MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Laboral - Desistiment justificat - Canvi de categoria professional - Baixa voluntària del rendiment (TSJC 191/2016)

Resolució
Sentència · 20/09/2016
Sentit
desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 284/2016
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2016:284
Recurs
191/16
Ponent
Vincent Aniére
Magistrats
Vincent Aniére, Carles Cruz Moratones, Joan Manel Abril Campoy
Àrea
Laboral i Seguretat Social
Descriptors
CONTRACTE DE TREBALL HORES EXTRAORDINÀRIES PAGAMENT DEL SALARI QUITANÇA PREAVÍS CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL
Atenció: aquesta resolució cita normativa que avui no és vigent. El criteri pot no ser aplicable al dret vigent.
Resum del CENDOJ

El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs de la societat C., SL, contra la sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle que condemnava la societat a pagar al Sr. Querol una indemnització de 13.970,38 euros per desistiment justificat, així com altres quantitats per salaris i vacances no remunerades. El tribunal també va anul·lar la sanció disciplinària imposada al Sr. Querol i va condemnar la societat a declarar i cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social les sumes brutes que havien estat objecte de condemna. La sentència també imposa les costes judicials a la societat C., SL. El Sr. Querol havia presentat demanda laboral en impugnació d'una sanció disciplinària i en reclamació de quantitats contra la societat, argumentant que havia estat víctima de mobbing laboral i que la societat no havia complert amb les seves obligacions laborals.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000191/2016 ORIGEN: 6000591/2013 - 00

NIG: 5300542120150001594

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de setembre del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit del 09-04-2013, el Sr. Querol va presentar demanda laboral en impugnació d'una sanció disciplinària i en reclamació de quantitats contra la societat C., SL, demanant la seva condemna a satisfer-li :

la suma neta de 17.419,97.-euros en concepte d'indemnització de l'article 98 del Codi de Relacions Laborals per desistiment justificat,

les sumes netes de 1.316,46.-euros i 211,75.-euros en concepte de salaris i d'hores extraordinàries, i la de 622,65.-euros en concepte de vacances meritades durant l'exercici 2012 i 2013,

la suma neta de 1.565,52.-euros en concepte de dies en què se'l va suspendre de sou i feina per raó de la sanció disciplinària pronunciada el 15- 02-2013,

a declarar i cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal de la societat C., SL, es va oposar totalment a la demanda, reclamant la seva total desestimació.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 10-03-2016, decidint " Primer.- Estimar parcialment la demanda formulada per la representació processal del Sr. Querol contra la societat C., SL, i condemnar consegüentment a aquesta darrera a pagar-li la quantitat total neta de 13.970,38.- euros en concepte d'indemnització de l'article 98 del Codi de Relacions Laborals, i altra suma neta de 128,40.-euros en concepte de vacances guanyades i no remunerades.

Segon.- Anul·lar la sanció disciplinària imposada per la societat C., SL al Sr. Querol per carta de data 15 de febrer del 2013, tot condemnant a la societat C., SL a satisfer el import net de 788,35.-euros en concepte de dies en què el treballador es va veure suspès indegudament de sou i feina.

Tercer.- Condemnar la societat C., SL a declarar i cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i a favor del Sr. Querol les sumes brutes que han estat objecte de condemna, a saber els imports de 14.783,47, 135,87 i 834,24.- euros.

Quart.- Fer imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència."

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat C., SL, demanant la seva revocació, dictant-se una nova desestimant la demanda, amb imposició de les costes.

La representació processal del Sr. Querol demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials de segona instància a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que, des del 08-10-2007 i en el marc d'un contracte de treball firmat el 15-10-2007, el Sr. Querol treballava per la societat C., SL, societat inscrita des del mes de juliol del 2007.

D'aquest document ressurt que el Sr. Querol va ser contractat per la Sra. Benitez, presidenta de la societat, en qualitat d'encarregat per dur a terme, entre altres, les tasques de gestió i control, distribució i repartiment de mercaderia, administració i atenció al públic, el tot per un salari net mensual inicial de 1.800.-euros.

En data 07-11-2007, el Sr. Querol va comprar a la Sra. Benitez, 20 de les seves 100 participacions en el capital de la societat C., SL, pel preu de 42.000.-euros. En data 16-10-2008, va tornar a comprar-li 5 participacions més pel preu de 10.654.-euros.

El 03-09-2012, les parts van firmar un document atorgant la reducció del salari del Sr. Querol de 2.135.-euros a 1.067,50.-euros, deixant expressament vigents els demés pactes i atorgaments del contracte inicial. L'acció en nul·litat d'aquest document instada pel Sr. Querol va fracassar (Sentència del Tribunal Unipersonal del 03-12-2014 en els autes B-0051- 3/2013).

