LABORAL: acomiadament disciplinari. Falta prevista a l'article 99.1.f) de la Llei de relacions laborals. Prescripció. No interrupció del còmput del termini de prescripció de la sanció laboral per causa de la interposició d'un procediment penal. Acomiadament injustificat (3000145/2021)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000177/2023 ORIGEN: 3000145/2021 - 0

NIG: 5300542120210000644

PARTS:

Apel·lant: Sr. Elías

Advocat: Sra. Calderón

Apel·lat: Palomo

Representant: Sra. Cano

Advocat: Sra. Bermudez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: LABORAL: acomiadament disciplinari. Falta prevista a l'article 99.1.f) de la Llei de relacions laborals. Prescripció. No interrupció del còmput del termini de prescripció de la sanció laboral per causa de la interposició d'un procediment penal. Acomiadament injustificat.

SENTÈNCIA 000149/2023

Andorra la Vella, el 8 de novembre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 1 de març de 2021, el senyor Elías interposà demanda de judici laboral, en reclamació de quantia contra la societat Palomo (ENTITY_6), tot sol·licitant la declaració d'acomiadament injustificat i la condemna de la societat defenent a satisfer-li la quantitat de 33.881,63 EUR, juntament amb els interessos legals corresponents a comptar de la data de la contesta a la demanda i la totalitat de les costes, inclosos els honoraris de l'advocat i del procurador intervinents.

2.- En data 21 d'abril de 2021, la representació processal de la societat Palomo contestà la demanda articulada de contrari, tot sol·licitant la desestimació de la demanda i la imposició al senyor Elías del pagament de la totalitat de les costes, amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat, procurador, perit i saig.

3.- En data 24 de maig de 2023, la senyora Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"DECIDEIX

Primer.- Desestimar la demanda laboral presentada pel Sr. Elías contra la societat Palomo, i absoldre a aquesta de totes les pretensions dirigides en la seva contra

Segon.- Imposar al Sr. Elías contra la societat Palomo, la totalitat de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació el senyor Elías en considerar, en síntesi, la prescripció de la falta en què es fonamenta l'acomiadament, subsidiàriament que les manifestacions no s'efectuaren ni en el lloc de treball ni en execució del mateix, en trobar-se el treballador de baixa mèdica i, doncs, el contracte laboral suspès, no podent ser en conseqüència sancionat per l'empresa i per, a més, haver efectuat les manifestacions en l'esfera privada i no amb publicitat, en no trobar-se el perfil de facebook del treballador obert a tothom. Més subsidiàriament considera que el tribunal d'instància no ha efectuat una correcta valoració de la prova i, encara més subsidiàriament, entén que el senyor Elías no ha de ser condemnat al pagament de les costes de cap de les dues instàncies, tot sol·licitant la revocació de la resolució d'instància, la declaració de l'acomiadament injustificat i la condemna de la societat recorreguda a satisfer-li la suma de 33.881,63 EUR, juntament amb els interessos legals corresponents a comptar de la data de la contesta a la demanda i la totalitat de les costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador en ambdues instàncies. Subsidiàriament demana que en cas de declarar-se l'acomiadament justificat, no s'imposin les costes processals ni de primera ni de segons instància a cap de les parts.

5.- La societat recorreguda s'oposa al recurs d'apel·lació interposat de contrari i sol·licita la seva confirmació amb imposició de les costes generades en ambdues instàncies a la part recurrent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació radica en determinar si l'acomiadament disciplinari efectuat per la societat Palomo contra el senyor Elías en data 21 de febrer de 2021 és adequat o, per contra, el seu acomiadament fou injustificat.

