Desistiment laboral per raó de retrogradació professional (206/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-206/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de gener de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1778-3/2010, instades per la Sra. Cepeda contra la societat "Pulido", en data 25 de juliol de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que estimant en part la demanda principal interessada per la Sra. Cepeda contra la societat mercantil andorrana per accions "Pulido" ha de condemnar i condemna a la darrera a pagar a la primera la suma global de quatre mil quatre-cents noranta-set euros amb cinquanta-set cèntims (4.497,57.- EUROS), més els interessos legals descrits en el I.- Considerant i imposant les costes d'aquesta instància a la darrera segons s'ha raonat en la fonamentació jurídica d'aquesta resolució".

II.- La societat "Pulido" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: la Sra. V. no havia estat mai l'encarregada del pub nocturn; el seu increment salarial, a comptar del mes de novembre de 2008, portava causa de l'ampliació de les tasques encomanades (cambrera del restaurant i ajudant de cuina); els testimonis de la recurrent eren recolzats per la prova documental; la pròpia apel·lada admetia que l'augment de salari portava causa de la realització d'hores extraordinàries a la cuina i al bar, degut a una baixa laboral; no va estar reemplaçada per cap altra persona en tornar de la seva baixa per maternitat; si el Tribunal entenia el contrari, s'havia de considerar que l'empleada va acceptar lliurement realitzar tasques d'ajudant de cuina, essent incompatibles amb la recent maternitat les tasques de cambrera de pub o d'encarregada; la imposició dels nous horaris de treball, comunicats per carta del 28 de juliol de 2010 i acceptats per l'assalariada, no corresponien a aquells d'una encarregada o cambrera de pub; era d'aplicació la doctrina continguda en les sentències TSJC-287/10 de data 27 de gener de 2011 i TSJC-214/11 de data 29 de novembre de 2011; no havia realitzat cap tracte vexatori.

II.- La Sra. V. va treballar pel compte de la defenent entre els mesos d'agost de 2008 i setembre de 2010. Tampoc és objecte de controvèrsia que va romandre en situació de baixa mèdica -per raó de maternitat- entre el 8 de novembre de 2009 i el 28 de juliol de 2010, ni que va ser contractada, inicialment, per efectuar les tasques de cambrera de nit al pub radicat a XXXX. El problema principal es situa a comptar del mes de novembre de 2008, tota vegada que l'assalariada manté que va ser nomenada aleshores encarregada del pub, mentre que l'empresa sosté que només se li van afegir les tasques de cambrera i ajudant de cuina al restaurant, bar i piscina. El desistiment es produeix principalment, segons la treballadora, perquè, finalitzada la baixa, va ser destinada exclusivament a rentar els plats del restaurant a partir del 14 de setembre de 2010.

La carta de desistiment del 24 de setembre de 2010 contenia la motivació que segueix:

"En aplicació de la legislació vigent en matèria laboral i, en particular del que preveu l'article 97 en el seu apartats a), b) e) i h), de la L1ei 35/2008 de 18 de desembre del 2008 del Codi de Relacions Laborals, els hi comunico que davant de la lamentable situació laboral en la que estic immersa i degut a la angoixa que m'està provocant aquesta situació per la indeterminació de tot plegat, al ser rellevada dels meu càrrec com a encarregada del pub de nit del XXXX., desprès de reincorporar-me al meu lloc de treball al finalitzar la meva baixa de maternitat, al prohibir-me desenvolupar les tasques implícites del meu càrrec, com es fer les comandes als proveïdors, la gestió del personal i de productes, l'organització de la sala, i en canvi obligar-me a treballar a la cuina del restaurant del XXXX. efectuant tasques de neteja principalment, i havent ficat una altra persona, ocupant el meu lloc d'encarregada del Pub.

Entendran que aquesta situació és del tot inacceptable i inadmissible, doncs no es pot perdre de vista que els treballadors som persones, i tenim una autoestima i una dignitat, i no hi ha dret que cap empresari pugui tractar amb aquest menyspreu i indiferència al seu treballador.

Als greus mancaments per part de vostès, detallats en els paràgrafs precedents, s'han d'afegir, el fet de canviar-me constantment el meu horari laboral, al obligar-me a treballar ara de 13:00 hores a 16:00 hores i de 21:00 hores a 23:00 hores, quan abans treballava de 22:30 hores a 3:00 hores del matí.

