Sentència sobre desistiment laboral injustificat i assetjament laboral

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornella Solà Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

SENTÈNCIA 000192-2025 DE 09/12/2025

Ponent : Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Data : 09/12/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000172/2025

Nig : 5300542120230002534

IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00192

SENTÈNCIA 000192/2025

PARTS:

Apel·lant: Sra. Aguilar

Advocat: Sr. Moliner

Apel·lat: Sr. Morales

Advocat: Sr. Pina

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Laboral: desistiment injustificat. Valoració probatòria.

Andorra la Vella, 9 de desembre del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 22 de novembre de 2023, la senyora Aguilar interposà demanda per desistiment justificat i reclamació d'havers laborals contra el senyor Morales, tot sol·licitant l'estimació de la demanda i la seva condemna a abonar-li els imports i pels conceptes que recollia en el Fet Desè del seu escrit.

2.- En data 27 de febrer de 2024, el senyor Morales, quant a titular administratiu del negoci XXXX, contestà la demanda articulada de contrari, oposant-se a la mateixa i demanant la íntegra desestimació de les pretensions de desistiment justificat i que se li imposés el pagament de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. Demanava també que se'l condemnés a abonar-li els havers laborals que resultessin acreditats com a deguts.

3.- En data 11/07/2025, el Tribunal unipersonal del Batlle va dictar Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"Primer.- que estimant molt parcialment la demanda laboral articulada per la Sra. Aguilar contra el Sr. Morales, ha de condemnar i condemna al darrer a satisfer a la primera la suma global bruta de vuit-cents sis euros amb seixanta-dos cèntims (806,62.- EUROS) -això és únicament pels conceptes indicats a l'escrit de demanda al fet desè, apartats lletres a), b), c) i d)-, augmentada dels interessos legals produïts d'ençà el dia vint-i-set de febrer de l'any passat i fins que sigui íntegrament satisfeta segons més amunt descrit i, amb imposició de les costes processals al defenent segons més amunt resolt. Tanmateix procedirà la cotització, declaració i regularització de dits havers laborals xifrats segons sumes brutes prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i aquesta sentència es comunicarà, un cop esdevingui ferma i als efectes oportuns, a dit organisme oficial."

4.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Aguilar en considerar que conté una errònia valoració probatòria i infringeix la Llei. De forma prèvia desisteix de la reclamació d'indemnització per dany moral per un import de 10.000 EUR, que efectuava en la instància. En síntesi, fonamenta la seva apel·lació en què havent-se acreditat que la manca d'augment salarial durant els mesos de gener i febrer de 2023, establert legalment, constitueix el motiu justificat de desistiment previst a l'article 91.1.c) consistent en "la falta o els retards injustificats i reiterats en el pagament del salari". Afirma al respecte que, tot i tractar-se de la manca d'abonament de l'import de 180,16 EUR per cadascun dels dos mesos, en formar part del seu salari havia de ser puntualment abonat, en gaudir el mateix d'una protecció especial, segons la nostra jurisprudència.

Invoca també la causa justificada de desistiment prevista a l'article 91.1.e) consistent en "l'incompliment greu del contracte per part de l'empresa". Fonamenta aquest motiu en el fet de no haver-li estat mai lliurats els butlletins de salari per part de l'empresa.

I, finalment al·lega els motius previstos a l'article 91.1.f): "el perjudici dolós o per imprudència lleu ocasionat per l'empresa o els seus representants a la persona assalariada", i h) "en general qualsevol acte de l'empresari o dels seus representants que de qualsevol manera sigui vexatori per la persona assalariada , ofengui la seva dignitat com a persona, l'obligui a conculcar l'ordenament jurídic, o suposi una discriminació o una conducta constitutiva d'assetjament moral o sexual." Afirma que s'ha produït assetjament laboral. Justifica la concurrència d'aquests motius de desistiment justificat en haver acreditat que quan la senyora Aguilar el despertava -en dormir el senyor Morales al Bar on ella entrava a treballar-, aquest es mostrava agressiu vers la mateixa, i en què li deixava cada matí notes manuscrites que no contenien instruccions laborals, sinó injúries i amenaces, acusant-la de no complir l'horari i de no treballar suficientment; tot amb l'única finalitat d'atemorir-la. Considera que tots aquests elements (que enumera com a tracte denigrant a la senyora Aguilar quan el despertava, notes abusives i trucades contínues de telèfon) s'han de valorar conjuntament i no de forma individual, com considera que ha efectuat el Batlle a quo. A més considera que el seu relat dels fets ocorreguts el dia 26 de setembre de 2023, va quedar degudament acreditat en la instància.

