BANCARI: denegació de realització de transferència. Obligació del departament de prevenció de blanqueig de les entitats bancàries de valorar el risc de les operacions i de fer un seguiment constant del seus clients (6000019/2020)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSColl.- 0000091/2023 ORIGEN: 6000019/2020 - 0

NIG: 5300542120200000178

PARTS:

Apel·lant: Tejada

Representant: Sra. Briones

Advocat: Sr. Girona

Apel·lat: Águila

Representant: Sra. Ribes

Advocat: Sr. Tejada

Apel·lat: Sr. Herrera

Representant: Sr. Sandoval

Advocat: Sr. Plana

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: BANCARI: denegació de realització de transferència. Obligació del departament de prevenció de blanqueig de les entitats bancàries de valorar el risc de les operacions i de fer un seguiment constant del seus clients.

SENTÈNCIA 000130/2023

Andorra la Vella, l'11 d'octubre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 23 de juliol de 2020, la representació processal de la societat Tejada interposà demanda en reclamació de quantitat i pel procediment civil ordinari contra l'entitat bancària Águila tot sol·licitant la seva condemna a satisfer-li la suma de 243.432,22 EUR, amb expressa imposició d'interessos i costes, inclosos honoraris d'advocat i procurador.

2.- En data 24 de setembre de 2020, l'entitat bancària Águila, contestà la demanda articulada de contrari, tot sol·licitant la seva íntegra desestimació per manca de legitimació activa o, subsidiàriament, per la resta dels motius d'oposició esgrimits, amb la condemna a satisfer les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i eventuals perits.

3.- Per Aute de data 7 de gener de 2021, s'admet la crida en garantia del senyor Herrera interessada per l'entitat bancària Águila.

4.- En data 22 de febrer de 2023, la senyora Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"DECIDEIX

Primer.- Desestimar la demanda formulada per part de la representació processal de la societat Tejada contra la societat Águila i absoldre aquesta darrera de les pretensions dirigides en la seva contra.

Segon.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades de conformitat amb el que preveu el V. Fonament de Dret de la present resolució judicial."

5.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Tejada en considerar, en síntesi, que la resolució impugnada incorre en un error en la valoració de la prova, tot sol·licitant la seva estimació, amb expressa imposició de costes d'ambdues instàncies a la part recorreguda.

6.- Per la seva banda, el senyor Herrera no es pronuncia sobre l'escrit de recurs interposat, reservant-se però la seva realització pel cas de considerar-ho escaient.

7.- La representació processal de l'entitat Águila s'oposa al recurs d'apel·lació interposat, tot sol·licitant la seva desestimació i la confirmació de la Sentència d'instància i la imposició de les costes a la part apel·lant, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La resolució recorreguda considera que la prova practicada en la instància ha permès acreditar que l'entitat Águila, a través del seu gestor, senyor Herrera, va informar verbalment al senyor Zapata de la denegació de l'ordre de traspàs per ell interessada, no podent-li ser imputat cap dèficit d'informació al respecte, ni tampoc cap negligència del senyor Herrera en el desenvolupament de les seves funcions. A més, també considera que la decisió de l'entitat bancària de no autoritzar el traspàs de compte interessat pel mencionat senyor Zapata és conforme a la Llei 14/2017 de 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme i, per tant, no considera que l'entitat hagi incorregut en responsabilitat per raó de la seva adopció.

Contra la mateixa s'alça la part recurrent.

Segon.- La representació processal de la societat Tejada fonamenta el seu recurs d'apel·lació en què, al seu entendre, el senyor Zapata no va estar degudament informat dels motius pels quals es va denegar l'operativa pretesa.

Afirma, al respecte, que la societat Tejada té la condició de consumidora, trobant-se emparada per la Llei 13/2013 de 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor. Considera igualment que l'operativa objecte del present plet és única, de simple traspàs i no doble ni complexa, com afirma la resolució d'instància. I que com sigui que els imports que s'havien de traspassar ja es trobaven disponibles en el compte de titularitat del senyor Zapata i ja havien de transferir-se al compte de la societat de la que ell mateix era administrador solidari, Tejada, que també estava a la mateixa entitat bancària, aquests ja havien passat tots els controls a nivell de prevenció de blanqueig de capitals per la mateixa entitat on es trobaven dipositats.

