Acomiadament verbal, alteració de la causa petendi (167/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-167/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de novembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-2010-5/2010, instades pel Sr. Pino contra els Srs. Martin i Puig, en data 8 de juny de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Estimar substancialment la demanda formulada pel Sr. Pino en data 9 de desembre del 2010 contra el Sr. Martin, i condemnar aquest darrer a pagar al primer l'import net de 3.822'99 euros, a cotitzar-la a la CASS i imposar al Sr. M. les costes processals causades a la hisenda pública, en benefici de l'actor. Absoldre de la demanda al Sr. i sense fer especial condemna per les costes processals a ell causades".

II.- El Sr. Martin ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: el contracte laboral del Sr. P. era temporal (10 dies) i així ho havien afirmat set testimonis; el treballador reemplaçava temporalment a l'apel·lant i no provava la comissió de cap comiat verbal; el Tribunal a quo l'havia condemnat amb uns arguments i motius no discutits al llarg del procediment, vulnerant el principi de congruència i el dret a la defensa.

II.- No es discuteix l'existència d'un contracte verbal de treball entre el Sr. Pino i el Sr. Martin, en base al qual el primer es comprometia a treballar a l'hotel "X" de Sant Julià de Lòria.

Convé realitzar una breu cronologia dels fets majors que envolten aquest litigi:

el Sr. P. va ser contractat el dia 2 d'octubre de 2008 pel Sr. M. Aquesta data figura en la carta d'extinció de la relació laboral (foli 52) i no és discutida per l'apel·lat. És més, el propi Sr. P. admet, en el seu escrit de demanda, que la contractació té lloc "a primers d'octubre de l'any 2008" (foli 1). El Sr. P. també va confessar que el Sr. M. el va donar d'alta a la CASS en aquella data (resposta 3, foli 109).

10 d'octubre de 2008: el Sr. P. pateix un accident laboral i causa baixa mèdica (folis 2 i 9).

10 de novembre de 2010: el treballador obté l'alta mèdica i, per tant, s'havia de reincorporar a la feina (foli 9).

12 de novembre de 2010: el Sr. Martin posa formalment en coneixement de l'assalariat dos extrems: l'expiració del termini pel qual va ser contractat (10 dies segons l'apel·lant) i, a més, el seu comiat disciplinari (foli 52). A l'ensems, consigna la suma de 28,35 EUR a la Batllia en concepte de finiquit.

L'escrit de demanda refereix que el Sr. P. va personar-se al seu lloc de treball el dia 10 de novembre de 2010 i que va ser acomiadat verbalment perquè el fill del Sr. M. li va comunicar que "no tenien treball per a mi" (foli 2). L'endemà, el treballador posa aquest fet en coneixement de l'Hble. Batlle de guàrdia i afegeix que el patró i el seu fill volen "que passin 3 dies per a que sembli que el compareixent hagi desistit de la feina, cosa que en absolut és certa" (foli 12). El Sr. P. formula demanda en concepte "d'acomiadament injustificat i fet de forma indeguda" i de vacances pendents de pagament (foli 5). La sentència de la instància dóna lloc substancialment a ambdós pediments. Ara bé, el Tribunal a quo no fonamenta la condemna a satisfer la indemnització de l'article 98 en l'existència d'un comiat verbal -com ho sosté el treballador- sinó en les deficiències de fons que conté la carta de comiat del dia 12 de novembre de 2010 i quina existència va silenciar el Sr. P. en fase d'al·legacions. En efecte, la sentència de primera instància considera que l'esmentada missiva no és eficaç per dos motius principals: el contracte laboral era indefinit (i no a durada determinada com defensa l'empresari) i el motiu disciplinari invocat (absència laboral durant 3 dies) no quedava acreditat.

El Sr. M. s'alça contra la sentència de la instància, invocant, entres altres greuges, violació del principi de congruència i del dret a la defensa, tota vegada que la condemna a satisfer la indemnització no davalla de l'acreditació d'un comiat verbal però de les irregularitats constatades per l'Hble. Batlle en la carta de comiat.

