Laboral.quitança irrenunciable dels drets del treballador (TSJC 211/14)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TSJC-211/14

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de setembre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Sanç va presentar demanda laboral contra el Sr. Barba en qualitat de titular administratiu del negoci "X.", demanant que es condemnés al demandat a satisfer-li la suma de 6587,50.-euros en concepte de liquidació dels seus havers laborals, així com al pagament de totes les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 06-05-2014, decidint "Estimar substancialment la demanda formulada pel Sr. Sanç en data 12 d'octubre de 2012 contra el Sr. Barba i condemnar aquest darrer a pagar al primer l'import net de 6.087,50 EUR, juntament amb els interessos legals que es meritin d'acord amb l'establert al V Considerant, a cotitzar l' import brut de 8.505 EUR a la CASS i imposar al defenent les costes processals causades, amb inclusió d'honoraris d'advocat i d'advocat.".

III.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Barba demanant la seva revocació parcial i que es dictés una nova desestimant la demanda, amb imposició a l'adversa de les costes processals causades en primera i segona instància.

El Sr. Sanç, sol·licita la seva confirmació amb imposició de les costes judicials a l'adversa.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat establert que el Sr. F. va treballar pel demandant entre el mes de febrer del 2007 i el mes d'octubre del 2011.

En data 07-11-2011, les parts van atorgar que la quitança del Sr. F., d'un import total de 8.505,50.- euros, es pagaria mitjançant dotze mensualitats de 708,75.-euros.

No és més discutit en aquesta alçada que l'import pendent de pagament ascendeix a 6.087,50-euros.

II.- El motiu del recurs del Sr. R. és que el Tribunal Unipersonal hauria fet una errònia lectura i interpretació del document de quitança. Argumenta que enlloc dit document estableix cap termini ni la forma del pagament, i per tant l'agent no disposa de cap títol executiu per reclamar el reemborsament immediat de les quantitats perquè encara no són exigibles. Afegeix que si és cert que la Llei preveu el pagament de la quitança com a màxim el dia següent de la finalització de la relació laboral, però en el present cas el treballador, en consideració de les dificultats de l'empresa, ha signat voluntàriament un document comparable a un reconeixement de deute i aquest fet s'ha de tenir en compte.

Però, com ho admet l'empresari, l'article 99 del Codi de relacions laborals disposa que, resolt el contracte, l'empresari ha d'oferir a la persona treballadora, el darrer dia de la relació contractual o com a màxim l'endemà, el pagament de tots els conceptes laborals i ho ha de reflectir en un document o quitança, estès per duplicat, que han de signar l'empresari i la persona treballadora.

Per conseqüent, les quantitats que queden pendent de pagament en concepte d'havers laborals són legalment exigibles, independentment del conveni atorgat entre l'assalariat i l'empresari.

Sosté l'empresari que, pel fet d'haver firmat la quitança en la qual s'indica "que la quitança del Sr. D.F.C. es pagarà en dotze mensualitats de 708,75 euros", l'assalariat s'hauria de sotmetre a la lletra de dit document.

Però, com ho indica el tribunal Unipersonal, és un principi general del codi de relacions laborals que els manaments del mateix són imperatius i, "llevat d'indicació contrària, constitueixen uns mínims irrenunciables de compliment obligatori per a treballadors i empresaris"(article 4).

A més, hem d'afegir que l'article 3g) del Codi de relacions laborals, relatiu a la jerarquia normativa en matèria laboral, disposa que els drets i les obligacions derivats de la relació laboral es regulen també per la voluntat de les parts segons el contracte de treball, sempre que el seu objecte sigui lícit i no estableixi, en perjudici de la persona treballadora, condicions menys favorables o contràries a les disposicions legals o reglamentàries o als convenis col·lectius.

Aquest caràcter irrenunciable dels drets del treballador- en el present cas el dret a percebre els havers laborals en el termini fixat legalment- significa que l'assalariat, encara que hagi expressat la voluntat de fer-ho, no es pot desprendre de dits drets protegits per la llei. Dit d'una altre manera, no es pot comprometre en uns termes que li ofereixen una protecció inferior a la legal.

D'altra banda, s'ha de prendre en consideració que el salari constitueix per l'assalariat un caràcter vital i un element de la seva dignitat personal, raó per la qual queda protegit no només per la Llei sinó pels convenis internacionals. La protecció del salari constitueix un dret indisponible d'ordre públic i tot conveni contrari és nul.

Per conseqüent, l'empresari no pot, invocant unes dificultats econòmiques, sostenir que no hauria de pagar immediatament els havers laborals deguts al treballador.

En aquestes condicions, el recurs s'ha de desestimar íntegrament.

III.- La desestimació del recurs ha de portar a la condemna de la part recorrent al pagament de les costes processals d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs del Sr. Barba contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 06-05-2014, que confirmem íntegrament;

IMPOSAR al Sr. Barba les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos els de procurador i d'advocat.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.