Laboral - acomiadament - determinació del salari - càlcul de la indemnització en cas de CDD i dels havers laborals (3000506/2016)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000186/2017 ORIGEN: 3000506/2016 - 00

NIG: 5300542120160003396

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de juliol del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit amb data de registre 16-07-2015, modificat per escrit del 07-12-2016, la Sra. Palmer va presentar demanda laboral contra la societat Vaquero, SAU, titular del negoci A., demanant la seva condemna a satisfer-li :

1.400-euros nets (subsidiàriament 320,59.-euros nets, en cas que es consideri que correspon la indemnització fixada d'acord amb l'article 98.1 del Codi de Relacions Laborals en comptes del que s'estableix a l'article 98.2) en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda,

1.103,15.-euros nets en concepte d'hores extraordinàries,

140,00.-euros nets en concepte de dies festius treballats i no recuperats,

326,66.-euros nets en concepte de vacances,

els interessos legals sobre aquests imports a partir de la contesta a la demanda,

devent descomptar-se de dits imports el de 137,23.-euros nets (vacances pagades a la quitança),

el tot a declarar i cotitzar a la CASS,

així com les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal de la societat Vaquero, SAU, es va oposar a la demanda sol·licitant la seva íntegra desestimació i la imposició de totes les costes processals a la demandant.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 19-04-2017, decidint : "DECIDEIX: que estimant parcialment la demanda formulada per la Sra. Palmer contra la societat mercantil andorrana unipersonal per accions "Vaquero, S.A.U." , ha de condemnar i condemna a la darrera a pagar a la primera la suma global neta de sis-cents noranta-nou euros amb cinquanta- cinc cèntims (699,55.EUROS) -aixó és pels diferents conceptes que han prosperat-, augmentada dels interessos legals produïts d'ençà l'onze de gener d'enguany i fins que sigui íntegrament satisfeta, i devent el patró regularitzar adequadament aquells prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, tot plegat amb condemna en costes processals d'aquesta instància segons es conté en el darrer Considerant."

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Palmer demanant la seva revocació parcial i que es dicti una de nova condemnant a l'adversa a abonar-li:

en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda, la suma de 1.309.-nets nets, més els corresponents interessos legals des de la data de contesta a la demanda i a regularitzar aquesta quantitat prop la CASS,

en concepte d'hores extraordinàries la suma neta de 1.045,36.-euros, més els interessos legals que meritin a comptar de la contesta a la demanda i a regularitzar aquesta quantitat prop la CASS,

en concepte de dies festius treballats i no recuperats la suma neta de 130,90.-euros, amb els seus corresponents interessos legals i cotització a la CASS,

les despeses processals que s'ocasionin en aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador,

tot i confirmar la resta d'extrems de la Sentència no recorreguts per aquesta part.

Per diligència judicial del 08-06-2017, es va emplaçar a la part apel·lada per tal que, en el termini de 13 dies hàbils aportés el seu escrit de contesta.

Però, per escrit del 16-06-2017, tant la representació processal com la representació lletrada de la societat Vaquero, SAU, van posar en coneixement d'aquest Tribunal que havien decidit renunciar a ser el procurador i l'advocada de la mateixa havent-ho comunicat prèviament a la seva clienta i havent aquesta darrera acceptat dita renúncia, acceptació confirmada el 20-06-2017.

L'esmentada societat no va presentar cap escrit de contesta als greuges.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix la relació laboral de durada determinada que existia entre les parts en mèrits del contracte signat el 04-07-2016 i pel qual la societat defenent va contractar a la Sra. Palmer com a recepcionista per un període de 6 mesos del 04-07-2016 al 04-01-2017.

La relació es va acabar en data 26-08-2016 com a conseqüència de l'acomiadament disciplinari de la treballadora.

El tribunal, fonamentant la seva decisió sobre la versió de la carta de comiat aportada per la demandant i no pas la aportada per la defenent, que conté una pàgina més, va jutjar que l'acomiadament s'havia practicat de forma indeguda. Aquest aspecte no és recorregut i per tant no es pot discutir més en aquesta alçada.

