Laboral-desistiment (TSJC 136/14)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TSJC-136/14

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 2 de setembre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Sr. Valverde va presentar demanda laboral contra la societat Nogués, SL, demanant que es condemnés la demandada a satisfer-li la suma bruta total de 11.341,60.-euros en concepte d'havers laborals impagats i la suma bruta de 15.494,70.-euros en concepte d'indemnització per desistiment justificat, a cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 20-03-2014, decidint:

" Primer.- Estimar parcialment la demanda formulada pel Sr. Valverde, i condemnar la societat G.C., SL a pagar la suma neta de 11.696,68.- euros en concepte de la indemnització prevista a l'article 98 del Codi de Relacions Laborals, i l'import net de 41,30.- euros en concepte dels salaris deixats de satisfer parcialment en els mesos de novembre del 2010 al setembre del 2011.

Segon.- Condemnar la societat G.C., SL a declarar i cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i a favor del Sr. Valverde, els imports bruts que han estat objecte de condemna a saber 12.377,44.- euros i 43,71.- euros.

Tercer.- Fer imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, a acreditar en període d'execució de sentència."

III.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació, essent el recurs del Sr. R. condicionat al de la societat defenent.

La representació processal de la societat Nogués, SL, demana que es dictés una Sentència revocant parcialment la d'instància, desestimant íntegrament la demanda, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies al Sr. R.

La representació processal del Sr. Valverde demana la revocació parcial de la Sentència en el sentit de corregir els càlculs pel que fa els havers laborals i la indemnització de l'article 98 del codi de relacions laborals, i d'especificar la inclusió en les costes de totes les seves despeses, amb imposició de les costes processals a la part adversa.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat que el Sr. Valverde va començar a treballar com a manobre per la societat Nogués, SL, al mes de juliol del 2006, en el marc d'un contracte de durada indeterminada.

El dia 12-10-2011, Sr. Valverde va formular denúncia contra l'empresari prop del servei d'inspecció de treball.

El dia 15-10-2011, l'empleat va enviar a l'empresa una carta de desistiment justificat, invocant el fet que s'havia reduït la seva jornada de treball de forma unilateral i sense el seu consentiment; que s'havia efectuat falsejaments prop de la CASS en relació a la declaració dels salaris; que no s'havien declarat prop de la CASS uns imports percebuts en concepte de salari i que havia sigut víctima de diferents abusos i vexacions per part dels representants de l'empresa.

El dia 18-10-2011, els representants de la societat Nogués, SL, van comparèixer davant dels inspectors de treball encarregats de la denúncia del Sr. R.

El dia 19-10-2011, l'empresa va adreçar a l'assalariat una carta d'acomiadament redactada de la manera següent: "per la present, li comuniquem que la societat Nogués SL, ha decidit resoldre la relació laboral que l'unia amb vostè, perquè vostè ha abandonat el seu lloc de treball per un període superior a tres dies laborables consecutius sense causa justificada, essent aquesta una causa d'acomiadament prevista a l'article 93 de la Llei 35/2008 del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals,.....Informar que la falta comesa pel Sr. R.F. d'acord amb l'article 104 ha sigut l'absència al lloc de treball per un espai de més de 3 dies (segons documents degudament acreditats, que es van lliurar a Inspecció del Treball, el proppassat dia d'octubre de 2011) ".

El Tribunal Unipersonal ha considerat que, compte tingut del fet que la carta de desistiment no havia sigut recepcionada per l'empresari, és la carta d'acomiadament qui havia resolt la relació laboral, i aquests extrems no són recorreguts.

II.- Els deures de congruència i de motivació fan necessari examinar en primer lloc el recurs de la societat Nogués, SL, relatiu a la forma i a la justificació de l'acomiadament, i en segon lloc el recurs del Sr. Valverde que afecta els càlculs dels imports deguts.

