Recurs d'apel·lació per negligència bancària en la transferència de fons i indemnització de dany

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornella Solà Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sr. Guerrero

Representant: Sra. Corbacho

Advocat: Sr. Pulido

Apel·lat: ORG_0

Representant: Sra. Peña

Advocat: Sra. Garzón

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sr. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: BANCARI: Reclamació de quantitat derivada de negligència en la realització d'ordre de transferència ordenada pel client. Criteris pel càlcul de l'import de la indemnització.

SENTÈNCIA 000182/2024

Andorra la Vella, 16 d'octubre del 2024.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 27 de novembre de 2020, la representació processal del senyor Guerrero interposà demanda en reclamació de quantitat i indemnització de danys i perjudicis contra l'entitat ORG_0, tot sol·licitant la seva condemna a satisfer-li la quantitat 148.938,41 USD, o la que finalment restés acreditada en concepte d'indemnització de danys i perjudicis causats per l'entitat bancària al senyor Guerrero, per la seva greu negligència en l'execució de l'ordre de transferència per ell efectuada, així com la quantitat que el Tribunal considerés apropiada imposar a la demandada en concepte de perjudicis morals i, finalment, la corresponent a la resta de danys i perjudicis que resultessin acreditats.

2.- En data 18 de novembre de 2020, ORG_0 contestà la demanda interposada de contrari, interessant la seva desestimació i la condemna de l'agent al pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

3.- Una volta formulats els escrits de rèplica i dúplica, practicades les proves declarades pertinents i evacuats els respectius tràmits de conclusions, en data 19 de desembre de 2023, el Tribunal de Batlles dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"Primer.- Estimar parcialment la demanda formulada per la representació processal del Sr. Guerrero contra l'entitat ORG_0 i condemnar la darrera a abonar al primer l'import total de USD 36.318,08, en concepte d'indemnització per danys i perjudicis. Dit import haurà de ser incrementat amb els interessos legals que es meritin a comptar de la data de contesta a la demanda, a saber, a partir del dia 18.12.2020 i fins al seu total abonament.

Segon.- No efectuar especial condemna en costes processals, establint que cada part satisfarà les costes que hagi ocasionat a instància seva i també satisfarà les costes comunes per meitat."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Guerrero i d'adhesió la representació processal de l'entitat bancària ORG_0.

Pel que respecta a la representació processal del senyor Guerrero aquest considera, en síntesi, que la Sentència erra en la determinació de la causa principal de la que en fa derivar la responsabilitat de ORG_0, ja que al seu entendre aquesta deriva de no haver executat la transferència el dia en què la mateixa fou sol·licitada -3 de març de 2020- i de què el Banc va avantposar els seus interessos als del client. Discrepa també de què en la mateixa es limiti la responsabilitat del banc, ja que considera que la mateixa ha d'incloure la totalitat de la pèrdua econòmica patida pel senyor Guerrero. Fa valer que procedeix també una indemnització per danys morals a favor del senyor Guerrero i, per primera vegada, la quantifica en aquesta alçada en la suma de 8.889,48 USD. Demana la revocació de la resolució d'instància, que s'admetin les seves pretensions i es condemni a l'entitat bancària a satisfer les costes judicials d'ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

En relació a la representació processal de l'entitat ORG_0, aquesta considera, a mode de resum, que la Sentència d'instància erra en la valoració de la prova, ja que al seu criteri l'entitat bancària informà adequadament al senyor Guerrero i no va deixar transcórrer més de 30 dies inapropiadament, sinó que aquest termini fou necessari per efectuar totes les comprovacions necessàries per efectuar la transferència amb les degudes garanties. Considera també que la resolució d'instància aplica de forma deficient la nostra Sentència dictada en el marc del rotlle TSJC-91/2023. Demana la desestimació del recurs d'apel·lació interposat de contrari i l'estimació del seu recurs d'adhesió, en el sentit de modificar la resolució recorreguda desestimant íntegrament la demanda interposada de contrari i imposant-li les costes generades en ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocada i procuradora, en ambdós casos.

5.- Cadascuna de les parts litigants i recurrents s'oposa al recurs d'apel·lació interposat de contrari, sol·licitant la representació processal de ORG_0 la condemna en costes de l'adversa en aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i procurador; i la representació processal del senyor Guerrero la condemna de l'entitat bancària a satisfer les costes generades en ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El contingut dels dos recursos interposats contra la resolució d'instància, aconsella que siguin tractats de forma conjunta.