II.- El primer aspecte del recurs de la Sra. Palmer és en relació amb la determinació del seu salari donat que considera que és en base a una valoració errònia de les al·legacions i proves, que el tribunal ha calculat els conceptes deguts en base a un salari de 1.330,48.-euros i no de 1.400.-euros bruts. Argumenta en essència que la prova del canvi salarial resulta de la conversa de WhatsApp mantinguda entre ella i la Sra. Roda, i de la qual es desprendria clarament que es va acordar un salari de 1.400.-euros.

El contracte firmat per les parts preveu un horari setmanal de 40 hores pel salari fix mensual de 1.330,48.-euros, dels quals 1.258,48.-euros corresponen a salari en efectiu i 72,00.-euros a avantatges materials per àpat, el que fa un total net a percebre de 1.189,26.-euros, el tot tenint en compte el possible horari nocturn que pugui realitzar l'assalariada.

L'assalariada sosté que en realitat, a partir del moment on havia passat a fer tasques de cap de sala s'havia pactat un augment salarial, mentre que l'empresari, tot i reconeixent que la treballadora havia acceptat efectuar les tasques de cap de sala, nega tal acord.

És cert que el tribunal va afirmar que la demandant no havia demostrat que el salari fos de 1.400.-euros sense motivar més detalladament la seva conclusió.

Però, podem concloure que no es pot avalar la versió de la Sra. Palmer, i això per dues sèries de raons.

En primer lloc, l'única prova del fet que el salari s'hauria pujat a 1.400.- euros, que invoca la recurrent, és un fragment d'una llarga conversació de WhatsApp del 10-08-2016 a les 22:27 amb Roda.

En la mateixa, la Sra. Palmer (tsalo1990) va escriure " Estoy contratada coma recepcionista y acepte el puesto de metre solo para echar una mano a vosotros porque quiero que este hotel funciona! NO veo que estáis buscando un metre. Y par el sueldo de 1400EUR ninguna persona va hacer lo que estoy haciendo yo!!..."

A les 23:45, Roda li va contestar "Y tienes razón".

Però no es pot a partir d'una conversa tan llarga, on la Sra. Palmer aborda diversos temes, treure una resposta tan lapidària i equívoca.

La conclusió unívoca que les parts haurien pactat l'invocat increment salarial.

Així les coses, no es pot considerar que la Sra. Roda va admetre que el salari pactat era de 1.400.-euros.

En segon lloc, la mateixa demandant, tot i afirmant que es va pactar un salari de 1.400.-euros, sembla que té un dubte sobre el mateix i si es tractaria d'un salari net o brut i aquesta confusió es transparenta en els seus escrits.

En efecte, en l'escrit de demanda va afirmar que l'import de 1.400.- euros corresponia al salari brut.

En el seu escrit de demanda complementari va sostenir que havia constatat un descuit en el seu escrit de demanda i que en realitat l'import de 1.400.-euros corresponia al salari net i que els càlculs s'havien de fer en base al salari brut de 1.497,33.-euros.

En el seu escrit de conclusions, va tornar a reclamar els imports de l'escrit de demanda, sia 1.309.-euros nets corresponents a un salari brut de 1.400.-euros.

En el seu escrit de greuges en aquesta alçada sosté l'existència d'un salari brut de 1.400.-euros.

Considerem que aquestes tergiversacions són incompatibles amb l'existència d'un acord ferm de les parts per augmentar el salari de la Sra. Palmer ja que en tal cas la mateixa, que la seva representació processal presenta com "una persona eficient i organitzada", hauria sabut exactament quin import s'havia pactat.

Per consegüent, no queda acreditat que les parts haurien pactat un salari diferent del pactat per escrit, i s'ha de confirmar la conclusió del tribunal que el salari a prendre en compte és el de 1.330,48.-euros bruts i que el salari/dia brut és de 44,35.-euros.