Segon.- La resolució d'instància considera que la falta comesa pel senyor Elías en data 20 de desembre de 2018 i que va motivar el seu acomiadament no es troba prescrita per quant el transcurs del termini de prescripció va ser interromput per la querella que, en data 25 de febrer de 2019, la representant legal de la societat defenent, senyora Salcedo, va interposar contra el senyor Elías per uns delictes major d'injúries, difamacions greus i calúmnies proferides públicament via xarxes socials (facebook), tipificats als articles 172, 173 i 174 del Codi penal, la qual fou admesa a tràmit en data 26 de març de 2019, donant lloc a les Diligències prèvies referenciades de número 2000183/20 que, finalment, foren arxivades pel Tribunal de Corts per causa de prescripció de l'acció penal. Prèviament, en l'acte de conciliació celebrat en data 20 de gener de 2021, el senyor Elías va reconèixer ser l'autor de la publicació al facebook de 20 de desembre de 2018 i que "es confirma i es reitera en les manifestacions efectuades", entenent la resolució recorreguda que el termini de prescripció de la seva facultat sancionadora es va iniciar novament el 20 de gener de 2021, data en què l'empresari va adquirir el coneixement fefaent de l'autoria dels fets.

Considera també la resolució impugnada que la situació de baixa mèdica del treballador comporta la suspensió de les obligacions contractuals respectives de les parts però no impedeix l'exercici d'un procediment sancionador per causa d'una falta comesa pel treballador. Considerant també que les seves manifestacions foren efectuades amb publicitat, a través de les xarxes socials, trobant-se vinculades amb el seu contracte de treball, ja que les manifestacions es referien a la qualitat dels productes obsequiats per Nadal per part de l'empresa.

La resolució impugnada considera que la conducta del senyor Elías és efectivament constitutiva de la falta molt greu de l'article 99.1.f) de la Llei 31/2018, de relacions laborals i que la sanció empresarial de l'acomiadament és adequada i proporcionada.

I contra la mateixa s'alça el senyor Elías.

Tercer.- Insisteix el senyor Elías en el recurs interposat contra la resolució d'instància en què en aplicació del contingut de l'article 107 del Codi de relacions laborals, llei vigent al mes de desembre de 2018 -data de la comissió de la presumpta falta molt greu per part del treballador-, la querella interposada per la societat avui recorreguda no podia interrompre el termini de prescripció per sancionar laboralment al treballador, ja que en aquella data la dita societat no havia decidit sancionar al mateix i fou interposada passat el termini de 60 dies naturals previstos a l'article 107.

Subsidiàriament el senyor Elías discuteix que la falta li pugui ser imputada perquè de conformitat amb el contingut de Sentència de data 27 de novembre de 2018, dictada en el marc del rotlle 302-2018, es va dir que la sanció d'acomiadament es reservarà als supòsits en què s'ataqui injustament l'honor de les persones contra qui van proferides o estiguin destinades a ofendre'n la seva dignitat i sempre que les mateixes es realitzin en l'esfera del treball o amb ocasió d'aquest. Considera que, per tant, la potestat sancionadora de la societat es limitat als incompliments que es produeixin durant l'execució del contracte de treball, i afegeix que en l'àmbit privat perquè el perfil de facebook del senyor Elías no estava obert a tothom, no tenint tothom accés al mateix.

Conclou que en haver-se efectuat les manifestacions en l'àmbit privat, fora de l'esfera laboral i quan el contracte laboral es trobava suspès, la societat recorreguda no podia sancionar al treballador en l'àmbit laboral.

I encara més subsidiàriament entén que el tribunal d'instància ha efectuat una indeguda valoració de la prova practicada en considerar que l'acomiadament resulta desproporcionat als fets ocorreguts. Finalment entén que, en qualsevol cas, en el supòsit de desestimació del seu recurs no li haurien de ser imposades les costes processals ni de primera ni de segons instància en existir una iusta causa litigandi per raó de la complexitat de les qüestions fàctiques i jurídiques plantejades.

Quart.- No és discutit entre les parts que la seva relació laboral s'inicià en data 9 de juny de 2000, en què el senyor Elías fou contractat en qualitat de vigilant de seguretat i per temps indefinit.

