Responsabilitat contractual-resolució per incompliment-prova-indemnització del lucre cessant (1000480/2017)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Albert Andrés Pereira

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

PARTS:

Apel·lant: B, ORG_0

Representant: Sr. CPS

Advocat: Sr. LBE

Apel·lat: A, SL

Representant: Sra. MPO

Advocat: Sra. BRT

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

TSJC.- 0000264/2022 ORIGEN: 1000480/2017 - 0

NIG: 5300542120170003615

OBJECTE: Responsabilitat contractual-resolució per incompliment-prova- indemnització del lucre cessant

SENTÈNCIA 000135/2023

Andorra la Vella, el 8 de novembre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

AUTES 1000480/2017

1.- Prèvia petició de citació a judici de data 01-12-2017, per escrit del 19-02- 2018, la representació processal de la societat A, SL, va formular demanda civil a tramitar pel procediment ordinari en contra de la societat B ORG_0 (B) demanant que fos dictada Sentència:

"estimant íntegrament la present demanda judicial , això és declarant la resolució del contracte per al subministrament i transport d'estela de fusta, acollint íntegrament la reclamació de danys i perjudicis - lucrum cessants i damnum emergents - per l'incompliment referit en l'import que resulti determinat en període probatori, i reconeixent i declarant abonades quantitats degudes mitjançant formula de compensació per l'import de 50.650,84 euros, subsidiàriament condemnant B a abonar a A SL la quantitat mínima de 50.650,84 euros en concepte de prestacions efectuades , facturades i no abonades, i condemnant en tot cas a B a abonar totes les costes que generi el present procediment judicial, incloent honoraris d'advocat, de procurador si escau, i de perit".

2.- Per escrit del 26-03-2018, la representació processal de la societat B es va oposar a la demanda sol·licitant la seva íntegra desestimació, amb condemna en costes.

AUTES 7000430/2018

3.- Prèvia petició de citació en judici de data 05-09-2018, per escrit de data 07-12-2018 (substituint l'escrit de data 26-10-2018 per l'efecte de l'Aute del 12-11-2018 decidint de la nul·litat de les actuacions i del seu retrotraïment), la representació processal de la societat A, SL, va formular una altra demanda civil a tramitar pel procediment ordinari en contra de B, ORG_0, demanant la seva condemna a pagar-li l'import de 54.820,84 euros, en mèrits del contracte per al subministrament i transport d'estella de fusta per prestacions efectuades a la contrapart en el marc del mateix, amb els interessos legals que corresponguin a l'import de 54.820,84 euros a partir de la data que es fixi per contestar a la demanda, i amb condemna en costes.

Ensems demanava l'acumulació amb el procediment 0000480/2017.

4.- Per escrit del 11-01-2019, la representació processal de la societat B, ORG_0, es va oposar a la demanda sol·licitant la seva íntegra desestimació, amb condemna en costes.

5- Per aute de data 26-05-2021, es va decidir acumular els autes 7000430/2018 als autes 1000480/2017, i els primers es van trametre a la Sra. Batlle ponent de la causa 1000480/2017 abans de dictar sentència.

6.- Evacuats degudament tots els tràmits del procediment ordinari 1000480/2017, el Tribunal de Batlles va dictar sentència de data 05-09-2022 decidint :

"Primer.- Que donant lloc parcialment a la demanda interposada per A SL contra B,SL, declarem la resolució del contracte de data 01.01.2012, per incompliment de la defenent, i que aquesta darrera B SL haurà de satisfer a la primera la suma total de 34.453,63 euros en concepte de material subministrat i no abonat i d'indemnització per ruptura abusiva de contracte.

Segon.- No es fa especial imposició de costes, havent de fer-se càrrec les parts per meitats dels honoraris de la pericial judicial duta a terme.".

En contra d'aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

7.- La representació processal de la societat A, SL, demanant la revocació del pronunciament de la sentència que fixa només en 19.980.-euros la seva indemnització, i sol·licitant que es fixi la mateixa en 348.297,77.-euros, més els imports de 24.385.-euros, o, com a mínim, subsidiàriament, 13.385.-euros corresponent al pèssim aprofitament de les 512,30 tones de llenya que foren malvenudes, ja massa seques, a la serradora, 14.880.-euros en concepte de 62 viatges de residu de llenya a C, 4.131.-euros de preu de residu de llenya perdut, el tot amb condemna de costes de primera instància a la part defenent. Fonamenta el seu recurs en la infracció de les normes i garanties processals, i, de retruc, drets constitucionals, perquè no s'ha pogut beneficiar correctament i objectivament del resultat de la prova per ella proposada i regularment practicada, en un error en la valoració de la prova per manca de presa en consideració i en la infracció de la llei per aplicació incorrecta de Ia jurisprudència d'aquesta Sala.

