Laboral - Prova pagament conceptes de quitança (TSJC-261/2015)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000261/2015 ORIGEN: 7001027/2014

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 26 de novembre del 2015

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Salamanca va presentar demanda laboral contra la societat Pérez, SL, demanant que es condemnés a la demandada a satisfer-li la suma total de 4.544,59.-euros en concepte de salari, vacances, indemnització i preavís, al pagament dels interessos legals corresponents, a declarar i cotitzar prop de la CASS l'import de 6.385,81.-euros, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal de la societat Pérez, SL, es va oposar a la demanda, fent valer que només reconeixia deure l'import de 319,63.-euros.

III.-L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 30-04-2015, decidint ".Estimant molt parcialment la demanda articulada per la demandant contra la societat defenent, s'escau únicament condemnar a aquesta darrera i únicament pel cas que encara no ho hagi fet, a declarar i cotitzar prop la CASS en el sentit disposat al Fonament de dret Cinquè d'aquesta resolució, sense fer especial condemna en costes.".

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Salamanca demanant la seva revocació, dictant- se una nova condemnant la societat defenent a pagar-li l'import de 4.399,29.- euros a cotitzar prop de la CASS, amb imposició de les costes.

La representació processal de la societat Pérez, SL, demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els greuges de la part recurrent són en relació amb la valoració de la prova. Argumenta en essència que: 1) la sentència considera erròniament que la quitança acredita el pagament; 2) pertoca a l'empresari provar que ha satisfet els havers laborals; 3) el fet que l'empresari no ha fet cap esforç per justificar que havia pagat 5.647,32.-euros desvirtua la presumpció de veracitat que el tribunal ha donat a la quitança; 4) un treballador no pot renunciar al seus drets i 5) queden 4.157,33.- euros pendents de pagament.

Ha quedat acreditat a les actuacions que, des de l'any 2011, Salamanca treballava per la societat Pérez, SL, i que la relació laboral es va extingir el dia 31-05-2014 quan es va remetre a l'assalariat la corresponent quitança.

En aquesta alçada s'accepten per ambdues parts els càlculs dels imports deguts al treballador en concepte de salari, vacances, indemnització i preavís fets pel tribunal a quo.

La problemàtica no és l'invocat acomiadament del Sr. L. com ho pretén aquest darrer, sinó de determinar si l'empresari va satisfer el deute pagant 5.647,32.-euros el dia de la quitança més 319,63.-euros per xec aportat amb l'escrit de contesta (versió de l'empresari) o si només va satisfer l'import de 1.490.-euros (versió de l'assalariat).

No es tracta en el present cas de la possibilitat pel treballador de reclamar els seus drets després d'haver rebut la quitança sinó de determinar la força probatòria de la mateixa en relació a la realitat del pagament.

De manera general, pertoca a qui es pretén alliberat d'una obligació de provar el fet que l'ha alliberat. Segons el principi solutionemasseverantiprobationisonus incumbit, qui té la carrega de la prova que s'ha efectuat un pagament és el deutor (Digest 22,3-25-2). Per tant, en el nostre cas, pertocava a l'empresari, gràcies a tots els mitjans de prova legalment admesos, provar que havia pagat l'import degut al treballador.

Considerem que ha aportat aquesta prova.

En efecte, és un fet acreditat que al moment de finalitzar la relació laboral, l'empresari va remetre a l'empleat un sobre tancat contenint diners en efectiu provenint de la caixa de l'empresa i que havia preparat el comptable de l'empresa. Al mateix moment, l'assalariat com l'empresari van firmar la quitança redactada com segueix:

"...Per mutu acord de les parts, el Sr. Salamanca, mitjançant aquest document declara que ha deixat de prestar els seus serveis a l'empresa que més amunt s'esmenta i que en aquest acte rep la quantitat de 5.647,32 Euros (CINC MIL SIS-CENTS QUARANTA-SET EUROS AMB TRENTA-DOS CÈNTIMS), pels conceptes establerts dins del CODI LABORAL ANDORRÀ i, en el seu cas, la indemnització legal o pactada (...).

Aquest import, que rebo de conformitat, el reconec com a liquidació i quitança per tots els conceptes de l'empresa esmentada, deixo conclòs el meu contracte de treball i m'obligo a no demanar res més ni reclamar per cap concepte derivat directament o indirectament de la relació laboral que hi ha hagut fins al dia d'avui amb aquesta empresa.

He rebut l'import esmentat més amunt."

Ressurt clarament de dit document que l'assalariat ha reconegut haver rebut el pagament de l'import de 5.647,32.-euros.

A partir d'aquell moment, no és a l'empresari de provar que aquestes mencions de la quitança firmada són conformes a la realitat, sinó a l'assalariat, que afirma que el sobre només contenia 1490 euros, d'aportar elements per acreditar aquest fet, i els encertats raonaments del primer jutjador al respecte s'han de confirmar.

La matèria laboral del cas i la necessària protecció de l'assalariat no canvia aquesta regla de prova

El sol fet que l'empresari admeti no haver verificat el contingut del sobre preparat pel comptable abans de remetre-ho al demandant, no pot desvirtuar la força probatòria de la quitança firmada per ambdues parts.

Existint la quitança exigida per la Llei (article 99 del Codi de relacions laborals), no es pot exigir que l'empresari faci signar a més un rebut al treballador, ja que dita quitança amb les mencions amunt referides té valor de rebut.

A més, és de remarcar que l'assalariat, en cap moment s'ha explicat sobre les circumstàncies en les quals hauria descobert que el contingut del sobre diferia de més de 4000.-euros. Malgrat afirmar que va reclamar diverses vegades el pagament de la quantitat restant abans de reclamar-ho judicialment dos mesos més tard, no ho justifica de cap manera, i ens apareix sorprenent tractant-se d'una diferència tan important..

Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.

II.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la condemna del recurrent al pagament de les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs formulat per la representació processal del Sr. Salamanca contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 30-04-2015 que confirmen íntegrament;

IMPOSAR al Sr. Salamanca les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.