Tampoc discuteixen les parts litigants que el dia 21 de gener de 2021, la societat recorreguda l'acomiadà disciplinàriament. Al respecte dels fets que van provocar l'acomiadament, mentre que la part recurrent insisteix en què els fets que el motivaren es produïren en data 20 de desembre de 2018 i que així ho considera el tribunal d'instància; la part defenent i ara recorreguda des de la carta d'acomiadament i en el propi escrit de contesta a la demanda posà de relleu que el 20 de gener de 2020 el senyor Elías no només no es retractà dels maltractaments de paraula proferits, sinó que els reiterà, no podent-se considerar prescrita la falta molt greu que li imputen, doncs l'acomiadaren al dia següent d'haver-les reiterat.

Cinquè.- La publicació efectuada en data 20 de desembre de 2018 era del contingut següent:

"C....

Esta es la MIERDA que esta empresa está regalando a sus empleados como panera de navidad.....PALETILLAS DE JAMON...CADUCADAS DESDE HACE 3 MESES...i se dieran al trabajo de BORRAR LA FECHA DE CADUCIDAD.... Sois gente de la peor especie...Sra., Salcedo i compañía..... No respectáis a la gente, los tenéis acojonados a todos con echarlos a la calle....I ENCIMA ESTO....VERGUENYA EN ESSA PUTA CARA....tenéis que tener GENTUZA, ESTAFADORES.,

Sois una vergüenza para el país... i para todos los empresarios de Andorra No llegáis ni a la mierda....que se cargaba....en B "

I la carta d'acomiadament enviada per la societat Palomo al senyor Elías en data 20 de gener de 2021 i rebuda pel dit senyor el mateix dia, és del contingut literal següent:

"En data 25 de febrer de l'any 2019, la societat B, SA, representada per la directora general de la dita societat, Sra. Salcedo (que a la vegada és directora general de dita societat B, SAU) presentà querella prop de la Batllia d'Andorra contra vostè per una presumpta comissió de delictes majors d'injúries, difamacions greus i calúmnies proferides públicament via red social (facebook).

Mitjançant aquell escrit de querella es posava en coneixement de la batllia que vostè hauria proferit via red socials, les següents injúries, calúmnies i difamacions:

"(...) Sois gente de la peor especie....Sra. Salcedo i companyia(...) vergüenza en essa puta cara (...)", "(...)GENTUZA, ESTAFADORES(...)", "(...) no llegais ni a la mierda ...que se cagava...en B(...)" "(...) ESTAFADORES, ( ) no respectais a la gente, los teneis acojonados ( )"

De document numero 1 acompanyo al present escrit publicació a la red social facebook feta per vostè en data 20 de desembre de 2018 a les 15.56h.

En data 20 de gener de 2021, vostè i la directora general de la societat B, SA es trobaven convocats a la Batllia davant del Batlle d?instrucció número 2 per tal de celebrar l'acte de conciliació que preveu el codi de procediment penal.

És en aquell acte de conciliació i davant del batlle d' instrucció número 2 que vostè no solament ha reconegut les injúries, calúmnies i difamacions proferides en data 20 de desembre de 2018 a traves de la red social facebook, sinó que en dit acte vostè en Seu Judicial, s'ha reiterat en dites difamacions, injuries i calúmnies vers la direcció general la Sra. Salcedo i la resta de persones que integren la direcció tant de la societat Palomo com de la societat B, SA, compte hagut que dites persones jurídiques comparteixen la mateixa direcció.

De document assenyalat de numero 2 acompanyo el present escrit còpia de l'acta de conciliació celebrat en data d' ahir 20 de gener d'enguany.

Mitjançant el present li comunico que el seu acte comès el dia 20 de desembre de l'any 2018, reconegut i reiterat per vostè en l'acte de conciliació celebrat en data 20 de gener de 2021, dona lloc a l'aplicació del contingut de l'article 99.f) .

"Article 99f

Els maltractaments de paraula o d'obra, l'abús d'autoritat o una falta greu de respecte consideració a l'empresari, a les persones delegades per l'empresa, i també als altres assalariats i al públic en general"

Correlativament l'article 100 de la llei d' aplicació 31/2018 preveu: "Article 100 Sancions disciplinàries. (...)