De forma esquemàtica, argumenta que el compliment del contracte de subministrament assegurava la seva supervivència i era dependent de B, ORG_0, que ho coneixia tot d'ella a traves de l'audit ; que la sentència no pren en consideració bona part de la pericial practicada quan les conclusions de la mateixa s'haurien de seguir perquè són raonades i raonables ; que la Sentència de la sala de l'any 2013 que cita el Tribunal de Batlles per a recolzar la seva decisió de reduir a sis mesos d'ingressos la sola i única indemnització que li atribueix per la ruptura contractual infringeix la llei per aplicació incorrecta de la jurisprudència quan dita resolució no té res a veure amb el present cas ; que si s'ha hagut de desmantellar la caldera a D, fou perquè es feia funcionar malament amb mal producte, no proporcionat per A, SL, i que ella ha acreditat tots els conceptes dels quals reclama la indemnització.

8.- La representació processal de la societat B, ORG_0, demana que es revoqui la sentència de primera instància i que es desestimi la demanda, determinant que la quantitat deguda a la demandant s'estableixi en l'import de 1 .628,56.- euros, amb imposició a l'adversa de les costes judicials de la primera instància, inclosos el honoraris d'advocat i procurador.

Fonamenta el seu recurs en una indeguda valoració de la prova i pel fet d'existir errors numèrics i de càlcul a la baixa sobre els imports de facturació que efectivament han estat abonats a la part agent.

De forma resumida, exposa en primer lloc que l'informe efectuat per l'enginyer industrial Sr. Sarabia i el seu testimoni acrediten abastament la mala qualitat de l'estella subministrada per A, SL, mentre que les indicacions del testimoni Pombo són insuficients per contradir-ho ; qui realment va incomplir el contracte va ser A, SL ; que el tribunal d'instància no ha valorat el desmantellament de la caldera de l'Hotel D a partir de mitjans del 2015 quan això justifica haver deixat d'encomanar estella ; que la resolució va ser tàcitament consentida per A, SL, qui no va dir ni reclamar res a l'època, però que la mateixa ha instat els dos presents plets de manera artificial i oportunista per intentar compensar uns imports amb l'import que els seus socis s'han vist condemnats a pagar en la sentència del 22 d'abril del 2021 en el procediment instat al setembre del 2017.

En segon lloc, sosté que l'import de 19.980 euros en concepte de lucre cessant és erroni doncs es fonamenta en la pericial que va fer els seus càlculs en consideració de la facturació previsible sense tenir en compte els costos de producció, directes o indirectes, o d'adquisició, i confonent facturació amb benefici ; que a més ho fa tenint en compte 650 tones anuals quan el correcte seria fer-ho en base a 600 tones, i que existeix un error aritmètic en el càlcul dels sis mesos doncs la meitat de 39.390 no és 19.980 sinó 19.695 euros.

En tercer lloc, afirma que existeix un altre error en el càlcul de l'import en concepte de facturació pendent de pagament doncs, malgrat indicar-ho en la seva motivació, no té en compte al moment de calcular, l'import de 12.845,07.- euros que correspon a lloguers pagats i a transferències efectuades per B, ORG_0, que ja estaven inclosos a la facturació.

9.- Per Aute del 21 de setembre del 2013, vam decidir no admetre les proves proposades per A, SL.

FONAMENTS DE DRET

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Donat que versen finalment sobre les mateixes qüestions, i per una millor claredat, podem resoldre juntament els dos recursos.

ANTECEDENTS D'INTERÈS

Segon.- A, SL, (A) és una societat que es dedica als treballs silvícoles i a la venda de llenya. Els seus representants i socis són els Srs. Escolano i Salcedo.

B, ORG_0, és una societat que es dedica a les energies sostenibles, a l'eficiència energètica i a la venda de productes de biomassa. El seu administrador únic és el Sr. Morales.

Dites societats i llurs representants van tenir relacions comercials que van dur a l'atorgament de diferents acords.

CONTRACTE DE SUBMINISTRAMENT D'ESTELLA

En data 01-01-2012, la societat A, SL, com a proveïdor, i la societat B, ORG_0, com a client qui tenia intenció de subscriure un contracte d'energia tèrmica (venda de calor) a partir de biomassa a l'HOTEL D de S i necessitava combustible per alimentar dita instal·lació, van atorgar un contracte per al subministrament i transport d'estella de fusta en virtut del qual A, SL, es va comprometre a subministrar, transportar i descarregar biomassa d'origen llenyós amb unes especificacions precises en relació a les seves característiques i el seu poder calorífic, a raó de 700 tones anuals (amb un mínim de 600 tones/any), havent cada 15 dies B, ORG_0, d'enviar una planificació del subministrament i essent la facturació mensual.

