LaboralCas fortuit i força major - Art. 76 de la llei del contracte de treball- excepció de manca de legitimació passiva i crida en garantia (172/09)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 0172/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de desembre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Puga va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra els Srs. Pino i Salcedo, respectivament titular real i titular administratiu del negoci ORG_0, en reclamació de la quantitat de 81.291,96EUR, mes els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i fet en forma indeguda.

II.- El Sr. Pino va contestar: que va explicar a la part agent detalladament, la delicada situació econòmica que travessava el negoci provocada d'una banda, per la crisi turística i de l'altra, per l'abusiu lloguer que el Sr. Pino havia de pagar a la propietat del establiment; que la Sra. Salcedo va interposar una demanda de desnonament i de reclamació de quantitat contra el Sr. Pino que es va veure obligat a tancar l'hotel; que es tracta d'un cas fortuït o força major; que en tot cas, la indemnització que reclama el Sr. Puga no ha de superar l'import de 3.546,65 EUR, compte tingut d'un salari base real de 1.400 EUR al mes.

III.- La Sra. Salcedo va formular l'excepció de manca de legitimació passiva, ja que mai ha contractat amb la part agent, i per economia processal, va cridar en garantia el Sr. Pino.

IV.- Per Sentencia de data 28 de maig del 2009, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant la demanda de la part actora, desestimant l'excepció plantejada per la Sra. Salcedo com també la seva sol·licitud de crida en garantia, va condemnar solidàriament el Sr. Pino i la Sra. Salcedo a satisfer al Sr. Puga la quantitat de 81.291,96 EUR, mes els interessos legals des del 30 d'octubre de 2008, així com a pagar les costes judicials.

IV.- Contra aquesta Resolució el Sr. Pino i la Sra. Salcedo han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Pino manifesta: que el treballador va pactar de forma voluntària i consensuada la seva indemnització amb l'empresari, fent-ho, va renunciar implícitament als drets que es deriven de la legislació laboral, ja que es tractava d'una voluntat coincident d'empresari i treballador, i en cap cas d'un acomiadament improcedent; que els extractes bancaris demostren abastament que el salari real que cobrava el treballador era de 1.400 EUR.

II.- La Sra. Salcedo torna a plantejar, en tràmit d'apel·lació, l'excepció de manca de legitimació passiva i la crida en garantia del Sr. Pino pels mateixos motius ja desenvolupats en primera instància; sobre el fons considera que essent la situació objecte del present procediment en curs, mentre no es dicti cap sentencia ferma i definitiva, el Jutge es veu obligat a aplicar la Llei del 18 de desembre del 2008, encara que el contracte hagi quedat extingit el 1 d'abril del 2008.

III.- S'ha prèviament de posar de manifest que atès que el contracte de treball es va formar entre les parts el dia 2 de desembre de 1982 i que va finalitzar el dia 1 d'abril del 2008, la Llei que s'ha d'aplicar es la de data 12 de juny del 2003, ja que la nova Llei de data 18 de desembre del 2008 no pot regular un contracte que ja era extingit quan aquesta fou promulgada.

IV.- Es pacífic que el Sr. Puga va començar a treballar al negoci ORG_0, del qual n'és titular administratiu la Sra. Salcedo, i titular real el Sr. Pino, el dia 2 de desembre del 1982; que el dia 3 d'abril de 2008, l'empresari va lliurar al treballador una carta en la qual li comunicava el següent: "Per la present us comunico que, de conformitat amb l'article 70,2 de la Llei 8/2003 de data 12 de juny sobre el contracte de treball, hem de donar per rescindida la relació laboral que ens uneix. La causa concreta del referit acomiadament es el tancament del negoci. Tal com se li va comunicar en data 27 de desembre de 2007, l'empresa no podia raonablement superar les dificultats econòmiques, donada la crisi econòmica soferta durant els últims anys, la davallada de turistes i la competència deslleial. D'acord amb la legislació vigent, es considera que la relació laboral ha finalitzat, havent-se lliurat a la seva disposició la quitança corresponent de 3.546,45 EUR i donant-li de baixa a la CASS".

V.- L'article 69 de la Llei sobre el contracte de treball estableix que el contracte s'extingeix per cas fortuït o força major que provoqui el tancament de l'empresa; i l'article 24 del mateix text precisa que s'entén per cas fortuït i força major aquell obstacle imprevist o previsible però inevitable, malgrat haver actuat amb la diligència deguda, tant pel que fa a l'organització del treball en atenció als elements climatològics, com als subministraments de material i energia. Cap dels motius contemplats en la carta del dia 3 d'abril del 2008 corresponen a supòsits de cas fortuïts o de força major, per ser els mateixos previsibles i evitables, i en tot cas, per no establir l'empresari que ha actuat amb la diligència deguda per superar-los. Si l'empresa trobava dificultats que impedien el seu bon funcionament, podia acomiadar els seus treballadors per causes econòmiques mitjançant el procediment previst en l'article 70 de la Llei sobre el contracte de treball, però no rescindir la relació laboral sense complir els requisits de forma i de fons exigits en els articles 70, 71 i 72 de la Llei que constitueixen la garantia dels drets dels treballadors. Tampoc l'empresari no pot pretendre que el treballador, al firmar la liquidació sense mostrar cap mena d'oposició, va renunciar implícitament als drets que es deriven de la legislació laboral, ja que l'article 3 de la referida Llei, estableix que els seus manaments son imperatius i constitueixen uns mínims irrenunciables de compliment obligatori per a treballadors i empresaris. Que una part de les dificultats resulti del litigi existent entre els Srs. Pino i Salcedo per motiu de lloguers, que el primer sigui o no de bona fe com ho declara, tot això importa poc, ja que no pot ser oponible al treballador que roman un tercer front a aquest litigi.

