SEGURETAT SOCIAL - CASS. Invalidesa per malaltia. La sentència no pot reduir la IPP atribuïda a una patologia, que no era discutida per les parts. Reformatio in peius. (2000056/2020)
- Resolució
- Sentència · 28/01/2022
- ROJ
- STSJAD 16/2022
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2022:16
- Recurs
- 51/21
- Ponent
- Albert Andrés Pereira
- Magistrats
- Albert Andrés Pereira, Elsa Puig Muñoz, Alexandra Cornelia Sola
- Descriptors
- LLEI REFORMATIO IN PEIUS SEGURETAT SOCIAL CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL MALALTIA COMUNA PROVA PERICIAL
La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha estimat el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Ropero contra la sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, que havia desestimat la seva demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). La demanda impugnava la resolució de la CASS que li havia denegat una pensió d'invalidesa per malaltia comuna. El Tribunal Superior ha revocat la sentència apel·lada i ha anul·lat les resolucions de la CASS, declarant el dret de l'assegurada a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 1, amb efectes del 31 de gener de 2020. La decisió es basa en el fet que la prova pericial havia demostrat que la interessada presentava una pèrdua de la capacitat de guany superior al 60% requerit per la llei, i que la CASS no havia tingut en compte totes les patologies de l'assegurada en la seva resolució inicial.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola
Núm. de Protocol: 2000056/2020 Núm. de Rotlle: TSJA-0000051/2021
SENTÈNCIA 5-2022
PARTS:
Apel·lant: Sra. Ropero
Representant: ídem
Advocada: Sra. Miró
Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)
Representant: Sr. Vara
Advocat: Sr. Vara
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: Sr. Albert Andrés Pereira
Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz
Sra. Alexandra Cornella Sola
Andorra la Vella, vint-i-vuit de gener de dos mil vint-i-dos.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000056/2020.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La Sra. Ropero va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què impugnava la resolució de 7 de setembre de 2020, confirmatòria d'una anterior de 24 de gener de 2020, que havia acordat l'alta mèdica de la interessada, així com denegar l'atorgament d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna o accident no laboral.
La sentència de 17 de maig de 2021 del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, ha desestimat la demanda, declarant que les resolucions impugnades són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
2.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
La prova pericial ha posat de relleu que la interessada presenta una IPP del 60,475%, suficient per obtenir el reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna.
La sentència apel·lada ha acceptat les conclusions del dictamen pericial, excepte la valoració de la síndrome facetaria lumbar. Ara bé, tots els informes mèdics que consten a les actuacions consideren que la IPP per aquest concepte ha de ser del 35%, inclòs el de l'Àrea de control sanitari de la CASS. En conseqüència, no es discutia en la demanda aquest percentatge, sinó el fet de que no s'havien pres en consideració les altres patologies de la interessada, especialment la síndrome depressiva i la fibromiàlgia.
En conseqüència, la Batllia no podia resoldre de manera contrària al criteri de tots els metges i a les pretensions de les parts.
3.- La representació de la CASS s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, d'acord amb els següents arguments:
L'informe pericial afirma que l'agent presenta una limitació de la flexió dorso-lumbar amb un índex de Schöber de 10-13 cm., al qual correspondria una IPP del 15%, segons la jurisprudència de la Sala. L'informe mèdic de la CASS va assenyalar un percentatge del 35%, en considerar que l'índex de Schöber era de 10-11 cm., aspecte que no ha confirmat el dictamen pericial.
La limitació de la mobilitat del raquis dorso-lumbar s'ha de considerar com a "important" i no com a "molt important", ja que és únicament de 2 cm., i no justifica una IPP del 35%, que correspondria a una rigidesa molt més important que l'acreditada en les actuacions.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- S'impugnen en aquest procés les resolucions emanades de la CASS que van denegar l'atorgament a l'assegurada d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna, en considerar que la pèrdua de la capacitat de guany era inferior al 60% que estableix l'article 166 de la Llei de la seguretat social.
