SEGURETAT SOCIAL - CASS. Valoració de les seqüeles. Si l'agent no qüestiona algunes valoracions de l'informe de la Comissió de Valoració Mèdica, s'han de mantenir. Reformatio in peius. (2000066/2020)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 2000066/2020 Núm. de Rotlle: TSJA-0000081/2021

SENTÈNCIA 13-2022

PARTS:

Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Olmo

Advocat: Sra. Olmo

Apel·lat: Sr. Ferrer

Representant: Sra. Esteban

Advocat: Sr. Peña

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, divuit de febrer de dos mil vint-i-dos.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000066/2020.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Ferrer va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant CASS), en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució d'aquest organisme d'1 de juliol del 2020, que denegà el reconeixement de la prestació d'invalidesa derivada de malaltia comuna.

2.- La sentència núm. 58/2021, de 5 d'agost, del Tribunal Unipersonal de la Batllia ha estimat la demanda de la part agent i ha declarat que l'interessat té dret a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 1, amb efectes del 24 de juliol de 2020.

3.- Disconforme amb aquesta resolució, la CASS ha interposat recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

El Sr. Ferrer no assoleix el grau de minva necessari per poder ser considerat com a invàlid per malaltia.

La sentència de la Batllia ha sumat les minves valorades pel pèrit judicial i pels metges de la CASS.

No s'incorre en reformatio in peius pel fet de no considerar una minva concreta reconeguda pes metges de la CASS.

La prova pericial ha sobrevalorat el grau de minva que presenta l'assegurat pel que fa la cervicàlgia.

4.- El Sr. Ferrer s'ha oposat al recurs de la CASS tot al·legant que:

El recurs d'apel·lació introdueix nous arguments que no van ser exposats en primera instància.

La controvèrsia només es centrava en la valoració que havia realitzat la CASS de les disestèsies del colze esquerre i la patologia de la columna cervical, tot indicant clarament a la demanda que les valoracions de patologia de l'espatlla esquerra, del genoll i de la zona lumbar no es qüestionaven.

L'informe de la Dra. Cañete sí que conclou que cal reconèixer una pensió d'invalidesa, i, a més, l'informe del Dr. Arcos atorga una IPP d'un 48,1%, la qual cosa demostra que ens trobem front una valoració mèdica complexa i discutible.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La sentència apel·lada reprodueix les conclusions a les que arriba el pèrit judicial, Dr. Arcos, tanmateix constata que la CASS, a l'avaluació efectuada per part de la Comissió de Valoració Mèdica, va reconèixer a l'assegurat un 15% de menyscapte derivat de la lesió patida al genoll dret (gonàlgia post traumàtica), i considera que aquest percentatge ha de ser mantingut "doncs la impugnació per part de l'interessat dels actes contraris en la matèria pot comportar una reformatio in peius en quan a la valoració reconeguda". Tenint en compte aquest 15% de menyscapte pel genoll dret, i sumant-ho a la resta de percentatges en els quals es valoren les patologies de l'agent a l'informe pericial, a la sentència es conclou que es supera el 50%, per la qual cosa es poden sumar els factors subjectius de l'assegurat, 2,5% per l'edat més un 7,5% pels estudis -que la CASS no qüestiona al recurs d'apel·lació-, i el resultat és que sí s'assoleix el 60% per poder ser tributari d'una pensió d'invalidesa del grup 1.

Aquesta conclusió pel que fa l'aplicació al cas del principi de reformatio in peius no s'accepta per la CASS, que considera aplicable l'art. 125 del Codi de l'Administració. Aquest precepte, certament, positivitza el principi general del Dret de la prohibició de la reformatio in peius, però ho fa en l'àmbit del recurs administratiu. La Llei Administrativa i Fiscal no conté una previsió similar als art. 51 i següents (dedicats a la sentència), ni tampoc s'hi conté als articles 247 i següents del Codi de Procediment Civil (també referits a la sentència), però no hi ha dubte que l'esmentat principi, en tant que té la categoria de principi general del Dret, resulta també aplicable al procés judicial.

La CASS argumenta que en cap cas vulnera la prohibició de reformatio in peius el fet d'acceptar el percentatge de minva que el pèrit judicial atorga al genoll dret -del 10%, la qual cosa suposava reduir el percentatge de minva reconeguda per aquesta articulació amb anterioritat de la presentació del recurs contenciós, que era del 15%-, compte tingut que allò que cal comparar és la situació jurídica de la part agent abans de la interposició del recurs contenciós, que era la de que no se li havia reconegut una pensió, amb la resultant del propi recurs.

És cert que, amb caràcter general, l'anàlisi de si s'ha respectat o no la prohibició de la reformatio in peius respon a aquest raonament. I també, afegim nosaltres, que l'objecte del recurs contenciós és sempre l'acte administratiu que es qüestiona, mentre que els informes previs, llevat que siguin vinculants per l'Administració, són actes de tràmit que no poden ser recorreguts. Ara bé, les resolucions de la CASS que atorguen l'alta mèdica i que es pronuncien sobre el dret o no del treballador a rebre una pensió, sempre es fonamenten en l'informe de la Comissió de Valoració Mèdica, de fet, l'informe s'annexa a la notificació de resolució d'extinció de la prestació econòmica per incapacitat temporal i denegació de la prestació d'invalidesa (folis 9 i 10 de les actuacions). Per això, s'ha d'entendre que l'informe forma part de la motivació de la decisió administrativa (motivació in aliunde), de manera que és part indissoluble de la pròpia decisió administrativa. Tenint en compte aquesta circumstància, sí es por considerar que la CASS ha reconegut uns percentatges de minva concrets en algunes patologies, que no poden ser disminuïts en via contenciosa.

A més, la demanda presentada per la part agent deixava molt clar que únicament es qüestionaven els percentatges de minva en algunes patologies i que s'acceptaven expressament altres, com era la del genoll.

En aquest mateix sentit, la sentència núm. 5, de data 28/01/22 d'aquesta Sala (rotlle núm. TSJA-0000051/2021) declara que s'incorre en reformatio in peius si es modifica en contra del recurrent la valoració d'una patologia no discutida a la demanda:

"D'aquesta manera, encara que l'informe pericial conclou que la pèrdua de la capacitat de guany de la interessada, inclosos els factors socials complementaris, és superior al 60% que exigeix l'article 166 de la Llei de la seguretat social, la sentència apel*lada ha fixat una incapacitat global del 40,15%, ja que ha reduït la valoració de la síndrome facetaria lumbar del 35% al 20%, quan aquest extrem no havia estat discutit per les parts en els seus escrits de demanda i contestació i, de fet, tots els facultatius que havien intervingut es van manifestar conformes amb el percentatge del 35%.

En aquestes condicions, s'ha de considerar que la sentència apel*lada incurra en una forma de reformatio in peius, ja que modifica en contra del recurrent la valoració d'una patologia que no havia estat contestada per la contrapart, sinó que coincidia amb el criteri dels propis serveis mèdics de la CASS. L'entitat parapública no pot anar ara en contra del criteri que va sostenir en la seva contestació a la demanda."

També al·lega la CASS que la prova pericial ha sobrevalorat el grau de minva que presenta l'assegurat pel que fa la cervicàlgia. Però cal aplicar la reiterada jurisprudència segons la qual s'ha d'atendre prioritàriament al resultat dels informes pericials, pel caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova.

En definitiva, cal desestimar el recurs de la CASS.

Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL contra la sentència núm. 58/2021, del 5 d'agost, dictada pel Tribunal Unipersonal de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedia, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.