Front a la reclamació indemnitzatòria del senyor Guerrero envers l'entitat bancària ORG_0 i fonamentada en la manca d'execució immediata per dita entitat de l'ordre de transferència que ell efectuà en data 3 de març de 2020, i que quantifica en la suma de 148.241,04 USD -per ser la diferència entre el saldo de què disposava aquell dia i que s'havia de transferir i el que finalment es va transferir per l'entitat bancària en data 6 d'abril de 2020-, a banda dels danys morals quina quantificació deixava a criteri del Tribunal, la resolució d'instància partint de consolidada jurisprudència relativa al règim de responsabilitat per culpa llevíssima de les entitats bancàries dipositàries de diners sobre els que han d'efectuar transferències, del contingut de la Llei 8/2013 sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats cooperatives del sistema financer, la protecció de l'inversor, l'abús de mercat, els acords de garantia financera i les operacions amb derivats extraborsaris i de finançament de valors; i del contingut de la Llei 14/17 de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme; considera que la dita entitat va mantenir una actitud negligent que concreta en dos motius:

per no haver informat degudament, de forma clara i entenedora al client dels termes d'execució de l'ordre sol·licitada i del termini per fer-ho, extrems que li haguessin permès prendre les decisions que més li convinguessin als seus interessos i /o prendre les mesures escaients per evitar perjudicis al seu patrimoni;

per haver deixat transcórrer un termini de més de 30 dies sense que el banc hagués acreditat haver efectuat mesures de control del risc diferents a la qüestió de la identitat del beneficiari últim del compte de destí.

Afegeix també que no aprecia que el senyor Guerrero amb la seva conducta hagués contribuït a la producció o agreujament del retard en l'execució de l'ordre donada.

Establerta la responsabilitat de l'entitat bancària, la resolució recorreguda procedeix a valorar la procedència de la indemnització reclamada i conclou: d'una banda i en relació a l'import de 148.159,09 USD, que el mateix no es troba totalment relacionat amb la negligència de l'entitat bancària, sinó que creu que aquesta s'haurà de computar a partir del valor que els actius tenien el 18/03/2020 per quant fou la data en què el gestor del banc suís demanà expressament a ORG_0 que efectués ràpidament la seva transferència per evitar una major depreciació del seu valor i el senyor Guerrero demanà també que els tràmits per la cancel·lació del compte es posposessin per un moment posterior, sol·licitant que es donés prioritat a la transferència. I partint del valor consolidat dels actius a data 18 de març de 2020 (551.559,12 USD) i el consolidat de 515.241,04 USD, que és la suma que li fou finalment transferida, l'import resultant ascendeix a 36.318,08 USD, que és el que condemna a l'entitat bancària a abonar al senyor Guerrero en concepte d'indemnització per danys i perjudicis, majorada amb els interessos al tipus legal des de la data de la contesta a la demanda.

D'altra banda i pel que respecta a la indemnització per danys morals, entén que no s'ha acreditat que el senyor Guerrero patís danys morals, més enllà dels propis inconvenients derivats del retard en l'execució de l'ordre donada i que ja han estat objecte d'indemnització.

Segon.- Antecedents d'interès:

1.- Durant l'any 2016 el senyor Guerrero i la seva esposa, JK van obrir un compte de titularitat indistinta a l'entitat ORG_0.

Entre la documentació signada, ambdós senyors van omplir els qüestionaris KYC en els que indicaven que els fons provindrien de Canadà o Jordània.

2.- El 3 de març de 2020, el senyor Guerrero va enviar dos correus electrònics al seu gestor de l'entitat ORG_0, senyor STG, ordenant-li la transferència de la totalitat dels actius del seu compte -efectiu i valors mobiliaris negociables-, a l'entitat suïssa C, a un compte de la seva exclusiva titularitat. En aquella data els seus actius estaven valorats en 696.555,19 USD.

3.- En data 4 de març de 2020, el senyor STG li va enviar via e-mail uns documents que el senyor Guerrero havia de signar juntament amb la senyora JK, comunicant-li que només eren necessaris per actualitzar els arxius interns de l'entitat, afegint també que un cop rebessin els originals dels documents signats, procedirien a efectuar la transferència sense problemes. Es tractava dels formularis d'obertura de compte, d'informació precontractual del client, de protecció dels inversors i dipositants i de cancel·lació del compte.

