LESIONS PER IMPRUDÈNCIA: mala praxis mèdica (3000296/2017)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

PARTS:

Apel·lant: Sra. Puga

Representant: Sr. Agullo

Advocat: Sra. Montenegro

Apel·lat: Sr. Cepeda

Representant: Sra. Bermudez

Advocat: Sr. Agullo

TSJC.- 0000052/2021 ORIGEN: 3000296/2017 - 00

NIG: 5300542120170001885

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: LESIONS PER IMPRUDÈNCIA: mala praxis mèdica

SENTÈNCIA 185-2021

Andorra la Vella, el 29 d'octubre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 27 de setembre de 2017, la representació processal de la senyora Puga interposà demanda en reclamació de quantitat i de danys i perjudicis, pel procediment civil ordinari, contra el Dr. Cepeda i contra la companyia d'assegurances A, SA, tot sol·licitant la seva condemna solidària a indemnitzar a la senyora Puga per les lesions i perjudicis soferts com a conseqüència de la mala praxis de l'esmentat doctor, a acreditar en període probatori i reservant-se el dret a quantificar-la en període de conclusions; al pagament d'un import no inferior a 9.535,71 EUR, en concepte de pèrdua salarial; al pagament de les despeses mèdiques i hospitalàries satisfetes i no reemborsades per la CASS d'un import no inferior a 14.964,35 EUR; al pagament de 1.500 EUR en concepte d'informe pericial de part i al pagament dels interessos que tals quantitats meritin a comptar de la data de la fermesa de la Sentència i de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador i les despeses que es derivin de la substanciació del procediment i dels perits a acreditar en període d'execució de sentència.

2.- El dia 8 de novembre de 2017, la representació processal del Dr. Cepeda contestà la demanda articulada de contrari tot negant l'existència de negligència mèdica i sol·licitant la desestimació de la demanda i la condemna de la demandant al pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perits.

3.- En període de rèplica la part agent desistí de l'acció contra la societat A, SA. Desistiment que fou acceptat per la representació processal del Dr. Cepeda per escrit de data 11 de gener dec 2018, però condicionant l'acceptació a la seva condemna a satisfer les costes judicials ocasionades a l'asseguradora.

Per Aute de data 12 de gener de 2018, l'Hble. Tribunal de Batlles va tenir per desistida a la senyora Puga de l'acció interposada contra la societat A, SA i li imposà les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

En data 24 de gener de 2018, la representació processal del Dr. Cepeda evacuà el tràmit de Dúplica.

4.- L'Hble. Tribunal de Batlles, en data 16 de desembre de 2020 dictà Sentència amb, entre altres, la següent part decisòria:

"DECIDEIX:

Primer.- que desestimant íntegrament la demanda en responsabilitat professional mèdica per "mala praxis ad hoc" interposada per la Sra. Puga contra el Doctor Sr. Cepeda, ha d'absoldre i absol al darrer de tots els pediments efectuats de contrari, amb condemna en costes d'aquesta instància a l'instant d'aquest plet segons s'ha justificat en el III.- Considerant."

5.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Puga en base, en síntesi, a què es declari que la infecció patida per la senyora Puga és deguda a la manca de diligència exigible en el control post operatori de la intervenció per part del Dr. Cepeda, que comporta que s'hagi d'indemnitzar a la senyora Puga en les quantitats de: 16.069,82 EUR en concepte d'ITT; 40.000 EUR en concepte d'IPP valorat en un 20%; 29.000 EUR en concepte de perjudici estètic valorat en 5/7; 25.000 EUR en concepte de Pretium Doloris valorat en 5/7; 7.500 EUR en concepte de pèrdua de qualitat de vida; 17.626,88 EUR en concepte de pèrdua salarial fins a la jubilació; 14.964,35 EUR en concepte de despeses mèdiques i hospitalàries no reemborsades per la CASS i de 1.500 EUR en concepte de reemborsament del peritatge de part. Sol·licita també la imposició de les costes processals de les dues instàncies a la part recorreguda, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit de designació judicial. I subsidiàriament de no estimar-se el present recurs, demana la no imposició de les costes per concórrer iusta causa litigandi. Demana la pràctica d'un complement de la prova pericial i que s'admeti el document que adjunta a les seves conclusions d'apel·lació.