També A, SL. es va comprometre a donar prioritat de subministrament a B

,SLU, mentre que aquesta darrera es va comprometre a no utilitzar un combustible amb característiques diferents i a no comercialitzar el combustible lliurat per A, SL.

El contracte es va pactar per un període de 10 anys a partir de l'inici dels serveis de subministrament, sense però precisar cap data, i pel preu de 60.- euros per tona o 21.-euros per metre cúbic, variable en funció de la humitat de la biomassa, i revisable amb l'IPC.

També es va preveure que B, ORG_0, cediria el contracte a una societat vehicular en aquest moment en fase de creació.

COMPROMÍS DE COMPRAVENDA DE PARTICIPACIONS SOCIALS

En data 26 de març del 2012, els Srs. Escolano i Salcedo, d'una part, i B, ORG_0, d'una altra, van signar un contracte de compromís de compravenda de participacions socials (de la societat A, SL) i pagament a compte.

En mèrits d'aquest contracte, B, ORG_0, va pagar als socis de A, SL, l'import de 119.285,85.-euros, així com el de 15.000.-euros (destinat a l'adquisició d'un vehicle).

La compravenda no es va dur a terme i l'execució del contracte va donar lloc, a instància de la societat B, ORG_0, i en contra dels Srs. Escolano i Salcedo, a un primer judici al setembre del 2012 pel retorn dels referits imports i un altre judici al setembre 2017 (Autes 420-2017) (cfr. infra FONAMENT TERCER).

CONTRACTES DE PRÉSTEC

En data 08-03-2012, B, ORG_0, va lliurar l'import de 20.000.-euros, i en data 27- 04-2012, uns altres 10.000.-euros, en concepte de pagament anticipat de les prestacions del contracte de subministrament , tot i preveient una remuneració de dita anticipació de pagament, fent que en realitat s'havia de tornar 21.700 i 10.850.-euros. En els dos convenis es precisa que es fan "dins del marc del contracte per al subministrament i transport d'estella".

En data 04 d'octubre del 2013, les dues societats van firmar un contracte de préstec en virtut del qual B, ORG_0, va prestar a A, SL, l'import de 17.284,67.- euros per tal de permetre-li saldar els seus deutes front a l'Administració i així poder participar en el concurs obert pel Comú X. El retorn es va pactar mitjançant el lliurament d'un estoc de fusta de pi valorat en 9.600.-euros a precisar en funció de la valoració final de l'estoc i el lliurament de fusta en troncs.

Per acabar, hem de dir que si bé la part agent ha aportat amb el seu escrit de demanda uns projectes de conveni de reconeixement i de compensació de deutes així com de transacció judicial, els mateixos no es van firmar mai i no poden tenir cap força obligatòria ni fins i tot probatòria doncs només són l'expressió de la versió dels fets de la societat A, SL.

Tercer.- En l'escrit de demanda diu la part agent que vol procedir a passar comptes entre les dues societats però referint-se també a la problemàtica del contracte de compravenda d'accions, problemàtica que qualifica ara de cortina de fum que l'altra part apel·lant faria per a intentar convèncer del caràcter oportunista de la demanda.

Però quant a aquest contracte del 26 de març del 2012, com ja hem dit, va donar lloc a la nostra sentència de data 29 de febrer del 2016. Indicàvem en la mateixa :

"I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 26 de març del 2012 els Srs. Escolano i Salcedo d'una part i la societat B, ORG_0 d'un altre van signar un contracte, que es va denominar de compromís de compravenda de participacions socials i pagament a compte, en virtut del qual els primers, que eren titulars i propietaris respectivament de trenta participacions cadascun de la societat "A S.L." i, segons afirmaven, estaven a punt d'esdevenir cada un d'ells titulars de vint participacions més de la mateixa entitat, s'avenien a vendre i la segona a comprar un quaranta per cent del capital social de dita entitat, o sigui quaranta participacions socials de la mateixa, tant bon punt disposessin dels reculls comptables i les dades informatives que els hi permetessin fixar el preu de la compravenda projectada (foli 23 i ss.).

No es discuteix tampoc que el mateix dia de formalització del contracte la societat B, ORG_0 va fer entrega de la suma de 119.285,85 EUR als defenents en concepte d'acompte sobre el preu de compravenda de les esmentades participacions i, posteriorment, en data 30 de març de 2012 va lliurar als demandats altre import de 15.000 EUR més, acordant les parts que el règim i condicions pactats en el conveni de constant referència i, en particular el seu pacte cinquè, s'aplicarien també a aquest lliurament en efectiu, ni que, malgrat prorrogar-se el termini per procedir a la fixació del preu de les participacions socials fins el dia 16 de juny de 2012, les parts no van poder assolir cap acord al respecte, motiu pel qual el dia 16 de juny de 2012 l'agent va comunicar a la defenent la seva voluntat de desistir de la compravenda de les participacions socials i pagament a compte.