3.- Per faltes molt greus:

a) suspensió de salari i ocupació d'11 dies a 1 mes b)acomiadament disciplinari

En conseqüència, i vist els fets exposats en la present, en virtut dels articles 99.f) i de 100 de la Llei 31/2018, li comuniquem que la societat Palomo ha decidit procedir al seu acomiadament disciplinari per justa causa."

Altrament, al foli 21 obra una còpia de l'Acta de conciliació celebrada entre les parts el dia 20 de gener de 2021, en el marc del procediment penal instat per Palomo, havent-se recollit en el foli 22 la declaració del senyor Elías sobre l'autoria del comentari publicat al seu facebook, havent manifestat el mateix que era cert que ell era l'autor de la publicació. Preguntat si mantenia les afirmacions manifestà que havia estat set anys de baixa i portava un any treballant, fins el moment havia complert amb la seva feina i B també en pagar- li el seu salari; manifestava que es mantenia en aquelles afirmacions doncs veia que a part del tema econòmic no respectaven degudament el personal. Manifesta que els fets es remuntaven a l'any dos mil tretze.

Preguntat si estava disposat a fer desaparèixer el contingut de la publicació via facebook de data 20 de desembre de 2018, manifestà que depenia, preguntat de què depenia digué que no tenia perquè retirar-ho. Es confirmava i es reiterava en les manifestacions efectuades.

La Sra. Salcedo manifestà que durant aquell any el querellat no havia tingut cap contacte amb la compareixent ni amb ningú de direcció ja que aquesta era la condició; afegia que en aquell moment el querellat no tenia cap problema; tampoc tenia cap contacte amb la direcció l'any 2018; no entenia com podia dir que estava bé a l'empresa i fer aquella publicació i endemés mantenir-la. Entenia que si no estigués bé hauria de marxar. En aquell moment no sabia si el querellat estava publicant o havia publicat comentaris d'aquell estil doncs tot i que ella el tenia bloquejat el querellat des de feia tres anys els estava difamant".

Sisè.- En relació a la prescripció de la falta comesa pel senyor Elías.

Certament en el moment en què el senyor Elías publicà el malaurat comentari al seu facebook, en data 20 de desembre de 2018, la Llei de relacions laborals encara no es trobava en vigor, ja que entrà en vigor el dia 31 de gener de 2019. Codi de relacions laborals que, efectivament, preveia en el seu article 107 que les faltes molt greus prescriuen al cap de 60 dies a partir de la data en què l'empresa ha tingut coneixement que s'han comès i en tot cas, al cap de 6 mesos d'haver-se comés.

Com sigui, però, que dins del termini de 6 mesos la societat Palomo no va procedir a sancionar laboralment al seu empleat, sinó que optà per incoar un procediment penal, caldrà valorar les conseqüències de la seva interposició als efectes de prescripció de l'acció laboral.

I, al respecte, la Sala ha tingut alguna ocasió de pronunciar-se sobre aquest extrem, per exemple, en la Sentència de data 29 de maig de 2018, rotlle 131/2018, en la que es deia que l'article 107 és molt clar en indicar que les faltes molt greus prescriuen en tot cas al cap de sis mesos d'haver-se comés. Per tant, de cap manera, pot l'empresari fonamentar un comiat sobre una falta que té més de 6 mesos al moment de pronunciar-se la sanció. I que no es pot acceptar que l'empresa pretengui mantenir el seu dret a fer ús de l'acomiadament fins que consideri disposar dels elements suficients per a practicar-ho, tota vegada que si els fets qualificables de molt greus existeixen i en té coneixement, ha de pronunciar la sanció en els terminis imposats per la llei.

