FUNCIÓ PÚBLICA. Sanció a agent de circulació comunal. Caducitat del procediment: no es produeix per la demora en la formulació del plec de càrrecs (TSJA-0000031/15)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 2000059/2014 Núm. de Rotlle: TSJA-0000031/2015

SENTÈNCIA 69-2015

PARTS:

Apel·lant: Hble. COMÚ X. Representant: Sra. Morell Advocat: Palau

Apel·lat: Sra. Carretero

Representant: Sr. Jover Advocat: Sra. Recio

Apel·lat: M.I. GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Martin Advocat: Sra. Raya

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, nou d'octubre de dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000059/2014.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS Palau FET

1.- La Sra. Carretero va interposar demanda contra el M.I. Govern i l'Hble. Comú X., en què impugnava l'acord adoptat pel Consell del Comú en data 24 de febrer de 2014, per mitjà del qual li van ser imposades dues sancions de suspensió de funcions durant 15 dies cadascuna d'elles, amb pèrdua de les retribucions corresponents, com a responsable de sengles infraccions greus de l'article 48, apartats d) i f) de la Llei 8/2005, de 21 de febrer, dels agents de circulació comunals.

2.- La sentència de 2 de març de 2015 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha estimat substancialment la demanda i ha anul·lat els actes impugnats, en considerar que s'havia produït la caducitat de l'expedient disciplinari, d'acord amb l'article 52.3 de la referida llei, ja que el procediment es va iniciar el 19 de novembre de 2013, mentre que el plec de càrrecs no va ser formulat fins al 21 de gener de 2014, quan ja havia transcorregut el termini de dos mesos que estableix el precepte esmentat.

3.- La representació de l'Hble. Comú X. ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents consideracions:

No ha transcorregut el termini de dos mesos, ja que s'ha de situar el dies a quo el 28 de novembre de 2013, quan es va notificar a la interessada la iniciació del procediment sancionador.

No es va poder notificar abans el plec de càrrecs, ja que l'agent va romandre de baixa laboral des del 3 fins al 30 de gener de 2014, i això va comportar la suspensió de la relació laboral.

4.- La representació de la Sra. Carretero es va oposar al recurs i va sol·licitar que es confirmés íntegrament la sentència apel·lada, ja que la formulació del plec de càrrecs no pot superar el termini de dos mesos, comptats des de la incoació de l'expedient, i això amb independència de la data de notificació del primer i de la situació de baixa laboral.

5.- La representació del M.I. Govern, tot i no formular recurs d'apel·lació, ha considerat que procedeix revocar la sentència impugnada, entenent que el termini de dos mesos s'ha de comptar des de la data de notificació de l'inici del procediment i fins a la formulació del plec de càrrecs.

6.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

Fonaments de dret

FONAMENTS Palau DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, la sentència apel·lada ha conclòs que el procediment administratiu havia caducat, ja que el plec de càrrecs no es va formular dins del termini de dos mesos que, per a les faltes greus, estableix l'article 52.3 de la Llei 8/2005, de 21 de febrer, dels agents de circulació comunals. Segons el Tribunal a quo, aquest termini s'inicia amb la incoació de l'expedient, mentre que el dies ad quem s'ha de situar el dia que es formula el plec de càrrecs.

A partir d'aquest raonament, les parts han centrat les seves al·legacions en discutir la forma en què s'ha de fer el còmput del termini de caducitat, tenint en compte o no, segons les diferents opinions, la data en la qual es van notificar tant l'acord d'iniciació com el plec de càrrecs.

Tercer.- Tanmateix, abans de determinar la forma en què s'ha de comptar el termini que fixa l'article 52.3 de la Llei dels agents de circulació comunals, cal tenir en compte que aquest litigi planteja una qüestió de principi, que s'ha de resoldre de forma prèvia.

En efecte, les al·legacions de les parts fan necessari dilucidar si l'incompliment del termini dins del qual la llei preveu que s'ha de formular el plec de càrrecs comporta ineludiblement la caducitat del procediment sancionador.

En una primera aproximació, es constata que la Llei 8/2005 no estableix de forma expressa aquesta conseqüència. Per tant, cal aplicar les normes generals del Codi de l'Administració. Aquest cos legal conté un principi contrari a la conclusió a què arriba la sentència apel·lada, ja que el seu article 49.1 disposa que:

"Els actes administratius dictats fora de termini seran anul·lables únicament si la natura d'aquest termini ho imposa".

Com es pot veure, el Codi estableix el principi segons el qual les actuacions tardanes, o produïdes fora del termini establert, no incorren en un vici d'anul·labilitat, excepte els supòsits particulars en què la naturalesa del termini ho faci necessari, cosa que no es pot afirmar en aquest cas.

En conseqüència, s'ha de concloure que no existeix previsió legal que determini la caducitat del procediment disciplinari, quan s'ha produït un retard en la formulació del plec de càrrecs. Com s'ha dit, l'article 49.1 del Codi de l'Administració s'oposa a una tal conclusió.

Quart.- La sentència d'aquesta Sala núm. 46-1995, de 19 de desembre, ja es va pronunciar en aquest sentit. Com es va dir llavors:

"La caducitat del procediment és una institució de naturalesa processal derivada de la inactivitat en la seva tramitació durant el període de temps assenyalat per la llei. Sobre aquest punt, el Codi de l'Administració només regula en l'article 123 els efectes de la caducitat quan la paralització de l'expedient és conseqüència de circumstàncies imputables a l'administrat. Per això, no resulta procedent estimar la seva concurrència en aquest cas, en què la inactivitat s'atribueix a la Corporació demandada.

A més, en la hipòtesi de que es considerés aplicable de forma analògica l'esmentat precepte, cal tenir en compte que l'eficàcia de la caducitat requereix un previ advertiment de la part a qui aquella pot beneficiar, circumstància que tampoc s'ha produït en aquest procediment, per la qual cosa han de ser desestimades les al·legacions del recurrent sobre el particular".

Cinquè.- Les consideracions precedents condueixen a estimar el recurs d'apel·lació que interposa l'Hble. Comú X. Ara bé, no es pot deixar de banda que la sentència d'instància no ha examinat les qüestions de fons que plantejava la demanda. En conseqüència, en funció de les circumstàncies que concorren en aquest cas, i per tal d'evitar qualsevol indefensió de la interessada, procedeix retrotraure les actuacions al moment anterior a la sentència apel·lada, per tal que el Tribunal a quo pugui analitzar les altres argumentacions contingudes en els respectius escrits d'al·legacions de les parts.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa l'Hble. Comú X. contra la sentència dictada el 2 de març de 2015 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte.

Segon.- Retrotraure les actuacions al moment anterior al pronunciament de l'esmentada sentència, a fi de que el Tribunal a quo resolgui les restants al·legacions plantejades per les parts quant al fons del litigi.

Tercer.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.