II.- Atès que la societat que s'havia avingut a comprar les esmentades participacions socials va desistir del seu propòsit, les parts ara en litigi acceptaven que les quantitats lliurades per B, ORG_0 ho eren en concepte de préstec, que els Srs. Escolano i Salcedo s'obligaven a retornar en virtut d'allò establert al pacte cinquè del conveni signat entre les parts el 26 de març de 2012, però mentre la societat que va atorgar el préstec considerava que els prestataris estaven obligats a pagar 2.238,09 euros mensuals, que resultaven de dividir la suma de diners prestada (134.285,85 euros) pel nombre de mesos pactats per liquidar-la (60 mesos=5 anys), la defenent entenia que al citat pacte no s'havia fixat cap suma concreta a pagar mensualment i que, per tant, ella havia complert amb les seves obligacions amb els pagaments fets a compte de la suma deguda, criteri que comparteix la Sentència recorreguda i contra la qual s'alça la societat recurrent.".

En dita sentència vam concordar amb la sentència de data 03-02-2015 recorreguda en el sentit que no es va imposar als prestataris el pagament de cap quota mensual concreta, sempre que com a màxim el 31 de maig del 2017 haguessin abonat a l'agent la suma deguda amb els interessos corresponents, i per tant vam confirmar la decisió de la instància de no declarar resolt el contracte signat entre les parts i de desestimar la seva petició de condemnar a la part defenent (Srs. Escolano i ENTITY_5) a abonar la suma de 134.285,85 euros més els interessos pactats contractualment.

Passada la data del 31 de maig del 2017, la societat va presentar al setembre del 2017 una nova demanda que fou estimada el 22 d'abril del 2021, així com la demanda reconvencional de la part defenent relativa a les costes del plet del 2012, condemnant finalment el Tribunal de Batlles als Srs. Escolano i Salcedo a pagar a solidàriament a pagar a la B, ORG_0, l'import de 121.533,78.-euros. Dita resolució és ferma.

Així les coses, si bé el que acabem d'exposar permet entendre millor les relacions entre les parts i l'argument de la part defenent que el present procediment seria un intent de minimitzar les conseqüències de la condemna, s'ha forçosament de compartir la conclusió de la instància que l'objecte del present litigi només rau en la qüestió de la resolució del contracte de subministrament d'estella, i de la indemnització per danys i perjudicis amb eventual compensació de la quantitat de 54.820,84 euros, sense concernir la qüestió del compromís de compravenda de participacions socials i pagament a compte, doncs la mateixa queda ja resolta i concerneix els Srs. Escolano i Salcedo i no pas la societat A, SL.

Quart.- Pel que fa la resolució del contracte de subministrament, el plantejament de B, ORG_0, va ser que, durant l'any 2015, havia deixat de comanar per raó de la mala qualitat de l'estella subministrada per A, SL.

El tribunal ha considerat que la part defenent no havia provat suficientment que l'estella era defectuosa quan això és el motiu de l'incompliment de contracte que invoca i que per tant la ruptura del contracte per part de B, ORG_0, era abusiva.

S'ha de precisar que no existeix cap resolució per part de cap de les parts, sinó que a partir de cert moment B, ORG_0, va deixar d'encomanar estella i que no va existir cap intercanvi formal entre les parts sobre la qüestió (en tot cas no queda establert).

D'aquí l'argument de B, ORG_0, que existiria una acceptació tàcita per part de A, SL, i un forma d'oportunisme per part de la mateixa.

Quant a A, SL, no ha considerat mai que B, ORG_0, havia resolt el contracte sinó que l'havia deixat de complir, ço que és diferent, i és així que indicava en el seu escrit de demanda del 28-10-2018 que :

"es va signar entre les parts un contracte per al subministrament i transport d'estella de fusta que va donar lloc a un seguit relacional complex; fins que, fa uns mesos, aquesta part va optar per denunciar el referit contracte demanant judicialment la seva resolució per incompliment de B;".

La qüestió per resoldre és per tant de dir qui va incomplir el contracte, si aquest incompliment és culpós (sinó abusiu), i si és prou important per fonamentar la resolució judicial.

Cinquè.- Pel que fa a la responsabilitat contractual, s'ha de recordar que els contractes legalment consentits són la llei de les parts, i han de negociar-se, formar-se i executar-se de bona fe.