Per carta del 19-12-2012, l'empresa va advertir l'empleat però sense pronunciar cap sanció que considerava que pel fet d'haver demostrat una manca d'interès i comés errors en el desenvolupament de les seves tasques, i pel fet d'haver aixecat la veu a la Sra. Benitez., havia comés les faltes molts greus de l'article 104 del CRL, en el seus apartats 6 (Els maltractaments de paraula o d'obra, l'abús d'autoritat o una falta greu de respecte i consideració a l'empresari, a les persones delegades per l'empresa, i també als altres treballadors i al públic en general) i 7 (La disminució voluntària i contínua del rendiment de treball normal o pactat).

Per carta del 20-12-2012, l'empresa el va sancionar amb una suspensió de feina i de sou durant 11 dies per haver comés la falta molt greu de l'article 103.5 CRL (Incomplir les ordres i les instruccions de l'empresa, o del personal delegat de l'empresa, en l'exercici regular de les seves facultats directives. Si l'incompliment és reiterat, si implica pèrdua evident per al treball o si provoca un perjudici notori per a l'empresa o altres treballadors, pot ser qualificada com a falta molt greu).

Per Sentència del 03-12-2014 en els autes B-0051-3/2013, aquesta sanció va ser anul·lada.

Per correu del 21-12-2012, l'empleat va demanar que se li comuniqui el seu horari laboral en conseqüència de la rebaixa salarial i horària i per carta del 08-01-2013 va manifestar que els fets reprotxats en els dos correus eren falsos i només destinats a preconstituir proves per pronunciar un acomiadament disciplinari.

Per carta del 15-02-2013, l'empresa el va tornar sancionar amb una suspensió de feina i sou durant un mes per haver comés la falta molt greu de l'article 103.7 CRL (baixa voluntària del rendiment).

"Finalment, la relació es va acabar com a conseqüència del desistiment de treballador segons carta del 08-03-2013 indicant :

Mitjançant la present i a l'empara del previst a l'article 97 (desistiment justificat de la persona treballadora) 1 b) e) d) i h), del Codi de Relacions Laborals, els hi comunico que rescindeixo unilateralment i sense preavís el contracte de treball que ens uneix amb efectes des de la recepció de la present.

Tot i que la meva relació amb la societat C., SL persistirà, doncs en sóc soci des del mes d'octubre de 2007 -poc després d'entrar-hi a treballar com encarregat-, els esdeveniments que han tingut lloc durant els darrers mesos, m'han obligat a prendre aquesta decisió que es justifica plenament en els següents fets:

en quant al supòsit de l'article 97, 1 b) que literalment disposa: "L'exigència de treball diferent de l'estipulat, salvats els supòsits extraordinaris o d'urgència."

AI meu contracte laboral, signat el dia 15 d'octubre de 2007, es va establir que les meves funcions eren (transcripció literal) :

"com encarregat (. . .) essent les seves funcions, a títol enunciatiu i no limitatiu, les següents: gestió i control de personal, distribució i repartiment de mercaderia, administració i atenció al públic"

Si bé durant tots aquests anys aquestes han estat les meves funcions, des del passat mes de gener i, sense el meu consentiment ni opinió, se'm va retirar el telèfon de l'empresa, les claus de l'oficina, tancar l'accés a l'ordinador així a com a qualsevol altre documentació, atribuint-me a partir d'aquell moment (21 de gener de 2013) únicament les funcions de repartidor, quan fins aleshores les mateixes eren molt puntuals en moments de gran activitat de l'empresa.

en quant al supòsit de l'article 97, 1 que literalment disposa: "La falta o els retards injustificats i reiterats en el pagament del salari."

Com bé sap, el passat 1 d'octubre de 2012, mitjançant acord de la Junta General Universal i Extraordinària de socis, en la que vaig participar com a tal!, literalment es va acordar:

"A.V. com a Presidenta fa constar als socis que degut a la crisi i per obtenir resultats positius s'ha vist amb l'obligació d'aplicar una rebaixa salarial i horària a tots els treballadors incloent ella mateixa".

Veient que l'Administradora Única de la societat no m'havia comunicat el meu nou horari laboral, tot i que sí que se m'havia aplicat la corresponent- rebaixa salarial (del 50%), el dia 21 de desembre de 2012 vaig enviar-li un Burofax sol' licitant que m'indiqués quin havia de ser aquest, petició que, a dia d'avui, encara no ha rebut resposta.

Malgrat l'anterior, he continuat treballant tots aquests mesos a raó d'un mínim de 8 hores diàries per la meitat del salari que abans rebia. Essent així, ha treballat 4 hores diàries més del que es va acordar: a la Junta General Universal i Extraordinària de socis de data 1 d'octubre del 2012. Com a conseqüència de l'anterior, el meu salari mensual s'hauria d'haver correspost amb les hores efectivament treballades.