D'aquí surt la solució a un altre vessant del recurs doncs la part apel·lant critica el càlcul dels dies festius i no treballats puix que s'hauria fet de manera errònia en base al salari de 1.330,48.-euros bruts enlloc del de 1.400.-euros.

Però, a partir del moment on confirmen que el salari era el de 1.330,48.-euros, el càlcul de la instància apareix correcte i la sentència no mereix cap crítica sobre aquest punt.

III.- Un altre aspecte del recurs de la treballadora concerneix el càlcul de la seva indemnització per acomiadament fet de forma indeguda, tota vegada que sosté que tot i acceptant que aquesta indemnització s'havia de fer segons les disposicions de l'article 98.2 del Codi, el tribunal no va calcular la indemnització de conformitat amb el referit article.

Aquest punt del recurs s'ha d'estimar.

En efecte, com precisat abans, no s'ha discutit que ens trobàvem en el marc d'una relació laboral de durada determinada.

L'article 98 del Codi de relacions laborals disposa que :

"1. L'acomiadament fet en forma indeguda, l'acomiadament improcedent i l'acomiadament injustificat comporten, en els contractes per durada indeterminada, una indemnització a la persona treballadora no inferior a 45 dies de salari per any de servei a l'empresa fins a un màxim de 30 mensualitats, que és fixada per la jurisdicció competent.

2. En els contractes per durada o obra determinada la resolució del contracte per part de l'empresa amb anterioritat al termini fixat, llevat dels casos de comiat procedent, de comiat justificat, de mutu acord de les parts o d'extinció del contracte per cas fortuït o força major, comporta l'obligació de l'empresa de satisfer una indemnització pels danys i els perjudicis ocasionats a la persona treballadora, que és fixada per la jurisdicció competent. En qualsevol cas, la indemnització per danys i perjudicis no pot ser inferior ni a la indemnització per comiat injustificat que hauria correspost en un contracte per durada indeterminada, ni a l'equivalent a tres mesos de salari per any que resti per transcórrer de la relació pactada."

Dit d'una alta manera, la llei institueix una opció amb un doble mínim, és a dir d'un costat la indemnització que hauria correspost en un contracte per durada indeterminada, i d'un altre costat, l'equivalent a tres mesos de salari per any que resti per transcórrer.

En tal supòsit, s'han de determinar els dos mínims que defineix la llei i retenir el més alt dels dos. Es tracta d'un principi general d'interpretació de les lleis i que té especial rellevància en el present cas relatiu a la indemnització d'un comiat puix que ens trobem en matèria laboral, on la interpretació de les normes sempre s'ha de fer pro operario.

Si apliquem aquests principis al nostre cas, constatem que l'import corresponent a la indemnització en cas d'aplicar el càlcul propi als contractes per durada indeterminada, que és el retingut pel tribunal unipersonal (284,88.- euros), és significativament inferior a l'import resultant de prendre en compte tres mesos de salari per any que resti per transcórrer.

En efecte, al moment del comiat quedaven 4 mesos per acabar-se la relació, i per tant, aquesta opció de càlcul correspon a 3 x 1/3 d'any = 1 mes de salari, sia 1.330,48.-euros bruts com determinat en el Fonament anterior.

Per consegüent, la sentència s'ha de revocar en el sentit de fixar la indemnització a percebre per part de la Sra. Palmer en 1.243,99.-euros nets enlloc de 284,88.-euros nets.

IV.- L'últim punt del recurs és relatiu a les hores extraordinàries. Argumenta la treballadora al respecte que : 1) la decisió del tribunal és injusta perquè si se li nega el dret a percebre les hores que va efectuar i no serà compensat el seu esforç ; 2) existeixen proves de les hores que són el document aportat per ella, les converses de WhatsApp del 10-08-2016 i del 12-08-2016 així com el correu electrònic del 22-08-2016 i la prova testifical del Sr. Villalba i 3) l'empresa no ha aportat la documentació necessària i no hi cap prova que ella s'emportés el Planning.