La part que pateix una manca d'execució del compromís, o una execució defectuosa pot, segons el cas, refusar executar o suspendre l'execució de la seva pròpia obligació, obtenir l'execució forçada de l'obligació de l'altra part, obtenir una reducció del preu, o provocar la resolució del contracte i demanar la reparació de les conseqüències de la manca d'execució. A més, el deutor de l'obligació està condemnat, si es fa, al pagament de danys o perjudicis, ja sigui per la falta d'execució de l'obligació o pel retard en l'execució, si no justifica que l'execució hagi estat impedida per la força major.

Quant a les relacions contractuals en el cas d'autes, apareix que en data 29 d'octubre del 2012, A, SL, va requerir a B, ORG_0, de procedir a començar la planificació de les comandes d'estella, però per correu del 31 d'octubre del 2012, B, ORG_0, li va contestar que la caldera específica de l'Hotel D no essent finalitzada, no ho podia fer.

Per correu del 05 novembre 2012, A, SL, va donar a B, ORG_0, un nou termini de 5 dies per indicar-li quan començaria les comandes i la quantitat que volia, i per correu electrònic del 07 de novembre, B, ORG_0, va contestar que aquest termini era massa curt però que bé tenia la intenció de complir les condicions pactades a l'u de gener.

És finalment en data del 16 de novembre del 2012 que B ORG_0, va indicar que estava en disposició de rebre estella a partir del 17 de desembre i que la primera comanda tindria lloc dins dels tres primers dies de desembre, i així va ser.

Per consegüent, segons el pactat, la data de finalització del contracte era al desembre del 2022.

Queda acreditat que a comptar del 2015, B, ORG_0, va deixar de demanar el subministrament a A, SL, deixant per tant voluntàriament de complir el contracte. Però no s'ha aportat per les parts cap prova sobre les circumstàncies d'aquest esdeveniment, cap intercanvi entre les parts sobre el tema.

Per tant, s'ha de constatar que el contracte que havia de durar durant 10 anys es va complir durant menys de 3 anys.

Quant a la imputabilitat d'aquest incompliment, el primer que cal posar de relleu és que no consta cap element per considerar que A, SL, no hauria complert amb les seves obligacions contractuals.

Sobre la qüestió central de la qualitat de l'estella, constatem que no existeix cap justificació documental de que, entre desembre del 2012 i al 2015, B, ORG_0, s'hauria queixat prop del seu cocontractant de la qualitat de l'estella que li subministrava.

De la mateixa manera, B, ORG_0, no es va acollir a les estipulacions del contracte al seu article TERCER.-.12 "COMANDES, ENTREGA, PESATGE l

CUBICATGE" segons les quals :

"En cas de discrepàncies entre la percepció de B i la del PROVEÏDOR sobre les característiques del combustible entregat, B podrà encarregar a una empresa externa acreditada la realització d'un anàlisi d'una mostra representativa del combustible descarregat, que A, SL podrà contrastar per altra empresa externa acreditada si ho creu necessari. En cas que l'analítica compleixi amb els paràmetres establerts al pacte Segon, B es farà càrrec del cost d'aquesta analítica i comunicarà els resultats al PROVEÏDOR. En qualsevol cas, A, SL es farà càrrec del cost de la intervenció de l'empresa que hagi sol·licitat.

En cas que aquesta analítica no compleixi amb els paràmetres establerts al pacte Segon, B ho posarà en coneixement del PROVEÏDOR perquè es facin les corresponents correccions en la qualitat del combustible, fent-se càrrec en aquest cas del cost de l'analítica el PROVEÏDOR. En el cas de que el PROVEÏDOR incompleixi reiteradament els paràmetres establerts en el pacte Segon, B podrà optar pel que es detalla al pacte Setè, punt 7 sobre la Resolució del Contracte.".

Ni tampoc a l'article SETÈ. 7 que estipula que serà causa de resolució l'incompliment reiterat per part del proveïdor de les característiques de la composició del combustible, tal i com es detalla al pacte Segon, i que donarà dret a B, ORG_0, a resoldre el contracte i no haurà d'indemnitzar al proveïdor per cap concepte i sense perjudici dels drets que li corresponguin a B, ORG_0, en ordre a la reparació de danys i perjudicis ocasionats.

B, ORG_0, ha produït durant el present procediment un document elaborat pel Sr. Sarabia, enginyer industrial que l'aconsellava, amb l'objecte d'analitzar la problemàtica de la qualitat del subministrament, i intitulat "PUNTS DE MILLORA INSTAL·LACIÓ BIOMASSA D".