4.- El mateix dia 4 de març, el senyor Guerrero va trametre via correu electrònic els formularis degudament signats per ell i la seva esposa (escanejats).

5.- El dia 5 de març de 2020, el banc va acusar recepció de la documentació enviada, manifestant que començarien amb el procés, que els mantindrien informats i que mentrestant enviessin els documents originals (físics) a les seves oficines, com demanaven els auditors.

6.- En data 12 de març de 2020, el senyor Guerrero va enviar un nou correu a l'entitat ORG_0 interessant que se li confirmés que la transferència s'havia realitzat, ja que la mateixa encara no havia estat rebuda pel banc suís. L'entitat bancària no va contestar al seu correu electrònic.

7.- El dia 18 de març de 2020, el gestor del banc suís, senyor SD, contactà via e-mail amb el senyor STG tot demanant-li que transferís amb urgència els actius, ja que els mateixos perdien valor, atesa la volatilitat del mercat i amb la intenció d'evitar pèrdues al client que compartien.

El mateix dia el senyor STG li contestà que encara no havia executat la transferència perquè estava pendent de rebre els originals dels documents requerits des del 4 de març de 2020, afegint que començaria els tràmits amb el Departament de Compliance i el Back Office, per guanyar temps.

I encara el mateix dia 18 de març, el senyor Guerrero aclarí al senyor STG, també via e-mail, que ell feia temps que havia ordenat la transferència sense interessar la cancel·lació del compte, sol·licitant que la cancel·lació es deixés per un moment posterior, i advertint que el retard en l'execució li podria causar perjudicis en la seva cartera d'inversió, considerant-ne en el seu cas responsable a l'entitat bancària andorrana.

Acte seguit el senyor STG informà al senyor Guerrero -sempre via e-mail- que un dels documents signats era el de cancel·lació del compte, que el Departament de Compliance demanava si ell era exclusivament el beneficiari del compte destinatari de la transferència o n'era també la seva dona, afirmant que aquesta informació era rellevant en haver de ser els beneficiaris de la transferència els mateixos que els titulars del compte origen, segons marcaven els estàndards internacionals.

La contesta del senyor Guerrero del mateix dia fou que el titular del compte destí era exclusivament ell mateix i que si el gestor era incapaç de transferir els actius des d'un compte conjunt a un d'individual, que liquidés la totalitat de la cartera i transferís els diners.

8.- Els fons van ser íntegrament transferits al banc suís el dia 6 d'abril de 2020.

Tercer.- Front a les causes en què el Tribunal a quo fonamenta la responsabilitat de l'entitat bancària en l'execució de la transferència, per una banda, la representació processal del senyor Guerrero considera que en la instància es va acreditar degudament les negligències i males praxis comeses per ORG_0, discrepant però de la resolució d'instància, en entendre que la responsabilitat de B deriva de no haver executat la transferència ordenada pel client el mateix dia 3 de març de 2020, en els termes en què n'havia executat d'anteriors; en què l'entitat bancària va avantposar els seus interessos als del client, en pretendre resoldre en aquell moment les negligències comeses al moment de l'obertura del compte i en haver adduït motius que la representació processal del senyor Guerrero titlla de falsos i injustificats per no dur a terme la transferència de forma puntual.

I, per altra banda, l'entitat ORG_0, afirma que, segons es deriva dels diferents correus electrònics adjuntats per la part agent al seu escrit de demanda -que són bàsicament els referits en el Fonament de Dret Segon intitulat "antecedents d'interès" de la present resolució-, sí que informà de al senyor Guerrero de forma clara i entenedora dels termes d'execució de l'ordre sol·licitada i del termini per fer-ho; i que no va deixar transcórrer un termini de més de 30 dies sense haver acreditat haver efectuat més gestions que interessar-se simplement per la titularitat individual o indistinta del compte de destí dels fons al banc suís. Afirma haver efectuat les tasques de comprovació exigides per la Llei antiblanqueig i s'empara també en les dificultats que va comportar la pandèmia CoVid 19, que van afectar al transcurs del termini referit.

