Recurs d'apel·lació sobre clàusula limitativa d'assegurança i conducta sota influència de drogue

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Vincent Aniére Alexandra Cornella Solà

PARTS:

Apel·lant: Sr. Araujo

Representant: Sra. Durán

Advocat: Sra. Ayuso

Apel·lat: ORG_0

Representant: Sra. Ferrer

Advocat: Sra. Agullo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: TRÀNSIT. ASSEGURANÇA DANYS PROPIS. CLAUSULA LIMITATIVA DE DRETS. REQUISITS DE FORMA.

SENTÈNCIA 000177/2024

Andorra la Vella, 16 d'octubre del 2024.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Araujo va interposar demanda a tramitar pel procediment ORG_1, en què sol·licitava que es dictés sentència amb els pronunciaments següents:

"... declarar que la companyia demandada ORG_0 ha incomplert el contracte d'assegurança subscrit amb el senyor Araujo, amb núm. de pòlissa 00000000.

- Declarar que el senyor Araujo té dret a ser indemnitzat per part de ORG_0 en les quanties reclamades mitjançant el present escrit de demanda.

- ORG_0 a pagar al senyor Araujo:

- La quantitat de 118.540 euros en concepte de danys propis per la pèrdua total del vehicle Mercedes Benz model M AMG forma turisme xassís WDB00000000000000, any de fabricació 2016, matrícula XXXX (plaques p1). la quantitat correspon al valor venal del vehicle. a aquesta quantitat s'haurà de descomptar l'import de la franquícia a càrrec del senyor Araujo que ascendeix a 1.200 euros.

- La quantitat de 9.014,50 euros en concepte de danys i perjudicis ocasionats per l'incompliment de la demandada. Aquesta quantitat correspon al cost de la grua , dipòsit i custòdia del vehicle sinistrat.

- La quantitat corresponent a les despeses que es vagin generant en concepte de custòdia i dipòsit del vehicle, des de la data d'emissió de les factures aportades com a documents 12 i 13 al present escrit i fins que la part demandada compleixi efectivament les obligacions derivades del contracte d'assegurances que va celebrar amb el meu representat

- Els pagament dels interessos legals a comptar de la contesta a la demanda en seguiment del principi lite contestata usurae currunt

- Igualment es condemni a la cia d'assegurances a satisfer al demandant les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador d'aquesta part, els honoraris de pèrits intervinents i els taxes , així com qualsevol altra despesa que derivi de la tramitació de l present acusa, d'acord amb l'article 350 del COPC"

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat resolució en data 27 de gener del 2023 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Desestimar la demanda formulada per la part agent senyor Araujo contra ORG_0.

Segon.- Condemnar en costes processals i judicials a la part agent.".

3.- En data 8 de març del 2023, la representació processal del Sr. Araujo ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments que hi exposa demana que es revoqui la resolució d'instància en el sentit que acordi estimar íntegrament la demanda de conformitat amb el petitum de la mateixa imposant les costes tant de primera com de segona instància i subsidiàriament, en el cas de que no s'estimin els motius d'apel·lació sobre el fons, la revocació parcial de la sentència, acordant la no imposició de les costes en cap instància. Igualment, ha proposat la pràctica de proves en segona instància.

4.- ORG_2 , per escrit de data 19 d'abril del 2023, s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat la ratificació de la sentència apel·lada i la condemna al pagament de les costes processals de segona instància a la part recurrent.

5.- Per aute de data 12 d'octubre del 2023, el Magistrat Ponent decidia no admetre la prova proposada, tanmateix no considerava prova la carta redactada pel Sr. Araujo i no donava lloc a la protesta formulada per la part apel·lant contra l'aute del 4 de desembre del 2022. Igualment, declarava el recurs d'apel·lació vist per resolució.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent, Sr. Araujo de nacionalitat holandesa i resident al Principat, reclama front la part defenent B,SA (en endavant B) en demanda en la que sosté una petició de condemna per import de 126.754,50EUR pels danys propis soferts a conseqüència d'una accident de trànsit que va tenir lloc a Eivissa en el dia 2.6.19.

