Sinistre d'aigua- responsabilitat contractual i extracontractual- prova (1000130/2022)
- Resolució
- Sentència · 08/11/2023
- Sentit
- estima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 256/2023
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2023:256
- Recurs
- 32/23
- Ponent
- Vincent Aniére
- Magistrats
- Vincent Aniére, Carles Cruz Moratones, Jaume Tor Porta
- Àrea
- Civil Mercantil i societats
- Descriptors
- RESPONSABILITAT EXTRACONTRACTUAL DANY SOCI PROVA DEMANDA (PROCEDIMENT ABREUJAT) CONTESTA (PROCEDIMENT ABREUJAT) RECURS D'APEL·LACIÓ
La sentència tracta d'un sinistre per inundació ocorregut el 16 d'agost de 2021 a les instal·lacions del Govern d'Andorra, específicament a la planta -2 dedicada a aparcament i ascensor. El sinistre va ser causat per una fuita d'aigua provocada per una mànega deixada oberta pels operaris del Govern d'Andorra. Les bombes d'evacuació d'aigua no van funcionar correctament, resultant en una inundació que va causar danys a l'ascensor. La companyia F, que havia indemnitzat al Govern d'Andorra pels danys, va presentar una demanda civil contra les societats B, A, C i D, buscant la condemna solidària a pagar l'import de 17.528,83 euros, més interessos legals i costes judicials. El Tribunal d'Instància va condemnar les societats B, A, C i D a pagar l'import reclamat, però les parts defenents van presentar un recurs d'apel·lació, argumentant que la sentència era fruit d'una errònia valoració de la prova. El Tribunal Superior de Justícia va revisar la prova i va concloure que les bombes d'evacuació d'aigua no estaven dissenyades per funcionar de manera contínua durant tres dies seguits, i que la fuita d'aigua va ser causada per la negligència dels operaris del Govern d'Andorra. Per tant, el Tribunal va estimar els recursos i va revocar la sentència del Tribunal d'Instància, desestimant la demanda de la companyia F i condemnant-la a pagar les costes de primera instància.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000032/2023 ORIGEN: 1000130/2022 - 0
NIG: 5300542120220001487
PARTS:
Apel·lant: B, SA i A, SA
Representant: Sra. Manso
Advocat: Sra. Ricart
Apel·lant: C SA i ORG_0
Representant: Sra. Bonet
Advocat: Sr. Pla
Apel·lat: F, SA
Representant: Sra. Ruiz
Advocat: Sra. Esteban
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: Sr. Vincent Anière
Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones
Sr. Jaume Tor Porta
OBJECTE: Sinistre d'aigua- responsabilitat contractual i extracontractual- prova
SENTÈNCIA 000133/2023
Andorra la Vella, el 8 de novembre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 16-08-2021, es va produir un sinistre per inundació a la planta - 2 dedicada a aparcament i a l'ascensor de les instal·lacions del G que es troben sota la boca H de la rotonda TÚNEL T i propietat del Govern d'Andorra.
Dites instal·lacions foren construïdes per la societat B, SA, assegurat prop de la societat A, SA.
La societat B, SA, va subcontractar a la societat C, assegurada prop de D, per a la instal·lació de les bombes d'evacuació del pou de bombeig d'aigües brutes.
Com a conseqüència del sinistre, la companyia F va pagar al Govern d'Andorra l'import de 17.528,84.-euros en concepte d'indemnització per als perjudicis causats a l'ascensor per les filtracions d'aigua.
2.- Per escrit de data del registre 19-07-2022, la representació processal de la societat F, SA, va presentar demanda civil en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment abreujat en contra de la societat B SA i de la societat A SA, i de la societat C i D, sol·licitant llur condemna solidària a pagar-li l'import de 17.528,83 euros incrementat de l'interès al tipus legal des de la data de contesta a la demanda, així com al pagament de les costes judicials.
3.- Per escrit del 28-09-2022, la representació processal de la societat B SA i de la societat A, SA, va presentar un escrit de contesta a la demanda sol·licitant la seva desestimació, amb imposició de costes.
4.- Per escrit del 30-09-2022, la representació processal de la societat C i D va presentar un escrit de contesta a la demanda sol·licitant la seva desestimació amb imposició de costes.
