Laboral: prima dret adquirit o liberalitat (6000555/2019)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Jaume Tor Porta Alexandra Cornelia Sola

TSJC.- 0000187/2021 ORIGEN: 6000555/2019 - 00

NIG: 5300542120190003226

PARTS:

Apel·lant: B, SAU

Representant: Sra. Palmer

Advocat: Sr. Cepeda

Apel·lat: Sra. Caro

Representant: Sra. Sainz

Advocat: Sra. Gutierrez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: laboral-prima-dret adquirit o liberalitat

SENTÈNCIA 173-2021

Andorra la Vella, el 29 d'octubre del 2021

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- La Sra. Caro treballa per la societat B, SAU, (B, SAU) en qualitat de vigilant de seguretat.

Aquesta relació que té caràcter indefinit es va iniciar el 03-01-2005 encara que és només el 21-02-2008 que es va formalitzar per escrit.

La Sra. Caro es va trobar de baixa mèdica del 24/01/2018 fins el dia 12/09/2018 inclòs.

Per carta de data 11-02-2019, va manifestar la seva disconformitat amb la disminució salarial que patia pel fet que, des del mes d'octubre del 2018 i la seva reintegració, no se li pagava més la prima de nocturnitat que havia percebut des de l'inici de la relació laboral.

Per carta del 08-03-2019, i invocant la clàusula 5a del contracte de treball, l'empresa li va contestar que el salari pagat a partir de l'octubre del 2018 reflectia la tasca laboral pactada i realitzada, incloses les hores nocturnes, i que les primes satisfetes fins a l'octubre del 2018 només ho havien estat en concepte de liberalitat.

En data 12-06-2019, la Sra. Caro va denunciar els fets al Servei d'Inspecció de Treball.

Segon.- A manca de regularització per part de l'empresa, i per escrit de data 07-10-2019, la Sra. Caro va formular demanda contra la societat B, SAU, sol·licitant la seva condemna a pagar-li :

l'import de 1.230,58.-euros en concepte de prima per nocturnitat dels mesos d'octubre del 2018 a octubre del 2019, ambdós inclosos, aixi com l'import mensual de 94,66.-euros corresponents a les primes per nocturnitat a partir del mes de novembre del 2019 fins a que l'empresa reintegri novament aquest concepte en la seva remuneració mensual,

l'import de 432.-euros nets en concepte de salari del mes de setembre del 2019,

el tot a declarar i cotitzar prop de la CASS

els interessos corresponents,

la totalitat de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Tercer.- La representació processal de la societat defenent, mantenint la posició exposada en la carta del 08-03-2019, es va oposar a la demanda, sol·licitant la seva íntegra desestimació, amb imposició de les costes judicials.

Quart.- En data 26-03-2021, el Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar sentència, decidint :

" Primer.- Estimar de forma substancial la demanda formulada per la Sra. Caro contra la societat B, SAU, i condemnar aquesta darrera a pagar:

La suma bruta de 1.230,58.-euros en concepte de les primes de nocturnitat meritades durant el període comprès entre el mes d'octubre del 2018 i el mes d'octubre del 2019, la qual forma part del salari de la treballadora.

L'import mensual de 94,66.-euros bruts corresponent a la prima per nocturnitat que la treballadora hagi meritat a comptar del mes de novembre del 2019.

Aquestes quantitats es veuran incrementades pels interessos legals devengats a partir del moment en què hagi tingut lloc l'impagament, de conformitat amb l'article 84.3 del Codi de relacions laborals.

Segon.- Condemnar la part demandada a declarar i cotitzar prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social els imports bruts objecte de condemna.

Tercer.- Fer imposició a l'empresari del pagament de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i les taxes judicials ocasionades, i eventualment els honoraris de saig, a acreditar en període d'execució de sentència."

Cinquè.- En contra d'aquesta resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat B.

Demana la seva revocació parcial en el sentit de dictar-ne una nova confirmant la desestimació de la petició de l'apel·lada de condemna a pagar la quantitat de 432.-euros en concepte de pagament de salari del mes de setembre de l'any 2019, però desestimant la resta de peticions, amb imposició a la part recorreguda del pagament de la totalitat de les costes judicials de primera i segona instància, amb expressa inclusió dins d'elles dels honoraris d'advocat i procuradora.

Els seus arguments revocatoris són de forma resumida que contràriament a la conclusió a la qual ha arribat el tribunal, sí que ha quedat provat que des de l'inici de la relació laboral la Sra. Caro no devia percebre cap quantitat en concepte de prima de nocturnitat perquè expressament les dues parts van pactar que les tasques nocturnes es trobaven incloses en el salari (Clàusula 5a del contracte) i que les quantitats que l'empresa va anar pagant des del 2005 ho són en concepte de liberalitat ; que en dues ocasions l'assalariada es va mostrar d'acord per no percebre cap quantitat afegida al salari en concepte d'hores nocturnes ; que degut al canvi de comportament de l'assalariada a partir del 2018, l'empresa va decidir no satisfer-li més aquesta liberalitat.

