Acció de repetició de companyia asseguradora contra conductor no assegurat; improcedència quan la pòlissa que la contempla no es troba signada per l'assegurat (3000095/2019)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000383/2020 ORIGEN: 3000095/2019 - 00

NIG: 5300542120190000578

PARTS:

Apel·lant: Ferrer

Representant: Sr. Salas

Advocat: Sra. Castillo

Apel·lat: Sr. Manso

Representant: Sra. Vélez

Advocat: Sr. Giner

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Acció de repetició de companyia asseguradora contra conductor no assegurat, improcedència quan la pòlissa que la contempla no es troba signada per l'assegurat.

SENTÈNCIA 169-2021

Andorra la Vella, el 30 de setembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El dia 8-5-2019, la representació processal de la societat Ferrer articulava demanda en reclamació de quantitat pel procediment abreujat contra el Sr. Manso, tot i sol·licitant es dictés Sentència que el condemnés a satisfer la suma de 6.230,07.- EUR, majorada amb els interessos legals corresponents a comptar de la data del pagament realitzat i a pagar la totalitat de les costes ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador, saig i perit si esqueia.

2.- En data 22-5-2019, el Sr. Manso articulava excepcions peremptòries de manca de legitimació passiva, de manca de litisconsorci passiu necessari i de prescripció de l'acció. Subsidiàriament contestava la demanda plantejada oposant-se a les pretensions de la part demandant. Sol·licitava finalment que es dictés Sentència acollint les excepcions articulades i subsidiàriament desestimant la demanda imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

3.- En data 29-5-2019, la representació processal de la societat asseguradora demandant s'oposava al triomf de les excepcions peremptòries articulades pel demandat.

4.- Practicats els mitjans de prova proposats per les parts i evacuada la fase de conclusions, en data 16-10-2019 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Que ha de desestimar i desestima la demanda principal formulada per la companyia d'assegurances "Ferrer" contra el Sr. Manso, això és en prosperar l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva segons s'ha raonat en la fonamentació jurídica de la present resolució atès que l'acció clarament defensada i articulada per l'instant d'aquest plet era la de repetició, condemnant a l'instant d'aquest plet a les costes d'aquesta instància i que ha tingut de suportar el defenent".

Aquesta Resolució resultava anul·lada per Sentència d'aquesta Sala de 29-6- 2020 que tanmateix retornava les actuacions a la instància per tal de que dictés nova Sentència que examinés les restants excepcions peremptòries articulades en la contesta i si esqueia el fons de la demanda, el tot sense fer pronunciament en relació a les costes processals ocasionades.

5.- El 29-7-2020 requeia nova Sentència amb la següent part decisòria:

"Que desestimant íntegrament la demanda principal formulada per la companyia d'assegurances "Ferrer" contra el Sr. Manso, ha d'absoldre i absol lliurement al darrer de tots i cadascun dels pediments contra ell efectuats, havent d'assumir la primera les costes d'aquesta instància i que ha tingut de suportar el segon".

6.- Contra aquesta resolució, la representació processal de la companyia asseguradora demandant formula recurs d'apel·lació i mitjançant escrit de conclusions de data 18-1-2021 interessa la seva revocació i que en el seu lloc es dicti nova Sentència que aculli íntegrament les pretensions contingudes en l'escrit de demanda, imposant al demandat les costes ocasionades en ambdues instàncies.

7.- La representació del Sr. Manso, s'oposa al recurs d'apel·lació articulat interessant la íntegre confirmació de la Sentència dictada amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades.

8.- Per Aute de 22-6-2021 es decidia no donar lloc a la pretensió probatòria adduïda per la representació del Sr. Manso en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la societat Ferrer articula una acció en repetició contra el Sr. Manso reclamant-li el rescabalament de les quantitats satisfetes als perjudicats derivades de l'accident de circulació ocorregut el 21- 10-2017. Al llarg del procediment no es discuteix que l'únic vehicle implicat en el mateix va ser el vehicle Volkswagen Golf matrícula XXXXX propietat del Sr. Manso però assegurat prop de la companyia d'assegurances demandant per compte de la Sra. Sevillano (tractant-se de la mare del demandant). Tampoc es qüestiona que el conductor donava un resultat positiu a la prova d'alcoholèmia que li va ser practicada.

La companyia asseguradora demandant, considera que els danys indemnitzats es trobaven exclosos de la pòlissa d'assegurança subscrita i per això articula l'acció en repetició contra el conductor del vehicle assegurat.

La Sentència dictada per l'òrgan judicial d'instància desestima la demanda argumentant que si bé l'acció articulada es recolzava en les condicions d'exclusió de la cobertura previstes en la pòlissa d'assegurança, aquesta no es trobava signada per l'assegurada ni tampoc pel conductor propietari del vehicle.

