Laboral-prova de la moficació de les condicions de treball-acceptació tàcita (214/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-214/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de novembre de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Araujo va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat ORG_0, en reclamació de la quantitat de 17.414,58 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent, amb els seus interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda i condemna a l'adversa a satisfer la totalitat de les despeses judicials del present litigi, inclosos honoraris d'advocat i procurador.

II.- La societat ORG_0 va oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant que la Sra. Araujo no va ser contractada com a caixera i auxiliar administrativa, sinó com a cambrera en general, i per tant no va ser rebaixada en el seu lloc de treball.

III.- Per sentència de data 27 de maig del 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar la demanda de la Sra. Araujo contra la societat ORG_0, imposant a la demandant les costes processals causades, amb menció dels honoraris d'assistència lletrada i procuradoria.

IV.- Contra aquesta resolució la Sra. Araujo ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que ha quedat acreditat que la Sra. Araujo fou contractada com caixera fixa de la planta subsòl i com substituta puntual de la caixa de la planta baixa; que realitzava habitualment tasques d'auxiliar administrativa; que voluntàriament donava un cop de mà com a cambrera si es presentava una situació puntual; que els darrers dos mesos fou relegada a fer exclusivament de cambrera; que el pas de caixera amb algunes tasques d'auxiliar administrativa, a cambrera, si que constitueix una degradació laboral.

II.- La Sra. Araujo va començar a treballar pel compte de la societat ORG_0 el dia 5 de maig del 2004. Per carta de data 4 de juny del 2010 la Sra. Araujo va comunicar a l'empresa la seva voluntat de desistir-ne de manera justificada de la relació laboral pel motiu següent: "...en haver-me vist relegada en les meves funcions de forma continuada i cada vegada de forma més intensa i humiliant, situació que no ha millorat, ans al contrari, amb la meva reincorporació al treball després de la meva baixa."

L'article 97 del Codi de les Relacions Laborals estableix que: "la persona treballadora pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte, sigui quina sigui la seva modalitat en els supòsits següents:

...l'exigència de treball diferent de l'estipulat, salvats el supòsits extraordinaris o d'urgència..."

En el present cas, la Sra. Araujo pretén que fou contractada en qualitat de caixera i auxiliar administrativa, i que a comptar del mes de febrer del 2010 l'empresa va rebaixar-la a un treball de cambrera de la barra de la cafeteria. Pertoca a la part demandant provar que l'empresa va modificar-li substancialment les condicions de treball pactades. Aquesta prova descansa essencialment en les declaracions testificals que consten en autes.

III.- La dificultat rau en el fet que els testimonis no presenten un valor probatori suficient, per ser, empleats de l'empresa o amics de la demandant. Nogensmenys, resulta de la majoria de les proves testificals, que la Sra. Araujo fou contractada com a caixera i igualment per fer de cambrera, ja que els cambrers del restaurant efectuen tasques de cambrer, i altres puntuals i complementàries segons les necessitats del moment, essent empleats molt polivalents, sense que es pugui determinar en autes si una d'aquestes tasques, caixera o cambrera, era preponderant, però, mai la Sra. Araujo no va portar les tasques de comptabilitat i administració del negoci, que pertocaven al Sr. Olmo i al comptable, Sr. Arcos. En la sol·licitud de baixa que va omplir la Sra. Araujo el dia 8 de juny del 2010, la mateixa va mencionar la classificació d'ocupacions 5020 que correspon a cambrers, bàrmans i similars, ço que deixa suposar que la treballadora es considerava principalment com a cambrera. També s'ha d'afegir que la Sra. Araujo feia la seva feina amb uniforme de cambrer.

Dit això, pertoca també a la Sra. Araujo acreditar que les seves condicions de treball foren substancialment modificades unilateralment per l'empresa. I aquesta prova força és de constatar que no la fa la part que recorre. En efecte, no es desprèn de cap dels testimoniatges aportats en autes per la Sra. Araujo, que en els darrers mesos de la relació laboral l'empresa va suprimir tota la seva activitat de caixera, mantenint-la exclusivament a tasques de cambrera. Pot ser que en l'esmentat període l'empresa va demanar a la Sra. Araujo de dedicar-se més a la seva activitat de cambrera que de caixera, però no consta en autes que aquest manament de l'empresa sigui tant transcendent o absolut per superar el marc de la facultat que te l'empresari d'organitzar el treball a l'empresa.

A més a més, i surabondament, el desistiment justificat del treballador ha de coincidir, en el temps, amb la modificació de les condicions pactades imposada al treballador, perquè el desistiment es justifica per l'alternativa en la qual es troba el treballador: acceptar el canvi de condicions o marxar de l'empresa. Però si el treballador continua la relació laboral malgrat la modificació de les condicions pactades, s'ha de considerar que accepta tàcitament les dites condicions i que per tant no pot després desistir-ne de la relació laboral per aquest motiu. Tal és el cas de la Sra. Araujo que va prosseguir el contracte de treball malgrat els canvis imposats per l'empresa, al menys durant 2 mesos, tal com ho afirma ella mateixa, abans de notificar la seva carta de desistiment justificat.

IV.- S'ha de confirmar per tant la resolució apel·lada, però, en raó de la matèria laboral, de l'absència de mala fe de la treballadora, no hi ha lloc a fer especial imposició de les costes judicials de segona instancia.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la Sra. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 27 de maig del 2011 en tots els seus extrems; sense fer especial condemna en costes de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.