Demana l'estimació del recurs d'apel·lació interposat i la revocació de la Sentència d'instància "en el sentit interessat en el motiu d'apel·lació Setè".

5.- La representació processal del senyor Morales s'oposa al recurs d'apel·lació interposat. Entén que la manca o retard en el pagament del salari tenia una justificació concreta, l'error en la interpretació de la Llei per part seva, havent-li modificat tan aviat se'n va adonar, al mes de març de 2023. Considera que, tot i no haver regularitzat els dos mesos de gener i febrer de 2023 -malgrat els efectes retroactius que imposava la Llei fins al mes de gener de 2023-, en tractar-se només de dos mesos i d'una part ínfima del salari -la resta sí que l'havia cobrat-, resultaria totalment desproporcionat que aquests mancaments poguessin justificar un desistiment laboral.

En relació al pretès incompliment contractual per no haver-li lliurat mai els butlletins de salari, tot i negar aquesta realitat, afirma que en tot cas aquest fet -de ser cert-, no li hauria produït cap perjudici, a banda de què mai no se n'havia queixat anteriorment, tot i haver mantingut una relació laboral de més de 12 anys.

I finalment en relació al tracte vexatori i d'assetjament laboral pretesament patit per la senyora Aguilar, afirma que les situacions denunciades no integren l'assetjament laboral, per quant les parts gairebé mai coincidien en el lloc de treball per mantenir torns horaris diferents, consistint les notes manuscrites que deixava el senyor Morales en una forma de comunicació entre ells, emmarcades en l'àmbit professional.

En relació als fets succeïts en data 26 de setembre de 2023, aquests no van restar suficientment acreditats, donades les incongruències entre els testimonis i la seva falta de credibilitat. A més, les diligències Prèvies a les que van donar lloc aquests fets (DP-5000876/2023), unides per corda fluixa a la present, van ser provisionalment sobresegudes en data 14 d'agost de 2025, per no haver-se acreditat que el senyor Morales proferís amenaces a la recurrent.

Demana la desestimació del recurs interposat i la confirmació de la resolució d'instància, així com la condemna de la part recurrent al pagament de les costes processals generades en aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació rau en determinar si el desistiment que en data 9 d'octubre de 2023 va presentar la senyora Aguilar de la relació laboral que, des del 6 de maig de 2011, l'unia amb el senyor Morales, quant a titular administratiu del XXXX, pot tenir la consideració de justificat i, en el seu cas, si procedeix la indemnització sol·licitada per causa del mateix.

I mentre que la resolució d'instància considera que no es tracta d'un desistiment laboral justificat, desestimant la pretensió indemnitzatòria formulada al respecte; la representació processal de la senyora Aguilar considera que d'una valoració global de la prova practicada en autes s'ha de concloure la procedència del caràcter justificat del seu desistiment laboral i, per tant, també de la indemnització per ella sol·licitada per aquest concepte.

Segon.- No és discutit entre les parts litigants que en data 6 de maig de 2011, ambdós senyors Morales i Aguilar atorgaren un contracte de treball de durada indefinida, pel que la senyora Aguilar treballaria en qualitat de cuinera -i cambrera , segons la mateixa firma-, al ORG_0, radicat a l'XXXX. Així mateix, es va pactar una jornada laboral ordinària de 40 hores, de dilluns a divendres de 6h00 a 15h00, amb un dia de descans setmanal, i un salari mensual de 1.250 EUR bruts (foli 17).

Tampoc resulta discutit que en data 9 d'octubre de 2023, la senyora Aguilar va remetre al senyor Morales una carta de desistiment justificat de la seva relació laboral, invocant a tal efecte la concurrència de l'article 91.1 apartats c), e), f) i h) de la Llei 31/2018 de 6 de desembre de relacions laborals.