III.- El primer motiu de recurs de la societat Nogués, SL, rau en el fet que és fent una errònia valoració de les proves i en base a consideracions jurídiques inapropiades que el Tribunal Unipersonal ha considerat que havia procedit a un acomiadament de forma indeguda. L'empresari argumenta en essència que: 1) ha quedat acreditat en autes que el treballador va ser absent de la feina més de 3 dies seguits com ha al·legat en la carta d'acomiadament; 2) el treballador tenia coneixement dels elements mitjançant l'expedient seguit davant del servei d'inspecció de treball; 3) el treballador no pot al·legar desconèixer els fets precisos i els dies en què va abandonar el seu lloc de treball i 4) el treballador va desobeir una ordre directa i va comètre un abús de confiança.

Però, els articles 94 i 106 del codi de relacions laborals preveuen que l'avís del comiat per causa disciplinària s'ha de fer exposant-ne amb concreció la causa que origina el comiat, mitjançant una comunicació escrita a la persona treballadora en la qual s'ha de fer constar la data i els fets que la motiven.

Des d'aquest punt de vista, l'ofici del jutge en matèria disciplinària, és de verificar la realitat dels fets invocats i l'adequació entre aquells fets i la qualificació que els hi va donar l'empresari per a motivar la sanció. Així, el fons i la forma de la sanció són indissociables, ja que de la mateixa manera que la correcta concreció de les causes de la sanció ha de permetre al treballador defensar-se, també ha de permetre al jutge constatar que aquestes eren justificades en el moment de pronunciar dita sanció.

Ara bé, força és de constatar amb el primer jutjador que la carta de comiat no respecta aquests preceptes doncs fa referència general a una absència "per un espai de més de 3 dies", remetent-se de manera general a uns documents que s'han donat al servei d'inspecció de treball, sense però concretar ni els dies d'absència, ni les circumstàncies, ni còpia de dits documents.

Insisteix la part recurrent en el fet que el treballador no podia ignorar els dies que havia faltat, però, poc importa el coneixement que el treballador pot tenir per altres mitjans dels fets reprotxats ja que és la carta que l'ha d'assabentar amb prou precisió de dits fets. Són aquests mancaments de la carta que situen el treballador en situació d'indefensió.

A més, en seu judicial, l'empresa no pot invocar, per fonamentar l'acomiadament, el fet que el treballador hauria desobeït una ordre directa i hauria comés un abús de confiança, quan aquests elements no van ser invocats en la carta de comiat.

Per tot l'exposat, queda demostrat que el comiat fou practicat en forma indeguda. Per conseqüent, no calia entrar en l'examen de les faltes reprotxades i el treballador té dret a la indemnització prevista pel article 98 del codi de relacions laborals.

IV.- En segon lloc, l'empresari s'alça contra la seva condemna a pagar la suma de 43,71.-euros bruts en concepte de regularització de salaris de novembre del 2010 a setembre del 2011, doncs sosté que aquesta suma va ser pagada en la quitança de la relació laboral.

Al respecte, s'ha de precisar que el treballador va sol·licitar la condemna de la defenent a pagar-li els salaris deixats de satisfer parcialment en els mesos de novembre del 2010 al setembre del 2011.

El Tribunal Unipersonal després d'analitzar la documentació d'autes i en particular els butlletins de salari, ha pogut constatar que, pel que fa el període esmentat, l'empresari havia abonat l'import total net 14071,97.-euros (14890,97.-bruts), però havia cotitzat la suma bruta de 14934,68.-euros, diferència justificant la condemna de l'empresari a pagar la diferència de 43,71.- euros.

Ara bé, després de la denúncia formulada pel Sr. R. prop del servei d'inspecció de treball, aquest servei va descobrir les anomalies existents en els butlletins de salaris i els càlculs dels havers laborals i les hores extraordinàries, i va demanar a l'empresa de revisar les quantitats pagades. Així, pel que fa el període referit, l'empresa va corregir les anomalies constatades, per un import de 34,81.-euros, import que es pot contemplar en la quitança (foli 108). Després de que el servei d'inspecció de treball hagués revisat aquells càlculs, l'empresa va dipositar dita quitança prop de la Batllia en data 21-11-2011. En mèrit d'aquest dipòsit el servei d'inspecció de treball ha considerat que s'havia reparat el perjudici econòmic causat al treballador.

