CASS. Sanció i reclamació de prestacions indegudes derivades d'una relació laboral fictícia. Treballs familiars que no s'acredita que siguin retribuïts. (TSJA-0000059/15)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 2100022/2014 Núm. de Rotlle: TSJA-0000059/2015

SENTÈNCIA 80-2015

PARTS:

Apel·lants: Sra. Hoyos

Sr. Sancho

Representant: ídem

Advocat: Sr. Galván

Apel·lat: CASS

Representant: Sra. Plana

Advocat: Sr. Durán

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-tres de desembre de dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2100022/2014.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de 4 de maig de 2015 de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar les demandes acumulades que havien formulat la Sra. Hoyos y el Sr. Sancho contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitaven que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de 8 de gener i 24 de febrer de 2014 (relatives la Sra. ENTITY_4) i de 20 de gener i 31 de març de 2014 (corresponents al Sr. ENTITY_5), mitjançant les quals es va deixar sense efecte l'alta de la Sra. Hoyos com a assalariada de l'altre recurrent, se'ls van imposar sengles sancions de 2.173,16 EUR de multa a cadascun d'ells, i es va reclamar de forma solidària la quantitat de 7.999,82 EUR en concepte de prestacions de baixa mèdica i d'invalidesa que s'havien abonat indegudament.

La referida sentència ha confirmat els pronunciaments de la CASS, en el sentit de que les tasques que realitzava la Sra. Hoyos per compte del Sr. Sancho tenien la consideració de treball familiar i no consta que haguessin estat retribuïdes.

2.- Els demandants han interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en dos arguments fonamentals. En primer lloc, s'al·lega que no existeix relació legal de parentesc entre els dos recurrents, ja que el Sr. Sancho, tot i ser parella de la filla de la Sra. Hoyos, no ha contret matrimoni amb la mateixa ni han formalitzat una unió estable de parella, de manera que quan, en un primer moment, es va parlar de que aquell era el "gendre" de la segona, es va fer de forma merament col·loquial, sense significat jurídic. En conseqüència, els recurrents consideren que no es aplicable l'article 2.1.c) del Codi de relacions laborals, que exclou els treballs familiars, a no ser que es demostri la condició d'assalariats de les persones que els presten.

En segon terme, s'addueix que, en tot cas, les proves practicades són suficients per entendre acreditat que el treball que realitzava la Sra. Hoyos era retribuït, tot i que no existeixi constància de moviments bancaris relatius al pagament de salaris, ja que aquests s'abonaven en efectiu.

3.- La representació de la CASS s'ha oposat al recurs, demanant la confirmació íntegra de la sentència apel·lada.

Quant al primer motiu d'impugnació, al·lega que cal tenir en compte la realitat social, i que el fet de que el Sr. Sancho no estigui casat amb la filla de la Sra. Hoyos no exclou el caràcter familiar dels treballs que aquesta realitzava, que es duien a terme al domicili de la seva filla i que comprenien l'atenció de la seva néta menor d'edat.

En segon lloc, considera que els recurrents no han aportat proves suficients per demostrar el caràcter retribuït dels treballs que realitzava la Sra. Hoyos.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Les resolucions administratives que s'impugnen en aquest procés han considerat que la relació laboral que va donar lloc a l'afiliació de la Sra. Hoyos com assalariada del Sr. Sancho era fictícia, ja que es tractava de treballs de caràcter familiar no retribuïts. En conseqüència, es van imposar als interessats sengles sancions econòmiques i se'ls va reclamar solidàriament l'import a què ascendien les prestacions per baixa mèdica i per invalidesa que s'havien percebut indegudament.

A la vista de les al·legacions de les parts, l'objecte del procés consisteix en resoldre dues qüestions diferents, encara que íntimament relacionades. En primer lloc, s'ha de determinar si els treballs que realitzava una de les recurrents per compte de l'altre s'han de considerar de naturalesa familiar, ja que, en cas d'arribar-se a una solució afirmativa, seria aplicable la presumpció que estableix l'article 2.1.c) del Codi de relacions laborals, que els considera no retribuïts, excepte que es demostri el contrari. En segon lloc, tinguin o no caràcter familiar els treballs que realitzava la Sra. Hoyos, procedeix examinar si existeix prova suficient sobre si eren o no retribuïts.

Tercer.- Per a resoldre la primera de les referides qüestions, s'ha de partir del contingut de l'article 2.1.c) del Codi de relacions laborals, segons el qual es consideren familiars, a aquests efectes, el cònjuge, els descendents, els ascendents i altres parents per consanguinitat o afinitat fins el segon grau inclòs.

En aquest cas, no es discuteix que la Sra. Hoyos realitzava tasques domèstiques en el domicili de la seva filla i del Sr. Sancho, que convivien com a parella, encara que no havien formalitzat la relació, i que tenien una filla en comú, a la qual també cuidava la recurrent.

En aquestes condicions, no és possible negar que es tractava de treballs de caràcter familiar, ja que es beneficiaven dels mateixos la filla i la néta de la Sra. Hoyos, en el domicili de les quals es duien a terme.

El fet de que constés com a patró domèstic el Sr. Sancho, que certament no estava legalment unit en matrimoni amb la filla de l'altra recurrent, ni havia formalitzat una unió estable de parella, no és una circumstància que sigui susceptible de desvirtuar la naturalesa familiar d'aquestes prestacions, que també repercutien en favor de la seva filla i de la seva néta, de la qual feia de mainadera la Sra. Hoyos. La dada formal de l'afiliació per part de la parella de la seva filla no pot predominar sobre el caràcter real d'aquests treballs que es desenvolupaven en un àmbit clarament familiar, en els termes exposats. D'altra manera, quedaria desvirtuada la finalitat que persegueix el Codi de relacions laborals, quan exclou del seu àmbit els treballs d'aquesta naturalesa, excepte prova suficient sobre el seu caràcter assalariat, i prevaldria la mera aparença sobre la realitat dels fets, amb clara vulneració del principi que recull l'aforisme apices iuris non sunt iura (cfr. Digest 17.1.29.4).

Quart.- Un cop s'ha establert que els treballs que realitzava la Sra. Hoyos per compte de l'altre recurrent eren de caràcter familiar, resulta plenament aplicable la presumpció que conté l'article 2.1.c) del Codi de relacions laborals, segons la qual s'entén que aquestes prestacions tenen un caràcter no retribuït, excepte que es demostri la condició d'assalariat.

En aquest cas, s'han de compartir les conclusions de la sentència apel·lada, segons les quals no ha quedat acreditat el pagament d'un salari. El cert és que, malgrat la durada d'aquests treballs d'índole domèstica, no existeix cap constància que justifiqui de forma objectiva el pagament d'un salari, ni a través de comptes bancaris ni de cap altra manera. A més, els testimonis que han declarat en les actuacions es limiten a reproduir les afirmacions que els va fer el propi recurrent Sr. Sancho, per la qual cosa no resulten concloents.

En conseqüència, s'ha de concloure que no ha quedat provada la naturalesa assalariada de la relació que vinculava els recurrents, de manera que procedeix desestimar íntegrament aquest recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposen la Sra. Hoyos i el Sr. Sancho contra la sentència dictada el 4 de maig de 2015 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma íntegrament.

Segon.- No fer un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.