És també pacífic per les parts litigants que el senyor Morales fou condemnat per Ordenança Penal en els autes 2080151/2023, havent-se-li imposat, entre altres, una prohibició d'apropament envers la seva companya sentimental, senyora Carnero, durant 4 anys, i a sotmetre's a un tractament de desintoxicació prop de l'UCA. L'agressió i denúncia que va donar lloc a la seva condemna es va produir el 3 de juliol de 2023. En treballar conjuntament els senyors Morales i Carnero al XXXX, per causa d'aquesta prohibició d'entrar en contacte, es van haver de partir els horaris de treball, de manera que la senyora Carnero i la senyora Aguilar -que era la seva neboda-, treballaven als matins i migdia i el senyor Morales a les tardes i nits, dormint aquest al mateix local i essent despertat al matí en múltiples ocasions per la senyora Aguilar, en ser la primera en arribar i haver de marxar aquell del local en entrar a treballar la senyora Carnero i tenir vigent la prohibició de contacte suara mencionada.

El que discuteixen les parts és si la senyora Aguilar va ser objecte de tractes vexatoris i d'assetjament laboral que pugui justificar el seu desistiment, així com si el fet de no haver-li incrementat el salari dels mesos de gener i febrer de 2023 -tal i com exigia la Llei 6/2023 de mesures urgents per a la millora del poder adquisitiu de la ciutadania i en matèria d'arrendaments d'habitatge-, i no haver-li lliurat mai els butlletins de salari -segons ella afirma-, constitueixen en aquest cas causes justificatives del seu desistiment laboral.

Tercer.- Ja hem tingut ocasió de posar en relleu en diferents ocasions que el desistiment justificat correspon, de manera general, a una situació on el treballador pateix d'un incompliment contractual greu de l'empresari, trobant-se l'assalariat en una posició forçada de dimissió. Així la Llei assegura la seva protecció donant-li la possibilitat de rescindir el contracte tot i garantint-li una indemnització corresponent al comiat.

Procedirà, en conseqüència, valorar si la concurrència de les causes invocades per la treballadora han restat acreditades i, en el seu cas, si procedeix donar lloc a la indemnització per ella reclamada.

I.- En relació a la invocada falta o els retards injustificats i reiterats en el pagament del salari, previst a l'article 91.1.c) de la Llei laboral:

Considera la senyora Aguilar que en no haver-li incrementat el senyor Morales el salari dels mesos gener i febrer de 2023 en un 7,1%, com preveia l'article 1 de a Llei 6/2023 de mesures urgents per a la millora del poder adquisitiu de la ciutadania en matèria d'arrendaments d'habitatge (vigent del 7 de febrer de 2023 al 21 de febrer de 2024), l'empresari ha incorregut en l'esmentat incompliment que l'article 91.1.c) de la Llei laboral determina com a causa justificativa del desistiment del treballador. Al 2022 el salari net de la treballadora ascendia a 1.268,75 EUR.

Segons hem precisat en varies Sentències, com per exemple, en la de data 18/01/2024, dictada en el marc del rotlle TSJC 296/2023:

"El salari ostenta una triple dimensió. Des d'una perspectiva social, suposa la principal -sovint única- font d'ingressos del treballador a través de la qual assegura la seva subsistència i de la seva família; també té una connotació econòmica perquè correspon al valor que s'assigna al treball. En darrer lloc, i des d'una perspectiva jurídica, suposa la contraprestació a càrrec de l'empresari derivada d'una prestació de treball. I és aquesta configuració especial el què permet entendre que la manca de pagament del salari, també el seu pagament amb retard, no es pot assimilar a una situació de mora clàssica en el dret de crèdit, sinó que en atenció a les seves particularitats i en tractar-se del peculi que permetrà al treballador i família, desenvolupar-se en la societat de manera digna, l'eventual incompliment per part de l'empresari a les seves obligacions en aquest àmbit resulta especialment rellevant.

