Noció de preavís i compensació econòmica en l’acomiadament no causal (art. 84.1 de la LRL) i improcedència d’aquestes figures en l’acomiadament disciplinari (3000317/2021)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Alexandra Cornella Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000031/2022 ORIGEN: 3000317/2021 - 00

NIG: 5300542120210001533

PARTS:

Apel·lant: Nogués

Representant: Sra. Alfaro

Advocat: Sr. Expósito

Apel·lat: Sr. Manso

Representant: Sr. Peña

Advocat: Sra. Varesc

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sra. Amador

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Noció de preavís i compensació econòmica en l’acomiadament no causal (art. 84.1 de la LRL) i improcedència d’aquestes figures en l’acomiadament disciplinari.

SENTÈNCIA 081-2022

Andorra la Vella, el 12 de maig del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 31-5-2021, el Sr. Manso formulava demanda pel procediment laboral contra la societat Nogués, sol·licitant es dictés Sentència condemnant aquesta darrera a satisfer la suma que se li reclamava en concepte de salaris pendents de pagament (1.221,01.- €); hores a compensar (1.199.- €); vacances (557,69.- €); preavís (498,64.- €) i compensació econòmica (1.037,95.- €) o aquelles altres que subsidiàriament es reclamaven, el tot amb imposició de les costes ocasionades a la part demandada.

2.- El 20-7-2021, la representació processal de la societat Nogués contestava la demanda articulada, interessant es dictés Sentència, desestimant majoritàriament la demanda, reconeixent exclusivament un crèdit al favor del demandant a alçada de 292,96.- € en concepte de vacances pendents de remunerar, sense imposar a aquesta part les costes perquè ni tan sols la contrapart va realitzar, un requeriment extrajudicial de pagament, imposant a l'adversa el pagament de les costes en ser la demanda del tot temerària.

3.- El 12-11-2021 es practicava el judici oral corresponent, evacuant les parts les corresponents conclusions orals, renunciant a la facultat de presentar conclusions escrites en aquell acte.

4.- En data 13-1-2022 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- que estimant parcialment la demanda principal formulada pel Sr. Manso contra la societat mercantil andorrana unipersonal per participacions "Nogués, ORG_0", ha de condemnar i condemna a la darrera a satisfer al primer la suma global de mil cent setanta-tres euros amb noranta-vuit cèntims nets (1.173,98.- EUROS), augmentada dels interessos legals especificats al III.- Fonament de Dret, devent cada part satisfer les costes processals que hagi ocasionat a instància seva i també, d'haver-ni, les costes comunes per meitat segons es conté en el IV.- Fonament de Dret".

5.- La representació processal de la societat Nogués ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, sol·licitant la seva revocació i que en el seu lloc es disposi la desestimació de la demanda amb imposició de les costes a la contrapart.

6.- El 22-3-2022, la representació processal del Sr. Manso s'oposava al recurs articulat, interessant la confirmació íntegra de la Sentència dictada, amb imposició de les costes ocasionades en aquesta alçada a la contrapart.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- ANTECEDENTS D'INTERÈS.

El 16-12-2019, el Sr. Manso iniciava una prestació laboral per compte de la societat Nogués en mèrits d'un contracte de treball indefinit i el 3-8-2020, era acomiadat verbalment, sense que l'empresari oferís en cap moment la quitança legalment corresponent, ni atorgués cap mena de preavís o compensació econòmica al treballador, donant-lo de baixa a la CASS el dia 5-8-2020.

En aquest context, el demandant articulava el 31-5-2021 una demanda on reclamava salaris pendents de pagament (1.221,01.- €); hores a compensar (1.199.- €); vacances (557,69.- €); preavís (498,64.- €) i compensació econòmica (1.037,95.- €). Tanmateix, introduïa una pretensió econòmica més reduïda amb caire subsidiari.

La Sentència dictada en la instància desestima la reclamació que pels dos primers conceptes s'articulava i estima les restants reclamacions a alçada de 319,72.- € (vacances), 303,70 .- € (preavís) i 632,17.- € (compensació econòmica), quin còmput global net ascendeix a 1.173,98.- €, el tot incrementat dels interessos iguals al doble dels interessos legals generats des del 5-8-2020 i sense fer pronunciament en relació a les costes ocasionades.

I és contra la decisió de reconèixer el dret al treballador a percebre determinada quantitat econòmica en concepte de preavís i de compensació econòmica, que s'alça la part recurrent amb fonament al següent aparell argumental.

Segon.- EXPOSICIÓ DELS MOTIUS DE RECURS

En primer lloc, argumenta que la Sentència d'aquesta Sala de 23 de juliol de 2015 que s'esmenta en la decisió que es recorre, està basada en el Codi de Relacions Laborals que va quedar derogat per la vigent Llei 1/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals i que en conseqüència, el raonament que s'hi contenia no es podia traslladar al present cas, sense que per tant es pogués reconèixer el pagament del preavís i de la compensació econòmica que en dret corresponia.