Per conseqüent, si el mètode de càlcul del Tribunal Unipersonal és correcte i s'ha de confirmar, apareix que s'han de descomptar els 34,81.-euros de la quitança. Així, només queden 8,90.-euros per satisfer i la sentència s'ha de modificar en aquest sentit.

V.- El tercer motiu de recurs és en relació a la qüestió de les costes ja que, segons la societat recurrent, la demanda havent de ser desestimada íntegrament, s'hauria de condemnar la part agent a pagar les costes judicials. Però, la demanda va ser estimada parcialment, i com motivat pel primer jutjador, en matèria laboral, és costum imposar les costes a l'empresari quan s'estima la demanda del treballador, fins i tot parcialment.

VI.- El primer greuge del Sr. R.F. és en relació a la qüestió dels càlculs dels havers laborals en relació al període des del mes de novembre del 2010 fins al mes de setembre del 2011. Sosté que: 1) l'empresa va comptabilitzar un total de 84 hores extraordinàries quan el que realment correspondria seria un total de 87 hores; 2) la diferència entre els salaris bruts deguts i els imports bruts satisfets és de 375,94.-euros i no 43,71.- euros i 3) aquesta diferència ha de modificar el càlcul del salari mitjà i per conseqüent de la indemnització de l'article 98 del codi de relacions laborals.

Però, al respecte no podem més que repetir les consideracions fetes en el IV.-CONSIDERANT en quant a la confirmació del mètode de càlcul emprat pel tribunal a quo.

A més, del estudi de la documentació d'autes no es pot considerar com a acreditats els errors de càlcul invocats pel treballador i al contrari s'ha de recordar que la revisió de les hores extraordinàries es va fer amb el servei d'inspecció de treball.

VII.- Pel que fa el segon greuge del recurs, la representació processal del Sr. R. sosté que és necessari, per tal d'evitar un incident d'execució, especificar que la condemna en costes de l'empresari inclou totes les seves despeses, incloses les d'advocat, de procurador, còpies del sumari, taxes judicials, ja que el tribunal no ho va fer.

És cert que en els seus escrits de demanda i de conclusions, la part agent ha precisat que sol·licitava la condemna en costes de l'adversa, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, mentre que la resolució recorreguda només es refereix als honoraris d'advocat sense pronunciar-se expressament sobre les despeses de procurador.

Per conseqüent, aquest punt s'ha d'aclarir. És doctrina consolidada dels tribunals andorrans que la condemna en costes sempre inclou el pagament de les costes d'advocat i de procurador encara que aquesta condemna no sigui expressament enunciada en la sentència, supòsit al qual s'equipara el d'autes, on el tribunal es va pronunciar de manera incomplenta.

En aquestes condicions, s'ha de precisar que la condemna en costes de l'empresari concerneix totes les costes judicials suportats pel treballador per raó del procediment.

VIII- Pel que fa a les costes en relació al recurs de la societat Nogués, SL, és costum en matèria laboral, quan s'estima molt parcialment, com en el present cas, el recurs de l'empresari i que es confirma en majoria les pretensions del treballador, de condemnar l'empresari al pagament de les costes processals.

L'estimació parcial del recurs del Sr. Valverde i la matèria laboral determinen imposar a l'empresari les costes en relació a dit recurs.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR molt parcialment els recursos del Sr. Valverde i de la societat Nogués, SL, en el sentit de condemnar aquesta darrera a pagar al primer la suma de 8,90.-euros enlloc de la suma de 43,71.-euros en concepte de salaris deixats de satisfer parcialment en els mesos de novembre del 2010 al setembre del 2011, tot i CONFIRMANT la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 20-03-2014 en la resta dels seus pronunciaments, amb la precisió que la condemna en costes inclou les despeses d'advocat i de procurador;

IMPOSAR a la societat Nogués, SL, les costes judicials d'aquesta alçada en relació amb ambdós recursos, inclosos les despeses d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.