Criteri de la Sala que es manté a dia d'avui, ja que l'article 102 de la Llei de relacions laborals també resa que les faltes molt greus prescriuen al cap de 60 dies naturals a partir de la data en què l'empresa ha tingut coneixement que s'han comés i en tot cas, al cap de 12 mesos d'haver-se comés. (La negreta és afegida). I això sense perjudici del que es va posar a mode d'argument de reforç en la Sentència dictada també per aquesta Sala en data 24 de gener de 2019, rotlle TSJC-348-2018, invocada per la resolució d'instància per justificar la interrupció del còmput del termini de prescripció de la sanció laboral per causa de la interposició d'un procediment penal abans del transcurs dels 6 mesos previstos pel Codi de relacions laborals, en la que ens vam referir a una eventual interrupció del termini de prescripció a través de l'exercici de l'acció penal dins el termini de 6 mesos de previst a l'article 107 del Codi de relacions laborals, ja que en aquesta mencionada resolució ens hi referírem com a argument de reforç. Noti's que vam dir:

"Remarcarem finalment que els terminis de prescripció dels delictes o faltes laborals són autònoms en el sentit que si un mateix comportament pot merèixer sanció en ambdós àmbits cal, per a que el procediment penal pugui interrompre eventualment el còmput del termini de la prescripció, que el mateix s'iniciï abans de que el termini dels 6 mesos establert en l'art. 107 del CRL hagi transcorregut, doncs en definitiva una volta el mateix expirat, els fets comesos pel treballador no podran ja ser sancionats en mèrits de la Llei laboral."

En conseqüència, la falta comesa el dia 20 de desembre de 2018 es troba prescrita i no pot justificar l'acomiadament del treballador.

Setè.- Tant la resolució d'instància com la societat Palomo es refereixen a la falta comesa al 2018 però confirmada i reiterada el 20 de gener de 2020 -en la celebració de l'acte de conciliació-, especificant Palomo que aquesta reiteració impedeix que la mateixa es pugui considerar prescrita.

Criteri que la Sala no pot compartir.

D'una banda, perquè les manifestacions de confirmació i reiteració efectuades pel senyor Elías es van realitzar en el marc d'un procediment penal en el qual el senyor Elías s'havia de defensar de la imputació d'uns delictes majors d'injúries, difamacions greus i calúmnies proferides públicament per mitjà de la xarxa social Facebook. En conseqüència, no procedeix utilitzar part de les manifestacions expressades en aquella jurisdicció -realitzades amb un objectiu ben diferent que el perseguit en l'àmbit laboral- per fonamentar la comissió d'una nova falta laboral -donat que la que s'hauria comés al 2018 estava prescrita, com hem vist-.

I d'altra banda, de la lectura de les manifestacions efectuades pel senyor Elías en aquell acte de conciliació i que consten transcrites en el Fonament de Dret Cinquè de la present, el mateix manifestava confirmar i reiterar les ja efectuades -al 2018-, les quals com hem dit, ja no podien ser sancionades en l'àmbit laboral i sense tornar a proferir-les de forma específica.

Vuitè.- Conseqüència de l'anterior és que la societat Palomo no podia fonamentar l'acomiadament del senyor Elías en un fets que ja no podien ser sancionats a nivell laboral i, per tant, el seu acomiadament s'ha de considerar injustificat , sense necessitat d'entrar a valorar la resta d'arguments que la part recurrent introdueix a títol subsidiari.

Novè.- El caràcter injustificat de l'acomiadament efectuat per Palomo comporta la seva obligació de satisfer al senyor Elías una indemnització en concepte de preavís i compensació. Reclamació que el mateix efectua per l'import global brut de 33.881,63 EUR (2.058,63 + 25.046,67 EUR) i que aquesta Sala considera procedent per quant el seu càlcul s'adequa a les previsions legals establertes a l'efecte, que la societat Palomo no discuteix, i que haurà de ser incrementat amb els interessos legals corresponents a comptar de la data de la contesta a la demanda.

Desè.- L'estimació del recurs d'apel·lació interposat haurà de comportar també que s'imposi el pagament de les costes generades en ambdues instàncies a la part recorreguda.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel senyor Elías contra la Sentència dictada per la senyora Batlle d'instància en data 24 de maig de 2023, que revoquem en el sentit de declarar que el seu acomiadament fou injustificat, i que li sigui abonada la quantitat global reclamada que ascendeix a 33.881,63 EUR bruts, més els interessos al tipus legal des de la data de la contesta a la demanda.

Segon.- Imposar a la societat Palomo el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.