5.- Després de la celebració del judici oral, en data 06-12-2022, la Sra. Batlle va decidir :
"Primer.- Que donant lloc a la demanda interposada per la representació processal de F SA, condemna a B SA, solidàriament amb la cia A SA, solidàriament amb ORG_1, solidàriament amb D a pagar a l'agent la suma total de 17.528,83 euros, que s'incrementarà dels interessos legals a comptar de la data prevista per la contesta a la demanda.
Segon.- S'imposen les costes processals i judicials a les parts defenents.".
6.- En contra d'aquesta resolució formulen recurs d'apel·lació ambdues parts defenents, demanant la seva revocació i la desestimació de les pretensions de la part agent, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies.
Fonamenten el seu recurs sobre una incorrecta valoració de la prova.
La representació processal de la societat B SA i de la societat A, SA, argumenta, de forma resumida, que no ha quedat provat que les bombes acabessin funcionant perquè aquestes fossin regulades per C un cop ja amb la inundació present sinó perquè hi ha hagut un cabal d'aigua massa important durant masses hores, ja que aquests equips no estan previstos per a un ús continu ; que el tribunal ha fonamentat la seva conclusió sobre un sol testimoni, que el sinistre no es va produir per culpa d'alguna actuació incorrecta o negligent de les defenents, i que en tot cas és C qui hauria d'assumir la responsabilitat última del sinistre.
La representació processal de la societat C i D argumenta, per l'essencial, que el problema ve del fet que les bombes d'evacuació d'aigües han hagut de treballar de forma contínua durant tot un cap de setmana, evacuant una gran quantitat d'aigua i de residus quan estan dissenyades per treballar en discontinu ; que les bombes en qüestió van funcionar correctament en tot moment, i que a dia d'avui continuen funcionant perfectament, sense haver- les reparat, modificat ni intervingut des de la data del sinistre ; que no és cert que no estaven suficientment optimitzades o regulades ; que aquesta pretesa absència de regulació o optimització fou únicament esgrimida pel testimoni Sr. Miró, persona que no té cap mena de qualificació tècnica o professional i que ni el propi perit de la part agent va apuntar en el seu informe que les bombes no estarien correctament regulades o optimitzades, i que no és cert que hauria d'assumir la responsabilitat última del sinistre.
7.- La representació processal de la companyia F demana la confirmació de la sentència argüint en síntesi que el tribunal ha valorat segons el principi de lliure apreciació i que el senyor Miró, operari del G, qui va descobrir la inundació i va encarregar-se de solucionar la situació, és l'únic testimoni directe dels fets, essent la resta de testimonis empleats de les societats demandades o perits de part que no han presenciat els fets i que han rebut la informació de parts interposades ; que els arguments tècnics dels perits de part no han estat acreditats en autes o bé foren directament rebatuts en l'acte de judici oral ; que ha quedat acreditat que el dilluns al matí al constatar la inundació, es van tornar a posar en funcionament les bombes però que aquestes van tornar a fallar aquell mateix matí, mentre que, després que un tècnic de C hagi vingut a regular les màquines perquè no s'aturessin tan fàcilment com ho havien fet anteriorment al matí, i repetida l'operació entre 15.00 i 15.30 dilluns a la tarda, les bombes van funcionar, van buidar l'acumulació d'aigua sense cap problema i han funcionat correctament des de llavors.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En el present cas, la companyia F, subrogada en els drets del Govern d'Andorra després d'haver-lo indemnitzat dels perjudicis soferts per causa del sinistre d'aigua d'autes, insta una acció en responsabilitat contractual en contra de B, la constructora de les instal·lacions on es trobava l'ascensor danyat, així com una acció extracontractual en contra de C, la instal·ladora de les bombes incriminades subcontractada per la primera.
Cal precisar d'antuvi que si la problemàtica de la responsabilitat de les defenents recau sobre la qüestió de la manca de funcionament de les bombes en qüestió, el sinistre troba el seu origen en un esdeveniment particular.
En efecte, queda establert que el sinistre va tenir lloc durant un cap de setmana ja que al marxar el divendres 13, els operaris del G van deixar obert el pas de l'aigua d'una mànega connectada a un aparell destinat a la neteja dels camions, com sembla que ho fan de manera habitual, però que, per una raó desconeguda i a un moment desconegut, dita mànega es va desendollar de l'aparell, ruixant l'aigua cap avall fins a la planta -2 on es troba el pou de bombeig i les dues bombes en qüestió.
