Desistiment laboral per raó de pagament salaris amb retard (208/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-208/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0843-5/2011, instades pel Sr. Talavera contra la societat "Vendrell", en data 22 de juny de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "estimar substancialment la demanda formulada pel Sr. Talavera en data 27 de maig del 2011 contra la societat ORG_0, condemnar a la defenent a pagar al demandant la quantitat bruta de 21.334'63 euros, a cotitzar-la a la CASS i imposar a la defenent les costes processals causades a l'actora, inclosos els honoraris d'advocat".

II.- La societat "Vendrell" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: la interpretació de l'article 97.1.c del Codi de relacions laborals no podia ser absoluta i estricta, tota vegada que s'havia esforçat al màxim per donar compliment a les seves obligacions, no existia mala fe per part seva i els treballadors eren coneixedors de la situació de crisi de l'empresa; el retard en el pagament del salari no era injustificat ni reiterat; sols es podia parlar de retards mínims en el pagament del salaris en els mesos de novembre de 2010 a gener de 2011; subsidiàriament, la indemnització no podia superar l'import de 20.493 euros bruts, consignats en l'escrit de demanda.

II.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball entre el Sr. Talavera i la societat "Vendrell", com tampoc la decisió del treballador de desistir de la relació laboral per carta del 29 d'abril de 2011, amb motiu, en particular, de pagament amb retard dels salaris deguts.

La recurrent reitera en aquesta alçada els mateixos arguments defensats en la instància, és a dir que els retards: a) no eren injustificats, sinó deguts a les dificultats econòmiques experimentades per la societat des de l'any 2010 i a la data d'emissió de les certificacions del seus clients; b) el treballador havia consentit verbalment la demora; c) només en dues ocasions (novembre i desembre de 2010), l'empleat havia cobrat el seu sou més enllà de la periodicitat de pagament habitual (entre el 15 i el 20 de cada mes).

L'article 97.1.c del Codi de relacions laborals disposa que el treballador està fundat en rescindir unilateralment el contracte de treball en cas de falta o retard injustificat i reiterat en el pagament del salari. Segons l'article 84 de la norma esmentada, l'empresa ha de satisfer el salari "com a molt tard, dins els tres dies naturals següents a la fi del període considerat", essent pactat, en el cas que ens interessa, el pagament amb una periodicitat mensual.

Força és de constatar que el salari del Sr. V. va ser abonat amb retard els mesos següents: 13 dies (gener de 2010), 19 dies (febrer de 2010), 10 dies (març de 2010), 5 dies (maig de 2010), 11 dies (juny de 2010), 7 dies (juliol de 2010), 10 dies (agost de 2010), 16 dies (setembre de 2010), 16 dies (octubre de 2010), 18 dies (novembre de 2010), 18 dies (desembre de 2010) i 72 dies (gener de 2011).

Les dificultats econòmiques o els terminis de pagament imposats pels clients de la societat "Vendrell" no justifiquen aquests retards tan significatius i que, en qualsevol cas, són totalment aliens als empleats de la recurrent. Com molt bé adverteix l'Hble. Batlle, l'ordenament jurídic andorrà posa a disposició de les societats altres remeis, diferents del pagament extemporani dels salaris, per acabar amb les crises de tresoreria, com ara la suspensió de pagaments o la fallida. A això, també es pot afegir, sense ésser exhaustius ni efectuar cap ordre de prelació, que les entitats econòmiques disposen d'altres mitjans per resoldre els seus problemes, com ara la reducció dels costs de l'empresa, la venda d'actius, la utilització de les reserves, la contractació de noves línies de crèdit, el comiat per motius econòmics ...

La dilació en el pagament dels salaris va ser igualment reiterada, doncs es produeix en dotze ocasions.

Per tant, amb independència de la bona fe de la recurrent, el desistiment era regular i justificat en presència de retards injustificats i reiterats.

La societat apel·lant al·lega també que el Sr. V. es mostrava d'acord amb la forma de procedir de l'empresa. Els contractes privats no poden derogar les lleis que contenen disposicions d'ordre públic -entre elles: el temps de pagament de la remuneració- inderogables (article 4 del Codi) doncs interessen, en particular, la protecció de la dignitat de la persona treballadora. La societat "Vendrell" no pot sostenir doncs, que només havia incomplert en dues ocasions (novembre i desembre de 2010) perquè, insistim, els contractants no podien mai modificar voluntàriament, in peius, el moment d'abonament del sou imposat per la llei.

Per acabar, la recurrent fa valer que la sentència resolia ultra-pètita respecte de la indemnització reclamada pel treballador. Efectivament, el "Demano" de l'escrit de demanda contempla que el Sr. V. exigeix l'import brut de 20.493 euros (foli 6). Els càlculs de l'Hble. Batlle condueixen a la suma bruta de 21.266,14 euros, tota vegada que reintegra els salaris variables del darrer any, de manera que caldrà reformar la sentència en aquest extrem.

III.- L'estimació parcial del recurs de la societat "Vendrell" condueix a no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar molt parcialment el recurs de la societat "Vendrell"; reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 22 de juny de 2012, només en el sentit d'establir la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals en l'import brut de 20.493 euros, confirmar els demés pronunciaments; sense efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.