En aquest sentit, hem tingut ocasió d'establir que "l'obligació per part de l'empresa de pagar puntualment el salari constitueix el deure cabdal de l'empresari que no se'n pot exonerar de cap manera, llevat del cas de força major" (Sentència de 29/11/2011, rotlle TSJC 237/2011), doctrina que hem mantingut de manera constant al llarg del temps (vegeu Sentència de 30/11/2020, (rotlle TSJC 250/2020), o fins i tot en la Sentència de 27/09/2022 (rotlle TSJC 113/2022), quan indicàvem que "el salari és de naturalesa vital pel treballador i forma part de la seva dignitat personal, la seva protecció derivada de la Llei i dels Convenis internacionals, constitueix un dret indisponible d'ordre públic, no podent les parts disposar convencionalment del termini de 3 dies (····)" que preveu la Llei per a satisfer-lo".

Ara bé, tot i que aquest increment salarial legalment establert ha de tenir efectivament la consideració de salari, quin pagament l'empresari ha de satisfer puntualment també per mandat legal (article 78.1 de la Llei laboral), no podem perdre de vista que aquesta manca d'actualització o increment salarial es produí únicament els mesos de gener i febrer de 2023 -el març ja fou correctament abonat-, que la Llei 6/2023 va entrar en vigor el 7 de febrer de 2023, que l'import pendent de pagament ascendeix a 180,16 EUR mensuals per mes, i que tot i que el context existent al moment va fer pensar al legislador en la necessitat d'aquesta mesura, no consta que en cap moment durant els 12 anys de durada de la relació laboral hi hagués hagut cap altre impagament o retard en el pagament del salari, ni que donada la conjuntura del moment -a la que fa expressa referència la part apel·lant-, la senyora Aguilar reclamés aquest increment de salari.

Conseqüència de l'anterior és que justificar el desistiment de la relació contractual per aquest retard parcial es considera desproporcionat.

II.- Pel que fa a l'incompliment greu del contracte per part de l'empresa, prevista a l'article 91,1,e) de la Llei laboral:

La part recurrent fonamenta la concurrència d'aquest motiu en el fet de no haver-se-li lliurat mai els butlletins de salari per part de l'empresa, durant tota la durada de la relació laboral.

Els litigants discuteixen aquest extrem i no consta en autes cap prova que permeti decantar-se vers una determinada posició. En tot cas, d'haver incomplert per l'empresari la seva obligació legal d'entregar al treballador els butlletins de salari, ni tampoc es menciona el perjudici que hauria ocasionat a la senyora Aguilar, que no consta que durant la llarga relació laboral que els va unir -12 anys-, efectués cap mena de reclamació al respecte.

III.- I, finalment en relació al perjudici dolós o per imprudència lleu ocasionat per l'empresa o els seus representants a la persona assalariada i, en general a qualsevol acte de l'empresari o dels seus representants que de qualsevol manera sigui vexatori per la persona assalariada, ofengui la seva dignitat com a persona, l'obligui a conculcar l'ordenament jurídic, o suposi una discriminació o una conducta constitutiva d'assetjament moral o sexual, previstos als apartats f) i h) de l'article 91.1. de la Llei laboral.

Altrament, la senyora Aguilar considera que ha sofert assetjament laboral derivat de les constants injúries, amenaces i coaccions efectuades pel senyor Morales. Concretament, afirma que quan el despertava als matins es mostrava violent i l'injuriava, que li deixava diàriament notes manuscrites que ella trobava als matins, amb insults i amenaces i, sobre tot, dels fets ocorreguts el 26 de setembre de 2023, on va haver d'avisar al Servei de Policia. Situacions que considera que han de ser valorades de forma conjunta.

Tot i que, efectivament, la determinació de l'existència del pretès assetjament laboral ha de comportar una valoració conjunta dels fets per ella invocats, de forma prèvia cal analitzar-los individualment per determinar la realitat de la producció de cadascun d'ells, en els termes sostinguts per la treballadora.

I resulta que, en relació a les injúries matinals, la senyora Aguilar es trobava sola amb el senyor Morales. Cap altra prova existeix al respecte que pugui acreditar la realitat de la seva producció, més enllà de la declaració de la senyora Carnero que, donada la seva condició d'ex dona de l'un -i víctima d'agressions per part del senyor Javier Morales GARROTE- i tieta de l'altra, les seves afirmacions han de ser valorades amb la deguda prudència.