De manera subsidiària, sosté que la quantitat a satisfer no pot ser de 94,66.- euros mensuals ja que segons els butlletins de salari que obren en autes, la Sra. Caro ja ha cobrat certa quantitat en concepte de nocturnitat de l'octubre del 2018 al gener del 2019.

D'altra banda, s'alça en contra de la seva condemna en costes argüint que no existeix cap mala fe o temeritat per part seva.

Sisè.- La representació processal de la Sra. Caro demana la desestimació del recurs i la confirmació íntegra de la sentència.

Exposa en substància que malgrat la literalitat del contracte va percebre durant 10 anys consecutius una prima per nocturnitat per compensar el fet de treballar 1/3 del seu temps en horari nocturn, que era un dret adquirit i que es va mostrar disconforme amb la seva supressió.

Quant a la petició subsidiària, posa de relleu que es tracta d'una nova argumentació no debatuda en primera instància.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- La clàusula cinquena del contracte invocada per l'empresa estipula el següent :

"Per la prestació laboral convinguda, l'empleat/da percebrà una retribució bruta de 1.370,54 euros mensuals, en tretze pagues: dotze mensuals i una tretzena el mes de desembre.

El salari contingut per la prestació dels serveis s'ha fet atenent el fet que una part de la prestació laboral haurà de realitzar-se en horari nocturn.

Conseqüentment, el salari pactat inclou la prima de nocturnitat legalment establerta.".

És a partir d'aquesta previsió contractual del 2008 que l'empresa pretén a partir del mes d'octubre del 2018 treure la conseqüència que no podria existir cap prima de nocturnitat i que l'assalariada hauria acceptat tal conseqüència.

No obstant això, apareix dels butlletins de salari produïts que, des del 2006 fins al gener del 2018 (darrer mes treballat abans de la baixa mèdica), es va pagar a la Sra. Caro a més del salari, i en concepte de "Prima de nocturnitat (1/3 temps)" un import variable però que els últims mesos era de 94,66.-euros, el qual apareix correspondre al fet que l'empleada treballava un terç de la jornada laboral mensual en horari nocturn.

A més, els testimoniatges practicats prop d'altres vigilants en una situació comparable a la de la Sra. Caro indiquen que ells també van cobrar aquest plus de nocturnitat fins i tot pel mateix import, i això en concepte de prima salarial i no pas en concepte de gratificació.

De fet, no s'entén perquè una prima "pel comportament i bon treball" segons s'ha pretès per part de l'empresa es veuria qualificada per la mateixa en els butlletins de salari de "Prima de nocturnitat (1/3 temps)".

Així les coses, no és acceptable la manifestació del responsable de serveis que l'import de 94,66.-euros corresponia a una gratificació "però que no era res en concret".

SEGON.- Ara bé, aquesta Sala acaba de resoldre un cas quasi idèntic entre la mateixa empresa i un altre vigilant (TSJC 112-21 del **-09-2021). En efecte, en dit cas el contracte firmat entre les parts és del tot comparable doncs conté una clàusula igual a la clàusula 5a invocada ara per l'empresa, i es reclamava la prima de nocturnitat de 94,66.-euros que l'empresa havia deixat de satisfer a partir de l'abril del 2019 mentre que l'empresa sostenia que es tractava d'una simple liberalitat.

Així, hem de repetir la nostra motivació, totalment d'aplicació al present cas : "Per tal de resoldre la controvèrsia que entre les parts es planteja, hem de recordar que l'article 80 de la Llei 31/2018 de Relacions Laborals després de delimitar l'àmbit objectiu de les liberalitats de l'empresa ("Constitueixen liberalitats de l'empresa els pagaments, en metàl·lic o en espècie, de caràcter excepcional o especialíssim, a causa de fets extraordinaris, que no siguin repetitius ni pel que fa a l'import ni pel que fa al concepte, ni puguin ser considerats un dret adquirit"), reprèn l'essència de la regulació resultant del règim anterior (art. 86 del Codi de Relacions Laborals), preveient que ocasionalment i excepcionalment l'empresa pot gratificar la persona treballadora de manera unilateral i voluntària però que, a manca de prova del caràcter ocasional, voluntari i deslligat de les obligacions retributives, legals, convencionals o unilaterals consolidades, la gratificació es considera retribució complementària i forma part del salari global.