I és contra aquesta decisió que la representació processal de Ferrer formula recurs d'apel·lació que fonamenta en els motius de greuge que succintament s'exposen seguidament.

Segon.- En primer lloc sosté que la realitat i existència de la pòlissa d'assegurança era inqüestionable, resultava del propi pagament realitzat per la companyia als perjudicats en l'accident i que en tot cas, corresponia a la contrapart justificar que la signatura figurant en la pòlissa no era seva.

D'altra part refereix que la Sentència que vàrem dictar el 29-6-2020 desvinculava clarament l'acció en repetició de la relació contractual que pogués existir entre les parts i que en tal supòsit la decisió adoptada, quan vinculava l'acció exercitada a les previsions del contracte, resultava contrària a dret. Afegia en tot cas que el coneixement per part del Sr. Manso de l'existència i abast de l'exclusió de cobertura resultava inqüestionable màxim quan es tractava d'una clàusula clàssica i de previsió notòria, en tots els contractes d'assegurança de vehicles automòbils.

Tercer.- Pel que es refereix al primer motiu del recurs que s'articula el mateix ha de ser rebutjat. En efecte, per a descartar l'acció de repetició articulada la Sentència d'instància no es fonamenta en la inexistència del contracte d'assegurança subscrit sinó que entén que la clàusula en que la societat demandant es recolza, era una clàusula limitativa de la responsabilitat que requeria per a la seva eficàcia, d'haver estat acceptada expressament per l'assegurada, acceptació aquesta que no concorria en el supòsit examinat atès que ni en les condicions generals ni en les particulars, apareixia la signatura de la Sra. Sevillano. Aquesta darrera afirmació resulta inqüestionable atès que fins i tot obviant que el document incorporat en seu de proves per la part demandant resulta divers d'aquell que s'annexava en la demanda i això malgrat la indicació del número de pòlissa pugui ser coincident (el primer era estès el dia 9-1-2017 mentre que el segon el dia 21-11-2017), la signatura que apareix en el document obrant en els folis 88 i 90 sota la menció el prenedor/assegurat, no presenta la més mínima semblança amb aquella que figura en la testifical de la Sra. Sevillano (folis 98 i 99) o amb la que apareix en el seu DNI (foli 100), sense que per apreciar que la mateixa no va ser estesa per la referida hagi de recórrer-se per tant a cap mena de prova tècnica com ho pretén la part recurrent.

Quart.- En aquesta situació, recordarem que a diferència del que succeeix en d'altres ordenaments veïns, en l'àmbit de l'assegurança obligatòria el dret de repetició de les companyies asseguradores contra els assegurats pels danys ocasionats en situacions de conducció del vehicle sota la influència de begudes alcohòliques, no és de configuració legal al Principat d'Andorra (vegi's a títol comparatiu l'art. 10 del text refós de la "Ley de responsabilidad civil y seguro en la circulación de vehículos a motor" espanyola), sinó exclusivament d'ordre contractual i serà el contracte d'assegurança que en definitiva constituirà el títol jurídic que en fonamentarà el seu exercici.

La clàusula d'exclusió invocada per la companyia d'assegurança constitueix una clàusula limitativa dels drets de l'assegurat que requerirà per part de l'asseguradora que es justifiqui el seu degut coneixement per l'assegurat, que normalment intervindrà mitjançant la signatura de les condicions generals i particulars de la pòlissa d'assegurança. En el concret supòsit en que ens situem però i com hem pogut raonar en l'apartat anterior, en defecte de signatura de les condicions generals i particulars de la pòlissa examinada en les actuacions, la clàusula d'exclusió de responsabilitat no pot presumir-se coneguda per l'assegurada i en tal situació, l'exclusió pretesa no resultava procedent, sense que des d'aquesta perspectiva la decisió del Batlle pugui ser discutida.

Tampoc la nostra decisió anterior dictada en data 29-6-2020 desautoritza la conclusió assolida. En efecte aquesta es limitava a admetre la legitimació passiva del Sr. Manso en atenció a la configuració de l'acció de repetició, no com una acció contractual sinó com una acció autònoma de caire recuperatori. No obstant ja indicàvem que aquesta acció operava "quan l'assegurador paga la indemnització malgrat la inexistència de contracte o quan, malgrat existir contracte concorre una causa legal o contractual d'exclusió de cobertura", exclusió de garantia en el supòsit que s'examina no resultava eficaç per les raons que ja hem pogut destacar.

Cinquè.- Per tot l'exposat escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat tot i confirmant íntegrament la Sentència dictada.

Sisè.- En mèrits de la regla del venciment objectiu, escau imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat Ferrer contra la Sentència dictada pel Tribunal Unipersonal del Batlle en data 29-7-2020 que es confirma íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.