Llei derogada

Llei d'ajuts a l'estudi, del 28 de juny del 2002

Reglaments que la despleguen 2 vigents

Reglament d'ajuts a l'estudi, del 4-6-2003, del 2003-06-04 desplegament · DF 1a
Què diu el preàmbul
L'objecte d'aquest Reglament és fer el desplegament reglamentari de la Llei d'ajuts a l'estudi del 28 de juny de 2002
Reglament d'ajuts a l'estudi, de 24-7-2002, del 2002-07-24 desplegament · DF 1a
Què diu el preàmbul
L'objecte d'aquest Reglament és fer el desplegament reglamentari de la Llei d'ajuts a l'estudi del 28de juny del 2002, i, consegüentment, concretar els procediments i criteris específics que han de regir l'atorgament d'aquests ajuts.
Reglament d'ajuts a l'estudi del 19 de maig del 2004 desplegament derogada · DF 1a
Què diu el preàmbul
L'Objecte d'aquest Reglament és fer el desplegament reglamentari de la Llei d'ajuts a l'estudi del 28 de juny del 2002, i, consegüentment, concretar els procediments i criteris específics que han de regir l'atorgament d'aquests ajuts.

Relació d'elaboració pròpia a partir del preàmbul de cada reglament.

plega-ho tot · desplega-ho tot

Capítol I. Principis generals (7)

Art. 1 2v
Art. 2 2v
Art. 3 2v
Art. 4 2v
Art. 5 2v
Art. 6 2v
Art. 7 2v

Capítol II. Beques (13)

Art. 8 2v
Art. 9 2v
Art. 10 2v
Art. 11 2v
Art. 12 2v
Art. 13 2v
Art. 14 2v
Art. 15 2v
Art. 16 2v
Art. 17 2v
Art. 18 2v
Art. 19 2v
Art. 20 2v

Capítol III. Els crèdits d'estudi (9)

Art. 21 2v
Art. 22 2v
Art. 23 2v
Art. 24 2v
Art. 25 2v
Art. 26 2v
Art. 27 2v
Art. 28 2v
Art. 29 2v

Capítol IV. Els premis a l'estudi (1)

Art. 30 2v

Capítol V. Procediment, verificació i control (12)

Art. 31 2v
Art. 32 2v
Art. 33 3v
Art. 34 2v
Art. 35 2v
Disposició addicional primera 2v
Disposició addicional segona 2v
Disposició addicional tercera 2v
Disposició transitòria primera 2v
Disposició derogatòria primera 2v
Disposició final primera 2v
Disposició final segona 2v

2v versions de l'article · 3d doctrina que el cita (enllaç automàtic)

Modificacions (2)

2005-03-23 Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. (1 actes)
2014-07-02 Llei 9/2014, del 3 de juny, d’ajuts a l’estudi. (1 actes)

Exposició de motius (text original, sense valor normatiu)

El desenvolupament social i econòmic d'Andorra a l'inici del nou segle es fonamenta en una formació més gran i millor dels ciutadans.

La societat de la informació, que és la base del desenvolupament de les societats avançades, i els serveis, sector fonamental de l'economia andorrana, demanen també una educació més acurada dels joves.

Aquest repte no en pot fer ignorar un altre que també és molt important, el manteniment i, en la mesura que sigui possible, l'enfortiment de la cohesió social.

Les noves tecnologies i l'increment de les exigències professionals no poden provocar fractures en el cos social andorrà.

En aquest marc, no hi ha dubte que el sistema educatiu té un paper fonamental, ja que proporciona les eines bàsiques a cada individu per desenvolupar-se com a persona, com a ciutadà i com a professional.

Dins del sistema educatiu els ajuts a l'estudi han d'assegurar, garantida la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris, que qualsevol alumne progressi en l'ensenyament tan enllà com li permetin les seves capacitats personals, sense que les limitacions econòmiques puguin ser un obstacle a aquesta progressió.

Per aquests motius, ha estat necessària una reflexió sobre els resultats del sistema d'ajuts a l'estudi vigent.

El sistema introduït l'any 1992 va representar un notable avenç respecte del que hi havia aleshores, però no va respondre prou satisfactòriament al principi d'equitat, sobretot en el nivell universitari, per tal com en generalitzar els ajuts no permet atendre més intensament i suficientment els que ho necessiten de forma més acusada.

Calia, per tant, ajustar millor els mecanismes que permeten actuar més selectivament en la resolució de les situacions que, de forma objectiva, reclamen una ajuda més profunda i prioritària des del poder públic.

Aquesta Llei, a partir d'uns principis generals comuns, estableix dos tipus bàsics d'ajuts a l'estudi.

Preveu les beques, ajuts a fons perdut, com a complement dels ensenyaments preobligatoris, obligatoris i secundaris postobligatoris i, fins i tot, per als ensenyaments professionals i universitaris mitjans.

També estableix, un sistema de crèdits per als estudiants de les carreres universitàries superiors i per als ensenyaments de postgrau.

Dins d'aquests dos tipus bàsics d'ajuts preveu un conjunt de modalitats que han de permetre una aproximació més precisa a les necessitats reals de les persones que demanen l'ajut i, d'aquesta forma, atendre amb més eficàcia les seves peticions.

En definitiva, aquesta Llei parteix del principi que correspon a la família el sosteniment dels fills, fins que aquests acabin el seu cicle formatiu, inclosos els ensenyaments que han de permetre'ls l'exercici d'una professió, i que correspon a l'Estat, en aquests nivells educatius, suplir les mancances econòmiques de les famílies si aquestes limitacions poden pertorbar significativament l'evolució escolar de l'alumne.

Al costat d'aquesta concepció i complementant-la, la Llei considera que un jove andorrà o resident, en arribar als estudis superiors, és també una persona que inverteix en el seu propi futur, i que el fet que aquest futur sigui més prometedor, també repercutirà positivament en el conjunt de la societat del Principat; per aquest motiu el sistema de préstecs constitueix un mecanisme que permet articular un ajut des del sector públic a la iniciativa personal de l'estudiant universitari, ja persona adulta, que decideix progressar més profundament en la seva qualificació professional.

Font : BOPA