LABORAL.contracte laboral de durada determinada fins als 65 anys en modalitat de teletreball - no nul.litat per simulació contractual - simulació relativa no pot triomfar (2000055/2016)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TSJC.- 0000235/2019 ORIGEN: 2000055/2016 - 00

NIG: 5300542120160000314

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 d'octubre del 2019

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, que ho és d'aquest Tribunal, i els magistrats Sr. Vincent Anière i Sr. Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 29-01-2016, la representació de la Sra. Talavera, va presentar una demanda laboral (autes 2000055/2016) contra l?entitat bancària ORG_0 demanant :

la condemna de ORG_0 a pagar a la seva mandant, en concepte d'indemnització mínima per danys i prejudicis, a tenor del disposat a l' article 98, punts 1 i 2, del Codi de relacions laborals, la quantitat de 114.723 EUR bruts, dels que s'haurà de descomptar el percentatge del 5,5% corresponent al treballador, havent de cotitzar aquesta quantitat a la CASS,

la condemna de ORG_0, en concepte de danys i perjudicis efectuats a la seva mandant a les portes de la seva jubilació, en la quantitat resultant d'incrementar la quantitat anterior fixada amb caràcter de mínim per la Llei, en un cinquanta per cent més.

Subsidiàriament, es declari la nul·litat del contracte de l'1 de febrer de 2013 i condemnant a ORG_0 a satisfer a la seva mandant:

la indemnització que li correspon d'acord amb l'article 98.1, del Codi de relacions laborals, la quantitat 176.499 EUR bruts, dels que s'haurà de descomptar el percentatge del 5,5% de cotització corresponent al treballador, havent de cotitzar l'empresa aquesta quantitat a la CASS

la diferència salarial deixada de percebre durant la vigència del contracte de l' 1 de febrer de 2013, és a dir 71.927,86 EUR, dels que s'haurà de descomptar el percentatge del 5,5% de cotització corresponent al treballador, havent de cotitzar l'empresa aquesta quantitat a la CASS.

En tots els casos, declarar el dret de rescat del pla de pensions, tant per les aportacions efectuades per la seva mandant com les realitzades per ORG_0, en la forma prevista al reglament corresponent, determinant-se l'import del mateix en període de proves.

la condemna de ORG_0 en costes processals inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

II.- Es va suspendre el tràmit de conciliació donat que la representació processal de la part defenent va formular petició d'acumulació dels autes 2000055/2016 i dels autes registrats amb el número 3000045/2016 instats en contra d'ella pel Sr. Vendrell i dels registrats amb el número 4000044/2016 instats pel Sr. Puig, en el marc dels quals es varen formular pels agents unes peticions perfectament idèntiques, l'únic variable essent els imports reclamats, i en contra de la mateixa part demandada la qual, en els tres casos, va formular unes demandes reconvencionals idèntiques.

III.- Per Aute d'aquesta Sala del 20-12-2016, es va decidir ordenar l'acumulació dels tres procediments.

IV.- Per Sentència del 09-05-2019, el Tribunal Unipersonal va decidir :

"Primer.- Estimar molt parcialment la demanda presentada per les representacions processals dels Srs. Talavera, Puig i Vendrell.M, i igualment estimar molt parcialment la demanda presentada per la representació processal de ORG_0 i :

Declarar la nul·litat relativa, per simulació contractual, del contracte signat entre les parts els dies 1 de febrer del 2013, 1 de gener del 2014 i 1 de gener del 2015 intitulat de Teletreball, amb la subsistència i vigència de la relació laboral volguda entre les parts, fins a la data de resolució del contracte per part de l'empresa, entenent-se la mateixa de prejubilació.

Condemnar a ORG_0 a pagar, en concepte d'indemnització pels danys i els perjudicis segons l'article 98.1 i 98.2 de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, per resolució del contracte per part de l'empresa amb anterioritat al termini fixat, les quantitats de:

11.472,69.- euros bruts per la Sra. C.P, havent-se de cotitzar aquesta suma a la CASS.

6.387,37.- euros bruts pel Sr. Vendrell..M, havent-se de cotitzar aquesta suma a la CASS.

3.890,94.- euros bruts pel Sr. Puig, havent-se de cotitzar aquesta suma a la CASS.

Declarar el dret de rescat del pla de pensions, tant per les aportacions efectuades pels Srs. Talavera, Puig i Vendrell.M com les realitzades per ORG_0 en la forma prevista al reglament corresponent,

determinant-se l'import del mateix en període d'execució de sentència.

Segon.- Imposar les costes ocasionades arran de la tramitació del present litigi a la part defenent (i agent reconvencional), incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocat, de procurador i pèrits si s'escau, a acreditar en període d'execució de sentencia.".

V.- Contra aquesta decisió totes les parts van interposar recurs d'apel·lació.

La representació processal dels agents demana la revocació i/o modificació de la sentència en totes les seves parts en les que negui la condició de laborals als contractes dels seus mandants, revoqui en totes les seves parts en que atribueixi la condició de contracte amb simulació, i, en conseqüència s'estimi íntegrament el petitum contingut a les tres demandes laborals interposades en data 29-01-2016.

La representació processal de ORG_0 demana la revocació de la Sentència en el sentit de desestimar íntegrament la demanda interposada pels Srs. Talavera, Puig i Vendrell.M, i estimar la seva demanda reconvencional, fent expressa imposició en costes judicials a la part demandant, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

FONAMENTS DE DRET

I.- ANTECEDENTS DE FETS DETERMINANTS I CONTRACTE LITIGIÓS

El primer que cal exposar és que els tres agents treballaven per l'entitat bancària ORG_0 des de respectivament l'any 1970, pel que fa a la Sra. C, i l'any 2000, pel que fa als Srs. I i F.