En tot cas, fins i tot si es considerés acreditada la seva producció, a banda que el fet de despertar-lo no és una obligació laboral, sinó un conseqüència de la relació personal entre el senyor Morales i la senyora Carnero, no podem oblidar que segons hem posat de relleu en diferents resolucions, entre altres en la Sentència de data 27/11/2018 (rotlle TSJC 302/2018), les injúries o els maltractaments de paraula exigeixen també certa gravetat que resultin vexatòries per la dignitat humana, afectant a l'honor de la persona ofesa i amb entitat suficient per entendre que repercutirà a la convivència en el treball. Aquesta resolució s'haurà de tenir en compte també quan és el treballador l'injuriat, i als efectes de justificar el seu desistiment, ja que parla de dret i deure del treballador:

"V.- Quant a la sanció imposada, l'article 104.6 del CRL regula com a falta molt greu "els maltractaments de paraula o d'obra, l'abús d'autoritat o una falta greu de respecte i consideració a l'empresari, a les persones delegades per l'empresa i també als altres treballadors i al públics en general". El bé jurídic protegit per aquest precepte consisteix en la disciplina jeràrquica inherent al contracte de treball, la convivència, l'harmonia i el respecte mutu en que han de desenvolupar-se les relacions personals entre els integrants de l'empresa, per raó de l'obligada comunitat que el treball crea entre les persones implicades en el procés productiu i finalment també protegeix la dignitat de la persona en general, dret fonamental de tots els integrants de la relació laboral, i que constitueix tant un dret com un deure bàsic per al treballador, que aquest darrer necessàriament ha de respectar.

Quant al concret comportament típic que a través del mateix es sanciona, els maltractaments de paraula i faltes greus de respecte, han de ser enteses com aquelles expressions que puguin ser proferides envers una persona amb la finalitat d'ofendre la seva moralitat, el seu honor o que siguin vexatòries al respecte de la seva dignitat humana. No obstant, per a justificar l'acomiadament del treballador aquests maltractaments de paraula i faltes greus de respecte han de comportar un atac frontal a l'honor de la persona ofesa, amb entitat suficient per a entendre, raonablement, que afectarà la convivència en el treball i alhora és indispensable que l'actitud ofensiva del treballador sigui greu i culpable. En efecte, en atenció a la concepció subjectivista que impregna en el nostre ordenament la figura de l'acomiadament, hauran de valorar-se les circumstàncies que concorrien tals com, a títol il·lustratiu, el clima de tensió que podia existir entre ambdues parts (etc); i és que no totes les ofenses verbals mereixen la sanció de l'acomiadament sinó que aquesta es reservarà als supòsits en que s'ataqui injustament l'honor de les persones contra qui van proferides o estiguin destinades a ofendre'n la seva dignitat i sempre que les mateixes es realitzin en l'esfera del treball o amb ocasió d'aquest, però sense que pugui fixar-se de manera objectiva o apriorística, sinó que s'han de relacionar amb el context en que es van proferir. És per aquest motiu que l'ús ocasional d'expressions que poden ser qualificades d'inapropiades no poden traduir-se de manera inercial i sense més, en l'acomiadament del treballador, sanció aquesta que ha de reservar-se per als incompliments dotats d'una significació especial per raó de la seva gravetat, transcendència i injustificat i sempre que la culpabilitat en ressurti de manera flagrant o patent, i no quan es vegi atenuada per un moment d'ofuscació o d'ira inadequats però propis a un episodi de desfogament del treballador en reacció a una situació concurrent." (la negreta és afegida).

I de l'anàlisi de la prova practicada es deriva que, fins i tot i s'hagués acreditat la seva realitat aquesta hauria de tenir una entitat suficient per resultar vexatòries per la dignitat humana i afectar a la convivència en el treball. Convivència que en aquest cas, com hem vist, no es produïa, i que sembla que tampoc es considerava massa transcendent atenent al temps durant el que s'estaven proferint, segons la senyora Aguilar. Noti's que analitzem les injúries ara individualment per tal de què, en cas de què la seva producció s'hagués acreditat, poguessin integrar el caràcter vexatori del comportament que la treballadora imputa al senyor Morales.