Que malgrat accedir a contra cor a les seves noves i continues instruccions a contra cor, atès que necessito els diners del meu salari per poder alimentar a la meva filla de tant sols 5 mesos d'edat, el passat dia 18 de setembre, i quan em disposava a marxar del meu lloc de treball, ha vingut cap a mi el Sr. Briones, amb una carta a la mà, amonestant-me per fets genèrics sense indicar ni especificar quin dia, així quina instrucció hauria desobeït del meu superior, quan jo l'únic que faig es treballar, treballar i treballar, per poder mantenir el meu salari, i ja des d'ara els hi dic que nego haver desobeït cap instrucció.

Encara que no s'ho pensin, sóc una persona i tinc sentiments, i una dignitat, i el tracte que estic rebent des de meva incorporació desprès de gaudir de la meva baixa de maternitat, no es justa i més encara quan vaig estar fins els tres últims tres mesos abans del part, treballant amb una panxa més que considerable, i posant inclús en perill el meu embaràs, fent tot el possible per ajudar a l'empresa, i amb el seu tracte esteu ofenent la meva dignitat com a persona i com a treballador, davant del menyspreu i de la indiferència que vostès tenen vers la meva persona, al fet de rellevar-me del meu lloc de treball, així com pel fet d'obligar-me a canviar constantment el meu horari laboral, així com el meu lloc de treball, em faculten a procedir a presentar el meu desistiment justificat sense necessitat de cap termini de preavís, de forma que, a comptar de la data de recepció de la present, quedaran rescindides les relacions laborals mantingudes amb Vostès fins a la data ...".

El Tribunal a quo ha considerat que el desistiment era justificat i ha donat lloc, per conseqüent, a la indemnització corresponent.

La recurrent s'alça contra la resolució de la instància, en particular per la manca d'acreditació del càrrec d'encarregada defensat per la Sra. V.

L'article 97.1.b del Codi de relacions laborals disposa efectivament que el treballador està fundat en rescindir unilateralment el contracte de treball en cas d'exigència de treball diferent de l'estipulat. Força és de constatar que la Sra. V. es va trobar en aquell supòsit. En efecte, com bé assenyala l'Hble. Batlle, els testimonis Srs. Quesada (respostes 6 i 9, foli 119), de Talavera (respostes 4 i 7, foli 126) i Escolano (resposta 3, foli 124) han coincidit en afirmar que la Sra. V. exercia les funcions d'encarregada de pub i que, desprès de la seva maternitat, els dos primers van constatar com va ser destinada a tasques de neteja al restaurant XXXX. En el seu escrit de conclusions de primera instància, la societat "Pulido" discutia la credibilitat dels esmentats testimonis. Cal examinar aquesta qüestió, en particular perquè la instància ha estimat la demanda, basant-se en aquells testimoniatges. En aquest sentit, la mercantil referia que la Sra. Quesada mantenia una relació d'amistat amb la Sra. V. i que no podia observar quina tasca realitzava darrerament la segona, doncs els horaris respectius no coincidien. L'amistat entre les Sres. Quesada i V. no invalida necessàriament la prova, doncs altres dues persones - sense cap vinculació especial amb l'empleada- donen la mateixa versió. Respecte del segon extrem, la Sra. Quesada va declarar haver treballat pel compte de l'apel·lant fins al mes de novembre de 2010 aproximadament. Si examinem els plans de treball de l'any 2010, ens adonem que solament es compta amb les mensualitats d'agost i setembre, en els quals, de manera estranya, no apareix enlloc el nom de la Sra. Quesada. Per tant, les afirmacions de la recurrent no queden acreditades.

Un greuge similar interessa el Sr. Talavera, doncs la societat "Pulido" indica que el llibre de treball reflectava que havia deixat de treballar per ella al mes de novembre de 2009. Aquesta oposició tampoc queda suficientment demostrada. D'una banda, res exclou que el testimoni sigui coneixedor d'aquest fet, fos o no assalariat de "Pulido" el dia de la reincorporació de la Sra. V. Endemés, cap repregunta se li va formular el dia del judici. Per altra banda, els llibres són confeccionats per la pròpia recurrent i no es té cap certesa sobre el seu caràcter complert. Es desconeix, així, perquè no s'han aportat els llibres corresponents al període comprès entre gener i juliol de 2010. Però és que la recurrent disposava d'altres vies per provar fefaentment les seves afirmacions, com ara els extractes de la CASS o les cartes de comiat o de desistiment del Sr. Talavera. Aquestes proves eren a l'abast de la recurrent i, en cap moment, ha assajat la seva producció, cosa que no pot afavorir-la.

