 d'aquest Decret precisen la naturalesa i les competències de la Comissió:

Article 1.- Naturalesa. La Comissió de Toponímia d'Andorra, adscrita al Departament de Cultura, és l'òrgan d'assessorament, consulta i proposta en matèria de fixació oficial dels topònims del Principat d'Andorra.

Article 2.- Funcions. Les funcions principals de la Comissió de Toponímia d'Andorra són les següents:

1.- Elaborar i proposar l'aprovació d'un reglament sobre els procediments a seguir per fixar la grafia oficial i la ubicació dels topònims andorrans actuals i els que es puguin establir en el futur.

2.- Proposar criteris i regles d'escriptura per a l'ús de topònims en rètols, cartografia, publicacions i mitjans de difusió audiovisual. Elaborar i proposar l'aprovació i publicació del Nomenclàtor oficial de toponímia d'Andorra.

3.- Elaborar i proposar l'aprovació d'un reglament específic sobre l'ús de la toponímia i vetllar perquè es compleixi.

4.- Proposar l'aprovació i publicació de nous topònims.

5.- Organitzar grups de treball amb l'objectiu d'elaborar informes o estudis específics. Poden formar part dels grups de treball persones externes expertes en la matèria específica.

6.- Proposar i emprendre mesures per al foment dels estudis de toponímia.

7.- Proposar i emprendre mesures per a la difusió de la toponímia oficial.

8.- Emetre informes, a iniciativa del Govern, sobre temes relacionats amb la toponímia que li siguin consultats.

9. Qualsevol altra que li sigui encomanada pel Govern o atribuïda per les lleis i els reglaments.

Resulta clarament d'aquest text que aquesta Comissió te principalment la funció de presentar proposicions, (« 3. Elaborar i proposar l'aprovació d'un reglament específic sobre l'ús de la toponímia i vetllar perquè es compleixi. ») a partir d'estudis que pot dur « 8. Emetre informes, a iniciativa del Govern, sobre temes relacionats amb la toponímia que li siguin consultats. »).

Les funcions de la Comissió s'han precisat en l'exposició dels motius del Decret:

« Tot i no estar expressament reconeguda a la Llei, es proposa la creació de la Comissió de Toponímia d'Andorra, perquè és necessari que el Govern es doti d'un organisme que tingui competències en l'actualització, la revisió, l'ampliació, la normalització i la difusió de la toponímia, i que faci propostes concretes per a la fixació dels noms de llocs, que es concretaran en la publicació del Nomenclàtor Oficial de Toponímia d'Andorra.

Aquest Reglament té l'objectiu d'establir un òrgan de col·laboració i participació de les diferents administracions competents en la determinació dels noms oficials de la toponímia andorrana, amb l'objectiu d'aconseguir unes denominacions que responguin a criteris històrics i lingüístics coherents, tot respectant les tradicions »

La creació d'aquesta Comissió representava per tant la traducció concreta del procediment previst per l'article 14, ja mencionat: « Correspon al Govern, mitjançant les disposicions adequades i d'acord amb les diferents corporacions locals afectades, la determinació dels noms oficials dels territoris, dels nuclis de població, urbanitzacions i de les vies interurbanes. »

Aquesta frase per tant, no es pot interpretar de manera estrictament literal. La Llei preveu, en realitat una col·laboració entre el Govern i els Comuns, sense per tant organitzar una competència compartida.. L'esperit del text es que la competència correspon al Govern, però ha de col·laborar amb els Comuns.

És dins d'aquest context que s'ha d'interpretar el paràgraf 2.6 de les instruccions de funcionament de la Comissió de Toponímia d'Andorra:

« El Comú té un termini de 90 dies naturals per prendre una decisió sobre la proposta de la CTA. Les resolucions del Comú per a cada proposta de la CTA poden ser dues:

-Acceptacio de la proposta de la CTA

-Rebuig de la proposta de la CTA amb la formulació d'una contra proposta argumentada

Aquest intercanvi entre els Comuns i la CTA te la finalitat prevista en el paràgraf 2.8, « la CTA ha de cercar un acord entre els comuns »;

Aquest procediment, que organitza una col·laboració entre les institucions públiques andorranes, s'inscriu en el marc dels principis afirmats solemnement per l'article 72-3 de la Constitució.

« L'Administració pública serveix amb objectivitat l'interès general, i actua d'acord amb els principis de jerarquia, eficàcia, transparència i plena submissió a la Constitució, les lleis i els principis generals de l'ordenament jurídic definits en el Títol 1... »

En particular, aquesta col·laboració permet d'assegurar l'aplicació del principi « d'eficàcia ».

Tercer.- En aplicació del punt 2.6 de les instruccions de funcionament de la CTA, el president de la CTA va enviar una carta al Comú de Sant Julià de Lòria, en data 15 de maig del 2006 (veure foli 75) i el Comú va contestar per una carta de data 25 d'octubre del 2006 (veure foli 76) i podem remarcar que han tingut lloc altres intercanvis de cartes entre el Govern i la CTA (veure folis 77 i següents). Podem remarcar que la resposta de la CTA de data 19 de gener del 2007 (veure foli 77) rebutjava els arguments avançats pel Comú relatius a varies grafies: « la CTA considera que els arguments que s'hi exposen no tenen prou base tècnica».

Aquest rebuig es basa sobre elements que figuren en un informe tècnic de data 15 de desembre del 2006 (veure folis 371i següents); aquest rebuig estava per tant motivat per elements tècnics, resultant d'un estudi de caràcter científic. El Govern per tant, ho estableix en funció d'elements objectius i no de manera arbitrària.

A partir de 2008, el Comú de Sant Julià de Lòria no ha col·laborat més amb la CTA, així en resulta dels elements següents que figuren en l'expedient:

El Comú de Sant Júlia de Lòria no ha respost la carta de data 16 de juliol del 2008 que comportava « la llista de toponímics que han requerit l'elaboració d'un expedient i el tractament posterior de la seva grafia durant aquest exercici » (veure foli 397). Podem notar que els altres Comuns han respost i presentat observacions, segons les disposicions de les instruccions de funcionament de la Comissió de Toponímia d'Andorra (veure folis 403 i següents).

Igualment podem remarcar que a partir del mes de març de 2008, els representants del Comú de Sant Julià de Lòria no han assistit mes a les reunions de la CTA (veure folis 327 i següents.).

Cal per tant, confirmar la sentència recorreguda, que remarca encertadament, (Fonament de Dret Tercer): « Així les coses, no hi ha lloc a pronunciar la nul·litat del Decret relatiu al Nomenclàtor perquè, en definitiva, la manca de consens porta causa de la inactivitat injustificada de la pròpia part demandant »

Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per l'Hble. Comú de Sant Julià de Lòria

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la decisió estimatoria parcial, de data 2 de febrer de 2011, del recurs de reposició interposat contra el Decret del 13 d'octubre de 2010, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.