Quan ja havien complert respectivament 60 anys, 63 anys i 61 anys, ORG_0 els hi va proposar, i van acceptar firmar (sempre respectivament, el 01- 02-2013, el 01-01-2014 i el 01-01-2015), un contracte de durada determinada fins als 65 anys de l'assalariat, anomenat "CONTRACTE LABORAL EN MODALITAT DE TELETREBALL" al terme del qual es resolia el contracte laboral fins ara vigent però conservant l'assalariat els seus drets i avantatges excepte els modificats pel contracte, i acceptant una rebaixa salarial d'aproximadament del 35% en relació al salari brut mensual anterior.

També l'empresa va liquidar els havers laborals merescuts fins a la data.

Més concretament, el contracte (que volem tornar a reproduir in extenso malgrat la sentència ho hagi fet, ja que, tractant-se d'un cas d'una invocada simulació, és de cabdal importància conèixer la seva literalitat) estipula que les parts :

" Convenen un contracte de prestació de serveis en règim laboral que es regirà per les clàusules d'aquest document i, per a allò que no s'hi prevegi, per les lleis laborals vigents en tot moment.

C L À U S U L E S

OBJECTE.

Per mitjà d'aquest contracte, ambdues parts donen per resolt el contracte laboral vigent, declarant expressament ORG_0 que el/la col·laborador/a seguirà gaudint dels mateixos drets i avantatges vigents fins a la data, excepte els que siguin objecte de modificació en aquest contracte.

EI/la col·laborador/a es compromet a prestar els seus serveis laborals a l'Entitat en règim laboral en les condicions establertes amb caràcter general per la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals i pels reglaments, disposicions o convenis que la puguin afectar i les normes de caràcter intern del Grup ORG_0.

LLOC PROFESSIONAL

EI/La col·laborador/a prestarà els seus serveis amb el nivell salarial corresponent al lloc de treball d'Assessora Financera.

La classe de treball és la pròpia del lloc i grup professional, segons els usos bancaris.

TERMINI

EI contracte s'estableix per a temps determinat, fixant-se com a data de finalització el dia en que el/la col·laborador/a compleixi l'edat de 65 anys, salvat que per pròpia voluntat, aquest/a decideixi jubilar-se abans.

Aquest contracte entrarà en vigor a partir de la data que figura a l'encapçalament.

RETRIBUCIONS I ALTRES

Per la prestació laboral convinguda, el/la col·laborador/a percebrà la retribució següent:

Salari fix brut anyal ****EUR

EI salari fix brut es pagarà en dotze mensualitats.

De totes les remuneracions lliurades en concepte de salari, l'entitat bancària en deduirà la retenció obligatòria de la cotització a la CASS (part obrera) i, en el seu cas, aquelles deduccions de qualsevol tipus o classe que vinguin imposades per llei. A l'inici del contracte, el/la col·laborador/a opta per cotitzar a la CASS en la classe A i el percentatge de retenció serà el que fixi en tot moment la normativa de la CASS.

EI/La col·laborador/a pot decidir en tot moment el canvi de classe de cotització, però ha de comunicar-ho a l'entitat bancària abans del dia 15 del mes en què el canvi hagi de prendre efecte, i s'haurà de tenir en compte el que vingui previst en la llei.

L'entitat pagarà el salari per mensualitats vençudes, el dia 25 de cada mes, o, com a màxim, dins dels tres dies naturals següents, mitjançant abonament en un compte corrent en què el primer titular sigui necessàriament el/la col·laborador/a.

En el salari es troben inclosos els dies festius del calendari laboral, així com els festius parroquials, vacances i eventuals absències remunerades.

EI full d'abonament contindrà el detall dels diferents conceptes salarials que s'abonen, així com de les retencions i deduccions practicades.

En matèria de retribució, els drets i avantatges que incorporen, el/la col·laborador/a seguirà gaudint dels vigents fins a la data, excepció feta del sistema de bonus o retribució variable. Això comporta el dret al cobrament de les pagues establertes en funció dels anys d'antiguitat a ORG_0.

JORNADA LABORAL I DESCANS SETMANAL

La jornada laboral es desenvolupa mitjançant la fórmula del teletreball.

L'entitat bancària podrà sol·licitar la col·laboració o presència quan es requereixi, havent-se de notificar amb un preavís d'una setmana d'antelació. EI/la col·laborador/a no podrà negar-se a complir el requeriment.

La jornada ordinària no superarà les 40 hores setmanals.

EI/La col·laborador/a gaudirà en tot cas d'un dia i mig de descans setmanal com a mínim (dissabte a la tarda i diumenge).

LLOC DE LA PRESTACIÓ LABORAL

Tal i com ja s'especifica en la clàusula anterior - Jornada laboral i descans setmanal

_ la modalitat de la prestació laboral és el teletreball, no havent-se de desplaçar la col·laboradora a les instal·lacions de l'entitat bancària, a no ser que hi hagués un previ requeriment. En aquest supòsit, el lloc de la prestació laboral pot ser qualsevol de les oficines que l'entitat bancària té o pugui tenir obertes al Principat d'Andorra, així com les dependències de la seu central, en funció de les necessitats d'organització de l'entitat.

EI/La col·laborador/a està assabentat/da d'aquesta circumstància i accepta expressament la prestació del seu treball en qualsevol de les oficines de l'entitat, així com a les dependències de la seu central, indistintament.

VACANCES

EI/la col·laborador/a gaudirà de 24 dies laborables de vacances pagades cada any o la part proporcionalment inferior al període realment treballat.

Les vacances es computen per anys naturals. EI/la col·laborador/a ha de realitzar les que li corresponen dins de l'any natural o, excepcionalment, en les pròrrogues de temps que estipuli la legislació laboral vigent.

Els dies de vacances es determinen de comú acord entre l'entitat i el/la col·laborador/a, i poden fraccionar-se en diversos períodes, a condició que la meitat, com a mínim, les realitzi de forma contínua. En defecte d'acord, l'entitat bancària determina de forma imperativa el període de vacances, atenent les necessitats del funcionament del servei, i li notifica amb l'antelació mínima legal.

OBLIGACIONS DEL/DE LA COL·LABORADOR/A

Per mitjà d'aquest contracte, el/la col·laborador/a adquireix les obligacions previstes en les lleis laborals i les següents, que volen ser representatives i no exhaustives:

Prestar els seus serveis amb la deguda diligència, guardar fidelitat a l'empresa i no competir amb ella, en particular, no treballar simultàniament per a una altra empresa del sector financer, llevat d'autorització expressa de l'entitat bancària.