Quant a la Sra. Cepeda, l'apel·lant insisteix en el fet que aquesta declarava sobre fets succeïts l'any 2009 "quan ella ja no treballava al negoci XXXX. segons les seves pròpies manifestacions". No s'entén gaire aquesta asseveració. En primer lloc, pertoca a la recurrent assenyalar exactament en quin període exacte va treballar la Sra. Cepeda. En segon lloc, la Sra. Cepeda va explicar que la Sra. V. la va reemplaçar en el lloc d'encarregada, circumstància que es va produir segons l'apel·lada, al mes de novembre de 2008. Es pot observar als folis 209, 210, 212, 213, 215, 216, 218, 219, 220 i 221 de les actuacions, el pla de treball del mes de novembre de 2008, aportat per la pròpia apel·lant, on hi consten curiosament les mencions "Quesada" i "V.". La comparació de la signatura de la Sra. Cepeda que obra en la prova de testifical (foli 124) coincideix amb aquelles que figuren en els plans horaris, qual cosa destrueix la tesi mantinguda per la societat "Pulido".

La recurrent discuteix també la qualificació professional que s'atribueix la Sra. V., perquè en els seus butlletins salarials, hi figura reiteradament la funció de "cambrer en general". Aquesta dada no té l'entitat que li dóna la recurrent. En efecte, el butlletí, confeccionat unilateralment per l'empresa, té només "valor probatori de l'existència o la inexistència dels diferents conceptes retributius i del seu import" (article 83.3 del Codi de relacions laborals) i res exclou que, per error excusable i en un moment de bona relació entre les parts, la treballadora no donés importància a aquell aspecte. Però fins i tot si fos cert que la feina de la Sra. V. fos la de cambrera, el cert és que difereix notablement d'aquella de rentaplats que gaudeix, indiscutiblement, d'un prestigi molt inferior.

Altres indicis corroboren el grau de responsabilitat (o almenys la varietat de les tasques realitzades) assolit per la Sra. V. a comptar de novembre de 2008, com ara: a) el doblament del seu salari entre els mesos d'octubre (972,63.-EUR) i novembre (1.867,36.-EUR) de 2008 (foli 7) i b) l'extensió dels horaris de treball, afegint-se 8 hores de treball diürn a les hores nocturnes que feia en ser contractada.

En tot cas, els tres testimonis de la recurrent no resulten idonis i mereixen molta cautela, car són actualment encarregats de la societat "Pulido".

La societat de constant referència afegeix que la Sra. V. havia consentit la realització exclusiva de tasques d'ajudant de cuina en finalitzar la baixa per maternitat. Aquesta afirmació no queda corroborada en les actuacions i menys quan la modificació d'un element essencial del contracte laboral, com ho són les funcions a realitzar, requereix un consentiment inequívoc del treballador, acord inexistent aquí i bona prova és que pocs dies desprès d'efectuar "tasques d'ajudant de cuina" (entre els dies 14 i 23 de setembre de 2010 segons l'empresa, foli 6 d'aquest rotlle), l'assalariada va comunicar el seu desistiment. Tanmateix, no es copsa en quina mesura resultaria contraindicat -com ho suggereix l'empresa- exercir la funció d'encarregada o de cambrera, una volta finalitzat un descans per maternitat. Quant als nous horaris de la Sra. V., aquests es comuniquen el 28 de juliol de 2010, just el mateix dia de la fi del descans per maternitat. El contingut de l'esmentada carta és impositiu, sense que enlloc s'albiri mínimament una negociació prèvia amb l'assalariada. Per acabar, l'apel.lant porta a col·lació les sentències d'aquesta Sala TSJC-287/10 de data 27 de gener de 2011 i TSJC- 214/11 de data 29 de novembre de 2011. Aquestes sentències no són extensibles al cas present, perquè, a diferència d'aquells dos casos, on les persones treballadores van acceptar tàcitament els canvis imposats, el desistiment de la Sra. V. (24 de setembre de 2010) va tenir lloc molt promptament, exactament 10 dies desprès de la concreció material de la modificació unilateral del contracte de treball (14 de setembre de 2010).

Per conseqüent, aquesta Sala estima, com ho fa encertadament l'Hble. Batlle, que la Sra. V. ha estat objecte d'una clara degradació laboral, compatible amb el supòsit establert a l'article 97.1.b del Codi de relacions laborals, de manera que, sense necessitat d'examinar altres greuges, la seva pretensió indemnitzadora havia de triomfar.

III.- La desestimació del recurs interposat per la societat "Pulido" condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la societat "Pulido"; CONFIRMAR la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 25 de juliol de 2012; condemnar la societat "Pulido" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.