Segons la doctrina d'aquesta Sala: "L'objecte d'un procés està determinat i limitat per la pretensió o conjunt de pretensions sobre les que es discuteix en un judici. La pretensió està integrada per dos elements essencials: un element objectiu, el petitum, que consisteix en una petició que efectua l'òrgan jurisdiccional referida a un concret bé corporal o incorporal (en el present cas una reclamació de quantitat en concepte d'indemnització dels danys ocasionats a un vehicle), i un element causal, causa petendi, integrat pel conjunt de fets aportats per l'actor a la seva demanda, que originen i individualitzen la petició per ell formulada" (sentència del 16 de novembre de 2006). La causa petendi constitueix, per tant, la fonamentació o motivació de la demanda i no pot ser modificada durant el procediment per regla general. És veritat que d'acord amb els principis iura novit curia i da mihi factum, dabo tibi ius, els organismes jurisdiccionals poden resoldre el fons de la qüestió litigiosa en base a arguments jurídics distints dels invocats pels litigants, això sí, sempre i quan no s'alterin les pretensions o la causa petendi.

En el cas que ens ocupa, el Tribunal a quo no ha modificat la pretensió inicial del Sr. P., perquè aquest persegueix la condemna de la part adversa a satisfer una indemnització per acomiadament fet en forma indeguda i/o injustificat. Això no obstant, l'Hble. Batlle no ha respectat els antecedents fàctics i històrics de la pretensió esgrimida (o causa petendi) relatius a la comissió d'un comiat il·legal, perquè no ha basat la condemna en la realització d'un acomiadament verbal. Aquesta actuació ha impedit materialment al Sr. M. d'efectuar al·legacions respecte de les conclusions a les quals ha arribat el Tribunal a quo. A títol d'il·lustració, només direm que la resolució apel·lada conclou en la manca d'acreditació dels tres dies d'absència invocats en la carta del 12 de novembre de 2010. Força és de constatar que el Sr. P. es tenia que reincorporar a la feina el dia 10 de novembre i que la lletra es lliura al servei de missatgeria el mateix dia 12 (foli 54), de manera que res exclou que el Sr. P. no es presentés aquell mateix dia pel matí a la feina, complint-se el requisit legal de l'article 104.1 del Codi de relacions laborals. Com sigui, endemés, que el comiat verbal no queda acreditat, doncs reposa exclusivament en les manifestacions unilaterals del Sr. P., la seva pretensió indemnitzadora no podia triomfar, cosa que condueix a la revocació de la sentència sobre aquest primer punt.

Pel que fa les vacances pendents, l'apel·lant no realitza cap crítica específica de la resolució de la instància, ço que esdevé suficient per desestimar aquell greuge. Solament als efectes de reforçar la solució adoptada en la instància, reiterem, com ho realitza l'Hble. Batlle, que la baixa mèdica del Sr. P. del dia 10 d'octubre de 2008 suspenia el contracte laboral (ja sigui temporal o indefinit) i que el període d'incapacitat transitòria computava a efectes de vacances segons els termes de l'article 35 del Codi de relacions laborals.

Per acabar, escau mencionar que el Sr. D. (absolt en la instància) demana que l'apel·lant sigui condemnat a satisfer les costes derivades de l'escrit de contesta als seus greuges, doncs ha hagut de suportar unes despeses per raó de la tramitació del recurs d'apel·lació. No es pot donar lloc a aquesta pretensió perquè la comunicació de l'escrit de conclusions de l'apel·lant a les altres parts -inclòs el Sr. D.- no constitueix una sol·licitud del Sr. M. però un imperatiu legal que porta causa de l'article 72 de la llei transitòria de la Justícia.

III.- L'estimació parcial del recurs del Sr. Martin aconsella no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Martin contra la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 8 de juny de 2012; revocar la seva part dispositiva només en el sentit d'establir en 1.512,19 EUR l'import net que el Sr. Martin ha de satisfer al Sr. ENTITY_4; confirmar els demés pronunciaments; sense efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.