Complir puntualment les ordres i instruccions que rebi dels seus superiors jeràrquics i seguir fidelment aquelles previstes en els manuals, codis i circulars internes de l'Entitat.

No revelar a cap tercer, i sota cap circumstància, les dades relatives a clients i a les operacions en els comptes del banc, protegides pel secret bancari. EI/la col·laborador/a està assabentat/da que el Codi Penal tipifica com a delicte la vulneració del secret bancari per part dels empleats de banca. Aquesta obligació continua vigent fins i tot després de l'extinció de la relació laboral fins a un període màxim de tres anys.

Observar estrictament les disposicions relatives a la prevenció del blanqueig de diners o valors que siguin d'aplicació al lloc de treball, d'acord amb els manuals de procediments interns de l'entitat bancària.

Observar especialment les disposicions d'higiene i seguretat en el treball.

Lliurar a l'entitat bancària tota la informació personal i professional que sigui necessària per permetre el control del compliment dels codis de conducta i circulars, especialment pel que respecta al mercat de valors.

Observar i complir estrictament les instruccions i obligacions previstes en les circulars normatives publicades a la intranet corporativa.

Ser exemple i impuls de la pràctica dels valors de l'entitat: la Confiança, el Respecte, la il·lusió i la Competència.

PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS

D'acord amb el que estableix la Llei 15/2003 qualificada de protecció de dades personals, el/la col·laborador/a autoritza expressament a que les dades de caràcter personal facilitades a ORG_0 siguin tractades de manera automatitzada i incorporades als fitxers de l'Entitat, amb la finalitat exclusiva del manteniment de la relació contractual, comercialització de productes financers i enviament de comunicacions comercials, i, en general, d'activitats pròpies del seu objecte social. Igualment el/la col·laborador/a manifesta el seu consentiment exprés i irrevocable per a l'enregistrament, la consulta i la comprovació de les converses telefòniques i de les comunicacions electròniques efectuades dins el marc de la seva activitat professional.

El/la col·laborador/a dóna el seu consentiment a ORG_0 perquè pugui cedir les seves dades personals a altres entitats, sempre que aquestes formin part del Grup ORG_0 i exclusivament per a les finalitats determinades en el paràgraf anterior.

EI/la col·laborador/a autoritza ORG_0 perquè pugui utilitzar imatges seves preses en l'àmbit laboral amb finalitats informatives o publicitàries del Grup ORG_0.

A aquests efectes el Grup ORG_0 està compost per ORG_0, SA i les societats consolidades segons els seus estats financers auditats.

De conformitat amb la citada Llei, el/la col·laborador/a podrà exercir els drets d'accés, rectificació i supressió, i, per tant, demanar i ser informat de les seves dades personals de què disposa ORG_0 i les seves filials, sol· licitar-ne i obtenir-ne la rectificació si són errònies, prèvia aportació dels documents acreditatius, així com sol·licitar-ne i obtenir-ne la supressió, llevat en els supòsits previstos legalment.

EI/la col·laborador/a garanteix la veracitat de les dades personals facilitades a ORG_0 i es fa responsable de comunicar a aquesta qualsevol modificació.

LLEI I JURISDICCIÓ

Aquest contracte i la relació laboral que se'n deriva es regeixen per la Llei 35/2008 del Codi de relacions laborals del Principat d'Andorra.

Totes les qüestions i litigis que es poguessin derivar de la interpretació, aplicació i execució d'aquest contracte seran resolts per la jurisdicció del Principat d'Andorra, a la qual se sotmeten expressament les parts, amb renúncia expressa a tot altre fur i jurisdicció."

És d'interès remarcar que durant el decurs dels anys 2013 i 2014, ORG_0 i quatre altres assalariats van firmar un contracte de "teletreball" similar al d'autes, però que els mateixos van assolir un acord amb l'empresa per resoldre-ho.

Fins al moment de la intervenció de ORG_0, els tres assalariats (i suposem els quatre altres) van rebre mensualment l'import pactat en concepte de salari i ORG_0 va cotitzar per ells prop de la CASS en qualitat d'assalariats.

Però, havent esdevinguda l'A administradora de ORG_0, es va plantejar la regularitat del contracte, i és així que no es va pagar el salari del mes de desembre i que l'empresa els hi va enviar una carta datada del 25 del mateix mes, manifestant que considerava el contracte anomenat de "teletreball" com un contracte simulat que no tenia cap mena de contraprestació per part seva, i que a partir d'aquell moment deixaria d'abonar les quantitats que havia vingut pagant fins ara. Ensems, els va donar de baixa prop de la CASS el 28-12-2015.

Els demandants van comparèixer junts el 29-12-2015 davant del Servei d'inspecció de treball per denunciar la manca de pagament del salari par part de ORG_0. En seguiment d'aquesta denúncia, els representants de ORG_0 van ser convocats per acta del 05-01-2016 i van comparèixer davant del Servei en data 13-01-2016.

Mitjançant carta del 15-01-2016, val a dir després d'haver resolt la relació pel fet de deixar de pagar el salari i de donar-los de baixa prop de la CASS, i just després d'haver comparegut davant del Servei d'Inspecció de Treball, ORG_0 els hi va proposar a títol de negociació "amb l'objectiu d'evitar un procediment judicial llarg i costós, i amb l'ànim de resoldre aquesta contingència d'una manera amistosa i que convingui a ambdues parts" de resoldre i extingir totes les relacions, incloses fins i tot les de caràcter laboral, que s'hagin pogut mantenir fins a la data, comprometent-se ORG_0 a pagar certa quantitat; renunciant les parts a res més reclamar. En el mateix correu els hi va donar un termini màxim de set dies naturals per acceptar o no la proposta, precisant que en aquest darrer cas, es reservaven les accions legals per que sigui declarada la nul·litat del contracte i reclamar el reembossament de totes les quantitats abonades per part de ORG_0 en virtut del mateix.