La sentència d'instància estima la concurrència d'una clàusula exoneratòria de responsabilitat per la companyia derivada del contracte que el vincula ambdues parts.

Contra tal decisió s'alça la part agent.

Segon.- El debat es centra en aquesta alçada en dues qüestions, la primera i primordial és la si la clàusula d'exoneració de responsabilitat per la companyia defenent consistent en que el seu assegurat " d)aquells ( es refereix als sinistres) que es produeixin conduint sota la influència de begudes alcohòliques (d'acord amb els límits establerts al Codi de Circulació), drogues, tòxics, estupefaents i substancies psicotròpiques. O quan el conductor sigui condemnat per delicte específic de conducció en estat d'embriaguesa, o en la sentència dictada en contra seva es reculli aquella circumstància com a causa determinant i/o concurrent de l'accident". És important fer notar que aquesta clàusula no es troba en les condicions particulars que va signar el prenedor i assegurat Sr. Araujo (foli 296) sinó que es troben incloses entre les condicions generals (no signades pel prenedor) sota el rètol "Exclusions generals per a totes les garanties" i sense cap mena de destacat tipogràfic respecte les altres clàusules del mateix epígraf que no són limitatives de drets de l'assegurat (com les de factors meteorològics, en cas de robatori o furt, explosió atòmica o successos qualificats de catàstrofe o calamitat nacional, entre d'altres de caràcter objectiu).

Però en les condicions particulars signades per l'agent es fa constar alguna clàusula limitativa de drets com la de la conducció per una persona menor de 25 anys o la de la franquícia serà en cas de danys propis de 2.000EUR. I finalment es fa constar a peu de pàgina -sense cap mena de destacat tipogràfic- (foli 296) que "el prenedor ..... accepta expressament las clàusules limitaries dels seus drets i les de l'Assegurat que figurin ressaltades en les Condicions Generals i Particulars ..." (la negreta i el subratllat és nostre). Ja hem dit que no hi havia cap mena de ressaltat.

Establert doncs el marc contractual vinculant entre les dues parts cal entrar en els dos motius de discrepància entre les parts que s'han plantejat en aquesta alçada. El primer si les clàusules limitatives de drets com és la de conduir sota la influència de drogues (concretament cocaïna) era exoneratòria de la responsabilitat contractual de la companyia defenent. Hem de fer notar que aquesta en la seva contesta no impugna de manera subsidiària l'import ni els conceptes reclamats en la demanda, tot i que la part agent ja va indicar que de la suma reclamada havia de descomptar 800EUR perquè havia calculat el descompte de la fiança en 1.200EUR quan en realitat era de 2.000EUR.

Tercer.- Clàusula limitativa de drets de l'assegurat en la conducció de vehicles. Demostrat coneixement de l'assegurat en el moment de la contractació.

Com ja dèiem en la sentència TSJC 383/20, cal recordar que

"... a diferència del que succeeix en d'altres ordenaments veïns, en l'àmbit de l'assegurança obligatòria el dret de repetició de les companyies asseguradores contra els assegurats pels danys ocasionats en situacions de conducció del vehicle sota la influència de begudes alcohòliques, no és de configuració legal al Principat d'Andorra (vegi's a títol comparatiu l'art. 10 del text refós de la "Ley de responsabilidad civil y seguro en la circulación de vehículos a motor" espanyola), sinó exclusivament d'ordre contractual i serà el contracte d'assegurança que en definitiva constituirà el títol jurídic que en fonamentarà el seu exercici.

