Reclamació de quantitat - cessió negoci (0141/09)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC-0141/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 26 de novembre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Castillo va interposar demanda, de data 1-04-2005, envers els Srs. Álvarez i Duque, segons la qual sol·licitava la resolució del contracte de cessió, el retorn de la possessió, l'abonament de determinades quantitats i la imposició de les costes processals.

La representació processal del Sr. Duque va oposar-se a la demanda, per escrit de data 29-07-2005, i va sol·licitar la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes processals. El Sr. Álvarez no va contestar a la demanda i va ser declarat en situació de rebel·lia processal.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 13-03-2009, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Que estimant en part la demanda formulada en data 1 d'abril del 2005 per la procuradora Sra. Moliner, actuant en nom i representació del Sr. Castillo, contra els Srs. Álvarez i Duque declara la resolució dels contractes establerts entre les parts en dates 18 de juliol i 23 de desembre del 2003, i condemna solidàriament als defenents a pagar a l'agent la quantitat de 1.081.821,90 euros, incrementada amb els interessos legals calculats des de la data de la contesta a la demanda, i sense fer especial pronunciament en costes".

III.- La representació processal del Sr. Duque va formular recurs contra la sentència d'instància i, en data 30-06-09 va presentar escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la sentència. Per el contrari, la part agent recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 10-09-2009, sol·licita la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició a la recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que la interpretació que s'efectua del contracte no s'até a les normes de l'hermenèutica contractual ni a a la bona o mala fe ni a les circumstàncies del cas. En segon terme, manifesta que existeixen greus incorreccions o errors de fet en la sentència impugnada, així consta acreditat l'incompliment per part de la part agent. En tercer terme, afirma que s'ha produït una incongruència extra petita, tota vegada que entre la pètita de la demanda i la decisió d'instància no es produeix la necessària coherència.

II.- La viabilitat o no del present recurs exigeix partir dels següents fets acreditats. Consta provat que, en data 18-07-2002, es va perfeccionar un contracte entre el Sr. Castillo i el Sr. Álvarez, en virtut del qual es cedia l'explotació comercial i administrativa dels negocis G. 40, G. 57, G. 72 i G. 122. En el pacte tercer s'establia una remuneració integrada per dues partides: una variable (25% dels beneficis nets anuals) i un fix de 432.728,72 euros i es fixava, en el pacte quart, una durada de 6 anys. Expressament s'establia que "En tot cas, el fet que un o més contractes d'arrendament es resolguin, això no suposarà la resolució del present contracte, sinó tan sols la reducció proporcional de la remuneració fixa anual".

En data 23-12-2002 es va modificar el referit contracte en el sentit d'incloure al Sr. Duque com a responsable de l'activitat a títol personal de l'activitat empresarial front a tercers. I la signatura d'aquest contracte no comporta, a diferència del que assevera la part agent, que les parts acceptessin expressament que la botiga G. 72 no es podia utilitzar. I més si es té en compte que quan es preveu que si els contractes es resolen es tornarà a la gestora la part proporcional ho és en consideració als motius expressats en el pacte cinquè: és a dir, que el conveni fos considerat una hipòtesi de traspàs que donés lloc a la resolució dels contractes d'arrendament.

Respecte de les obres a la botiga G. 72 ha restat acreditat, en contra del que va sustentar la part agent (foli 79, que quan es va perfeccionar el contracte de juliol de 2002 no sabia que es farien obres que inutilitzarien l'ús de la botiga), ja es coneixia, a finals del 2001, el fet que per l'administració de la propietat es portarien a terme obres de refacció i remodelació en l'edifici de l'XXXX ** (cfr. foli 305, confessió en judici del Sr. Castillo i foli 292, testifical del Sr. ENTITY_8) i que el contracte restaria suspès, recuperant la possessió del local comercial l'any 2004.

III.- En consonància amb els anteriors fets, i posats en relació amb els pactes contractuals que vinculen a les parts avui litigants, convé posar de manifest que l'acció de resolució que exercita la part agent requereix l'acreditació per tal que la mateixa triomfi que aquesta hagi complert amb les obligacions principals que l'afecten, tota vegada que si no ha complert amb les mateixes, manca un dels pressupòsits essencials per la viabilitat de l'acció resolutòria.