D'altra part mantenia que l'actual Llei 1/2018, en el seu article 9, apartat 1 disposava que les accions derivades del contracte de treball prescriuen al cap d'un any i que excepcionalment, la reclamació d'indemnitzacions per acomiadament no causal i per causes objectives o disciplinàries tenia un termini de caducitat de quaranta dies hàbils a comptar del moment en què la persona assalariada tenia coneixement de l'acomiadament, termini aquest que s'havia exhaurit amb escreix en el supòsit que s'examinava.

Tercer.- El fet que la Sentència dictada per aquesta Sala el 23-7-2015 (rotlle TSJC-43/2015) intervingués sota imperi de la Llei del Codi de Relacions Laborals i que aquesta darrera hagi estat expressament derogada per la vigent Llei de Relacions Laborals, no impedeix considerar que les observacions que es realitzin al respecte de la naturalesa del preavís i la compensació econòmica, continuïn sent d'actualitat.

En efecte, el preavís i la compensació econòmica constitueixen figures de la normativa laboral, que ja contemplava el Codi de Relacions Laborals i que tant abans com ara, s'establien com a contrapartida a l'acomiadament no causal del treballador. En aquest sentit, tant l'art. 84.1 de la Llei de Relacions Laborals com l'anterior article 90.1 del Codi de Relacions Laborals, els preveuen expressament, configurant-los com a mecanismes encaminats a permetre al treballador cercar una nova ocupació laboral mentre el contracte de treball amb l'empresari corresponent persisteix (preavís) i a gaudir d'una suma econòmica preufetera en funció del salari i durada de la prestació laboral, destinada a compensar la pèrdua del lloc de treball quan aquesta decisió intervé a iniciativa exclusiva de l'empresari.

Des d'aquesta perspectiva el preavís i la compensació econòmica han de distingir-se de la indemnització per acomiadament fet en forma indeguda o injustificat, precepte aquest que com indicàvem en la nostra Sentència 165/2021 de 30-9-2021 (rotlle TSJC-137/2021), "La indemnització contemplada en l'art. 92 de la Llei 31/2018 de Relacions Laborals pretén rescabalar el treballador quan el contracte de treball ha estat resolt de manera il·legal".

En tractar-se de preceptes que tutelen un bé jurídic divers, els mateixos no poden ser confosos per molt que la modalitat de càlcul de la indemnització contemplada en l'art. 92 de la Llei de Relacions laborals s'obtingui sobre la base del preavís i de la compensació econòmica contemplada en l'art. 84 anterior, si bé augmentada en un 25%.

Quart.- En el present supòsit, l'empresari va practicar un acomiadament verbal proscrit pel vigent ordenament laboral. Aquesta irregularitat flagrant, la Llei la sanciona en el seu article 92, reconeixent al treballador una indemnització, que ha de ser reclamada en el termini de caducitat de 40 dies hàbils (art. 9).

Succeeix en el present supòsit, que el termini legal per a articular una acció en reclamació de la indemnització de l’art. 92 de la Llei ha transcorregut amb escreix i que per tant aquesta es troba viciada de caducitat. Malgrat aquesta realitat, en l’escrit de demanda es reclama el preavís i compensació econòmica com si d’un supòsit de comiat no causal es tractés, i aquesta pretensió que no podrà però ser admesa. En efecte, el preavís i la compensació econòmica es conceptuen com a contrapartida legal de l’acomiadament no causal (art. 84.1) i en conseqüència només són exigibles en aquesta modalitat resolutòria del contracte de treball. Aquí però, en cap cas l’empresari ha pretès acomiadar el treballador respectant les formalitats diverses previstes en la Llei amb aquesta finalitat, sinó que en realitat ha resolt el contracte de treball de manera il·legal. En aquesta eventualitat, cap preavís o compensació econòmica li pot ser exigida, sinó que el que pertocava al treballador era exigir una indemnització en el termini que processalment resultava adequat a fer-ho. Aquesta conclusió es veu reforçada si es té en compte que hem declarat repetidament, que la conseqüència de la manca de pagament puntual de la compensació econòmica o del preavís quan esqueia, no era altra que la de convertir l’acomiadament no causal inicialment vàlid en irregular reconeixent del dret del treballador a obtenir en aquest cas, la indemnització per acomiadament fet en forma indeguda o injustificat.

Per tant, escaurà estimar el primer motiu del recurs d'apel·lació articulat i revocar la Sentència dictada en el sentit de desestimar la reclamació articulada en concepte de preavís i compensació econòmica, confirmant- se la resta de la decisió de manera que la demanda sols podia ser estimada a alçada de 319,72.- € bruts en concepte de vacances meritades i no satisfetes, confirmant-se els restants pronunciaments continguts en la seva part dispositiva.

Cinquè.- L'èxit del recurs comportarà que no hagi de fer-se pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat Nogués contra la Sentència de data 13-1-2022 que es revoca parcialment en el sentit de desestimar la reclamació articulada en concepte de preavís i compensació econòmica, confirmant-se la resta de la seva decisió de manera que la demanda sols podia ser estimada a alçada de 319,72.- € bruts en concepte de vacances meritades i no satisfetes, confirmant-se els restants pronunciaments continguts en la seva part dispositiva. I sense fer pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.