No se sap exactament la quantitat d'aigua que va brollar però queda establert que al mati del dilluns 16 tota la planta -2 estava plena d'aigua i el perit P indica que n'hi havia un palm d'alçada.
El tribunal ha conclòs que és la manca d'optimització de les màquines o llur insuficient regulació per a absorbir la inundació que és a l'origen dels danys, i constitueix una omissió imputable a les defenents, conclusió que aquestes darreres consideren com el fruit d'una errònia valoració de la prova.
Segon.- Tot i que la càrrega de la prova de llur responsabilitat la té la part agent, les parts defenents han fet un esforç probatori notable i tenim finalment un important material probatori de caire tècnic, que cal valorar.
S'han aportat en autes tres pericials de part.
La primera realitzada pel Sr. V a petició de F conclou que la planta -2 es va inundar perquè les bombes de recollida d'aigua van deixar de funcionar, sense més explicacions tècniques.
La segona realitzada pel Sr. P a petició de la societat A, SA, com a asseguradora de la societat B, SA, explica que la instal·lació és conforme al projecte i sense defecte, i que les dues bombes es van aturar perquè van saltar els disjuntors magnetotèrmics de protecció ja que les bombes, que es troben en un pou de 800 litres de capacitat, estan previstes per funcionar de manera alternativa i mai en continu però de manera cíclica amb l'objecte de buidar el pou impulsant les aigües residuals fins al col·lector general (ja que la planta -2 es troba a sota del nivell de dit col·lector general) tot i triturant les matèries contingudes en l'aigua, però que havent estat obligades de tractar de manera continua l'important quantitat d'aigua que provenia de la mànega deixada oberta, quantitat molt superior a la quantitat prevista i prescrita, es van sobreescalfar i van saltar les proteccions, deixant per tant d'evacuar l'aigua. Afirma que la causa primera del sinistre rau en la fuita que va exigir un funcionament anormal de les bombes. Finalment, recomana pel futur instal·lar un sistema de detecció de fuites amb alarma per que es pugui venir a tallar el pas de l'aigua en cas de necessitat (de fet, és el que va passar doncs es va instal·lar tal sistema).
La tercera realitzada pel Sr. S a petició de la companyia D com a asseguradora de la societat C explica que la instal·lació és conforme a les característiques fixades per la direcció d'obra, fins i tot superior, i que les bombes han funcionat normalment després del sinistre d'autes sense que li consti cap modificació posterior al sinistre, però que no estan pensades per a funcionar en continu durant tres dies seguits com va passar.
Durant la vista oral, donat que els perits van ratificar el seu respectiu dictamen, es va procedir a un acarament, però el mateix no els va portar a modificar les seves conclusions.
Quant al coordinador de les feines d'instal·lacions i al responsable d'operacions de C, ressurt de les seves manifestacions que efectivament les bombes porten una protecció elèctrica per no cremar-se en cas de funcionament inadequat (excés de temps de funcionament o presència de residus ja que no només estan previstes per evacuar aigua sense que es poguí controlar el que prové dins de l'aigua i poguí obstaculitzar el seu funcionament), precisant que estan previstes per funcionar de manera alternativa i discontinua, i no pas tres dies seguits, i que si bé les proteccions predefinides pel fabricant es poden posar al màxim de tolerància, això no és aconsellable ja que es pot acabar amb la destrucció de la bomba.
També va comparèixer el Sr. Miró, operari del G, qui va intervenir al mati del dia 16 a petició del seu cap informat de la inundació del pàrquing pel banders. Va confirmar l'origen de la fuita (un tub desempalmat), precisant que va tancar el pas de l'aigua. Va precisar també que es tracta d'una mànega com les de jardí, connectada a un "Karcher". No va poder confirmar quan l'aigua havia començat a ruixar però que havia constatat que hi havia tres dits d'aigua a la planta -2. Quant a la qüestió essencial de les bombes, va explicar que estaven parades ; que havia premut el boto del disjunctor i que una bomba s'havia posat a funcionar ; que al cap d'una hora s'havien tornat a parar ; que aleshores havia dit al seu cap de trucar un tècnic ; que havia vingut un tècnic de C que li havia dit "estan mal regulades" o quelcom semblant ; que després de dita intervenció de C, les bombes havien funcionat durant més d'una hora sense tornar a parar-se i buidant tota l'aigua qui hi havia.
Així les coses, i valorades en el seu conjunt tots aquets elements segons els principis de la sana crítica ens porten a una conclusió diferent del Tribunal d'instància.