Quart.- Pel que respecta als greuges oposats per la representació processal del senyor Guerrero a la resolució d'instància, no podem compartir que l'entitat bancària hagués de realitzar la transferència ordenada automàticament el mateix dia 3 de març de 2020, en què fou sol·licitada, ja que és evident que l'entitat havia de prendre certes precaucions imposades per Llei, sense perjudici del que s'exposarà en el Fonament de Dret següent. I això sense perjudici també de la manca d'acreditació per part del banc de les diferents actuacions derivades de la normativa antiblanqueig, segons referirem també en el Fonament de Dret següent.

En relació a què l'entitat bancària va anteposar -al seu entendre- els seus interessos als del client, considerem que aquesta afirmació es refereix al fet d'exigir-li l'aportació d'una documentació necessària per l'entitat : l'original de l'ordre de cancel·lació degudament signada, com a conditio sine qua non per poder efectuar la transferència, tot i tractar-se de dues qüestions absolutament independents.

Donada la urgència que afectava a la transferència sol·licitada, comunicada pel seu ordenant; havent rebut també el gestor del banc la petició del client de què li donessin prioritat; disposant el banc del document de cancel·lació signat pels titulars del compte degudament escanejat i tramés via mail -sense perjudici de restar a l'espera de rebre el document original (físic) com sol·licitat-; així com de la manca d'acreditació per l'entitat bancària d'almenys algunes de les gestions realitzades per realitzar les comprovacions legalment imposades, que permetessin al Tribunal valorar el termini apropiat per realitzar la transferència ordenada, entenem que el banc no va actuar amb la diligència que li és exigible en realitzar la mateixa, segons posa de relleu el Tribunal a quo i exposem més detalladament en el Fonament de Dret següent.

Cinquè.- Pel que respecta als greuges oposats per l'entitat bancària contra la resolució recorreguda als efectes d'evidenciar la seva manca de negligència en la tramitació del compliment de l'ordre de transferència efectuada pel seu client:

Precisament pel fet de què la cartera del senyor Guerrero es trobés composada per valors mobiliaris negociables i divises, no tractant-se d'una simple transferència d'efectiu, i la complexitat que es podia derivar d'aquest extrem; de l'elevat import que es sol·licitava transferir; així com dels països dels que pretesament provenien aquests diners -Líban, Canadà i Jordània, segons afirma l'entitat bancària que també sosté que havia d'efectuar comprovacions addicionals per aquesta causa; i fins i tot de les dates de l'execució, que s'havia d'efectuar en plena pandèmia; són extrems que justifiquen plenament la conclusió a la que arriba la resolució d'instància i que recolzen l'obligació de l'entitat bancària d'haver d'informar de forma clara i entenedora al client tant dels termes d'execució de l'ordre sol·licitada com dels terminis que les comprovacions addicionals que la mateixa sembla que comportava, la podien afectar. I tot als efectes de què -com diu la resolució recorreguda -el client pogués prendre les decisions adequades per evitar que el seu patrimoni es trobés perjudicat per causa de les dilacions que les comprovacions bancàries podien comportar.

En supòsits com el present en el que l'entitat bancària ha de tenir en compte la Llei de prevenció de blanqueig, entre altres, la seva actuació encara ha de ser més rigorosa i no només en les verificacions que li venen imposades per la dita Llei, sinó també en les explicacions que doni al client en relació a l'execució i termini de realització de la transferència sol·licitada. I això sense perjudici de què tot i no poder comunicar-li, per mandat legal, ni la pròpia investigació ni les actuacions concretament efectuades en matèria de blanqueig, sí que ha de poder avisar específicament al client del termini d'execució que la seva petició pot requerir, donada la seva complexitat.

Perquè amb independència de si aquesta obligació deriva de la Llei 8/2013 abans mencionada, com afirma la resolució d'instància, que a banda -o precisament- per protegir a l'inversor té per objectiu també establir els requisits organitzatius i les condicions de funcionament per a l'exercici de l'activitat de les entitats operatives del sistema financer-, establint al respecte l'obligació d'informació transparent, imparcial, clara i no enganyosa i comprensible per qualsevol integrant mitjà del grup al que es dirigeix; l'obligació de claredat en l'execució de la transferència ordenada i del propi termini d'execució, deriva de la pròpia diligència exigible a l'entitat bancària a la que ja s'havia advertit de la urgència de l'operació i de les conseqüències del retard en la seva execució.