6.- Per la seva banda, la representació processal del Dr. Cepeda contestà les conclusions d'apel·lació de l'adversa, tot sol·licitant la desestimació del recurs interposat i la condemna de la recurrent al pagament de les costes d'aquesta alçada, en base, en síntesi, a la inexistència de mala praxis en l'actuació del Dr. Cepeda, qui en tot cas tenia una obligació de mitjans i no de resultats, oposant-se al pagament de les quantitats reclamades de contrari. S'oposa també a la pràctica de les proves sol·licitades per la recurrent.

7.- Per Aute d'aquesta Sala de data 23 de setembre de 2021, es desestimen les pretensions probatòries de la part recurrent.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del recurs d'apel·lació es centra en considerar, a diferència de la resolució recorreguda, que la pretesa manca de diligència deguda en el control postoperatori de la intervenció per part del Dr. Cepeda provocà la infecció que patí la senyora Puga i que portà a la fatal conseqüència de l'artròdesi de genoll.

La representació processal de la senyora Puga en aquesta alçada ha reconegut que la prova practicada en la instància demostra la correcció de la medicació facilitada a la part recurrent, tant abans com després de la seva intervenció en la instància.

Segon.- Procedirà, en conseqüència, valorar si de la prova practicada es deriva la manca de diligència pretesa en el control post operatori per part del Dr. Cepeda, en la que la part recurrent sustenta la seva acció en considerar que és el causant de la infecció patida per la senyora Puga i de la fatal lesió per ella soferta.

I és que malgrat la representació processal de la senyora Puga pretengui fer valer la innecessarietat de prova que avali els seus arguments en base a l'aplicació de la doctrina estrangera coneguda com "la faute virtuelle" o "el daño desproporcionado", d'aplicació en els països del nostre entorn proper; cal oposar-hi que en haver estat invocada per primera vegada en el seu escrit de conclusions d'apel·lació no procedeix la seva valoració en aquesta alçada, en mèrits del principi "pendente apellatione nihil innovatur". En aquest sentit ens hem pronunciat en diferents ocasions com per exemple en la Sentència de data 28 de setembre de 2017, rotlle número 349/2016:

"Per aquest motiu el recurrent no podrà en el sistema d'apel·lació vigent a Andorra, modificar la seva argumentació ni adduir allò que a la primera instància no va al·legar ni provar el que no ha provat abans, ni plantejar qüestions noves ni fer noves peticions en el recurs.

En efecte, pel que fa qüestions noves, per exemple, és reiterada la doctrina que recorda que el recurs d'apel·lació no és el moment oportú per a introduir qüestions noves, com expressa l'aforisme clàssic: "pendente appellatione, nihil innovatur". La raó última rau en el fet que si les qüestions noves són examinades es situaria en indefensió a una de les parts, amb clara vulneració del dret a la jurisdicció".

Tot i així, no passa desapercebut a la Sala que aquest argument igualment ha de decaure per quant s'ha acreditat en autes que l'existència de la infecció no té perquè obeir a negligència mèdica, essent una complicació que es pot donar entre els ingressats a raó d'entre un 0.5% i un 15%, sense que pugui ser sempre evitada.

En conseqüència, com sigui que en tot cas la infecció es podia haver produït sense el concurs de negligència mèdica, la doctrina esmentada tampoc podria resultar d'aplicació.

Tercer.- Tot i que del dictamen mèdic efectuat a instància de la senyora Puga per part del Dr. Pina (f. 60 a 82) es deriva que la causa de les lesions és deguda a una demora en la identificació/sospita del quadre sèptic i la resposta terapèutica adequada al mateix, la prova practicada evidencia el contrari.