En efecte, i en primer lloc, els perits de les parts defenents han aportat més elements tècnics que el perit de la part agent, aquests elements són més coherents amb la resta d'elements, i les seves explicacions durant la vista oral i en particular durant l'acarament són més convicents doncs permeten entendre el que ha pogut passar.
En segon lloc, no es pot treure de les manifestacions del Sr. Miró que és una mala configuració de les bombes que les mateixes no van arribar a evacuar l'aigua de la fuita i evitar la inundació.
El fet que el tècnic de C li hauria dit que les bombes no eren ben regulades no queda establert ja que el testimoni no va ser massa precís al respecte i que no se sap exactament el que hauria volgut dir. Tal comentari del tècnic s'ha de posar en relació amb el que sabem sobre les bombes, és a dir que llur "regulació" significa que existeix una possibilitat de baixar el nivell de seguretat fins a permetre que bombegin més.
A més, no sabem exactament que va fer el tècnic de C i el Sr. F, el responsable d'operacions de C, va manifestar que el seu tècnic només havia rearmat el sistema sense tenir constància d'un "ajustament" del mateix.
Sigui com sigui, fins i tot si admetem que el tècnic de C hauria modificat els paràmetres de seguretat de les bombes per tal de permetre l'evacuació de tota l'aigua encara present el dia 16, prenent el risc que es fessin mal bé per escalfament, això no implicaria una mancança imputable a la constructora o la instal·ladora.
En tercer lloc, l'altre fet important invocat per la part agent és que, després d'aquesta intervenció del tècnic de C, les bombes han continuat funcionant sense parar-se més i des de llavors estan fent la feina per la qual estan previstes.
Però no es pot treure d'aquest fet la prova definitiva de que existia un problema anterior d'optimització o regulació de les bombes.
Apareix que el sistema esta concebut per a evacuar l'aigua que acaba arribant fins a la planta -2, i que justament si hi ha dues bombes és perquè una funcioni mentre l'altra es refreda. De fet, s'explica en l'informe aportat per la societat A que una sola bomba seria capaç d'evacuar l'aigua del pou i que la segona es considera com de reserva en cas d'avaria de l'altra.
Però no esta concebut per tractar una inundació com la d'autes sinó per tractar l'aigua residual provinent de la neteja dels camions i dels sanitaris. A més, s'ha de tenir en compte que no es va donar cap nou incident d'inundació tan important com va passar durant el sinistre d'autes, és a dir un ruixat continu durant 3 o 4 dies com diu el perit Sr. V.
També s'ha de tenir en compte que, abans de la intervenció del tècnic de C, ja s'havia tancat el pas de l'aigua i que les bombes havien funcionat durant més d'una hora, és a dir que la situació ja havia millorat.
A més a més, s'ha de considerar la imprudència que consisteix per part dels operaris del G de deixar obert el pas de l'aigua ja que, contràriament al que va manifestar el Sr. Miró, no és la mateixa cosa de tancar l'aigua al nivell de l'aixeta que de tancar al nivell de l'aparell de neteja, ja que el segon resulta molt més arriscat com malauradament es va confirmar en el present cas.
Tot plegat, aquests elements no permeten caracteritzar el que ha de determinar la decisió, és a dir Una mancança atribuïble a la constructora o la instal·ladora i que podria fonamentar llur respectiva responsabilitat civil, sigui contractual pel que fa a la primera sigui extracontractual pel que fa a la segona, sobre tot quan apareix que la instal·lació és conforme al previst amb la direcció d'obra i en el projecte tècnic.
Tercer.- Per consegüent, s'han d'estimar els dos recursos en el sentit de revocar la sentència, de desestimar la demanda i de condemnar la part agent a pagar les costes de primera instància en aplicació de l'article 350.1 del codi de procediment civil.
Quart.- De conformitat amb l'article 354.2 del codi de procediment civil, l'estimació del recurs determina no imposar les costes d'aquesta alçada a cap de les parts.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
Primer.- ESTIMAR el recurs de la representació processal de la societat B SA i de la societat A, SA, com el recurs de la societat C i D, contra la Sentència de data 06-12-2022, que revoquem, i en el seu lloc desestimem la demanda de la societat F, SA, i la condemnem a pagar les costes generades en la primera instància.
Segon.- NO EFECTUAR cap imposició de les costes de segona instància a la societat F, SA.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.