Finalment ORG_0 va abonar el salari de desembre però va ser sancionada per l'Administració pel retard en el pagament.

És en aquestes condicions que els assalariats, i no pas ORG_0, van prendre la iniciativa del present plet judicial.

II.- SENTÈNCIA DE PRIMERA INSTÀNCIA

La Sra. Batlle va jutjar, de manera esquemàtica, que :

els contractes de "teletreball" no són contractes de treball per no existir treball efectiu,

sí que tenen causa, cada part tenint un motiu per contractar,

existeix simulació contractual, i es tracta d'una simulació relativa, la voluntat de les parts no essent de mantenir una relació laboral sinó la de pactar una prejubilació, la qual no és legalment regulada,

la causa del contracte existeix i és licita, i per tant no se'l pot declarar nul (però es declara tanmateix la nul·litat relativa del contracte per simulació en el decideixo tot i declarant la subsistència de la relació laboral volguda entre les parts),

si bé no es tracta d'un contracte de treball, es tracta d'una nova relació laboral amb l'empresa, i per tant l'empresa havia de respectar els terminis i formes previstos per la Llei per posar fi a un contracte de durada determinada, i per conseqüent els agents tenen la indemnització prevista per l'article 98.2 del Codi de relacions laborals.

III.- RECURSOS

Ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació i per una millor claredat exposarem els greuges de la part agent i després els de la part defenent, abans d'aportar una resposta comuna a les qüestions plantejades.

IV.- La representació processal dels agents pretén de forma general que la Sentència d'instància va ignorar una sèrie de qüestions cabdals del cas com són el comportament incongruent de ORG_0 en relació als seus mandants i el seu incompliment de la legislació laboral en matèria de pagament de salaris, la prova pericial proposada per ORG_0, la declaració enganyosa del Sr. Cano i la seva posterior "desaparició", l'estudi dels butlletins de salari o les denúncies presentades al Servei d'inspecció del Treball, i que això va aportar a una decisió que no és ajustada al caràcter tuïtiu del dret laboral.

Afegeix que la sentència no respecta els principis generals del dret en matèria laboral de bona fe, d'evitar l'abús de dret, la no discriminació, d'evitar conductes antisocials i de la interpretació in dubio pro operario ni els principis com el principi protector, el principi d'irrenunciabilitat de drets, de continuïtat laboral, de primacia de la realitat, de raonabilitat.

Sosté que, compte tingut de les circumstàncies i dels objectius del banc (tenir en compte l'absència en aquell moment de regulació de la prejubilació, protegir els legítims interessos de ORG_0 mitjançant un pacte de no competència quan l'article 225 de la Llei de la CASS no feia impossible que firmin un nou contracte de treball, l'ànim de rejovenir la seva plantilla i premiar el treball, coneixements i fidelitat dels treballadors, ORG_0 els oferí la signatura d'un contracte novant una part de les seves relacions laborals, tot i compensant-ho a nivell financer i obtenint les contraprestacions cercades que queden exposades clarament als contractes ; que existeix continuïtat de la relació laboral i els butlletins de salari mencionen com a data d'entrada a l'empresa la del veritable inici de cada relació laboral i no pas la del nou contracte ; que l'oferta de ORG_0 era un conjunt de coses a executar-se globalment, "un pack", ja que a canvi d'assegurar-se que a partir dels 65 anys l'empleat ja no formaria part de la seva plantilla, li oferia un salari fix i altres avantatges fins l'edat dels 65 anys, tot i impedint al treballador tenir cap altra activitat, prohibint-li la competència i amb compromís de confidencialitat, i ORG_0 que va atorgar els respectius contractes, no pot pretendre ara que no tenen cap contraprestació.

Precisa que és absolutament normal i de bona fe, que en el moment de fer-se la novació contractual, fossin liquidats els havers devengats fins a la data, ja que abans de dita novació, els salaris eren molt superiors, i es satisfeien diverses primes, pagues dobles i pagament de bonus, referenciats al salari vigent fins a la data.

Seguidament, defèn que no existeix cap simulació contractual i no es dóna cap ni un dels requisits que conformen la simulació contractual, ni absoluta ni relativa i que s'equivoca quan diu que no es tracta d'un contracte laboral en el sentit de l'article 5 del Codi de Relacions Laborals aplicable ja que ells es van comprometre per escrit a prestar personalment un treball per compte de ORG_0 dins el seu àmbit d'organització i direcció, restant a disposició de l'empresa en tot moment, guardant confidencialitat, comprometent-se a no competir amb ella, a respectar els reglaments interns, la privacitat de les dades, i comprometent-se a no treballar per cap altra empresa del sector financer, i tot això a canvi d'un salari ; que ningú pot negar el caràcter laboral dels contractes, mal anomenats de "teletreball" ; que l'article 55 del Codi de relacions laborals ho permetia i estar a disposició de l'empresa res té a veure amb el treball efectiu i és un concepte obligatòriament retribuïble ; que consta en autes que el Sr. F va ser requerit i va acudir a les oficines de ORG_0 ; que el contingut laboral és innegable, i el fet d'estar a disposició de l'empresa no és cap fal·làcia, sinó la realitat.

Afegeix que resulta inversemblant que en cap moment el Tribunal Unipersonal del Batlle, no hagi ni impedit, ni tan sols qüestionat, que una de les parts atorgants dels contractes hagi demanat la seva nul·litat per simulació contractual ; que entre les mateixes parts no es pot accionar al·legant simulació contractual ; que cap tercer perjudicat ha endegat l'acció de nul·litat per simulació absoluta del contracte sinó que ho ha fet la pròpia ORG_0 ; que ells havent acceptat la novació de la seva relació laboral amb

ORG_0, era obligatori resoldre els seus contractes laborals vigents pels subsegüents contractes de teletreball que foren atorgats en unitat d'acte, i que els assegurava un salari fix fins els 65 anys, l'edat de jubilació, amb remuneració inferior a la que percebien fins aleshores, i si aquells contractes eren simulats s'havia de retornar a la situació anterior.