Altrament, pel que fa a les notes manuscrites pel senyor Morales, que sembla que va efectuar de juliol a octubre, alguna de les quals consta en autes, coincidim amb la interpretació que n'efectua el Batlle a quo: són notes dirigides a intentar continuar amb la gerència del local, motivades possiblement per l'ordre d'allunyament que el senyor Morales manté envers la senyora Carnero.

El seu contingut és variat. Passem a reproduir-ne una part, tot i que a la majoria no hi consta si es dirigeix a la senyora Carnero o la senyora Aguilar o a les dues. "Marisa contabiliza o pica toda la gestión económica"; "tú viniste por problemas con tu pareja .... era el comenzar con muchos gestos y mas tu ....(foli 37); Para mí tu liquidación de nómina ya la pagué ... yo no soy egoísta , tu nomina te la pago pero a mas no puedo ...." (foli 38); "... yo no fabrico el dinero ... menos criticar y buscar economía sin empeño.." (foli 39); "... en la cuenta del bar hay 1.900 EUR a día de hoy .. o nos preocupamos a tirar adelante o buscar otro empleo ..."(revers foli 40); "A mí no me estáis jodiendo, jodeis a la empresa ..." (foli 41); "Buscar Abogado y Trabajo las dos" , "La Puerta está abierta para entrar y salir, matar la empresa es no cobrar" (foli 40); "o os dejáis de tonterías o el día 1 cierro, pase lo que pase" (foli 40); "... solo recibo quejas .. son 40 h laborables de Trabajo ... a qui no es para pasar el rato ni para joder a otro" (foli 43); "yo solo veo menos clientes y menos facturación .... pero si atendeis a los clientes con desprecio es una falta grave, iros (foli 45); "La Mancha de pintura era solo para saber si tenéis tiempo para otras actividades, también para la bayeta ... si no deseáis limpiar la campana lo decís antes de que vengan los bomberos ..... la indirecta fue la pintura, la verdad la cantidad de grasa que no se limpia" (foli 47); "Tu tranquila, búscate un abogado, pues de la que te espera no te salvas, jodeme que yo también jodo" (foli 51); "Denúnciame, solo deseas dinero"... "para ir al banco tienes tiempo pero la bañera de gras de encima del horno es legal, tu nómina la cambio cuando la limpieza sea real" (Foli 53).

És cert que el seu contingut resulta certament inadequat però es de veure que malgrat el to emprat, les notes tenen la voluntat de gestionar l'empresa, parla de la neteja d'elements del local, dels horaris que fan, dels tracte amb els clients ...., tenint en compte, doncs, la situació de prohibició de contactar amb la seva parella que, recordem, compartia torn amb la senyora Aguilar, es pot entendre que utilitzés notes per comunicar-se en relació al negoci que explotaven conjuntament, tot i que reiterem el to de les mateixes és del tot desafortunat, sens però que de les mateixes es pugui derivar la voluntat d'instigar temor a les destinatàries.

En aquest sentit, és important posar en relleu que de la filmació de les càmeres del local que es van visionar en la instància, es deriva que aquestes notes en lloc de produir temor en la senyora Aguilar produïen certa sorna, tant a ella com a la senyora Carnero

I, finalment, en relació als fets ocorreguts en data 26 de setembre de 2023, que van donar lloc a les Diligències Prèvies referenciades de número 5000876/2023, per amenaces no condicionals d'un mal constitutiu de delicte -pel que aquí ens interessa-, van ser provisionalment sobresegudes en data 04/08/2025, per no haver-se acreditat que el senyor Morales proferís cap amenaça envers la senyora Aguilar.

A més, del seu contingut es deriva que ni el senyor Puig ni el senyor Ricart no recordaven haver sentit cap comentari amenaçador i, sobre tot que de les imatges de les càmeres de seguretat de l'establiment Can Jovi del dia dels fets, el senyor Morales entrà a l'establiment dirigint-se vers un dels clients i increpant a aquest, moment en el que el mateix l'apartà -sembla tractar-se del senyor Ricart, segons ell mateix explica-. Acte seguit efectuà algun comentari vers les cambreres i marxà dels llocs, restant a l'exterior del local fins a l'arribada de la policia. També s'afirma que de les imatges d'autes on apareix Morales de cara dient alguna cosa, tampoc s'aprecia cap amenaça.