Manca d'explicació al client per part de l'entitat bancària que tampoc es justifica, en aquest cas, en l'obligació de complir amb la normativa antiblanqueig, ja que tot i que la llei impedeixi donar coneixement de tot el relatiu a les investigacions que s'hagin efectuat en relació al client i a la seva operativa, aquesta obligació no ha d'incloure als òrgans jurisdiccionals i, per contra, de la prova practicada es va derivar que l'entitat bancària no va poder acreditar cap altra actuació d'investigació antiblanqueig més enllà de la identitat dels titulars del compte de destí de la transferència.

És a dir, si l'entitat bancària considerava que la petició de transferència sol·licitada gaudia d'una complexitat que li requeria efectuar comprovacions addicionals que en podien retardar l'execució, donada la urgència afirmada pel client una actuació diligent passava per informar-lo de què la seva execució es podia veure retardada per causa de la seva complexitat. En no haver-ho fet, compartim que va incórrer en responsabilitat com afirma la resolució d'instància, ja que el senyor Guerrero es va veure privat de poder cercar solucions per evitar que el seu patrimoni es pogués perjudicar.

I en relació a haver deixat transcórrer, l'entitat bancària, el termini de més de 30 dies per a la seva execució, sense haver acreditat haver efectuat més actuacions que interessar-se per la identitat dels titulars del compte de destí de la transferència a Suïssa, confirmem igualment la resolució d'instància. I això sense perjudici -com hem dit anteriorment- de l'obligació de les entitats bancàries de donar compliment a la Llei 14/17de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme. I és que sense perjudici també de què la Llei no imposi al banc l'obligació de llistar les comprovacions realitzades en aquesta matèria, això no obsta de què pugui acreditar la seva realització -o almenys de les suficients per justificar una dilació en l'execució de la transferència com la produïda en autes- a l'autoritat judicial si les mateixes li són qüestionades. I certament en el supòsit objecte d'anàlisi, l'única prova aportada en relació a les verificacions que s'afirmen haver realitzat en aquesta matèria, és conèixer la titularitat del compte de destí de la transferència a Suïssa. Cap més. Ni tan sols no acrediten exactament l'origen dels diners que foren ingressats en el compte de la seva entitat i afirmen que venien del Líban -malgrat tenir la facilitat probatòria al reu favor i considerar que es tracta d'una jurisdicció d'alt risc, en contra del certificat emès per la UIFAND (foli 120)-. Noti's que ni tan sols faciliten explicació del motiu pel que consideren que és una jurisdicció de risc.

Tot i que pugui resultar comprensible que l'entitat bancària, preveient la voluntat del client de cancel·lar el compte, volgués tenir tota la documentació degudament signada, aquest extrem no justifica que li faltés la signatura en la documentació requerida al client, més enllà del propi de cancel·lació del compte, donada la seva vinculació des de l'any 2016. En aquest sentit, recordem que en la nostra Sentència dictada en el marc del rotlle TSJC- 91/2023 -invocada tant per l'entitat bancària com referida en la resolució d'instància- vam posar de relleu precisament que el banc té l'obligació imposada per llei d'efectuar un seguiment de les relacions de negoci amb els seus clients i aquesta es troba subjecta a constant evolució .....; apreciant-se en aquest cas, que aquest seguiment no es va efectuar, havent-se volgut realitzar algunes de les comprovacions -bàsicament les relatives a la documentació bancària- únicament al moment d'entendre que es volia cancel·lar el compte. I això encara a banda de disposar l'entitat bancària de l'original escanejat i tramés per e-mail degudament signat, així com de la voluntat manifestada pel un dels titulars de compte. És a dir, la manca d'enviament de l'original del formulari de cancel·lació, no justifica el retard en la realització de la transferència, com tampoc la pretesa realització de comprovacions derivades de la normativa antiblanqueig, ni tampoc el període de pandèmia, ja que no s'ha oposat que el banc no es trobés operatiu, ni que no s'hi trobés el senyor STG.

Havent encara d'afegir que l'entitat bancària ja va manifestar el dia 5 de març al senyor Guerrero que començarien amb el procediment, resultant que el 18 de març el propi gestor de l'entitat ORG_0 manifestava al gestor suís que en aquell moment iniciaria la tramitació amb els departaments de Back office i de Compliance, per accelerar el procés, sense que consti cap acreditació de cap altra gestió anterior tot i conèixer la urgència de l'operació sol·licitada pel client. I que, en tot cas, l'única justificació donada pel senyor STG fins i tot al gestor suís, de la seva manca de realització de la transferència, era la relativa a la no obtenció de l'original del document de cancel·lació degudament signat. En aquest cas, la manca de seguiment constant per l'entitat bancària en relació al seu client, a la que abans hem fet referència, i de la que es deriva que tinguessin encara documentació sense signar, a banda de la relativa a la cancel·lació, va perjudicar al client.