En ressurt que la caldera ha conegut problemes de funcionament que van necessitar les corresponents operacions de manteniment ; que els problemes són principalment embussos provocats per la mala qualitat de l'estella ja que s'ha pogut trobar-hi trossos de ferro, trossos de pedra i fins i tot una maneta de porta ; que existeixen dos proveïdors d'estella, E i A ; que s'ha convocat una reunió amb E però cap amb A perquè ja se li ha comunicat amb anterioritat una deficiència en la qualitat del combustible i que l'estella de l'últim subministrament no és conforme a la norma austríaca de referència ; que s'hauria d'exigir una millor qualitat als proveïdors, i finalment que s'han buscat altres proveïdors a Espanya.

Contràriament al que sosté B, ORG_0, aquest informe, que no es va emetre de forma contradictòria i no comporta la data de la seva redacció (sembla que era adjunt a un correu electrònic que no s'ha produït en autes), no és suficient per a establir un incompliment contractual per part de A, SL, ja que, a més de correspondre en res al procediment contractualment previst, l'avaluació de la qualitat en relació a la norma austríaca no es fa pas via analítica sinó a simple vista ("com es pot veure en la foto"...), A, SL, ha negat haver rebut qualsevol comunicació sobre la qualitat del combustible, i l'informe no és prou precís per a poder imputar a A, SL, la presència de cossos estrangers en l'estella doncs existeix un altre proveïdor del qual no se sap res, ni com l'estella de l'un i l'altre proveïdor s'han pogut barrejar (cosa prohibida pel contracte de subministrament).

La vista oral no ha permès aclarir aquesta imprecisió i incertesa sobre la imputabilitat de la mala qualitat de l'estella doncs si bé el Sr. Sarabia va confirmar el problema de mala qualitat, no va dir que era la de l'estella proveïda per A, SL.

D'altra banda, A, SL, ha aportat elements per establir la bona qualitat en general de la seva estella, d'una part, una analítica d'una mostra realitzada al maig del 2015 pel centre forestal tecnològic de Catalunya, i de l'altra, les manifestacions del Sr. Sarabia, enginyer de la societat F, qui va indicar que la qualitat de l'estella subministrada per A des del 2013 a les dues instal·lacions que gestiona era de qualitat normal, sense "impropis" i responia a les especificacions de les calderes en qüestió, precisant que les mateixes eren força exigents.

A més, el fet que s'hagi desmantellat la caldera ha fet impossible un estudi tècnic o una pericial de la mateixa i no sabem si tenia un altre problema.

En tals paràmetres, l'incompliment imputat a A, SL, per B, ORG_0, no queda acreditat.

Pel que fa al desmantellament de la caldera, és evident que sense caldera no es pot fer servir cap estella. Però cap indicació existeix en el contracte de subministrament que vincularia la seva vigència amb l'existència d'aquesta particular caldera.

A més, no sabem les raons que van dur al seu desmantellament ni les circumstàncies del mateix. El cert és que no queda provat que això seria imputable de manera directa i indirecta a A, SL.

A més a més, en cap moment dels seus escrits de contesta i dúplica B, ORG_0, va invocar el desmantellament de la caldera per explicar d'haver deixat de comanar sinó només la mala qualitat de l'estella.

Per consegüent, el desmantellament de la caldera de l'Hotel D no pot justifica haver decidit unilateralment de deixar d'encomanar estella.

Quant a la qüestió de la invocada acceptació tàcita de la resolució, la mateixa requeriria unes manifestacions clares i inequívoques per part de la societat A, SL, però les mateixes no existeixen. Apareix més aviat que la seva voluntat era d'obtenir una indemnització de les conseqüències de la manca de comanda i de compensar-ho amb les conseqüències de l'execució dels préstecs, inclòs el vinculat al compromís de compravenda de participacions, i que existien comptes pendents entre les parts, en particular en relació als imports prestats per B, ORG_0, que tampoc aquesta va reclamar.

El fet que A, SL, té un interès en obtenir una indemnització que podrà "compensar" amb el deute dels socis no permet de desvirtuar el fet que ostenta un crèdit front a B, ORG_0.

Així les coses, arribem també a la conclusió que existeix un incompliment greu imputable a B, ORG_0, qui va deixar voluntàriament i sense justificació suficient de complir amb les seves obligacions, el que justifica pronunciar la resolució del contracte.

Sisè.- Pel que fa a la problemàtica de la indemnització dels danys i perjudicis, els danys que es poden reclamar són els que s'ha realment produïts de forma directa (dany emergent o valor de la pèrdua soferta) i els danys indirectament causats (lucre cessant o guany deixat de percebre ; Digest 46,8,13 pr. quantum mihi abest quantumque lucrari potui.).

El tribunal ha jutjat, d'una part, que no es donaven les dades suficients per tal de comptabilitzar el dany emergent, i d'altra part, que si bé el dret a indemnització de la part agent respecte a la "ruptura abusiva" de contracte apareixia clar, el mateix s'havia de limitar a un període de 6 mesos de facturació, tal com es va fer en la sentència del 21-05-2013 rotlle TSJC 35/13. És així que, prenent com a base les dades de facturació de l'any 2015, va fixar la indemnització del lucre cessant en 19.980.-euros.