Consideracions que resulten força interesants per la resolució de la controvèrsia relacionada amb aquesta data, donat que en la instància es va denegar la visualització de la gravació, essent explicats els fets de forma contradictòria per diferents testimonis.

En tot cas, el contingut de la gravació exposat en l'Aute suara referit, contradiu totalment la declaració de la testimoni senyora Palomo, que afirmà en la vista oral de la instància que el senyor Morales en entrar al Bar es va dirigir agressivament envers les senyores Carnero i Aguilar, quan el que succeí fou que es dirigí directament al senyor Ricart.

Quart.- Conseqüència de l'exposat és que no s'ha acreditat que la senyora Aguilar patís assetjament laboral.

Ens hem pogut pronunciar en diferents ocasions respecte de la noció d'assetjament laboral, quant a causa de desistiment justificat. Entre altres en la Sentència de 23/05/2024, rotlle TSJC 031/2024:

"En aquest sentit, resulta especialment il·lustrativa la Sentència de 30/11/2021, rotlle TSJC 198/2021 en què sintetitzàvem la doctrina de la Sala sobre aquesta qüestió, indicant: "L'assetjament laboral suposa el maltractament, intimidació o setge deliberat, persistent i sistemàtic de les persones que ostenten les funcions directives de l'empresa o dels seus representats envers un dels treballadors que la integren i que a través del seu comportament persegueixen en darrer terme, forçar el seu abandonament de l'organització a què pertany. En general aquest es manifestarà a través de conductes abusives (comportaments, paraules, actes, gests ····) que poden atemptar contra la personalitat, la dignitat o fins i tot la integritat física o psíquica de l'operari, situació aquesta que el dret de les persones a un treball digne (art. 29 de la Constitució). En aquest sentit ja hem declarat que "un comportament constitutiu d'assetjament ha de correspondre a una actuació voluntària de l'empresari, i fins i tot a unes maquinacions repetides, que tenen per a objecte o per a efecte una degradació de les condicions de treball susceptible d'afectar els drets de la persona de l'assalariat al treball i a la seva dignitat, d'alterar la seva salut física o mental o de comprometre el seu futur professional.

Tanmateix, els actes denunciats per l'assalariat s'han de valorar també amb relació a les circumstàncies concurrents i a la situació particular del mateix en l'empresa (Sentència de 27/02/2020, rotlle TSJC 293/2019)".

S'infereix del conjunt d'aquestes indicacions que, en definitiva, els elements bàsics de la conducta d'assetjament moral en el treball són: 1) la concurrència prop de l'autor (empresari, directius, altres treballadors, etc) d'un dol específic, una voluntat, de causar un dany amb la finalitat perversa, de destruir la personalitat de la víctima; 2) la producció d'un dany efectiu en l'esfera dels drets personals essencials del destinatari de la conducta (en general afectaran la dignitat de la persona sense perjudici que puguin veure's compromesos altres drets fonamentals tal com el dret a la no discriminació, a la integritat física i moral, a l'honor, a la intimitat personal, a la mateixa imatge, etc); 3) el caràcter complex, continuat, reiterat i sistemàtic de la conducta i 4) ha d'intervenir en el lloc o en ocasió de la prestació de treball.

I de la valoració de la prova practicada es deriva que la conducta inadequada del senyor Morales no responia a una voluntat d'ocasionar un dany, sinó que derivava de la problemàtica conjuntural existent i de les addiccions que el mateix patia. Noti's que en tot moment es posa de relleu que el mateix estava begut, coincident tots els declarants en què patia problemes d'addicció a l'alcohol.

Cinquè.- Procedeix confirmar la resolució d'instància i imposar les costes generades en la present alçada a la part apel·lant.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Aguilar contra la Sentència dictada en data 11/07/2025 per Tribunal unipersonal del Batlle, quina part decisòria confirmem.

SEGON.- IMPOSAR a la part apel·lant el pagament de les costes processal ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.