Tercer.- Per un millor enteniment dels fets ocorreguts, cal posar de relleu uns extrems que no han estat discutit per les parts:

En data 20 de setembre de 2019, la societat espanyola Puga i la societat Tejada van atorgar un contracte intitulat d'arres penitencials (f. 54 i ss.), pel que s'efectuava una promesa de compra-venda d'una unitat immobiliària radicada a E, Barcelona, Espanya, per un preu de 4.300.000 EUR. En el mateix es preveia que la prometent compradora havia de pagar l'import de 100.000 EUR en concepte d'arres penitencials, havent-se d'abonar la resta del preu a l'atorgament de la compra venda, que havia de formalitzar-se fins per tot en data 25 de novembre de 2019, podent perdre la part prometent compradora les arres abonades de no formalitzar-se la venda en el termini previst per una causa que li fos imputable.

L'entitat Águila no va acceptar rebre una transferència bancària que, per import de 2.500.000 EUR havia ordenat el senyor Zapata, des d'un compte de la seva titularitat d'una entitat bancària monegasca i a favor del seu compte a Águila, destinats a adquirir el bé immoble de constant referència.

En data 23 de setembre de 2019, el senyor Zapata -essent un dels socis fundadors de la societat Tejada juntament amb el seu pare, senyor Rius i essent els dos administradors de la mateixa- va transferir la suma de 100.000 EUR des d'un compte de titularitat individual obert a l'entitat Águila al compte bancari de la societat Tejada obert en la mateixa entitat (f. 197). El dia 26 de setembre la societat Tejada va ordenar la transferència de la suma de 100.000 EUR a favor d'un compte bancari estranger, de titularitat de la societat Puga, amb la referència "contrato de arras 20.09.19" (f. 73 i 198).

En data 24 d'octubre de 2019, el senyor Zapata va sol·licitar al senyor Herrera -gestor del seu compte-, que traspassés la suma de 4.700.000 EUR del compte de la seva titularitat al compte de titularitat de la societat Tejada. L'ordre no va ser executada i en dates 30 d'octubre, 6 de novembre i 7 de novembre el senyor Zapata envià correus electrònics als senyors Herrera i Coll (superior jeràrquic del primer) -el primer dels correus- i a aquests darrers i a HZapata (superior jeràrquic dels dos suara mencionats) els dos darrers correus, per queixar-se de la seva manca d'execució.

La societat Tejada havia de transferir els fons que rebés del seu soci, senyor Zapata (recordem els 4.700.000 EUR) a la societat espanyola A C, SL qui, al seu torn els transferiria a la societat prometent venedora (extrems reconeguts pel senyor Zapata en la testifical practicada en la instància i que consta gravada, malgrat les argumentacions que al respecte efectua la part recurrent).

Quart.- Pel que fa referència a la comunicació des de l'entitat bancària de denegació del traspàs sol·licitat al senyor Zapata, el resultat de la prova practicada en la instància acredita que aquesta comunicació es va produir de forma verbal per part del gestor de Águila, senyor Herrera, tal i com recull la resolució recorreguda sense que hi hagi res més a afegir, a part de què així ho van reconèixer tant el propi senyor Zapata, com també el senyor Herrera.

Cosa diferent és que la representació processal del senyor Zapata consideri que la comunicació li haguessin hagut de fer de manera més formal, per escrit, però la inexistència d'aquesta formalitat no exclou que la comunicació s'hagués produït.

Pel que fa a la pretesa condició de consumidora de la societat Tejada i com aquesta condició afecta al dret a obtenir una informació més detallada, en ser un argument nou que no fou al·legat en la instància, no pot ésser objecte de valoració en aquesta alçada, de conformitat amb el principi pendente appellatione nihil innovatur.

Cinquè.- Pel que fa a la pretesa responsabilitat de l'entitat bancària en decidir no autoritzar el traspàs objecte d'autes:

La Llei 14/2017 de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme obliga a les entitats bancàries -com a subjecte obligat (article 2.1)- a efectuar una adequada gestió dels riscos, el que implica que han d'estar degudament detectats, avaluats i compresos, amb la finalitat d'aplicar les mesures de mitigació oportunes i proporcionades. A més al llarg del seu articulat estableix, per un costat, els supòsits en què existeix obligació de prendre les mesures de diligència deguda, per exemple quan estableixin una relació de negoci (art. 8.a.-), tot especificant en el seu article 9.- les mesures a prendre i, per altre costat, determina les mesures de diligència deguda que cal prendre, tot distingint en aquest sentit, entre les mesures simplificades i les reforçades (art. 12). Especifica, a més, que és l'entitat bancària la que determina l'abast de les mesures de diligència deguda en funció del risc.

