Denegació de beques escolars

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0087-2/09 TSA: 25/10

S E N T È N C I A NÚM. 56-2010

PARTS:

Apel·lant: Catalá

Representant: en nom propi

Advocat: Barberá

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Anaya

Advocat: Cano

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de setembre de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0087-2/09.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Sra. Catalá va interposar recurs contra la resolució del Govern de data 26 d'agost del 2009, desestimant el recurs de reposició formulat contra la decisió de data 16 d'abril del 2009 per la qual la Secretaria d'Estat d'Ensenyament Superior i Recerca denegava la sol·licitud d'ajuts a l'estudi per al curs 2008-2009.

2.- En la sentencia del 4 de febrer del 2010, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda formulada per la Sra. Catalá.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 26 de març del 2010, la Sra. Catalá manifesta principalment que:

-l'Administració parteix d'un supòsit de fet erroni (considera que l'apel·lant forma part de la família Julián.) i per tant l'acte administratiu neix amb un vici: l'error de fet;

-la sentencia considera que la Sra. N. forma « unitat familiar » amb els seus pares; aquest és un criteri que mai ha sostingut l'Administració com a fonament per al rebuig de la concessió de la beca;

-la Sentencia introdueix una discussió sobre un aspecte incontrovertit en l'expedient administratiu previ: el lloc de residència de la Sra. N.

-el Reglament disposa « no forma part de la unitat familiar dels seus pares o tutors » el sol·licitant que és major d'edat i queda acreditat fefaentment que resideix de forma habitual fora de la llar d'aquest, com és el cas de la Sra. N.

La interessada ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 18 de maig del 2010.

4.- En la seva contesta de data 20 d'abril del 2010, el MI Govern manifesta principalment que:

-la sentencia impugnada no està viciada d'incongruència;

-la informació aportada per la Sra. N. no permet valorar les seves veritables necessitats econòmiques i per tant, la seva sol·licitud ne podia ser estimada.

El MI Govern ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 12 de maig del 2010.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El litigi versa sobre si la Sra. Catalá complia les condicions previstes per l'article 3 de la Llei d'ajuts a l'estudi del 28 de juny del 2002 (BOPA 56).

Segons els termes d'aquest text: Requisits per a sol·licitar una ajuda:

Poden aspirar a l'obtenció d'una beca o d'un crèdit d'estudi els alumnes que, a més de complir els requisits d'índole acadèmic o econòmic que s'estableixen en aquesta Llei, compleixin un dels requisits següents:

Ser de nacionalitat andorrana i resident a Andorra.

Ser resident a Andorra, fills de pares estrangers legalment establerts al Principat d'Andorra.

En qualsevol cas, la residència en territori andorrà ha de ser real i efectiva.

En general, correspon als pares o als tutors fer-se càrrec del sosteniment dels fills o pupils durant el període que cursin ensenyaments, inclosos els superiors de primer cicle o assimilats. Quan un estudiant, en arribar a la majoria d'edat i si viu independentment dels pares o tutors, no pot assumir les responsabilitats econòmiques esmentades, pot sol·licitar l'atorgament d'un ajut a l'estudi.

La interessada és major d'edat (nascuda en 1976); es troba per tant, en la situació prevista en la última frase del text citat més amunt:« Quan un estudiant, en arribar a la majoria d'edat i si viu independentment dels pares o tutors, no pot assumir les responsabilitats econòmiques esmentades, pot sol·licitar l'atorgament d'un ajut a l'estudi. ».

Per tant, convé de precisar l'abast d'aquesta disposició.

L'expressió «viu independentment » no significa que sigui suficient que els estudiants no visquin sota el mateix sostre que els pares; cal encara que els interessats aportin elements probatoris que certifiquin que els pares no els hi poden donar una ajuda suficient per fer front a les necessitats de la vida durant els seus estudis. És a dir que l'expressió « viu independentment » té igualment una abast econòmic. Els estudiants que fa referència aquest text són per tant aquells que no viuen sota el mateix sostre que els pares o tutors. A més, els pares o tutors han de disposar d'ingressos insuficients per ajudar l'estudiant. En fi, l'estudiant no ha de disposar d'ingressos personals suficients per fer front a aquestes càrregues durant els seus estudis. Aquestes condicions són lògiques i corresponent a l'objectiu social perseguit per aquest text, que permet evitat eventuals abusos.