Discrepa de l'afirmació del Tribunal Unipersonal que no es tracta d'un contracte de treball però sí d'una nova relació laboral amb l'empresa sinó que considera que es tracta d'un contracte atípic de durada determinada i certa ; que l'element essencial i prioritari era garantir als assalariats unes prestacions socials fins arribar a l'edat de 65 anys ja que d'altra manera no l'haurien signat ; aquest contracte ha de ser complert en la seva totalitat per ser part d'un tot, i això implica forçosament que ORG_0 hagi de satisfer la totalitat de salaris pactats des de l'acomiadament al mes de desembre de 2015 fins a l'edat de jubilació essent recordat que la legislació vigent aleshores no exigia la jubilació obligatòria als 65 anys.

Pel cas que es consideri per la Sala, juntament amb la Batlle, que el contracte de teletreball era de durada determinada i de caràcter típic, sosté que la sentència d'instància ha incorregut en errors de càlculs aplicant una errònia data de resolució i aplicant malament els conceptes del Codi.

En darrer terme, manté que, tenint en compte el caràcter de "mínims" dels càlculs indemnitzatoris contemplats al Codi de relacions laborals, aquests mínims han d'incrementar-se en un cinquanta per cent, per les circumstàncies en la que es produïren els acomiadaments, i que no cal demostrar aquests danys i perjudicis com en la jurisdicció civil comuna, ja que el propi Codi de Relacions Laborals faculta al Batlle per establir lliurement l'import de les indemnitzacions en funció de les circumstàncies particulars de cada cas.

Pel que fa al rescat del pla de pensions recorda que l'objecte de la seva reclamació derivava de la il·legal actuació de l'entitat qui en declarar nuls i simulats els contractes "va retirar" totes les aportacions realitzades des de la data dels respectius contractes de "teletreball", amb caràcter retroactiu, així com les aportacions realitzades per ells personalment amb conseqüència a data d'avui, cap d'ells coneix el destí dels seus diners. Critica el fet que la sentència, si bé estableix el dret al rescat i a determinar l'import del mateix en període d'execució de sentència, no esmenta, però, quins períodes s'han de rescatar.

V.- Els greuges de la representació processal de l'empresari són de forma resumida que no existeix cap contracte de treball entre ORG_0 i els demandants ; que el agents no prestaven cap prestació i que la llei laboral vigent a la data dels fets no preveia aquest tipus de contracte de teletreball; que no pot la sentència a la vegada negar l'existència d'un contracte de treball i afirmar que existeix una nova relació laboral ja que es tracta d'una vulneració del principi de congruència i de seguretat jurídica.

Afegeix que la Llei 35/2008 no preveu el contracte de prejubilació ; que l'article 225 de la Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la seguretat social prohibeix que una persona prejubilada realitzés cap mena de servei per compte de l'empresa a la qual pertanyia ni rebi cap salari, i es tracta d'elements incompatibles amb un contracte de treball; que els diferents contractes signats pels demandants amb ORG_0 no s'ajusten al que disposa l'article 225 compte tingut que en els referits contractes estava previst que aquells havien de prestar els seus serveis professionals per compte de ORG_0 (i no se'n va prestar cap ni un) a canvi de la percepció d'un salari, en aquest cas un "Salari fix brut anyal" ; que no es pot la sentència recolzar-se únicament sobre una decisió del Tribunal Suprem espanyol aplicant el regim espanyol de prejubilació, i al fer-ho adopta una motivació manifestament errònia, apartada del nostre ordenament jurídic, i no fonamentada en dret i que un contracte de prejubilació forçosament s'ha de comunicar a l'inici d'aquesta relació.

Sosté també que l'àmbit d'aplicació del Codi de relacions laborals són totes les relacions laborals i per tant, s'aplica únicament i exclusivament als contractes que són qualificats de treball o, el que és el mateix, a les relacions laborals, exceptuant aquells que resten exclosos per l'article 2 del mateix text

; que si els mencionats contractes de teletreball no són contractes de treball, com ha quedat demostrat no pot la sentència aplicar les disposicions del Codi de relacions laborals ni, en conseqüència, l'article 98.2 del mateix, de manera que escau desestimar qualsevol indemnització i s'ha d'estimar la demanda reconvencional en reclamació d'aquelles quantitats indegudament percebudes pels demandants i satisfetes per ORG_0, a fi d'evitar l'enriquiment injust.

VI.- RESPOSTA ALS GREUGES

No podem compartir la solució de la instància per tres raons essencials.

Una, no s'entén com es pot dir que el contracte és simulat i no constitueix un contracte laboral però sí que constitueix una nova relació laboral.

Dos, no s'han tingut en compte tots els principis relatius a la simulació, especialment aplicats en matèria laboral.

Tres, la simulació no queda establerta.

VII.- Pel que fa a la qualificació final que la Sra. Batlle ha donat al contracte litigiós, ambdues parts s'acorden per remarcar la incongruència que existeix en el fet dir que el contracte de "teletreball" no és un contracte de treball però que sí constitueix una nova relació laboral.

En efecte, el contracte de treball és el criteri subjacent i determinant de l'aplicació del dret laboral.

O bé existeix un contracte de treball i el mateix s'ha d'aplicar en la seva plenitud en el marc de la legislació vigent en aplicació de l'article 1 del Codi de relacions laborals que disposa que el mateix és aplicable a totes les relacions laborals que es desenvolupen al Principat.

O bé no existeix un contracte de treball i la legislació laboral no s'ha d'aplicar.

Per tant, el que cal determinar ara és si la simulació invocada podia portar a considerar que no existeix cap contracte de treball.

Aquesta qüestió porta a resoldre dos dificultats : qui pot invocar la nul·litat d'un contracte simulat i si ha existit o no una simulació en el present cas.

VIII.- Hem de compartir l'al·legació de la representació processal dels agents que no s'ha tingut en compte el fet que la qüestió de la simulació s'està discutint entre els dos cocontractants al contracte invocadament simulat.