Per si l'anterior no fos suficient, l'empresa tampoc m'ha fet efectiu l'import corresponent a les hores extraordinàries, concretament: ( )

EI cert és que durant la meva relació laboral amb C., SL, he realitzat moltes més hores extraordinàries de les que he pogut acreditar, però com que l'empresa mai ha tingut en lloc visible el pla de treball horari, mai ha volgut elaborar un llibre horari ni fa signar mensualment el compte d'hores, vulnerant allò disposat a l'article 63 del Codi de Relacions Laborals, em trobo en la impossibilitat d'acreditar-les.

A banda de l'anterior, el passat mes de gener em va satisfer 462,58 euros en concepte de salari corresponent a 13 dies, mentre que d'acord amb allò disposat a l'article 82.2 del Codi de Relacions Laborals, el meu salari hauria d'haver estat de 640, 51 euros. La mateixa irregularitat s'ha reproduït durant el mes de febrer doncs m'ha satisfet un salari de 739,02 euros, quan em correspondrien aproximadament 915 euros.

en quant al supòsit de l'article 97, 1 d) que literalment disposa: "La manca d'afiliació de la persona treballadora a la Caixa Andorrana de Seguretat Social o el falsejament per part de l'empresa de les declaracions corresponents."

L'incompliment d'aquest precepte porta causa en allò-disposat al-punt b); doncs l'empresa no ha cotitzat ni les hores efectivament treballades, ni el salari corresponent als dies realment treballats ni tampoc les hores extraordinàries realitzades.

En quant al supòsit de l'article 97.h) que literalment disposa: "En general, qualsevol acte de l'empresa o dels seus representants que de qualsevol manera sigui vexatori per a la persona treballadora, ofengui la seva dignitat com a persona, o suposi una conducta constitutiva d'assetjament moral, sexual o per raó de sexe".

Des del passat mes de setembre, quan em vaig negar a donar el pis de propietat familiar com a garantia hipotecària per a la renovació d'una pòlissa de crèdit de la societat, l'administradora única de C., SL, la Sra. Benitez., no ha deixat d'assetjar-me, essent la seva conducta vers la meva persona de mobbing laboral.

EI mobbing laboral es produeix, entre d'altres, quan un treballador rep continues crítiques de la seva feina, malgrat s'hagi esmerçat en la correcta execució, rep amenaces verbals o escrites, és desplaçat del seu lloc habitual de treball, se li atribueixen tasques que es troben per sota de les seves facultats professionals, per desacreditar-lo, etc ....

Doncs bé, com a conseqüència de la meva negativa a prestar el pis en garantia, la Sra. Benitez., administradora única i sòcia majoritària de la mateixa, va deixar de dirigir-me la paraula, tot i ser companys i socis, m'ha amonestat amb suspensió de sou i feina (amonestació que es troba impugnada davant la Batllia), ha celebrat Juntes de la societat de la que jo també soc soci sense convocar-me degudament, em va demanar que li retornés les claus i el mòbil de l'empresa, em va prohibir l'accés a l'ordinador, altres treballadors de categoria professional inferior m'organitzen la feina, actuant com si fossin els meus superiors, instruccions totes elles que han suposat el canvi total del meu treball, doncs si bé vaig ser contractat i vaig desenvolupar la meva feina com a encarregat durant tots aquests anys, des del mes de gener de 2013 únicament faig de repartidor. En definitiva, soc diàriament vexat front la resta de treballadors, malgrat ser soci de l'empresa.

Per si tot l'anterior no fos suficient, la Sra. Benitez. m'encarrega feines que sap que no podré acabar dins la meva jornada laboral, obligant-me a fer hores extraordinàries que mai em remunera.

Les últimes actuacions de la Sra. Benitez. per tal de malmetre la meva moral i vexar-me han estat dues:

d'una banda ha atorgat a la resta de treballadors la possibilitat de triar lliurement les dates de realització de les vacances mentre a mi m'ha-notificat per burofax, que hauré de gaudir de les meves vacances del dia 11 d'abril al dia 25 d'abril de 2013, tot i que durant tots aquests anys jo les he gaudit sempre durant el mes de juny, i d'altra banda, m'ha notificat una nova amonestació d'un mes, començant el dia 25 de febrer i acabant el dia 10 d'abril.

D'acord amb l'exposició realitzada i en virtut d'allò disposat al citat article 97 i de l'article 99.1 de la Llei, els hi recordo la seva obligació de procedir a la liquidació dels meus havers laborals, inclosa la indemnització corresponent a l'acomiadament injustificat, contemplada a l'article 98 del codi de relacions laborals durant les properes 24 hores, el que s'ha de reflectir en la corresponent quitança."

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la societat C., SL, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 10-03-2016 que confirmen íntegrament;

IMPOSAR a la societat C., SL, les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora