Llei derogada

Llei d'ordenació de l'ús de la llengua oficial, de 16 de desembre de 1999, publicada al BOPA núm. 2, any 12, de 12 de gener del 2000

Reglaments que la despleguen 1 vigents

Reglament d'organització i funcionament de la Comissió de Toponímia d'Andorra, del 2005-02-16 desplegament parcial · art. 14
Què diu el preàmbul
El Reglament d'organització i funcionament de la Comissió de Toponímia d'Andorra s'aprova en compliment de l'article 14 de la Llei d'ordenació de l'ús de la llengua oficial
Reglament d'ús de la llengua oficial en organismes públics, del 2005-02-16 desplegament derogada · DA única
Què diu el preàmbul
La Llei d'ordenació de l'ús de la llengua oficial del 16 de desembre del 1999, segons la disposició addicional única, faculta el Govern a desenvolupar reglamentàriament aquesta Llei.

Relació d'elaboració pròpia a partir del preàmbul de cada reglament.

plega-ho tot · desplega-ho tot

Títol preliminar (7)

Art. 1 3v
Art. 2 3v
Art. 3 3v
Art. 4 3v
Art. 5 3v
Art. 6 3v
Art. 7 3v

Títol I. De la llengua oficial (4)

Art. 8 3v
Art. 9 3v
Art. 10 3v
Art. 11 3v

Títol II. De l'ús social i públic (11)

Art. 12 3v
Art. 13 3v
Art. 14 3v
Art. 15 3v
Art. 16 3v
Art. 17 3v
Art. 18 3v
Art. 19 3v
Art. 20 3v
Art. 21 3v
Art. 22 3v

Títol III. De l'educació i l'esport (2)

Art. 23 3v
Art. 24 3v

Títol IV. Dels mitjans de comunicació social i les indústries culturals (4)

Art. 25 3v
Art. 26 3v
Art. 27 3v
Art. 28 3v

Títol V. De la promoció institucional (7)

Art. 29 3v
Art. 30 3v
Art. 31 3v
Art. 32 3v
Art. 33 3v
Art. 34 3v
Art. 35 3v

Títol VI. De les infraccions i les sancions (13)

Art. 36 3v
Art. 37 3v
Art. 38 3v
Art. 39 3v
Art. 40 3v
Art. 41 3v
Disposició addicional primera 3v
Disposició transitòria primera 3v
Disposició transitòria segona 3v
Disposició transitòria tercera 3v
Disposició transitòria quarta 3v
Disposició derogatòria primera 3v
Disposició final primera 3v

2v versions de l'article · 3d doctrina que el cita (enllaç automàtic)

Modificacions (2)

2000-03-08 Correcció d'errata de 8-3-2000 relativa a la publicació de Llei d'ordenació de l'ús de la… (1 actes)
2024-05-29 Llei 6/2024, del 25 d’abril, de la llengua pròpia i oficial. (1 actes)

Exposició de motius (text original, sense valor normatiu)

La llengua catalana és la llengua pròpia del poble andorrà; per tant, és un dels elements primordials que en defineixen la identitat.

El nostre idioma constitueix un element fonamental de la nostra cultura, que com la resta del patrimoni que la integra, mereixen la màxima protecció que li puguin oferir els poders públics.

El dinamisme de la societat andorrana moderna i el indubtable interès públic que té el fet de preservar l'ús de la nostra llengua en tots els àmbits, fan necessària la promulgació d'una Llei com la present.

Aquesta Llei es redacta amb l'objectiu de fer efectiu l'article 2.1 de la Constitució, que disposa que "la llengua oficial de l'Estat és el català".

El veïnatge amb dues llengües de gran abast demogràfic, la tradició de l'ensenyament a Andorra en aquestes dues llengües, la incidència dels mitjans de comunicació de masses i, més modernament, la forta immigració vinculada al creixement de l'economia i de la societat andorranes en aquestes darreres dècades, poden arribar a posar en perill la vitalitat de la nostra llengua.

De fet, des de la fi del segle passat fins ara, tant el Consell General com el Govern i els comuns s'han pronunciat mitjançant ordinacions, decrets o altres disposicions relatives a àmbits diversos en favor de l'ús de la llengua oficial.

La diversitat de parlants de llengües diferents, el paper que té cada grup lingüístic dins la societat, el caràcter marcadament turístic de moltes fonts de riquesa i les relacions socials que se'n deriven i, sobretot, la facilitat de la població per expressar-se en diversos idiomes, són els factors que justifiquen la necessitat d'una regulació més àmplia com la present, que doni resposta a les qüestions exposades i que posi a l'abast de la població els mecanismes necessaris per preservar la identitat lingüística d'Andorra.

Com a llengua de l'Estat, i també com a vehicle d'expressió col·lectiva de la societat andorrana, el català n'ha de ser la llengua d'ús general.

Aquest objectiu s'ha d'assolir amb un esperit de justícia, d'obertura i de respecte de les altres expressions lingüístiques.

La Llei no omet el dret i el deure que tenen les persones que no parlen la llengua oficial, de mantenir una relació d'integració lingüística amb Andorra.

Aquesta relació s'ha de produir des de la conservació i també la promoció dels seus valors culturals.

Queda clar, doncs, que qualsevol altre grau més elevat d'integració lingüística que el que esmenta la Llei només pot ser resultat d'una opció plenament lliure de la persona, i no pot ser ni forçada ni tan sols induïda.

La voluntat integradora que presideix la Llei s'oposa decididament a qualsevol actitud d'intransigència, que només podria ser provocada per una interpretació errònia del text.

En aquest mateix sentit, la Llei, tot i que estableix sancions d'acord amb la legislació andorrana existent sobre aquesta matèria, té un objectiu positiu de promoció i es caracteritza per oferir possibilitats de rectificació pròpies per a cada cas i prèvies sempre a la sanció, la qual és considerada efectivament com el darrer recurs per al compliment de les disposicions que s'hi estableixen.

Finalment, la Llei també té en compte l'establiment de mecanismes de protecció i promoció de la variant del català pròpia d'Andorra, sense perjudici de la unitat de la llengua.

Font : BOPA

Títol preliminar

Article 1 derogat des del 30/05/2024 (Llei 6/2024, del 25 d’abril, de la llengua pròpia i oficial)

Vigent des del 30/05/2024 · derogació · Llei 6/2024, del 25 d’abril, de la llengua pròpia i oficial (BOPA 2024-05-29) · 3 versions · pàgina de l'article ↗ · Font: bopa.mca.ad