Tot i que el dictamen pericial practicat en les actuacions va apreciar una IPP del 52,975%, que sumada als factors socials complementaris arribaria al 60,475%, la sentència apel·lada ha conclòs que la síndrome facetaria lumbar només pot ser valorada en un 20%, i no en un 35%, ja que s'ha de qualificar com a "important", i no com a "molt important", segons la jurisprudència d'aquesta Sala, ja que la limitació de la mobilitat del raquis dorso-lumbar se situa entre 1,5 i 3 cm., atès que l'índex de Schöber és de 10-13 cm., segons la pròpia prova pericial.
Tercer.- Per a una adequada resolució de la qüestió litigiosa, cal tenir en compte que tots els informes mèdics incorporats a les actuacions valoren en un 35% la IPP derivada de la síndrome facetaria lumbar. Així ho fa l'Àrea de control sanitari de la mateixa CASS (folis 77-78), l'informe del metge independent (folis 79-81), el de la metgessa designada per l'Àrea de Medicina Legal i Forense (folis 92-98), el dictamen del tribunal mèdic (foli 99) i, finalment, l'informe pericial (folis 111-113).
El fet de que la pròpia CASS admetés aquest percentatge del 35%, que va ser confirmat posteriorment per tots els facultatius que van intervenir en el procediment administratiu i judicial, va determinar que la demanda es limités a impugnar que no s'havien tingut en compte les altres patologies que la interessada al·legava, especialment la síndrome depressiva i la fibromiàlgia.
En conseqüència, el litigi no es va plantejar sobre la valoració de la limitació de la mobilitat del raquis dorso-lumbar, ja que no existia cap discussió entre les parts sobre aquest particular. És només en fase de conclusions, quan la prova pericial determina que l'índex de Schöber era de 10-13 cm., que la CASS planteja que la IPP per aquesta causa hauria de ser del 15%, enlloc del 35% que anteriorment havia reconegut, plantejament que és acceptat per la sentència apel·lada.
D'aquesta manera, encara que l'informe pericial conclou que la pèrdua de la capacitat de guany de la interessada, inclosos els factors socials complementaris, és superior al 60% que exigeix l'article 166 de la Llei de la seguretat social, la sentència apel·lada ha fixat una incapacitat global del 40,15%, ja que ha reduït la valoració de la síndrome facetaria lumbar del 35% al 20%, quan aquest extrem no havia estat discutit per les parts en els seus escrits de demanda i contestació i, de fet, tots els facultatius que havien intervingut es van manifestar conformes amb el percentatge del 35%.
En aquestes condicions, s'ha de considerar que la sentència apel·lada incurra en una forma de reformatio in peius, ja que modifica en contra del recurrent la valoració d'una patologia que no havia estat contestada per la contrapart, sinó que coincidia amb el criteri dels propis serveis mèdics de la CASS. L'entitat parapública no pot anar ara en contra del criteri que va sostenir en la seva contestació a la demanda.
El dictamen pericial reconeix i valora l'existència, a més de la síndrome facetaria lumbar no discutida per les parts, d'unes neuritis perifèriques, una síndrome depressiva crònica i una fibromiàlgia de llarga evolució, cosa que comporta una IPP del 52,975%, la qual, sumada als factors socials complementaris, determina una pèrdua de la capacitat de guany del 60,475%, que dona lloc a la percepció d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 1.
Atès que no resulta procedent, des d'una perspectiva processal, modificar a la baixa, en virtut del recurs de l'assegurada, la valoració d'una patologia que no havia estat discutida per les parts, s'ha d'estimar el recurs d'apel·lació que interposa la part agent i, a la vista del dictamen pericial, també la demanda formulada per la mateixa.
Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en ambdues instàncies.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Ropero contra la sentència dictada el 17 de maig de 2021 pel Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, que es revoca i deixa sense efecte.
Segon.- Estimar la demanda formulada per l'agent i, en conseqüència, anul·lar les resolucions impugnades de la CASS de 24 de gener i 7 de setembre de 2020, declarant el dret de l'assegurada a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 1, amb efectes del 31 de gener de 2020.
Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.