Recurs d'apel·lació sobre notificació per correu electrònic en autorització d'exercici professional

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornella Solà

OBJECTE: ORG_1. Autorització per a l'exercici per compte propi d'una professió titulada. Sol·licitud al Col·legi de l'informe motivat i notificació de la resolució administrativa: no és vàlida la notificació per correu electrònic.

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000069/2023

ORIGEN.- 1000053/2021 - 0

NIG: 5300545320210000095

SENTÈNCIA 50-2024

PARTS:

Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Badía

Advocada: Sra. Morillo

Apel·lat: COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS D'ANDORRA (COEA)

Representant: Sra. Varesc

Advocat: Sr. Cepeda

Apel·lat: Sr. Carranza

Representant: ídem

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA

Magistrades: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Andorra la Vella, el 19 de setembre de 2024.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000053/2021.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació del Col·legi Oficial d'Enginyers d'Andorra va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava l'acord adoptat en data 30 de juny de 2021, que no va admetre a tràmit, per extemporani, el recurs formulat contra una resolució del Ministeri de Justícia i Interior de 30 de desembre de 2020, per mitjà de la qual s'havia autoritzat el Sr. Carranza a exercir per compte propi la professió titulada d'enginyer industrial al Principat.

2.- La sentència d'11 de juliol de 2023 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar la demanda, declarant la nul·litat de ple dret de les resolucions impugnades, amb retroacció del procediment per tal que es sol·licités en la deguda forma per part del ORG_0 l'informe motivat que havia d'emetre el Col·legi professional.

3.- La representació del Govern ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

a) Les comunicacions entre el Col·legi professional i el ORG_0 s'han vingut realitzant per via de correu electrònic, segons costum reiterat, i aquest procediment ha sigut acceptat pel Col·legi. A més, és una forma vàlida d'acord amb la normativa aplicable durant la pandèmia de la Covid-19.

b) El Col·legi Oficial d'Enginyers coneixia que s'havia concedit l'autorització per a l'exercici professional a Andorra al Sr. Carranza, de manera que la notificació s'havia d'entendre com a vàlida i, en conseqüència, el recurs administratiu era extemporani.

c) El mateix mecanisme de notificació per mitjà del correu electrònic es va utilitzar vàlidament per a la sol·licitud al Col·legi de l'informe motivat que havia d'emetre abans de l'informe del ORG_0.

4.- La representació del Col·legi Oficial d'Enginyers d'Andorra s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada. En la seva argumentació, al·lega que no es va sol·licitar l'informe motivat del Col·legi, ni es va notificar en deguda forma la resolució impugnada, ja que no va rebre els correus electrònics que addueix l'Administració, ni aquest és un mecanisme de comunicació admès per la normativa aplicable en aquell moment.

5.- La representació del Govern no va presentar l'escrit de conclusions en el termini que se li havia concedit a l'efecte, per la qual cosa es van declarar concloses les actuacions per dictar l'oportuna sentència.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, la resolució impugnada del Ministeri de Justícia i Interior de 30 de desembre de 2020 va autoritzar el Sr. Carranza a exercir per compte propi la professió titulada d'enginyer industrial al Principat.

El Col·legi Oficial d'Enginyers d'Andorra va interposar recurs administratiu contra aquesta resolució, i el Govern el va declarar extemporani, per mitjà d'acord de data 30 de juny de 2021, en considerar que la resolució ministerial havia estat tramesa per correu electrònic a la Corporació el 17 de febrer de 2021, mentre que el recurs no va ser presentat fins al 30 de març següent, quan ja havia transcorregut el termini legal.

El Col·legi va recórrer aquesta decisió en via jurisdiccional, i el Tribunal de Batlles, en la sentència que és objecte d'aquest recurs d'apel·lació, ha estimat la demanda i ha declarat la nul·litat de les resolucions administratives, ja que tant la sol·licitud al Col·legi de l'informe motivat que ha d'emetre sobre la sol·licitud d'autorització per a l'exercici professional, com la resolució que va concedir aquesta autorització, es van trametre a la Corporació per correu electrònic, que no constitueix un mitjà idoni segons la normativa aplicable, i a més no consta la seva recepció per part del demandant.

Tercer.- No es discuteix en realitat que, en la data en què es van dur a terme les actuacions administratives, no eren aplicables els articles 47.bis.d) i 47 quater del Codi de l'Administració, de manera que les notificacions adreçades al Col·legi demandant s'havien de fer en la forma prevista a l'article 47 ter del mateix cos legal, tal com afirma la sentència apel·lada.