D'una banda, la prova practicada evidencia que la infecció no es va manifestar fins el dia 29 de juny, quan la senyora Puga es va desplaçar al Servei d'Urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, essent atesa el Dr. Macias. Noti's al respecte que ella mateixa manifestà al Dr. Macias que el dolor feia aproximadament 4 dies que el patia, és a dir, des de la darrera visita mèdica efectuada el dia 25 de juny pel Dr. Cepeda, en la que no es va evidenciar tampoc cap signe d'infecció. I noti's també que el mateix dia 25 de juny, la senyora Puga va ser visitada al seu domicili per la infermera senyora Alcalá que treballava per compte del ORG_0 i va declarar com a testimoni (f. 517-518), explicant que tant aquell dia com el 18 de juny (en què també la va visitar) va constatar que l'evolució de la ferida era normal, sense signes d' infecció (essent l'estat de la ferida febril). Tot i així també va notar que la ferida drenava líquid seromàtic havent-li comentat la seva companya, la infermera Gutierrez, al Dr. Cepeda, però com a informació general de l'estat de la ferida.

Havent a més, una altra infermera, la senyora Zurita, que també treballava per compte del ORG_0, i que va declarar com a testimoni (f. 509-510) efectuat el 27 de juny de 2014 una cura domiciliària a la senyora Puga, tot afirmant que el procés de curació i de la ferida seguia el seu curs (drenava poc i amb una mica de fibrina) i que en la seva intervenció no hi veié cap signe d'infecció. La ferida no estava calenta ni vermellosa ni edematosa. Per tant, dos dies abans d'acudir al Servei d'Urgències, la seva ferida es trobava en bon estat i la senyora Puga no es va queixar de patir dolor.

Encara a banda de les anteriors, altres infermeres del ORG_0 van efectuar visites domiciliàries a la senyora Puga durant el seu post operatori sense constatar cap signe que evidenciés l'existència d'infecció. Fou el cas de les senyores Cepeda, quin interrogatori consta al f. 512 i que va intervenir en dues ocasions al domicili, havent afirmat només que la ferida drenava molt i "quan és així mai agrada", sense però que cap altra evidencia mèdica posterior pugui sustentar que aquests elements fossin signes d'infecció. Fou també el cas de la senyora Ruiz, quin interrogatori obra als folis 514-515, havent fet cures a la part recurrent el dia 20 de juny de 2014. I de la senyora Gutierrez, quin interrogatori obra als folis 520-521, essent la infermera referent la primera setmana. Aquesta ratifica la inexistència de signes d'infecció, només de líquid serós.

Ben al contrari del que afirma el Dr. Pina en el seu informe, les infermeres que van constatar l'existència d'un major drenatge en la ferida, expliciten perfectament el motiu pel que aquest no consitutïa per sí sol un signe d'infecció, tot i que evidentment sí que havia de motivar un major control de les ferides, com els hi va indicar el Dr. Cepeda i elles van efectuar (vid. anotacions obrant als folis 197 a 199).

En relació a la veracitat del contingut del manifestat per les infermeres suara referenciades en qualitat de testimonis, cap element disposa aquesta Sala per dubtar-ne. A banda de què el seu contingut és confirmat pel contingut de la documental per elles efectuada (folis 197 a 199), encara que la part recurrent afirmi el contrari.

I d'altra banda, fins i tot si es considerés que la infecció podia existir abans del dia 29 de juny, cap signe extern va permetre evidenciar la seva existència, als efectes de prendre les mesures de precaució, quina inexistència critica la part recurrent, ni al metge ni a les infermeres intervinents, tots professionals de l'àmbit de la salut. En canvi, el dia 29 a banda de dolor es va apreciar "un exudado seropurulento", que va fer sospitar de l'existència d'un diagnòstic d'infecció.