La clàusula d'exclusió invocada per la companyia d'assegurança constitueix una clàusula limitativa dels drets de l'assegurat que requerirà per part de l'asseguradora que es justifiqui el seu degut coneixement per l'assegurat, que normalment intervindrà mitjançant la signatura de les condicions generals i particulars de la pòlissa d'assegurança. En el concret supòsit en que ens situem però i com hem pogut raonar en l'apartat anterior, en defecte de signatura de les condicions generals i particulars de la pòlissa examinada en les actuacions, la clàusula d'exclusió de responsabilitat no pot presumir-se coneguda per l'assegurada i en tal situació, l'exclusió pretesa no resultava procedent, sense que des d'aquesta perspectiva la decisió del Batlle pugui ser discutida."

És a dir, que la nostra doctrina exigeix que la companyia asseguradora ha de demostrar que el seu assegurat i prenedor coneixia la limitació de drets consistent en que si conduïa sota la influència de begudes alcohòliques i esdevenia un sinistre, la companyia asseguradora no correria amb la responsabilitat contractada. I la forma més habitual i segura de que tingui aquest coneixement en el moment de contractar (i no amb posterioritat al sinistre, com sembla deduir-se de la decisió de la instància) és que en el moment de la contractació signi al costat de les clàusules limitatives que el poden afectar a partir del moment de la vigència de la pòlissa i que aquestes vinguin destacades de manera tipogràfica per assegurar la seva atenció al signant. Ara bé no podem descartar que en cada cas particular es pugui demostrar per altres mitjans que en el previ a la signatura de la pòlissa pugui haver conegut el signant les limitacions que l'afectaven sobre la seva conducta com a conductor d'un vehicle.

I en el mateix sentit ja ens pronunciarem en la sentencia TSJC 293/21 en la que diguérem :

"I al respecte d'aquesta qüestió la Sala ha de confirmar la conclusió a la que arriba la resolució d'instància. Perquè tal i com es recull en la mateixa, es tracta d'una disposició estàndard, i afegirem que es pot qualificar de contracte d'adhesió, que fa una referència genèrica a les condicions generals de la pòlissa, entre les que es troben les seves exclusions de cobertura. I de les que tampoc no es van aportar en autes tots els documents que les integren. Exclusions que han de ser expressament acceptades per l'assegurat, no podent presumir-se el seu coneixement ni en base a la signatura de clàusules genèriques ni a l'aplicació del sentit comú, pel fet de ser la seva actuació -conducció en estat d'alcoholèmia-, reprotxable i fins i tot en aquest cas, mereixedora d'una condemna penal. La Sala va tenir ocasió de manifestar en la Sentència de data 29 de novembre de 2016, rotlle número 233/2014 "cal tenir en compte a més a més i en tot cas, que les exclusions de cobertura s'han d'assenyalar de forma clara i precisa, ja que com assenyala la Sentència objecte del present recurs "la companyia d'assegurances ha de prendre les precaucions necessàries a fi d'informar el contractant de les exclusions de l'assegurança, les quines han de ser igualment acceptades de forma clara i explícita per aquest darrer."

Per contra, en la nostra sentència TSJC 147/22 s'aplica la mateixa doctrina i es dona la raó a la companyia asseguradora perquè en les condicions particulars a més d'una genèrica remissió a les condicions generals que no estaven signades, hi havia una referència en negreta a la clàusula d'exclusió de responsabilitat si el conductor ho feia sota la influència de drogues o begudes alcohòliques.

Així doncs, hem de concloure que: 1) cal que les clàusules limitatives de drets de l'assegurat siguin conegudes per aquest en el moment de subscriure la pòlissa (i si ho fa més tard sigui sempre amb anterioritat del sinistre); 2) que la càrrega d'acreditar aquest coneixement ha de suportar-la la companyia d'assegurances; 3) que aquest coneixement ha de ser clar i precís i degudament destacat per a l'atenció i la comprensió de l'assegurat; 4) que l'acceptació del seu coneixement ha de ser explícita i fora de cap dubte raonable; i 5) que les remissions genèriques en les condicions particulars al coneixement del contingut de les condicions generals on hi figurin les dites clàusules limitatives no són suficients per si sol si no van acompanyades de la signatura específica de les clàusules en les condicions generals.