Setè.- Pel que fa al dany emergent, no podem concloure altrament que el tribunal doncs s'ha de constatar que no existeixen en autes dades per acreditar-ho, essent recordat que incumbeix a cada part demostrar de conformitat amb la llei els fets necessaris per a l'èxit de la seva pretensió.

Vuitè.- Pel que fa al lucre cessant, es tracta d'indemnitzar el que s'ha deixat de guanyar i que s'hauria guanyat per no haver succeït l'incompliment contractual. Parlem d'una pèrdua d'increment patrimonial net, deixat d'obtenir com a conseqüència directa del fet danyós. La càrrega de la prova li correspon al demandant, qui ha d'acreditar l'existència d'aquest guany frustrat i que existia una perspectiva certa de benefici.

En aquest sentit, té raó la representació de B, ORG_0, quan afirma que no s'ha de confondre facturació i benefici.

És veritat que, en cas de resolució d'un contracte de serveis, i en particular en relació a contractes de manteniment d'ascensors, aquesta Sala ha jutjat que el lucre cessant no podia correspondre al total de les quotes quedant per satisfer fins a la data inicialment prevista d'acabament del contracte sinó que calia determinar el perjudici raonat i legítim constitutiu d'un lucre cessant, el tot per aconseguir la reparació íntegra del perjudici sense cap enriquiment injust del perjudicat. (TSJC 40-02, 35/13, 37/13).

En les dues sentències del 2013 vam fixar en 6 mesos de facturació l'import de la indemnització, termini que ha fet servir el tribunal en el present cas.

En la sentència del 28-06-2002 (40/02) :

"Avalua el "lucre cessant" en 1.434.770 Ptes. com si hagués fet el manteniment de l'ascensor els 5 anys posteriors a la resolució contractual produïda el mes de maig de 2000 (foli 11); avaluació que aquesta Sala considera manifestament exagerada tenint en compte que el preu de manteniment no són guanys (lucre) i la demandant no ha fet cap prova ni facilitat cap dada justificativa del percentatge de benefici que tenia en el preu de manteniment de 286.954 Ptes. l'any, preu el qual ella mateixa s'avenia voluntàriament a reduir i a deixar-lo a 177.520 Ptes. l'any per tal de conservar el contracte segons la seva carta del mes de maig de 2000 (foli 12).

A falta de tota altra indicació, quantificació o prova - sols a la part agent imputable - del benefici que hauria representat per a ella el manteniment del contracte els 5 anys posteriors a la resolució unilateral al preu anyal de 286.954 Ptes. (i sense tenir en compte per tant el preu reduït i per ella mateixa ofertat), la Sala considerà que el prudencial benefici hauria estat del 20% d'aquella quantitat (57.390 Ptes. l'any); i pels 5 anys doncs 286.950 Ptes. en que apreuarem el "lucre cessant" esmentat en la seva equivalència en euros.

No és escaient la quantitat demanada de 286.954 Ptes. pel concepte d'intervenció de tercers en el manteniment, ja que durant el període de vigència contractual (finida el mes de maig de 2000) no hi va intervenir cap tercer puix la nova empresa no hi va ser fins el mes de setembre de 2000 (foli 113); i tampoc procedeix la condemna a pagar la factura de 28 d'agost de 2000 perquè el període que abasta va des de l'1 d'octubre al 31 de desembre de 2000 (foli 16) posterior a la resolució.

I no escau finalment condemnar a pagar altres quantitats (factures acumulades, ja que no n'hi ha; actualitzacions, també inexistents, o interessos, en no haver estat fins ara líquida la quantitat que serà objecte de la condemna, i es sabut que "in il·liquidis non fit mora")".

Més recentment, vam poder recordar que :

"la jurisprudència ha seguit tradicionalment un criteri restrictiu en la seva apreciació, exigint una prova rigorosa de que es varen deixar de percebre uns guanys concrets, doncs el lucre no pot oferir dubtes havent per tant de rebutjar-se els guanys contingents o que es recolzin en meres esperances o expectatives sense cap mena de recolzament, sense que tampoc aquest pugui ser fixat subjectivament pels òrgans jurisdiccionals amb fonament a la equitat (cfr. a títol il·lustratiu TSJC-223/04)." (TSJC 432/17 del 27 de febrer del 2018).

Així les coses, el criteri de 6 mesos fixat en les dues sentències del 2013 no pot servir com a criteri general sinó que cal en cada cas intentar determinar de manera objectiva la realitat de la pèrdua de guany (veure en aquest sentit les extenses explicacions realitzades en la sentència del 27 de febrer del 2018 relativa al lucre cessant generat per la pèrdua d'un vehicle professional).