D'altra banda, aquesta interpretació és conforme a les disposicions del Reglament d'aplicació (Decret d'aprovació del Reglament d'ajuts a l'estudi, de 24-7-2002, BOPA 57/2002).

L'article 2-2 d'aquest Reglament disposa:

« 2. Als efectes d'aquest Reglament es considera que el sol·licitant d'un ajut a l'estudi no forma part de la unitat familiar dels seus pares o tutors quan és major d'edat i s'acredita fefaentment que resideix de forma habitual fora de la llar d'aquells; inicialment aquesta circumstància la verificarà d'ofici el ministeri competent en matèria educativa. »

L'article 3 precisa:

« Situació econòmica del sol·licitant

Als efectes dels ajuts a l'estudi, regulats per la Llei del 28 de juny del 2002 i per aquest Reglament, es considera que la família d'un sol·licitant o aquest es troben en una situació socioeconòmica precària si el conjunt dels ingressos, calculats segons es disposa als articles següents, se situen per sota dels llindars que es determinin en cada convocatòria anual d'ajuts a l'estudi »

Tercer .- Convé per tant d'aplicar aquests principis a la situació de la Sra. Catalá.

La interessada resideix fora de la residència dels seus pares, ja que resideix al domicili dels Srs. Anaya i Ruiz on li faciliten una cambra, sense satisfer cap lloguer en contrapardida ni contribuir a cap despesa.

Cal per tan remarcar que la presentació del document de la demanda d'ajut ha pogut introduir una certa confusió en l'apreciació de la seva situació. En efecte, en el § 5 d'aquest document, es menciona en la « composició familiar », els Srs Anaya i Ruiz i la Sra Vilar (veure foli 35); així com en el certificat lliurat pel Comú d'Escaldes-Engordany, el qual indica: « Que les persones que figuren al peu del present conviuen en el domicili a l'adreça següent, XXXX ». Entre aquestes persones hi figuren a més a més els tres membre de la família mencionada més amunt, igualment la Sra. Catalá (veure foli 31). Per altra banda, aquesta confusió ja la menciona el M.I Govern en el seu escrit de primera instància « L'administració ha aplicat els criteris previstos en la llei en relació a la documentació que la Sra. Navas ha presentat. No ha presentat la documentació corresponent al nivell de vida de la seva família- que resideix a la Seu d'Urgell segons afirma - sinó d'aquelles amb qui conviu » (veure foli 26).

Resulta d'aquestes constatacions que és cert que la Sra. Coll resideix de forma habitual fora del domicili dels seus pares. Però, malgrat les indicacions ambigües que figuren en el document citat més amunt, no podem considerar que pertany a « la unitat familiar » dels Srs. Julián qui, sembla que es limita a allotjar gratuïtament. Però, cal repetir que les incerteses que sorgeixen en quant a la situació real de la Sra. Catalá resulten de les seves pròpies declaracions ambigües que figuren en el document de demanda de l'ajut.

Des del punt de vista de la Sra. Catalá es troba per tant en la situació que preveu l'article 3-2, interpretat més amunt (fonament de dret segon).

No aporta cap element concret en el que apareixen aquests mitjans que facin front a les necessitats de la seva vida. Podem només trobar un principi de resposta en l'Aute de data 17 de setembre del 2009 que li atorguen el benefici de l'assistència lletrada d'ofici. S'indica que « pel que fa a les despeses de manutenció i a aquelles generades pels estudis que segueix la sol·licitant, els seus pares li presten l'ajut econòmic que necessita sense atribuir-li una quantitat fixa mensual, sinó que cada vegada que la compareixent té una despesa a la que fer front, demana ajuda als seus pares (veure foli 10).

Queda per tant establert que rep una ajuda de part de seus pares, però no aporta cap element que permeti verificar si els ingressos dels seus pares són o no inferiors al límit previst per la llei. En aquestes circumstàncies, l'administració no es troba en situació de verificar que les condicions legals d'atribució de l'ajut es compleixen i la demanda presentada per la Sra. Catalá ha estat encertadament rebutjada.

Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Catalá

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució del Govern de data 26 d'agost del 2009, desestimant el recurs de reposició formulat contra la decisió de data 16 d'abril del 2009, de la Secretaria d'Estat d'Ensenyament Superior i Recerca, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.