SEGURETAT SOCIAL. CASS. Seguretat i salut en el treball. Revocació sanció (1700017/2014)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

Núm. de Protocol: 1700017/2014 Núm. de Rotlle: TSJA-0000019/2016

SENTÈNCIA 56-2016

PARTS:

Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Sarabia

Advocat: Sr. Romeu

Apel·lat: Sra. Canales (hereva de la qui fou Sra. ENTITY_8)

Representant: Sra. Espada

Advocat: Sr. Julián

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, quinze de setembre de dos mil setze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1700017/2014.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Sancho va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) (en endavant CASS) de data 18 de juliol de 2014, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior del 23 d'abril de 2014. Per mitjà d'aquestes resolucions es reclamava a la part demandant les cotitzacions de les quantitats pagades i no declarades d'una empleada per import de 3.370,89EUR, així com se li imposava una sanció de 2.173,16EUR.

2.- Mitjançant sentència de l'11 de gener de 2016, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat parcialment la demanda promoguda per la Sra. Sancho, en el sentit d'excloure la reclamació de cotitzacions devengades durant el període de baixa de l'empleada de març a maig de 2012, per import de 423,28EUR cadascuna, i ha confirmat íntegrament les restants reclamacions.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 8 de març de 2016, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) manifesta en substància que la part agent no va acreditar el caràcter de liberalitat dels pagaments efectuats a la seva treballadora i exclosos de la cotització per la sentència recorreguda, i que d'acord amb la presumpció iuris tantum establerta a l'article 86 del Codi de relacions laborals a manca de prova d'aquest caràcter la gratificació s'ha de considerar com formant part del salari i per tant objecte de cotització a la CASS.

La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 3 de juny de 2016, tot i precisant que la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) havia aportat a la causa judicial l'expedient complert i havia detallat de forma acurada les quantitats reclamades. Així mateix afegia que no podien ser objecte de discussió davant la Sala ni la sanció imposada ni les cotitzacions validades en primera instància perquè no havien estat objecte de recurs.

4.- Per escrit presentat en data 1 de març de 2016 la representació processal de la Sra. Sancho comunicava a aquest Tribunal la defunció de la seva representada, esdevinguda el dia 12 de gener de 2016. Subsegüentment per providència de data 17 de març de 2016 es va decidir suspendre les actuacions per determinar la identitat dels hereus de la finada, compareixent per davant el Tribunal en data 18 d'abril de 2016 la Sra. Canales amb la documentació que segons la mateixa acreditava la seva qualitat d'hereva de la Sra. Sancho.

5.- En data 19 d'abril de 2016, i a la vista de la documentació aportada per la Sra. Canales, es va dictar providència acordant la continuació del procés. La representació processal de la Sra. Canales va presentar la seva contesta en data 5 de maig de 2016, manifestant en substància que:

de forma prèvia aixecava la qüestió que la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) no havia aportat als autes l'expedient original complert ni havia detallat el càlcul de les quantitats reclamades, comportant aquestes mancances la indefensió de la part agent i la improcedència de la reclamació de les cotitzacions;

subsidiàriament, s'hauran de considerar els imports exclosos de la cotització com a liberalitats i confirmar que no han de ser objecte de declaració i cotització;

en relació a la sanció administrativa s'haurà d'aplicar allò establert a l'article 245 de la Llei 17/2008 de la seguretat social i declarar extingida la responsabilitat per la infracció administrativa amb motiu de la defunció de la Sra. Sancho.

La representació processal de la Sra. Canales ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 2 de juny de 2016.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- En el seu escrit de conclusions, la Sra. Canales, hereva de la Sra. Sancho, estima que "no ha quedat acreditat l'origen del càlcul de la reclamació global de 3.370'89EUR" (pagina 2 del citat escrit).

Aquest argument no pot prosperar, atès que el detall del càlcul d'aquesta suma figura en la resolució de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de data 18 de juliol de 2014 i ha fet l'objecte d'una publicació en el BOPA del 5 de novembre de 2014 (foli 136), després de vàries visites al domicili de la Sra. Canales (foli 132 i s.) i d'una convocació pel dia 26 de setembre de 2014 i la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) escriu: "Que en no personar-se ni la Sra. Canales, ni la Sra. Sancho a recollir la resolució del consell d'administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de data 7 d'agost del 2014 (reunió del Consell d'administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) del 18 de juliol del 2014) la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ès va veure obligada a publicar la resolució al BOPA" (foli 138).

Tercer.- Sobre la cotització de les quantitats satisfetes a la Sra. Estany mentre figurava de baixa mèdica.

Als termes de l'article 34 del Codi de relacions laborals: "Suspensió de la relació laboral.

1. La suspensió del contracte de treball, en els supòsits previstos per aquest Codi, dóna dret al treballador a absentar-se de la feina, sense percebre el salari, i a reincorporar-se al mateix lloc de treball en l'empresa, en acabar-se el termini de suspensió.

El contracte de treball queda en suspens per les causes següents:

a) Incapacitat temporal de la persona treballadora."

En aquest cas, el contracte de treball havia estat suspès durant el període de l'incapacitat temporal de la Sra. Estany.

En conseqüència, les sumes percebudes durant aquest període no poden ser analitzades com un salari en el sentit de l'artilcle 76 del Codi de relacions laborals; aquest text disposa:

"Salari

1. Es considera salari la remuneració que l'empresa lliura a la persona assalariada com a contraprestació dels seus serveis. També tenen la consideració de salari els complements, les primes, les gratificacions i les altres remuneracions en espècie, llevat de les liberalitats de l'empresa."

Per conseqüent, la suma pagada durant aquest període no ha tingut "com a contraprestació" un servei; aquesta quantitat s'ha d'analitzar com una "liberalitat de l'empresa".

Per aquests motius, el recurs d'apel·lació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha de ser desestimat.

Quart.- Sobre la sanció administrativa.

Als termes de l'article 254 de la Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la seguretat social:

"1. La responsabilitat per infraccions administratives en matèria de seguretat social s'extingeix per prescripció, per la mort de la persona infractora, per la liquidació de la persona jurídica o per l'extinció de la comunitat de béns."

En aquest cas, la Sra. Sancho finí el dia 12 de gener de 2016, és a dir posteriorment a la sentència de primera instància (de data 11 de gener de 2016).

Per conseqüent, la sanció s'ha extingit a la data del 12 de gener de 2016.

Però, l'hereva de la Sra. Sancho no ha presentat un recurs d'apel·lació contra la sentència i aquesta Sala no pot, per raons de procediment, examinar aquesta qüestió.

La qüestió es plantejarà en la fase d'execució d'aquesta sentència i, compte tingut de l'extinció de la responsabilitat, aquesta sanció no es podrà exigir.

Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.-Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS).

Segon.-Confirmar la sentència recorreguda i declarar parcialment no ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa, la resolució del Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) del 18 de juliol de 2014 confirmatòria de la decisió del 23 d'abril de 2014. Excloure la reclamació de cotitzacions devengades durant el període de baixa laboral de la Sra. Estany de març a maig de 2012, per import de 423,28EUR cadascun, confirmant-se íntegrament les restants reclamacions.

Tercer.- En fase d'execució d'aquesta sentència, no es podrà exigir el pagament de la sanció administrativa, per extinció de la responsabilitat.

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.