Laboral.desistiment justificat-impagament salaris-acord tàctic (TSJC 103/14)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TSJC-103/14

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de setembre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Vilar va presentar demanda laboral contra la societat Pera demanant que es condemnés a la demandada a satisfer-li la suma total de 21.261,53.-euros en concepte d'havers laborals impagats i d'indemnització per desistiment justificat, al pagament dels interessos legals corresponents, a declarar i cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 05-03-2014, decidint "que estimant parcialment la demanda principal interposada pel Sr. Vilar contra la societat mercantil andorrana per participacions "Pera, S.L.", ha de condemnar i condemna a la darrera a pagar al primer la suma global neta de tres mil nou-cents cinquanta-cinc euros amb quaranta-cinc cèntims (3.955,45.- EUROS) pels havers laborals reclamats, els quals hauran de merèixer la corresponent declaració i cotització prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, sense que hi hagi lloc als interessos legals interessats i prosperant la condemna en costes segons s'ha articulat en el darrer Considerant.".

III.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Vilar, demanant la seva revocació parcial en el sentit de condemnar a la part defenent a pagar-li en concepte d'indemnització per desistiment justificat la suma neta de 17.306,08.-euros, més els interessos legals a partir de la data de fermesa de la Sentència, a cotitzar l'import brut prop de la CASS, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies a la societat Pera, SL.

La representació processal de la societat Pera, SL, també va interposar un recurs d'apel·lació però per Aute de data 22-04-2014, aquest recurs va ser declarat desert. Demana la confirmació íntegra de la Sentència amb imposició de les costes processals d'ambdues instàncies a la part apel·lant.

IV.- Per Aute d'aquesta Sala de data 22 maig del 2014, es va decidir no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la representació processal del Sr. Vilar mitjançant l'escrit de greuges presentat en tràmit d'apel·lació consistent en què per a millor proveir s'incloguessin en autes els rebuts bancaris corresponents a les nòmines dels mesos d'octubre, novembre i desembre del 2012 i la nòmina del mes de gener del 2013.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat que el Sr. Vilar va començar a treballar com a responsable de despatx i comercial per la societat Pera, SL, el dia 10-09-2008, en el marc d'un contracte de durada indeterminada, sense que les parts estableixin cap contracte escrit.

El dia 08-07-2013, l'empleat va remetre a l'empresa una carta de desistiment, redactada de la manera següent: "Senyor, us comunico la meva decisió de rescindir unilateralment i sense preavís el contracte labor al amb Pera, SL degut a la falta i als retards injustificats i reiterats en el pagament del meu salari, de conformitat amb l'article 97 1.c) de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals:

Nòmina de febrer 2013 : rebuda el 7/3/2013

Nòmina de març 2013 : rebuda el 8/4/2013

Nòmina d'abril 2013 : rebuda el 7/5/2013

Nòmina de maig 2013 : rebuda el 5/7/2013

Nòmina de juny 2013 : impagada...".

II.- El recurs de l'empleat rau en el fet que és fent una interpretació contrària a l'article 4 del Codi de relacions laborals relatiu al caràcter imperatiu dels seus manaments que el Tribunal Unipersonal li ha refusat la indemnització per desistiment justificat. Sosté en essència 1) que s'han acreditat els retards en el pagament del salari a partir del mes de febrer del 2013 i la falta de pagament del salari del mes de juny del 2013;

2) que no s'ha acreditat l'existència d'un acord entre les parts per a que es pagui el salari en els 8 primers dies del mes; 3) que tal acord seria contrari a l'imperatiu de l'article 84 del Codi de relacions laborals; 4) que el jutge no ha analitzat degudament la data dels retards i dels pagaments.

S'ha de recordar que l'article 84 del Codi de relacions laborals mana que l'empresa està obligada a pagar puntualment el salari, en la forma descrita a l'article anterior, amb la periodicitat convinguda, mensual, quinzenal, setmanal o diària, i com a molt tard dins els tres dies naturals següents a la fi del període considerat.

Al respecte, no podem compartir l'anàlisi dels pagaments feta pel primer jutjador.

En primer lloc, la Sentència d'instància afirma que el salari del mes de maig del 2013 va ser pagat el 05 de juny del 2013 quan en realitat queda establert que no va ser pagat fins al 05 de juliol del 2013.

En segon lloc, considera que des del mes de setembre del 2012, el salari s'havia pagat sempre entre el 3 i el 8 del mes següent, i que la "passivitat reiterada del treballador equival a una acceptació tàcita de part seva en el sentit d'admetre el cobrament de les nòmines successives fora del termini legalment previst".