En aquest cas l'entitat bancària va tractar de forma diferenciada les dos transferències que se li van sol·licitar en el marc de l'operació de compra que pretenia efectuar el senyor Zapata, donat que ambdues eren ben diferents, no només pel que feia a l'import a transferir, sinó també a la pròpia operació de pagament.

Així, per una banda, l'entitat bancària no va posar cap problema per a la realització de la transferència sol·licitada de 100.000 EUR en concepte d'arres que se li va demanar per part del senyor Zapata, i aquesta es va efectuar entre la societat Tejada (a qui prèviament li havia ingressat els diners el senyor GG)

i la societat Puga. Sobre la mateixa ha restat acreditat que el banc disposava del contracte d'arres que motivava la seva realització i que, donat el seu import, es va poder autoritzar sense necessitat de passar ni per la Comissió d'acceptació de clients, ni pel Departament de prevenció de blanqueig.

Cosa diferent va succeir amb la petició de transferència de la suma de 4.700.000 EUR (el senyor Zapata va augmentar l'import que inicialment mancava per abonar el preu de compra de 4.300.000 EUR abans mencionat), que ja només pel seu elevat import, pel fet de requerir diferents previs traspassos nacionals i transferències internacionals i que no coincidís amb el normal funcionament del compte identificat en els KYC de la societat i dels seus socis (folis 109 a 117), en els que es feia referència a la compra d'un apartament a Andorra per un preu molt inferior i que ja s'hauria dut a terme; va fer saltar les alarmes del banc i va motivar la realització d'uns controls addicionals, com per exemple, la intervenció del Departament de prevenció de blanqueig. I això sense perjudici de què el banc ja tingués un cert coneixement de la persona del senyor Zapata, ja que resulta perfectament factible que durant el desenvolupament de la seva relació comercial l'entitat bancària no assumís el risc que representava la realització de determinades operacions volgudes pel mateix, tal i com permet també la Llei de blanqueig en el seu article 10. L'entitat bancària ha de valorar de forma constant el risc que li representa el client i actuar en conseqüència.

Per tant, resulta emparat legalment el diferent tracte que el banc recorregut va realitzar en relació a les dues peticions de traspàs. I això sense perjudici de què totes les quantitats ja es trobessin ingressades en la mateixa entitat bancària, perquè en funció de l'operació pretesa es poden efectuar controls addicionals.

Del fet que l'entitat bancària autoritzés la transferència relativa al pagament de les arres no es pot deduir que necessàriament el banc hagués de permetre d'altres transferències derivades del mateix, sobre tot quan es desconeixia, en el moment de valorar el contracte d'arres, la forma en com es pagaria el preu final de la compra. Noti's que al respecte existeixen versions contradictòries, havent-se de donar credibilitat al que van afirmar els senyors Coll i HZapata, tot i ser empleats del banc defenent, en relació a què el senyor Zapata els havia dit que es pagaria a través d'una entitat monegasca, ja que just després de l'atorgament del contracte d'arres, el banc va denegar precisament una transferència provinent d'un compte del mateix senyor Zapata de Mònaco, al compte de la seva titularitat de B.

Sisè.- L'obligació legal dels bancs és la d'efectuar un seguiment de les relacions de negoci amb el seus clients, i aquesta es troba subjecta a una constant evolució, essent les entitats bancàries les que han de valorar l'existència del risc i si el mateix justifica l'adopció de mesures de diligència reforçades que, com en aquest cas van motivar la denegació de l'operació de traspàs interessada. Denegació que també s'ha acreditat que el senyor Zapata coneixia, com a mínim des del dia 6 de novembre, ja que el correu que envia el 30 d'octubre al senyor Herrera té contesta del mateix comentant-li que en breu obtindran resposta. Per tant, des d'aquella data i fins al dia de venciment per realitzar la compravenda projectada de l'immoble d'E (25 de novembre), podia haver cercat d'altres solucions per tal de poder procedir al pagament del preu compromès.

Setè.- Convenim, en conseqüència, amb la resolució recorreguda que la decisió denegatòria de l'ordre de traspàs adoptada per l'entitat bancària és ajustada a la normativa legal, no havent incurregut en banc en cap mena de responsabilitat per raó de la seva adopció.

Vuitè.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes derivades d'aquesta alçada a la part apel·lant, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Tejada contra la Sentència dictada en data 22 de febrer de 2023 per la senyora Batlle d'instància, que confirmem.

Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.