En efecte, existeixen vàries sentències d'aquesta Sala civil explicant que com a conseqüència de la intervenció de ORG_0 es van substituir els membres del seu Consell d'Administració i de la direcció general, i es va designar un administrador, però que aquesta substitució no comporta la desaparició de la personalitat de l'entitat objecte del procés, ni tampoc una confusió de qualsevol natura entre l'entitat bancària i l'Agència administradora, o un canvi en la persona de l'empresari, i que per tant, si l'A actua com a administradora, és en nom i pel compte de ORG_0 qui és qui té la qualitat d'empresari en el sentit del Codi de relacions laborals.

Per tant, tot i la voluntat legítima del nou administrador de sanejar una situació que considerava com a il·legal, això no pot canviar el fet que l'empresari contractant era l'entitat bancària ORG_0 i que és ella qui pretén invocar la nul·litat per simulació dels contractes d'Autes.

Ara bé, en matèria de simulació, si bé existeix una Sentència que pot aparèixer com a discordant (TSJC 49/06 del 17-07-2006) la jurisprudència més recent d'aquesta Sala ha fixat com a principi que "l'acció de simulació relativa no pot triomfar quan qui l'exercita és una de les parts que, d'acord amb l'altra, va portar a terme un acord simulatori" (TSJC353/13 del 15-04- 2014).

En aquesta òptica, cal citar, per la seva especial rellevància en el nostre cas, la Sentència del tribunal Superior de la Mitra del 04-05-1981 ja invocada per la sentència 353/13, i que deia :

" la simulació consisteix en fer una cosa i aparentar-ne una altra -cum aliud simulatur et aliud agitur- no pas pel sol gust de fer-ho sinó amb el propòsit d'induir a tercers a engany -alterius decipiendi causa- cosa que produeix quan es té el propòsit negocial d'eludir alguna prohibició legal, d'obtenir certs resultats més favorables als contractants o bé de fingir una titularitat inexistent, cosa que exigeix l'existència entre ells d'un Pactum simulationis que, per raó de la seva causa il·lícita

- si ho fos - podria ésser anul·lat. portant perjudici de mantenir-se la validesa del contracte veritable dissimulat, en el cas, anomenat per la doctrina, de simulació relativa....

(...) que la impossibilitat de trobar un motiu per a la pretesa simulació i la consegüent manca de prova d'un pactum simulationis permetria, en tot cas, creure que realment es produí (...) i amb perfecte coneixement i consentiment del deutor (...) fou una novació de l' obligació primitiva (...) novació perfectament licita tant per la seva naturalesa corn pel caràcter de les prestacions pactades.".

Que tot i admetent (...) l'existència del dit pactum simulationis, la quaestio juris radica, com diu la Sentència recorreguda, en determinar si el propòsit negocial perseguit amb simulació es vàlid o, pel contrari, indigne de protecció jurídica; i que, en el supòsit objecte d'aquest recurs, els qui simulen són responsables de la seva simulació, cosa que porta a conclusió que no els està permès d'al·legar entre ells la simulació, ja que queden vinculats per la pròpia mentida sempre que la dita simulació no porti a la conculcació d'algun precepte de Dret imperatiu ni perjudiqui a tercers...

A més a més, el nostre cas, no es pot perdre l'àmbit laboral.

En efecte, queda acreditat en Autes que havia esdevingut una pràctica de l'empresa de proposar a certs dels seus empleats amb més antiguitat o amb més nivell de responsabilitat firmar un contracte, redactat per la mateixa empresa, amb el propòsit que analitzarem en detall més tard.

Així, la Sra. Bonet ha explicat que es volia renovar l'equip tot i mantenint certs assalariats amb una dedicació exclusiva i en un règim de disponibilitat presencial sota requeriment.

El Sr. Zurita ha manifestat que es volia tenir els empleats a disposició però a un cost reduït i amb una flexibilitat horària i presencial, i ha confirmat que s'havia cridat al Sr. F perquè vingui a participar al procés de digitalització.

És a dir que, si bé no es discuteix que els assalariats van firmar els contractes amb total llibertat i consciència, nogensmenys, queda que fou a iniciativa de la pròpia empresa, que els va instituir i aplicar durant anys, i que pretén fer-los reconèixer ara com a nuls.

Tal actuació de l'empresari no es pot acceptar i no pot portar perjudici als assalariats quan res en els presents autes permet considerar que els mateixos no actuaren de bona fe.

IX.- Pel que fa al fons de la qüestió, ningú discuteix que, essencialment, la simulació consisteix en la divergència entre la voluntat interna de les parts i la declarada.

La nul·litat de ple dret o absoluta es produeix quan existeix una absència total de consentiment sia una simulació absoluta, situació comparable al dissens, a l'absència d'elements essencials del contracte o a la manca de capacitat dels contractants. La sanció és la nul·litat relativa quan el supòsit de simulació correspon al fet de presentar l'aparença d'un negoci per dissimular un altre, que és el negoci realment volgut per les parts, i dissimulat per elles.

Així les coses, com bé ha motivat la resolució d'instància, s'ha de buscar quina fou la real voluntat comuna de les parts. Però no n'hi ha prou amb això ja que s'ha de comparar aquesta voluntat amb el contracte litigiós.

En aquesta tasca, el tribunal ha considerat que la real voluntat era la de concloure un contracte de prejubilació i de cap manera un contracte de treball ja que no existia cap contraprestació laboral.

Però considerem que les coses no són així.

En efecte, és veritat que en principi l'assalariat ha de tenir l'obligació contractual d'executar de manera efectiva i personal una tasca professional pel compte de l'empresari, qui té l'obligació de donar-li ocupació efectiva. Si la prestació de treball és només aparenta o és fictícia, no pot existir relació de treball.

També és veritat que el títol del contracte i la seva clàusula VI es refereixen a la noció de teletreball quan queda evidenciat en Autes que cap dels agents no va efectuar mai cap mena de tasca corresponent a la noció de teletreball com s'entén de forma habitual i com fou definida, però molt més tard, en l'article 30 de la Llei 31/2018 del 06 de desembre, de relacions laborals (és a dir un treball que es podria realitzar en els locals de l'empresa però que gràcies a les tecnologies de comunicació es realitza a fora, en general al propi domicili de l'empleat).