Però, l'Hble. Batlle, sembla haver-ho fet en base a la data dels butlletins de salari aportats per l'empresari quan aquells no poden donar fe de la data real del pagament.

Al respecte, del requeriment fet a l'entitat bancària de l'empresa ressurt que, pel que fa als salaris dels mesos de novembre del 2012, desembre del 2012 i gener del 2013, les transferències van ser efectives respectivament els dies 29 de novembre, 28 de desembre i 30 de gener, val a dir dins del termini legal.

No s'ha aportat en autes cap element relatiu a les condicions de pagament del salari pel període comprés entre l'any 2008 i el mes de juny del 2012.

Dit d'una altra manera, pel que fa al període anterior al mes de febrer del 2013, no queden establerts pagaments posteriors al dia 3 del mes. Per conseqüent, no es pot considerar acreditada l'existència d'un acord tàcit consistint en què el pagament de les nòmines es podia fer després del tercer dia següent a la fi del mes de referència.

A més, existeixen en autes dos correus electrònics, la veracitat dels quals no ha sigut contradita per la defenent en el seu escrit de conclusions com ho fa en el seu escrit de contesta als greuges (tot al contrari doncs va indicar el seu escrit de contesta que aquests correus corroboren l'acord tàcit sobre la data del pagament). En ressurt que van ser enviats pel Sr. Estany a l'administrador de la societat en data 05 de març del 2013 ("us informo que no he rebut la nomina. Si us plau , espero que ho pugueu solventar demà al mati urgentment. Com comprendreu em fa falta") i en data 07 de juny del 2013 ("a dia d'avui no he rebut la nomina. Aquesta situació de retrassos en el pagament de la nomina comença a esser repetitiva. Com comprendreu en suposa un greuge important. Espero que ho solucioneu durant el dia d'avui").

El fet que en la seva confessió en judici el treballador hagi manifestat que fins al mes de febrer del 2013, és cert que cobrava dins els 8 primers dies de cada mes, afegint "concretament els primers de cada mes", no és contradictori amb aquests elements.

En aquestes condicions, i tractant-se d'una obligació tan essencial com la del pagament del salari, no podia el primer jutjador considerar que existia un acord tàcit entre les parts per refusar reconèixer la violació dels drets de l'assalariat i el caràcter justificat del seu desistiment.

Al contrari, tal com ho indica la carta de desistiment, queda establert que a la data del desistiment, el dia 08 de juliol del 2013, el pagament del salari havia conegut un retard d'uns dies pel que fa als salaris dels mesos compresos entre febrer i abril del 2013, un retard de més d'un mes pel que fa al salari del mes de maig i una falta total de pagament pel que fa al salari del mes de juny.

Aquesta situació constitueix un incompliment del contracte segons l'article 97.1 c) del Codi de relacions laborals quin disposa que la persona treballadora pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte, en el supòsit de la falta o de retards injustificats i reiterats en el pagament del salari, tenint dret el treballador a exigir la indemnització corresponent al comiat injustificat.

Per conseqüent, s'ha de revocar la sentència d'instància en el sentit de condemnar l'empresa a pagar la indemnització per desistiment justificat.

El càlcul fet per la part agent al respecte és conforme al dret vigent i no va ser contradit per la part defenent i s'ha de condemnar a la societat Pera, SL, a pagar al Sr. Vilar la suma neta de 17.306,08.-euros, a cotitzar i declarar l'import brut prop de la CASS, més els interessos legals a partir de la fermesa de la Sentència.

III.- Pel que fa a les costes de primera instància, el primer jutjador va decidir condemnar a l'empresa però només en la proporció de la reclamació que ha prosperat.

Però, l'estimació del recurs i per conseqüent l'estimació ara íntegra de la demanda determina la condemna de la part defenent a pagar la totalitat de les costes, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

IV.- L'estimació del recurs ha de portar a la condemna de l'empresari al pagament de les costes processals d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs del Sr. Vilar contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 05-03- 2014 que revoquem parcialment en el sentit de condemnar a la societat Pera, SL, a pagar a l'agent la suma neta de 17.306,08.-euros, a cotitzar i declarar l'import brut prop de la CASS, més els interessos legals a partir de la fermesa de la Sentència, imposant a la part defenent la totalitat de les costes de primera instància inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, tot i confirmant la resta dels seus pronunciaments en relació a la condemna en concepte d'havers laborals;

IMPOSAR a la societat Pera, SL, les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.