Des d'aquesta òrbita d'idees, s'ha de posar de relleu que segons el contracte, aquest vincle contractual perduraria i no es resoldria, sinó que solament es reduirïa quant a les prestacions econòmiques, si algun dels contractes d'arrendament es resolgués. Però en el cas que ara ens ocupa, solament consta acreditada la suspensió del contracte de G. 72, atès que així ho manifesta la sentència, no impugnada en aquest extrem, i ressurt de la pròpia confessió en judici del Sr. Castillo. A més, també s'ha acreditat que malgrat conèixer les obres que es produirien en el local comercial en el moment de la perfecció del contracte de cessió de la gestió dels 4 locals, de juliol de 2002, no ho va comunicar als gestors. I tampoc ha acreditat la resolució del contracte (i no solament la suspensió) de G. 72, com a fet extintiu, impeditiu o excloent, que el rellevaria de retornar la cessió del local als gestors per a ser explotat l'any 2004, en compliment del contracte de 18 de juliol de 2002. En canvi, explícitament manifesta l'agent, en la prova de confessió ne judici (foli 305) que no va tornar la possessió de part del mateix, malgrat la va recuperar, perquè considera que no tenia cap obligació de comunicar-ho.

A criteri d'aquesta Sala, de la prova practicada no s'extreu la resolució del contracte d'arrendament relatiu a la botiga G. 72, sinó solament la suspensió, com ho prova el fet que es recuperés la possessió de la mateixa o de part d'ella i com així expressament ho assevera el propi agent en la confessió a la posicions segona i setena (foli 305) i essent un extrem que havia d'acreditar la part agent i que no ha fet. Per tant, i en aquesta línia d'idees, en virtut del vincle contractual que lligava a les parts, s'hauria d'haver cedit l'esmentat negoci per a la seva gestió quan es va recuperar el 2004, atès que la durada del contracte es perllongava fins l'any 2008, i al no haver-ho fet s'ha incomplert amb una de les obligacions essencials del conveni de 18 de juliol de 2002, consistent en posar a disposició dels gestors els quatre locals per a la seva explotació.

Consegüentment, l'incompliment d'una de les obligacions essencials del contracte per part de l'agent impedeix i obstaculitza que aquest pugui exercitar l'acció resolutòria, de forma que ha de ser acollit el segon motiu del recurs, relatiu a la inadequada valoració dels fets provats que permeten tenir per provat l'incompliment de la part agent, i donar lloc a la revocació de la sentència d'instància. En aquest sentit, l'acció resolutòria i la seva conseqüència consistent en el retorn de la possessió no pot prosperar pels motius que s'acaben d'exposar.

Però és que de la lectura de la demanda i de la rèplica resulta que la part agent exercita conjuntament dues accions que són incompatibles. En efecte, junt a l'acció resolutòria i de retorn de la possessió, que no procedeixen pels arguments esmentats, i que podia portar aparellada una acció indemnitzatòria, que no podria prosperar atès el refús de la acció resolutòria, l'agent sembla exercitar una acció de compliment (cfr. demanda, rèplica i conclusions) adreçada a l'execució de les obligacions contractuals, referents als pagaments contemplats en el contracte i que comptabilitza fins el 2008 (data d'acabament del contracte). Però aquesta Sala no pot entrar a analitzar aquesta acció de compliment, tota vegada que la mateixa esdevé absolutament incompatible amb l'acció de resolució contractual, per quant esdevé inviable sol·licitar la resolució del contracte, amb la conseqüència del retorn de la possessió, i sol·licitar el pagament de les quantitats que es deriven del compliment del contracte fins a la seva finalització, la qual cosa comporta l'exercici d'una acció adreçada a donar compliment al mateix.

IV.- L'estimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X). Quant a la primera instància, la desestimació íntegra de les pretensions de la part agent justifiquen la imposició a aquesta de les costes processals (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Duque contra la sentència, de data 13-03-2009, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar la seva part decisòria, en el sentit de declarar que procedeix desestimar la demanda interposada per la representació processal del Sr. Castillo contra els Srs. Álvarez i Duque i absoldre a aquests darrers de les pretensions instades en la seva contra. S'escau imposar a la part agent les costes processals de la primera instància. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.