No obstant això, l'estudi detallat del contracte permet constatar que, si bé el contracte organitza una forma de prejubilació pel fet de no tenir que venir a treballar de manera efectiva a l'empresa però guardant un vincle amb ella i cobrant un import mensual corresponent al 65% del salari (formula molt allunyada de la contemplada en l'article 255 de la Llei de la seguretat social), no s'ha simulat res en el mateix en relació a l'obligació de prestació laboral.

En cap moment, s'ha definit una tasca precisa que les parts sabien que l'empleat no acompliria. Les obligacions enumerades en la clàusula VIII són molt generals i finalment el cor del contracte i de l'obligació de l'assalariat la recull la clàusula VI, que permet entendre el que les parts han anomenat "teletreball". Segons aquesta clàusula el col·laborador no ha de desplaçar-se a les instal·lacions sinó que ha de quedar a disposició de l'empresa per si aquesta requereix la seva presència, i no pot treballar per una altra empresa.

Aquesta formula no es pot considerar a priori com a il·legal, sobretot quan l'article 55 del Codi de relacions laborals preveu la possibilitat que la persona treballadora estigui a disposició de l'empresa fora del lloc de treball mitjançant guàrdies o un altre sistema, i que no es considera com a temps de treball efectiu als efectes del còmput de la jornada legal de treball.

Tal disposició permet admetre la legalitat d'un contracte amb temps de treball a disposició de l'empresa.

I és exactament el que les parts volien i que ha passat en la realitat.

En efecte, no s'ha acreditat en autes que, llevat del Sr. F que sí fou requerit, cap dels empleats signataris del contracte fos requerit de presentar- se a les oficines per a treballar de manera efectiva. Però el que ressurt clarament és que tots sabien que podia ser el cas i que s'hi havien compromès mitjançant el contracte d'Autes.

Això no només ressurt de l'afirmació dels agents però també de forma molt significativa de les manifestacions dels altres empleats signataris del mateix contracte que van indicar que se'ls hi havia presentat com un contracte de prejubilació però amb el benentès que havien de romandre a la disposició exclusiva de l'empresa que podia requerir la seva presència pel compliment de tasques laborals.

La Sentència indica en vàries ocasions que el fet que quedi acreditat que s'havia requerit la presència del Sr. F no és significativa. Però, tot i tenint em compte que fou durant un temps curt (però prou significatiu puix del 12 de març al 27 d'abril) i en les circumstàncies particulars que va conèixer el banc al principi de l'any 2015, aquest fet ens apareix important ja que si no existeix cap contracte de treball ni cap compromís laboral a prestar una tasca laboral, difícilment es pot explicar que l'empresa va poder requerir a aquest senyor per que vingui a treballar a la Seu del Banc i que el mateix hi acudeixi per treballar.

En aquest ordre d'idees, el correu electrònic que li envià ORG_0 (Sr. C, responsable RRHH) el 27-04-2015 és revelador ja que l'agraeix per la seva col·laboració i implicació durant els dies on ha treballat i afegeix "tenint present el teu contracte laboral, et volem comunicar que si requerim la teva col·laboració o presència, ens posarem en contacte amb tu. A partir de demà mateix, continuarem amb la formula del teletreball".

Aquesta és una prova de la realitat del convingut en el contracte.

X.- CONCLUSIÓ I CONSEQÜÈNCIES AL NIVELL LABORAL.

A partir del moment on el contracte laboral es reconeix vàlid com a contracte de treball de durada determinada amb una data certa d'acabament als 65 anys de cada treballador, l'empresa no podia, com ho va fer al considerar que el contracte era nul per correspondre a una simulació absoluta, procedir unilateralment a la seva resolució (en data 28-12-2015) deixant de pagar el salari i donant els assalariats de baixa prop de la CASS.

Per tant, els assalariats tenen dret a la indemnització prevista per l'article 98.

El mateix disposa que :

"L'acomiadament fet en forma indeguda, l'acomiadament improcedent i l'acomiadament injustificat comporten, en els contractes per durada indeterminada, una indemnització a la persona treballadora no inferior a 45 dies de salari per any de servei a l'empresa fins a un màxim de 30 mensualitats, que és fixada per la jurisdicció competent.

En els contractes per durada o obra determinada la resolució del contracte per part de l'empresa amb anterioritat al termini fixat, llevat dels casos de comiat procedent, de comiat justificat, de mutu acord de les parts o d'extinció del contracte per cas fortuït o força major, comporta l'obligació de l'empresa de satisfer una indemnització pels danys i els perjudicis ocasionats a la persona treballadora, que és fixada per la jurisdicció competent.

En qualsevol cas, la indemnització per danys i perjudicis no pot ser inferior ni a la indemnització per comiat injustificat que hauria correspost en un contracte per durada indeterminada, ni a l'equivalent a tres mesos de salari per any que resti per transcórrer de la relació pactada.".

Els demandants han sostingut que el contracte era una novació del seu contracte original i que calia tenir en compte la seva antiguitat des de l'inici del primer contracte. És veritat que els butlletins de salari posteriors al nou contracte mencionen com a data d'antiguitat la data d'entrada en l'empresa.

Però, malgrat aquest fet, apareix que no es tracta de cap novació sinó d'una resolució de mutu acord (com ben clarament ho diu el contracte, com ho confirma la liquidació que es va efectuar al moment de firmar dit contracte, i com ho reconeixen els demandants en les seves confessions) seguida per la formalització d'un nou contracte de diferent naturalesa i de durada determinada fins als 65 anys, exactament com les parts ho van voler. Per tant és la data d'inici del nou contracte que s'ha de prendre en compte.

Precisat això, s'ha d'efectuar els càlculs corresponents amb la precisió que l'article 98.2 preveu dos càlculs possibles i que s'ha de tenir en compte el més favorable a l'assalariat (vg. TSJC 186-2017 del 20-07-2017). Així els imports fixats en la Sentència no apareixen correctes i s'han de tornar a calcular.