Succeeix però aquí que l'empresa ha perllongat el pagament de la pretesa "gratificació" en totes les nòmines mensuals que s'han generat en un període de temps superior a 4 anys sense interrupció de cap mena. I aquesta realitat no s'ajusta als paràmetres legals vertebradors de la noció de liberalitat tal i com es troben legalment configurats. En efecte, la regularitat constatada en el seu pagament exclou l'excepcionalitat que se'n predica i en tot cas, la societat empresària no ha justificat que el pagament realitzat intervingués al marge de les seves obligacions retributives contractuals. En aquesta eventualitat, la presumpció legal de que els pagaments realitzats suposen una retribució complementària opera de manera plena, i ja per aquesta sola raó el recurs d'apel·lació s'ha de veure abocat al fracàs.

(...) En realitat, admetent fins i tot a efectes argumentals que el salari base del treballador podia incorporar la prima de nocturnitat, la retribució d'una prima complementària, en les condicions en que aquesta va intervenir, constituïen una condició més favorable per al treballador emparada en les previsions de l'art. 3 apartat f) de la Llei 31/2018 de Relacions Laborals (en el règim anterior es contemplaven en l'art. 3 apartat g) del CRL), que s'ha incorporat al contracte de treball i que per via de conseqüència no podia ser individualment derogada en constituir un clar dret adquirit (vegi's en aquest sentit la nostra Sentència de 27-09- 2019 TSJC-59/2019)."

En el present cas, és durant més de 10 anys, abans i després de la formalització per escrit del contracte, que s'ha pagat a més del salari un import en concepte de "Prima de nocturnitat (1/3 temps)".

Per tant, tot i el redactat del contracte, és un fet incontrovertible que ha existit una prima integrada al salari i amb el caràcter de dret adquirit.

TERCER.- D'altra banda, l'empresa no pot reprotxar a l'assalariada anar en contra dels seus propis actes.

D'una, perquè, contràriament al que es sosté per part de l'apel·lant, no és cert que la Sra. Caro s'hagi conformat amb el fet de deixar de satisfer-li la prima en qüestió.

Al contrari ha manifestat clarament la seva disconformitat i el fet que hagi continuat treballant no es pot interpretar com una acceptació de la situació.

De dos, perquè qui va anar en contra dels seus propis actes és l'empresa. En efecte, malgrat el fet que el contracte formalitzat al 2008 ho plasma d'una altra manera, va anar satisfent la prima en les condicions que acabem d'exposar, i el que no pot fer és deixar de fer-ho quan queda establert que el seu pagament era directament vinculat a un fet objectiu : el terç de nocturnitat.

A partir del moment on es considera que la prima integra el salari global i no constitueix una gratificació excepcional i discrecional per part de l'empresari,

ha de beneficiar de la protecció legal de la qual gaudeix el salari, i per tant constitueix un dret al qual un assalariat no pot renunciar de manera implícita. Finalment, cap element permet acreditar l'asseveració de la part empresarial al respecte, i cap prova ha aportat d'una novació salarial i de la voluntat de l'empleada de renunciar a dita paga.

D'altra banda, no queda acreditat en Autes l'afirmació de B que el comportament professional individual de l'empleada hauria canviat al 2018, el que explicaria la decisió de deixar de satisfer-li la pretesa gratificació. L'únic que queda establert és que la Sra. Caro es va trobar de baixa mèdica i que al seu retorn se li va deixar de satisfer la prima malgrat hagi efectuat un terç del seu temps laboral en horari nocturn.

El que ressurt també dels Autes és que va existir un canvi de propietat i que els bancs, que són els principals clients, van exigir una rebaixa de preu i que això va portar l'empresa a revisar la seva política salarial.

Però el que no podia fer aquesta darrera és invocar els termes del contracte firmat anys enrere per deixar unilateralment de satisfer una prima que per la seva regularitat i criteri de pagament havia integrat el salari de l'empleada a més del formalment pactat.

Per consegüent, la solució de la instància correspon als fets acreditats i és perfectament conforme amb els principis legals i a la jurisprudència. S'imposa la seva confirmació.

QUART.- Pel que fa a la petició subsidiària per tal de tenir en compte els imports que l'assalariada hauria percebut en concepte de nocturnitat a partir de l'octubre del 2018, només hem de constatar que es tracta d'una argumentació i d'una petició totalment noves que es formulen per primera vegada en l'escrit de greuges en segona instància.

Per conseqüent, no es poden examinar ("pendente appellatione, nihil innovetur") ja que de fer-ho es provocaria una greu indefensió a la part contrària qui en cap moment de la instància ha pogut argumentar al respecte ni proposar cap prova.

CINQUÈ.- De conformitat amb la jurisprudència de la Sala ara recollida en l'article 290.3 CPC, l'estimació de la demanda salarial justifica per si sola la condemna de l'empresari a pagar les costes de primera instància.

SISÉ.- La desestimació del recurs comporta imposar les costes de segona instància a la part apel·lant vençuda.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la societat B, SAU contra la Sentència de data 26-03-2021 dictada pel Tribunal Unipersonal del Batlle que es confirma íntegrament.

SEGON.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes judicials ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.