L'Administració general al·lega que era pràctica usual que les comunicacions amb tots els Col·legis professionals en aquesta matèria es realitzessin per mitjà de correu electrònic, i que el demandant així ho venia acceptant i practicant, per la qual cosa es tractaria d'un costum amb eficàcia jurídica que empararia el modus operandi que es va observar en aquest cas.

Tanmateix, aquesta argumentació no pot ser compartida, ja que l'article 6.4 del Codi de l'Administració disposa que les normes de dret consuetudinari només tenen caràcter supletori en el camp del Dret administratiu, de manera que no poden oposar-se a les disposicions legals sobre la forma en què s'han de practicar les notificacions, que estan contingudes en el propi Codi.

S'addueix també que les normes singulars aprovades en ocasió de la pandèmia del Covid-19 autoritzaven el recurs al correu electrònic. Però aquesta al·legació tampoc es pot compartir, ja que tant l'article 48 de la Llei 5/2020 com l'article 57 de la Llei 16/2020 es refereixen tan sols a la convocatòria de les sessions dels òrgans col·lectius de les persones jurídiques, tant de dret públic com de dret privat, però no a les comunicacions amb tercers, que és el cas que es planteja aquí, en què es discuteix la forma de requerir a un Col·legi professional l'emissió d'un informe, o la notificació a la mateixa Corporació d'una resolució administrativa que autoritza l'exercici professional a Andorra a un particular.

En conseqüència, com que el Col·legi nega haver rebut aquestes notificacions per correu electrònic, i atès que la pròpia Administració admet que el sistema emprat no emetia cap justificant de la recepció d'aquests correus, s'ha de confirmar la conclusió a què arriba la sentència apel·lada, segons la qual les notificacions no es van practicar en la forma legalment prevista, cosa que comporta la retroacció de les actuacions per tal de que se segueixi el procediment aplicable. No es pot oblidar que l'article 47.4 del Codi de l'Administració exigeix tenir constància no només del fet d'haver posat la notificació a disposició de l'interessat, sinó també de la seva recepció i de la data en què es practica.

Quart.- L'Administració argumenta així mateix que el Col·legi professional coneixia per altres vies el contingut de l'autorització per a l'exercici de la professió atorgada al Sr. Carranza, de manera que també per aquest motiu seria vàlida la notificació practicada per correu electrònic.

És cert que l'article 47.3 del Codi de l'Administració disposa que, encara que s'hagi omès algun dels requisits establerts a l'apartat anterior, la notificació produeix efectes a partir del moment en què la persona interessada realitza actuacions de les quals es desprèn que coneix el seu contingut i abast, o bé hi interposa recurs. Ara bé, el precepte exigeix en tot cas que la notificació defectuosa contingui almenys el text íntegre de la resolució, cosa que no ha succeït en aquest cas, en què no hi ha constància de la recepció de cap tipus de notificació, que el demandant nega expressament.

També és cert que consta a les actuacions (foli 348) una certificació emesa pel secretari del Col·legi Oficial d'Enginyers, segons la qual el Sr. Carranza forma part de la Corporació amb el número de col·legiat 231. Aquesta certificació consta emesa el 30 de desembre de 2020, cosa que permetria concloure que el Col·legi coneixia almenys des d'aquesta data el contingut de la resolució administrativa. Tanmateix, resulta evident que aquesta datació constitueix un clar error material, ja que la data indicada va ser aquella en que el Ministeri de Justícia i Interior va autoritzar l'interessat per exercir l'activitat professional a Andorra, i és obvi que en la mateixa data d'aquesta autorització no es podia haver aprovat simultàniament la col·legiació del Sr. Carranza. Ben al contrari, consta que la sol·licitud d'incorporació al Col·legi es va presentar l'1 de març de 2021 (folis 91 i següents de les actuacions) i que la Junta de Govern la va aprovar el 24 de març següent (foli 349). En conseqüència, el contingut de les actuacions només permet considerar justificat que el Col·legi va conèixer l'existència de l'autorització administrativa quan l'interessat va sol·licitar la col·legiació l'1 de març de 2021, mentre que el recurs administratiu contra aquella es va presentar el dia 30 següent, dins del termini legal.

Per tot això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Govern contra la sentència dictada l'11 de juliol de 2023 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.