Pel que fa a la Sra. C, tenint en compte el salari de 3824,23 euros i la seva antiguitat des del 01-02-2013, la indemnització segons l'article 98,1 seria de 16.634,83 euros, mentre que tenint en compte el comiat practicat el 28-12-2015 i que ha complert l'edat de 65 anys el 01-12-2017, la indemnització en base a tres mesos per any quedant a córrer fins al termini és de 22.027,56.-euros, import al pagament del qual s'ha doncs de condemnar la defenent.

Pel que fa al Sr. F, tenint en compte el salari de 6382,37 euros i la seva antiguitat des del 01-01-2015, la indemnització segons l'article 98,1 seria de 9.573,30 euros, mentre que tenint en compte el comiat practicat el 28-12-2015 i que ha complert l'edat de 65 anys el 12-07-2018, la indemnització en base a tres mesos per any quedant a córrer fins al termini és de 48.480,14.-euros, import al pagament del qual s'ha doncs de condemnar la defenent.

Pel que fa al Sr. I, tenint en compte el salari de 3.890,84 euros i la seva antiguitat des del 01-01-2014, la indemnització segons l'article 98,1 seria de 11.614,63.-euros, mentre que tenint en compte el comiat practicat el 28-12-2015 i que ha complert l'edat de 65 anys el 21-05-2016, la indemnització en base a tres mesos per any quedant a córrer fins al termini és de 4.552,40.-euros. En el seu cas, és el primer càlcul el més favorable i és al pagament de 11.614,63.- euros al qual s'ha de condemnar la defenent.

XI.- Pel que fa a l'increment de la indemnització legal del 50% reclamat pels agents, és cert que els imports resultant dels càlculs segons els criteris legals de l'article 98.2 són uns mínims, però no es pot compartir l'afirmació que no caldria demostrar els danys i perjudicis soferts per l'assalariat com en la jurisdicció civil comuna.

Al contrari, la jurisprudència d'aquesta Sala civil és clara (veure TSJSC 255/16 del 29-11-2016, 122-13 del 31-07-2013 i 78-2019 del 27-09-

2019) que l'assalariat ha d'establir que el comiat li ha provocat un perjudici específic si pretén rebre una indemnització complementària.

En el present cas, es veu que es reclama finalment un perjudici que s'hauria de considerar com a constituït pel sol fet d'haver practicat el comiat, però s'ha de convenir amb el tribunal que la part agent no ha aportat ni proposat cap prova que permeti acreditar l'existència i l'abast d'un perjudici específic i diferent pel sol fet de quedar acomiadat.

XII.- Pel que fa al pla de pensions, el Tribunal ha reconegut i declarat el dret al rescat del mateix tant per les aportacions efectuades pels agents com les realitzades per ORG_0 en la forma prevista al reglament corresponent.

Però, donat que la relació laboral es reconeix com a vàlid, s'ha de precisar que els càlculs del rescat s'hauran de fer en funció de les aportacions fetes i de les que tant els assalariats com l'empresa haurien fet fins als 65 anys de cada assalariat si no s'hagués resolt la relació laboral.

XIII.- LA DEMANDA RECONVENCIONAL

Només podem constatar en relació a la demanda reconvencional de ORG_0 de que se li retorni els imports cobrats pels agents en execució del contracte de "teletreball", que aquesta no és objecte de cap pronunciament en la sentència.

Si bé és clar que el fet de jutjar que el contracte sí que té causa havia lògicament de portar a desestimar la demanda reconvencional ja que aquesta es fonamenta sobre l'absència de causa, tanmateix no es pot apreciar cap pronunciament implícit en la sentència d'instància.

En tot cas, ja hem determinat que el contracte era vàlid i per tant els imports pagats en concepte de salari no s'han de retornar, el que comporta la desestimació de la demanda reconvencional.

XIV.- COSTES

Malgrat les modificacions aportades per la present Sentència, l'estimació parcial de les demandes laborals es manté i per tant s'ha de mantenir la condemna en costes de l'empresa, en aplicació de la jurisprudència en la matèria.

La desestimació de la demanda reconvencional comporta la condemna en costes de l'empresa en relació a les costes provocades per la mateixa.

XV.- L'èxit parcial del recurs dels assalariats i els principis aplicables en matèria laboral, justifiquen imposar a l'empresa les costes provocades pel recurs dels primers.

La desestimació del recurs de l'empresa implica la seva condemna en costes en relació a les generades pel seu recurs.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de l?entitat bancària ORG_0.

ESTIMAR parcialment el recurs de la representació processal dels Srs. Talavera, FJ.F i Puig contra la Sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle de data 09-05-2019 que revoquem en el sentit de :

Condemnar a ORG_0 a pagar, en concepte d'indemnització de l'article 98 de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, per resolució del contracte per part de l'empresa amb anterioritat al termini fixat, les quantitats de:

22.027,56.-euros euros bruts a la Sra. C.P, havent-se de cotitzar aquesta suma a la CASS,

48.480,14.-euros bruts al Sr. FJ.F.M, havent-se de cotitzar aquesta suma a la CASS.

11.614,63.-euros bruts pel Sr. Puig, havent-se de cotitzar aquesta suma a la CASS,

Declarar el dret el rescat del pla de pensions, tant per les aportaci- ons efectuades pels Srs. Talavera, Puig i FJ.F..M com les realitzades per ORG_0 en la forma prevista al reglament corresponent, determinant-se l'import del mateix en període d'execució de sentència, amb la precisió que els càlculs del rescat s'hauran de fer en funció de les aportacions ja fetes i de les que tant els assalariats com l'empresa haurien d'haver fet fins als 65 anys de ca- da assalariat si la relació laboral no s'hagués resolt,

desestimar la demanda reconvencional presentada per ORG_0, SA.

CONDEMNAR ORG_0, SA. a pagar les costes de les dues instàncies, tant en relació a la demanda principal que en relació a la demanda reconvencional i que en relació als dos recursos.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-