El tribunal ha rebutjat la pretensió de la Sra. Palmer en relació a les hores extres, al considerar que s'havia limitat a aportar única i exclusivament una planificació horària efectuada per ella unilateralment.

Cal recordar la nostra jurisprudència al respecte, que és, que si bé pertoca a l'assalariat la prova de la realització de les hores extraordinàries efectuades, quan el mateix aporta, almenys, un principi de prova -que revesteixi un mínim de precisió per autoritzar la defensa de l'altra part- i que l'empresari no produeix cap element fàctic en ordre a provar els horaris efectivament executats, les esmentades carències poden dur a la seva condemna. Així, el sol fet que l'empresari no hagi respectat les seves obligacions d'establir un pla de treball i un compte d'hores de conformitat amb l'article 63 del Codi de Relacions Laborals, no permet acreditar l'existència d'hores extraordinàries. Però, a partir del moment on l'assalariat aporta una prova mínima i coherent acreditant que va fer hores extraordinàries, l'empresari ha de suportar, a nivell de la prova, les conseqüències de les seves carències i li pertany desvirtuar les afirmacions de l'empleat.

És veritat que la treballadora ha aportat un document que podria constituir tal principi de prova, doncs ha adjuntat al seu escrit de demanda un quadre manuscrit detallat fent ressortir hores extraordinàries, i que els intercanvis entre ella i la directora de l'hotel evidencien una problemàtica en relació amb els horaris.

No obstant això, es dona una circumstància particular en el present cas que no permet donar credibilitat a les hores que diu que va efectuar.

En efecte, apareix que el 22-08-2016, l'empresari va denunciar a la policia que el 21-08-2016 la Sra. Palmer s'havia emportat els plans d'horaris de l'hotel. I contràriament a les afirmacions de la part apel·lant, sí que existeix una prova d'aquest fet, és a dir la testifical del Sr. Villalba, el recepcionista de nit, que, malgrat ésser empleat de la part defenent, no es pot dubtar de la sinceritat de les seves manifestacions puix que la prova testifical en la seva persona va ésser proposada per ambdues parts i que la part apel·lant invoca, en tot cas pel que l'interessa. El mateix va confirmar que el 21-08-2016, la Sra. Palmer havia pujat a recepció i, malgrat ell li digués que no ho podia fer, es va endur els originals i còpies del Planning de treball del personal del restaurant, cuina i pub.

És de remarcar que en cap moment dels seus escrits, sigui de conclusió o de greuges en aquesta alçada, la part agent es pronuncia sobre aquest aspecte del testimoniatge del Sr. Villalba.

En front a tal actuació, del tot contrària a la bona fe contractual que ha de regir les relacions entre les parts, l'empresa ha perdut la possibilitat de contradir els elements apuntats en el quadre de l'empleada, al qual no es pot reconèixer cap força probatòria suficient en aquestes condicions.

A més a més, si bé el ja esmentat Sr. Villalba diu que ell va fer hores extres durant l'estiu 2016 i que d'altres treballadors també, no podent especificar quins, també especifica que se li van pagar. No existeix cap element per pensar que l'empresa li hauria retribuït a ell les hores extraordinàries i que no ho hauria fet a la Sra. Palmer.

V.- Atès l'estimació parcial del recurs i la matèria laboral del cas, i el fet que la treballadora va ser obligada a presentar un recurs per obtenir la satisfacció completa de la indemnització que li pertocava, cal imposar les costes judicials de segona instància a la part empresarial.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs de la Sra. Palmer contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 19-04-2017 que revoquem parcialment en el sentit de fixar en 1.658,66.-euros enlloc de 699,55.-euros l'import total que la societat Vaquero, SAU, haurà de satisfer a la Sra. Palmer, sense modificar la resta dels seus pronunciaments, imposant a la societat Vaquero, SAU, les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.