En conseqüència, força es de constatar que el Sr. Puga fou acomiadat, sense que cap dels requisits de forma dels articles 70,71 i 72 de la Llei sobre el contracte de treball hagin estat complits (preavís i compensació econòmica o acomiadament per causes econòmiques), ço que determina atorgar al treballador la indemnització corresponent, contemplada en l'article 76 de la Llei.

VI.- Respecta al càlcul de la indemnització esmentada, resulta dels butlletins de salaris i dels extractes de la CASS que el Sr. Puga percebia un sou mensual mes o menys de 2.183 EUR. L'article 60 de la Llei sobre el contracte de treball estipula que sense perjudici que la prova s'aporti per altres mitjans, el butlletí de salari te valor probatori de l'existència o la inexistència dels diferents conceptes retributius, i del seu import. És cert que el Sr. Pino ha aportat en autes documents bancaris establint que cada mes pagava al Sr. Puga un sou de 1.400 EUR, nogensmenys, el treballador ha precisat en judici de proves que cobrava 1.400 EUR per transferència i que endemés el Sr. Pino li satisfeia 800 EUR en metàl·lic. La càrrega de la prova incumbeix a qui al·lega unes afirmacions o a qui contesta el valor probatori dels butlletins de salari; per tant no pertoca al Sr. Puga provar que una part del seu sou era pagat en metàl·lic, sinó que incumbeix al Sr. Pino establir que el salari del Sr. Puga només era de 1.400 EUR al mes, cosa que no fa. Per tant, tenint compte d'un salari base mensual mitja de 2.183,76 EUR, i d'una antiguitat de 25 anys i 4 mesos, la indemnització que s'ha de satisfer al Sr. Puga en concepte d'acomiadament improcedent, ascendeix a la quantitat de 81.291,96 EUR.

VII.- Respecte a l'excepció de manca de legitimació passiva de la Sra. Salcedo, la mateixa s'ha de desestimar. En efecte, la Sra. Salcedo es titular administratiu del negoci ORG_0 en el qual el Sr. Puga prestava els seus serveis, aleshores que el Sr. Pino n'és el titular real. La jurisprudència en matèria de prestanoms esta ben arrelada. Com aquesta Sala ha tingut l'oportunitat de declarar-ho en moltes ocasions, el prestanom que es presenta oficialment com el veritable proprietari d'una empresa o d'un negoci, es responsable front als tercers de totes les relacions contractuals pactades per l'empresa o el negoci, encara que no hagi contractat personalment, inclosos els contractes de treball, ja que les relacions particulars que poden existir entre el titular administratiu i un eventual titular real de l'empresa o del negoci, son coses internes i no poden ésser oposades als tercers, i particularment als treballadors que no han de ser considerats de manera mes desfavorable que qualsevol dels altres creditors que han pactat amb l'empresa o el negoci.

VIII.- Pel que fa a la crida en garantia del Sr. Pino, formulada per la Sra. Salcedo, aquesta no pot prosperar de cap manera. La crida en garantia o intervenció provocada té per objecte fer comparèixer en el plet un tercer com a demandat. Es cert que per aquest mecanisme processal la Sra. Salcedo intenta de fer íntegrament suportar al Sr. Pino la seva eventual condemna en relació a la indemnització del Sr. Puga en concepte d'acomiadament improcedent, basant-se en el contingut del contracte de fidúcia pactat entre les dues parts demandades que preveu que el Sr. Pino es feia càrrec de les responsabilitats derivades de l'explotació de l'hotel. Nogensmenys, no es pot cridar en un judici una persona que ja hi es, encara que sigui per reclamar- li una pretensió que no consta en la demanda inicial de la part agent; per tant, aquest incident processal no es l'adequat per plantejar l'acció de repetició que vol promoure la Sra. Salcedo, per no correspondre a les normes regulant la crida en garantia, ni a les normes processals ordinaris, tal com ho ha manifestat el primer jutge de manera molt encertada.

IX.- S'ha doncs de desestimar els presents recurs i imposar les costes de segona instància a les parts recurrents en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la Sra. ENTITY_6; Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_5;

Confirmar la sentencia de L'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 28 de maig del 2009 en tots els seus extrems.

Condemna a les parts recurrents al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.