Irregularitat de la suspensió cautelar de treball (180/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-180/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de novembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1903-5/2011, instades pel Sr. Castilla contra la societat "Gálvez", en data 22 de juny de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Estimar substancialment la demanda formulada pel Sr. Castilla en data 22 de desembre del 2011 contra la societat Gálvez, condemnar a la defenent a pagar al demandant la quantitat bruta de 21.259'87 euros, augmentada amb l'interès legal des del 3 de febrer 2012 i imposar a la defenent les costes processals causades a l'actora, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora".

II.- La societat "Gálvez" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: no havia mai acomiadat al treballador ni privat d'ocupació ni de remuneració al treballador; el Sr. C. havia desistit voluntàriament del seu lloc de treball; l'apel·lat no havia executat correctament els treballs de soldadura encarregats, raó per la qual se li va imposar una sanció disciplinària molt greu de l'article 103.5 del Codi de relacions laborals; la carta de concreció del període de suspensió de la relació laboral (30 dies) no va poder ser notificada fins la finalització de la baixa mèdica (16 de desembre de 2011) iniciada el dia 9; la manca d'indicació inicial de la duració de la sanció era un requisit formal subsanable segons la sentència d'aquesta Sala del 27 d'octubre de 2011; la carta complementària del 16 de desembre de 2011 no va ser rebuda fins el 22 de desembre perquè els dies 17 i 18 corresponien a un cap de setmana i la resta eren pròpies del fedatari encarregat d'enviar la missiva; no s'havia deixat sense ocupació i sou al treballador en el lapse de temps existent entre l'enviament de les dues cartes; l'empleat va estar: suspès de sou i feina entre els dies 7-8, 16-21 de desembre de 2011 i 9-29 de gener de 2012, de baixa mèdica entre els 9-15 de desembre i de vacances del 22 de desembre al 8 de gener següent; l'assalariat va percebre puntualment el seu sou del mes de desembre de 2011; els dies no treballats corresponien a l'execució de la sanció, la baixa mèdica i el gaudiment de les vacances anyals.

II.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball entre el Sr. Castilla i la societat "Gálvez", consistent en realitzar treballs de serralleria.

La sentència de primera instància considera, entre altres extrems que no són objecte d'apel·lació, que la societat apel·lant va deixar el treballador sense salari i ocupació temporalment, per raó de la il·legalitat de la carta del 6 de desembre de 2011 que no tipificava els fets recriminats ni contenia cap indicació sobre l'amplitud de la sanció disciplinària.

Aquesta Sala comparteix a grans trets el criteri mantingut per la instància. La resolució d'aquest litigi radica, per conseqüent, en determinar si el desistiment del treballador del dia 20 de desembre de 2011 s'ajusta a dret, amb la precisió de que les comunicacions ulteriors de l'empresa no presenten cap interès en ser ja extingit el contracte de treball. El Sr. C. no podia defensar però, en aquella data, una "falta de pagament del salari" (foli 18), doncs els butlletins de salari que obren a les actuacions posen de manifest que la remuneració es satisfeia a la fi de cada mes, com és costum al Principat. Resta l'argument relatiu a la manca d'ocupació efectiva. La societat "Gálvez" manté que no podia donar ocupació efectiva a una persona suspesa de feina. Ara bé, això pressuposa la legalitat de la decisió del dia 6 de desembre de 2011.

Força és de constatar, com ho fa encertadament l'Hble. Batlle, que l'esmentada ordre (foli 13) no contenia ni la qualificació jurídica dels fets reprotxats ni, encara menys, cap sanció pròpiament dit. Per començar, la jurisprudència d'aquesta Sala ja ha tingut l'ocasió de resoldre (sentència 004/08 del 17 de juliol de 2008) que quan la carta de comiat no fa remissió expressa a cap falta disciplinària tipificada en el Codi de relacions laborals, la conducta censurada queda sense efecte. Aquesta doctrina és extensiva, per obvia analogia, a les altres sancions disciplinàries que no finalitzen necessàriament amb un acomiadament, com també a les mesures preventives, amb les limitacions que es precisen a continuació.

La carta del 6 de desembre de 2011 referia: "Per aquest motiu, quedeu suspesos de sou feina, fins que la direcció d'aquesta empresa prengui una decisió de la sanció que li imposarà". Aquesta suspensió cautelar, prèvia a l'adopció de la decisió sancionadora del 16 de desembre de 2011, difereix de la suspensió-sanció de l'article 105 del Codi, però ni queda contemplada en el nostre ordenament jurídic ni l'empresa explica per quina raó va necessitar 10 dies (del 6 al 16 de desembre de 2011) per pronunciar la sanció de suspensió de feina i sou durant un mes. Per tant, essent irregular la suspensió preventiva acordada el 6 de desembre de 2011, el treballador es va veure privat de treballar injustament els dies 7, 8, 16 i 19 de desembre de 2011.

L'apel·lant fa valer també que la manca inicial d'indicació de la duració de la sanció era un requisit formal subsanable segons la sentència d'aquesta Sala del 27 d'octubre de 2011. No es pot aprovar aquesta tesi. En efecte, la sentència 0208/11 que es porta a col·lació distingeix les regles de forma i de fons substancials (que no poden ser regularitzades) dels demés requisits que no revesteixen aquell caràcter sempre i quan no perjudiquin els drets de les persones treballadores. En l'esmentada resolució era qüestió de la presència, en el moment de remesa de la carta de comiat, d'uns testimonis que mantenien lligams de dependència amb l'empresa acomiadadora. El cas que ens ocupa no té res a veure amb aquell litigi, tota vegada que, com s'ha exposat anteriorment, la mesura cautelar del 6 de desembre de 2011 no està prevista legalment i, endemés, era greument lesiva pels interessos del Sr. C.

Per acabar, compte tingut que els càlculs de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals no es discuteixen, escau confirmar la sentència recorreguda.

III.- La desestimació del recurs de la societat "Gálvez" condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat "Gálvez"; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 22 de juny de 2012; condemnar la societat "Gálvez" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.