"A Mitjans del 2015", moment on es va deixar d'encomanar estella, segons la indicació de les parts, quedaven 7,5 anys fins a finalitzar el contracte.

Per tant aquest termini de 6 mesos apareix massa curt, sobre tot que no parlem d'un contracte de manteniment com en l'afer 35/2013 sinó d'un contracte de subministrament d'un producte específic, és a dir l'estella de fusta, que necessita per a la seva producció, i prèvia talla de la fusta, deixar- la assecar el temps necessari a la seva utilització, el que significa uns costos fixos més importants que els que assumeix una empresa de manteniment d'ascensors.

Quant a la quantitat, no hem de prendre en compte la quantitat de 700 tones anyals que era el màxim previst i al qual A, SL, es va comprometre, ni tampoc el pròmig de 650 tones anyals fixat com a una suposició pel perit ja que correspon a un càlcul hipotètic (pàgina 15 de l'informe), sinó a la de 600 tones anyals que correspon al mínim de comanda al qual B, ORG_0, es va comprometre.

Quant al preu, hem d'estar al preu de 61,51.-euros per tona que correspon a l'aplicació automàtica de l'IPC sobre el preu de referència.de 60.-euros per tona tal com fixat contractualment.

Per tant la facturació teòrica a la qual s'hauria pogut arribar és de 7,5x600x61,51= 276.795-euros (dels quals els 19.980.-euros fixats pel tribunal d'instància representen només menys d'un 7,5%).

Quant a la reclamació tardana en concepte del mal aprofitament i de tractament de la fusta que no es va poder aprofitar per a fabricar estella, el perit judicial ja va contestar de manera encertada a la part agent que no tenia en compte "el cost d'oportunitat" i que la seva reclamació al respecte corresponia a una duplicació de conceptes. Sigui com sigui no existeixen elements factuals ni tampoc econòmics suficients en autes per comptabilitzar a part tal concepte quan ha de formar part de la indemnització global pel concepte de lucre cessant.

Tenint en compte tots aquests elements, la Sala considera adient fixar aquesta indemnització del lucre cessant en 20% del total de la facturació que s'hauria pogut emetre sia l'import de 55.359.-euros.

Novè.- Pel que fa a la compensació, com ressurt de l'informe pericial, la facturació pendent a favor d'A, SL, és de 64.308,30 euros.

D'aquest import, s'han de descomptar els imports deguts per la mateixa A,SL, a B, ORG_0, pels préstecs, és a dir 21.700 euros + 10.850 euros + 17.284,67 euros que són 49.834,67.-euros.

A més és veritat que ha quedat acreditat, en particular a traves de la pericial comptable, que existeix un import de 12.845,07.-euros (5.747,50+7.097,57) que correspon a lloguers pagats i a transferències efectuades per B, ORG_0, que el perit ha descomptat dels 64.308,30 euros i que la sentència ha esmentat, sense però que el seu càlcul final ho contempli.

En efecte, arriba al resultat de 14.473,63.-euros quan 64.308,30 - 62.679,74 (12.845,07 + 49.834,67), són 1.628,56.-euros, a favor de A, SL.

No pot pretendre A, SL, sostenir que el càlcul de tribunal al respecte d'aquells 12.845,07.-euros seria el correcte quan justament l'import de 348.297,77.- euros que reclama és l'import fixat pel perit judicial, import que justament resulta de descomptar també 12.845,07 de 64.308,30.

Per consegüent, l'import final degut per B, ORG_0, a A, SL és de 1.628,56 + 55.359.-euros = 56.987,56.-euros .

Desè.- Pel que fa a les costes de primera instància, l'estimació segueix parcial i no escau modificar el pronunciament de la instància al respecte.

Onzè.- Pel que fa a les costes de segona instància, l'estimació, encara que parcial, del recurs de la representació de A, SL, justifica no efectuar cap imposició.

Quant al recurs de la representació processal de la societat B, ORG_0, si bé el resultat final li és globalment desfavorable, el seu recurs era justificat en la mesura on els errors de mètode i de càlculs en contra dels quals es va alçar eren reals, i això justifica no efectuar cap imposició de costes.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Decisio

DECIDEIX

Primer.- Estimar el recurs de la representació processal de la societat A, SL, i el recurs de la societat B, ORG_0, en el sentit de revocar parcialment la sentència del 05 de setembre del 2022 i de fixar en 56.987,56.-euros en lloc de 34.453,63.-euros l'import total que la societat B, ORG_0, ha de pagar a la societat A, SL.

Segon.- No efectuar cap imposició de costes de segona instància en relació a cap dels dos recursos.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.