Indemnització complementària en cas d'acomiadament il·legal (5000364/2020)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000137/2021 ORIGEN: 5000364/2020 - 00

NIG: 5300542120200001627

PARTS:

Apel·lant: Sra. Sarabia

Representant: Sra. Canals

Advocat: Sra. Morillo

Apel·lat: Miró

Representant: Sra. Arcos

Advocat: Sra. Peña

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Indemnització complementària en cas d'acomiadament il·legal.

SENTÈNCIA 165-2021

Andorra la Vella, el 30 de setembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 29-6-2020, la representació processal de la Sra. Sarabia va interposar demanda a tramitar pel procediment Laboral contra la societat Miró, en què sol·licitava la condemna d'aquesta darrera a satisfer a la seva representada la suma de 5.994,94.- EUR en concepte d'indemnització per comiat injustificat i fet de forma indeguda, més els interessos legals generats a comptar de la contesta a la demanda, a regularitzar la cotització dels havers laborals pendents a la CASS i al pagament de la totalitat de les costes ocasionades.

2.- La representació processal de la societat Miró contestava la demanda, oposant-se a les pretensions de la part demandant tot i sol·licitant, amb caràcter principal, que es dictés sentència desestimant íntegrament les pretensions plantejades per l'adversa i demanant subsidiàriament que es declarés com a satisfeta la indemnització que eventualment li corresponia, el tot amb imposició de les costes a la part demanant

3.- Practicats els mitjans de prova proposats que es varen considerar pertinents i necessaris amb els resultats figurant en les actuacions i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 1-2-2021 requeia Sentència amb la següent part decisòria: "PRIMER.- Desestimar la demanda formulada en data 29 de juny del 2020 per part de la Sra. Sarabia contra la societat Miró.

SEGON.- Condemnar en costes a la part agent, incloses les derivades d'advocat i procurador".

4.- La representació processal de la Sra. Sarabia ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, sol·licitant la seva revocació íntegre i que en el seu lloc es dicti nova Sentència en mèrits de la qual es condemni la societat demandada a satisfer la suma de 7.000.- EUR bruts (equivalents a 5.845.- EUR nets) en concepte d'indemnització complementària pel perjudici específic causat, més els interessos legals generats i a regularitzar a la CASS els referits havers laborals, el tot amb imposició de les costes a la part demandada.

La representació processal de la societat Miró, s'oposa al recurs d'apel·lació articulat interessant la íntegre confirmació de la resolució dictada per l'òrgan judicial d'instància.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El dia 17-2-2020, la Sra. Sarabia iniciava una prestació laboral per compte de la mercantil Miró en qualitat d'administrativa. Pocs dies més tard, concretament el dia 17-3-2020, l'empresari trametia una carta comunicant a l'assalariada el seu acomiadament no causal i el mateix dia consignava judicialment la quitança corresponent per import de 1.668,16.-

EUR.

Considerant que havia estat acomiadada irregularment, la treballadora formulava demanda laboral en data 29-6-2020 en que sol·licitava la condemna de la societat demandada a satisfer la suma de 8.944,50.- EUR bruts, i que una volta descomptades les deduccions a la CASS, la retenció per IRPF i l'import consignat judicialment, reduïa fins a 5.994,95.- EUR nets.

L'òrgan judicial d'instància malgrat apreciar que l'acomiadament havia intervingut sense respectar les formalitats fixades per la Llei de Relacions Laborals, aprecia que la quantitat satisfeta en la quitança laboral era superior a la que es devia fins i tot si es contemplava la indemnització que per un acomiadament irregular podia correspondre. En tal situació desestima la demanda i imposa a la part demandant el pagament de les costes ocasionades.

I és contra aquesta decisió que s'alça la representació processal de la Sra. Sarabia sol·licitant la seva revocació argüint per això un error de càlcul que incidia en la indemnització i havers laborals contemplats i d'altra banda, insistia en la reclamació que articulava en concepte de perjudicis específics complementaris (7.000.- EUR).

Segon.- Pel que es refereix a l'error que s'invoca, s'atribueix a la decisió de fixar la data d'extinció de la relació laboral el dia 13 de març del 2020 quan l'acomiadament hauria intervingut per carta del 17 de març posterior de tal manera que els diferents conceptes retributius i compensatoris que es contemplaven havien de ser calculats en atenció a aquesta realitat.

Al respecte d'aquest motiu del recurs compartim les conclusions de la Resolució recorreguda. En efecte, no es discuteix que el darrer dia treballat per l'assalariada va ser el 13-3-2020, data en que l'empresari de manera indeguda extingia la relació laboral donant-la de baixa prop de la CASS. Si bé és cert que coetàniament va trametre la carta d'acomiadament no causal seguint les formalitat prescrites per la Llei i que aquesta va ser rebuda uns dies després per l'assalariada, la relació laboral ja es trobava extingida sense que per via de conseqüència la comunicació epistolar tramesa pogués tenir cap mena d'incidència resolutòria sobre el contracte de treball ni sobre la retribució del salari per uns dies en que ja no va treballar.