Quart.- Tampoc no s'han acreditat els intensos dolors dels que el Dr. Pina afirma que patia la senyora Puga, ni durant el seu ingrés post operatori ni amb posterioritat. El perit judicial afirma que els medicaments que se li van donar en el postoperatori són els habituals en aquest tipus d'operacions i el mateix dia de l'alta mèdica, en les notes d'infermeria obrant en autes, es fa referència a un lleuger dolor que pot correspondre perfectament amb la intervenció quirúrgica, que se li va efectuar. I això sense perjudici de què la pròpia senyora Puga ho desmenteix quan ingressa al Servei d'urgències i li manifesta al Dr. Macias que el dolor portava com a molt 4 dies d'evolució. No tenint tampoc el Dr. Macias cap motiu per anotar aquesta dada de no correspondre's amb la realitat.

Cinquè.- El perit actuant a instància de la Batllia, Dr. Andrade ha explicat per activa i per passiva els motius pels quals considera que la praxis del Dr. Cepeda va ser correcta, afegint en el darrer dels seus complements d'informe efectuats a instància de la part avui recurrent (folis 577 i 578) que aquesta correcta praxis es pot predicar tant de la seva actuació directa com indirecta.

Opinió que és compartida pels perits actuant a instància del Dr. Cepeda, els també doctors Recio, Rius i Escudero, que confirmen la inexistència de mala praxis en l'actuació post quirúrgica del Dr. Cepeda.

En relació a la valoració que procedeix efectuar de la prova pericial, tal i com ja vam posar de relleu en la Sentència de data 20 de juliol de 2017, rotlle número TSJC-488/2016: "cal recordar que l'autoritat judicial ha de valorar amb els criteris de la sana crítica els informes que s'aporten a les actuacions tenint-los en compte de manera conjunta i atenent el seu criteri, ja que si el jutge no té els coneixements tècnics, raó per la qual ha designat un tècnic que les té, sí que disposa de la capacitat per determinar la correcció de les operacions pericials i de les seves conclusions.

En el nostre cas, pel que fa a l'actuació del pèrit judicial, Dr , entenem que les crítiques formulades no són justificades tota vegada que és indiscutible que el mateix ha realitzat un anàlisi de tota la documentació, i que el seu dictamen tècnic es va fer en base a l'estudi dels elements d'autes i respectant el principi de contradicció, donant resposta suficient per tal de resoldre el litigi. Va complir el seu encàrrec tal com fixat per la providència del 18-02-2015, de manera correcta i amb imparcialitat, tot i respectant la missió i el termini.

En base a aquests elements, el tècnic va emetre un dictamen que les parts i l'Hble. Tribunal han pogut sotmetre a la sana crítica."

Jurisprudència que resulta plenament aplicable al cas que ens ocupa, hagut compte que la Sala ha pogut efectuar una valoració conjunta del resultat del conjunt de la prova practicada i, en concret, de les tres pericials obrant en autes, concloent en base al principi de la sana crítica que els informes del Dr. Andrade són els més coincidents amb el resultat del conjunt de la prova practicada, a banda de no tenir cap relació amb les parts en litigi.

Sisè.- No havent-se doncs acreditat l'existència de "mala praxis ad hoc" en l'actuació del Dr. Cepeda en relació amb la senyora Puga, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació interposat al respecte.

Pel que fa en canvi a la imposició del pagament de les costes generades en la instància, que la Sentència apel·lada ha imposat a la part agent en mèrits del criteri del venciment objectiu, la Sala considera que concorren en aquest cas circumstàncies particulars que obliguen a considerar més ajustat no fer un especial pronunciament en aquesta matèria. En efecte, l'acció plantejada per l'agent es fonamentava en la realitat de les lesions per ella patides i en un informe pericial mèdic que, tot i ser a instància de part, confirmava l'acció sostinguda i, doncs, generava dubtes sobre la responsabilitat del demandat.

Per la qual cosa no procedeix condemnar a l'agent al pagament de les costes en primera instància, en aplicació del principi contingut en la Novel·la 82, cap. X, criteri que s'ha d'estendre a les costes d'aquesta alçada, en estimar-se parcialment el recurs d'apel·lació.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Puga contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal del Batlles de data 16 de desembre de 2020, en el sentit de no fer especial imposició del pagament de les costes processals en la instància, confirmant-se la resta d'extrems de la resolució apel·lada.

Segon.- NO FER especial imposició de les costes processals generades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.