Hem d'afegir que en aquest cas precís, hi ha una asimptonia entre les clàusules particulars i les generals perquè -com ja hem transcrit amunt- es diu que el prenedor accepta les clàusules limitatives "que figuren ressaltades en les Condicions Generals i Particulars" (foli 296) i en les condicions generals les clàusules limitatives de drets no resulten "ressaltades" respecte les que no ho són.

En conclusió, aquella clàusula no consta acceptada pel Sr. Araujo i per tant no es pot emparar B per no fer front a les seves responsabilitats que han de concretar-se en el pagament de la suma conjunta de 127.554,50EUR (118.540EUR més 9.014,50EUR) i un cop descomptada la suma de 800EUR (reconegut per la part agent en l'Audiència Prèvia), resulta un total a pagar de 126.754,50EUR més interessos legals des de la contesta a la demanda (4.10.21) fins al total pagament. També haurà de ser condemnada a les despeses futures que es reclamen en la pètita de la demanda i a les quals no s'hi ha oposat B en la seva contesta, així com al pagament de les costes causades.

Quart.- La conducció sota la influència de drogues

Aquesta ha estat la segona causa de la interposició del recurs atès que la instància es va desestimar la qüestió principal que era la de l'exoneració de la clàusula ja esmentada. Però un cop estimat el motiu anterior i declarat que la dita clàusula resultava ineficaç en aquest litigi ja no hi ha necessitat d'examinar el fons de l'assumpte. Però afegirem que s'ha produït un fet nou rellevant que no podem passar per alt per donar una més completa resposta a les parts litigants.

Ha resultat acreditat que el Jutjat d'Instrucció d'Eivissa (Espanya) ha arxivat en 28.3.23 les Diligències Prèvies que per conducció sota la influència de drogues (cocaïna) s'havia instruït contra el Sr. Araujo. I la causa de l'arxivament va ser la petició del Fiscal del cas que ho ha demanat perquè d'acord amb l'informe de l'INSTITUTO NACIONAL DE TOXICOLOGIA Y CIENCIAS FORENSES que va obtenir el resultat de les proves efectuades al Sr. Araujo i va resultar que van ser de 0,07 mg/l de cocaïna i que els efectes tòxics es poden apreciar en concentracions de 0,25 a 5 mg/l.

"En consecuencia, s'afirma en l'informe fiscal -que va seu el Jutjat d'Instrucció- una vez agotadas las diligencias de investigación no ha quedado acreditado que esta previa ingestión de cocaína influyera en las facultades de atención y reacción del investigado, a la vista de la diligencia de síntomas externos, no apreciandose por otro lado ninguna otra circunstancia que apuntara a que el investigado se encontarar afectado en sus capacidades psicofísicas para la conducción, más allà de que rebasara una señal de Stop".

Aleshores si per a la jurisdicció penal no ha existit delicte de conducció sota la influència de la cocaïna, no es pot presumir que per la simple ingesta de la dita substància, ja conduïa sota els efectes de la mateixa, com s'arriba a presumir en la instància.

És a dir, que tampoc en el fons de la qüestió es podria acollir l'asseguradora a la clàusula indicada encara que fos vàlida i eficaç en el procediment.

El recurs ha de ser estimat de manera íntegra.

Cinquè.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (art. 354.2 del CPC).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Sr. Araujo contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 27 de gener de 2023, que revoquem íntegrament.

SEGON.- ESTIMEM íntegrament la demanda interposada pel Sr. Araujo i condemnem ORG_0 al pagament de la suma de 126.754,50EUR més els interessos legals des de la contesta a la demanda (4.10.21) així com al pagament de les despeses posteriors a la presentació de la demanda relatives al dipòsit i custòdia del vehicle MERCEDES BENZ model M AMG amb matrícula AND XXXX P1 que s'acreditin en execució de sentència, i també la condemnem al pagament de les costes de la instància.

TERCER.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.