El primer motiu del recurs es veurà en conseqüència abocat al fracàs.

Tercer.- El segon motiu del recurs es dirigeix contra el rebuig de reconèixer la indemnització complementària a alçada de 7.000.- EUR que reclamava. Amb aquesta finalitat recorda que si bé la Llei fixava una indemnització preufetera en casos d'acomiadaments il·legals, havíem pogut admetre una indemnització complementària per perjudicis econòmics específics, considerant que en el supòsit examinat aquests perjudicis concorrien: va ser acomiadada pocs dies després d'haver estat contractada, l'acomiadament va intervenir a l'inici de la crisi sanitària derivada del COVID-19 veient-se impossibilitada per a poder obtenir altra ocupació professional que li permetés subvenir a les seves necessitats bàsiques. Recordava d'altra banda que per raó de la feina que la societat demandada li havia ofert, havia abandonat voluntàriament el seu anterior lloc de treball a França i aquesta modalitat extintiva del contracte de treball li impedia poder gaudir d'una prestació d'atur a l'Estat d'origen, sense tampoc poder obtenir cap mena de prestació social a Andorra en no reunir els requisits establerts amb aquesta finalitat. Per la mateixa raó afegia que no disposava de cobertura sanitària i que tanmateix s'havia vist obligada a iniciar un procediment de reestructuració dels seus deutes prop de la "comission de surendettement des particuliers" a França en no poder fer front al seu pagament, trobant-se en una situació econòmica de desemparament absolut. Quant a l'import que reclamava (7.000.- EUR) considera que resultava equivalent a 3,5 mensualitats del seu Salari i coincidia amb la durada del confinament inicial que es va seguir.

Quart.- La indemnització contemplada en l'art. 92 de la Llei 31/2018 de Relacions Laborals pretén rescabalar el treballador quan el contracte de treball ha estat resolt de manera il·legal. Aquesta indemnització però no resulta exclusiva i sempre el treballador podrà reclamar una indemnització complementària pels perjudicis específics que pugui haver experimentat per causa del trencament de la relació laboral (cfr. Sentència de 22-12-2020 rotlle TSJC-151-2020, Sentència de 27-9-2019 rotlle TSJC- 78/2019·····). L'admissió d'aquesta indemnització complementària s'ajusta a les previsions de l'OIT (art. 10 del Conveni 158) i a la Carta social europea (1966), normativa aquesta que encara que no resulti d'aplicació directa al Principat d'Andorra, fixa uns principis bàsics internacionals que han pogut inspirar les nostres resolucions en aquest àmbit.

Aquesta indemnització complementària però s'haurà de reclamar pel treballador seguint les pautes de la responsabilitat civil estricta de tal manera que resultarà imperatiu no tant sols que en el seu escrit rector concreti els danys i perjudicis soferts sinó també que es practiqui prova contradictòria sobre la realitat dels perjudicis que s'afirma i la indemnització que es reclama. Si aquestes indicacions es traslladen al supòsit que aquí s'examina, hem de ressaltar com malgrat els diferents perjudicis que la Sra. Sarabia sosté haver patit, només es justifica la presentació d'un expedient a la "comission de surendettement des particuliers de Meurthe et Moselle" el dia 7-8-2020 i que el dia 8-9-2020 "la comission a déclaré votre demande recevable au bénéfice de cette procédure" fixant el deute que presentava a 14.145,68.- EUR. Cap altre element s'incorpora sobre els deutes que originaven del procediment de concurs per a persones físiques que iniciava el que no permet verificar el nexe de causalitat necessari entre els impagaments constatats i l'acomiadament de la recurrent des d'una perspectiva temporal. Pel que respecta a les restants manifestacions que versava en el seu escrit de demanda (impossibilitat d'obtenir prestacions d'atur o sanitàries al seu estat d'origen, etc) aquestes es troben orfes de tota prova que les recolzi, i aquesta carència només a la sol·licitant pot perjudicar. Finalment, tampoc podem obviar que la reclamació que articula (7.000.- EUR) no s'associa a cap concret perjudici sinó que constitueix una indemnització que s'ha calculat en funció a la durada del confinament, amb el benentès que aquesta circumstància resultava aliena a l'empresari.

En conseqüència i en no poder-se considerar que la reclamació articulada en concepte d'indemnització complementària es trobi degudament justificada, tampoc el recurs d'apel·lació articulat per aquesta raó podrà prosperar.

Cinquè.- La desestimació del recurs es traduirà en mèrits de la regla del venciment objectiu en la imposició de les costes ocasionades en aquesta alçada a la part recurrent.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Sarabia contra la Sentència 16/2021 dictada pel Tribunal Unipersonal del Batlle quina part dispositiva es confirma íntegrament. Imposem a la recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.