Sisè.- Compartim també amb la resolució recorreguda que no tot l'import reclamat per la representació processal del senyor Guerrero es troba relacionat amb la negligència comesa per l'entitat defenent, ja que la mateixa sí que havia d'efectuar una sèrie de comprovacions derivades de la llei abans d'executar-la (altra cosa és la determinació de les que va realment efectuar, com hem vist).

Considerem, però, que en aquest supòsit concret, donada l'opacitat de l'entitat bancària en justificar l'operativa pretesament realitzada en relació a la verificació de les exigències legalment establertes per procedir a l'execució de la transferència sol·licitada, i tenint en compte per contra també que el banc necessitava disposar d'un termini per poder efectuar les verificacions escaients relatives a la mateixa, procedeix fixar que és a partir del dia 10 de març de 2020 -i no del 18 de març, com fixa la resolució recorreguda- que la pèrdua de valor dels actius no transferits encara és totalment imputable a ORG_0 a títol de negligència. Caldrà doncs determinar l'import de la pèrdua econòmica soferta pel senyor Guerrero en aquesta data, com a indemnització per danys i perjudicis que li haurà de satisfer l'entitat bancària, en període d'execució de Sentència, i això en base a la diferència dels actius de què disposava aquell dia -10 de març de 2020- i els que li foren finalment transferits el dia 6 d'abril de 2020, import que haurà de ser majorat amb els interessos al tipus legal des de la data de la contesta a la demanda i fins al seu total pagament.

El motiu d'aquesta modificació del termini en relació al fixat en la resolució d'instància és que considerem que les circumstàncies específiques d'aquest supòsit en què hi van haver peticions reiterades del client, compromisos emparaulats per l'entitat d'iniciar les actuacions escaients i no honorats i opacitat en l'execució de les diligències per efectuar la transferència, de les que només se'n va traslladar una al client relativa a la titularitat del compte de destí, a banda del mencionat en el cos de la present resolució; justifiquen fixar en 7 dies -des del 3 de març- el termini per la seva correcta execució.

Setè- Front a la improcedència de l'establiment d'una indemnització per perjudici moral, hem de posar de relleu que aquesta reclamació ha estat quantificada per primera vegada en aquesta alçada, no podent ser per aquest motiu, que infringeix el principi pendente apellatione nihil innovetur, objecte de resolució per part nostra, en no haver pogut ser valorada la procedència de la seva petició per l'òrgan jurisdiccional de la instància.

Això a banda de què, com hem tingut ocasió de posar de relleu en altres ocasions, no correspon a aquesta Sala procedir a la quantificació d'indemnitzacions i menys encara quan ni tan sols no s'exposen els criteris en els que les mateixes es recolzarien.

Procedeix, en conseqüència, la íntegra confirmació de la resolució recorreguda.

Vuitè.- La desestimació dels recursos interposats ha de comportar que cada part recurrent es faci càrrec de les costes derivades del seu propi recurs.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Guerrero contra la Sentència dictada en data 19 de desembre de 2023 pel Tribunal de Batlles, en el sentit de fixar que és a partir del dia 10 de març de 2020 que la pèrdua de valor dels actius no transferits encara, és totalment imputable a ORG_0 a títol de negligència, havent-se de determinar l'import de la pèrdua econòmica soferta pel senyor Guerrero en aquesta data, com a indemnització per danys i perjudicis que li haurà de satisfer l'entitat bancària, en període d'execució de Sentència, en base a la diferència dels actius de què disposava aquell dia -10 de març de 2020- i els que li foren finalment transferits el dia 6 d'abril de 2020, import que haurà de ser majorat amb els interessos al tipus legal des de la data de la contesta a la demanda i fins al seu total pagament. Es manté la resta de la part decisòria de la resolució d'instància.

SEGON.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per l'entitat bancària ORG_0 a través del recurs d'adhesió, contra la mateixa resolució.

TERCER.- No efectuar especial imposició en relació a les costes processals generades en aquesta alçada, havent d'assumir cada per recurrent les pròpies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.