Desistiment laboral, burofax, noficicació dubtosa (TSJC 319/14)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000319/2014 ORIGEN: 6000042/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 13 de gener del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0042-6/2013, instades pel Sr. Vilar contra la societat "Quesada", en data 17 de juliol del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que estimant substancialment la demanda formulada per la representació processal del Sr. Vilar contra la societat D., SL, he de condemnar i condemno a aquesta darrera a pagar a la part actora les quantitats netes de 11.803,62 i 589,68.-euros, en concepte de la indemnització prevista a l'article 98 del Codi de Relacions Laborals i d'havers laborals pendents de satisfer, a la qual s'haurà de fer deducció de la suma de 530,71.-euros dipositada per l'empresari en favor del treballador, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de contesta a la demanda, a saber el dia 25 d'abril del 2013, així com a declarar i cotitzar prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social les sumes brutes que han estat objecte de condemna per imports de 12.490,60 i 624.-euros, fent imposició finalment a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència".

II.- La societat "Quesada" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle i la condemna de la part adversa a satisfer les costes judicials de primera i segona instància, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Els arguments revocatoris són els següents: no havia rebut mai el burofax del 15 de desembre del 2012; el burofax no contenia cap signatura de recepció; la carta de desistiment havia de ser signada per dos testimonis; l'assalariat va treballar 9 dies durant el mes de desembre del 2012 i cobrar la suma corresponent de 530,71 EUR.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball entre el Sr. Vilar i la societat "Quesada". En el seu escrit de demanda, el treballador reclamava una indemnització per raó del seu desistiment justificat, com també el pagament de la mensualitat del mes de desembre del 2012 (10 dies).

La part defenent va contestar, invocant la prescripció de l'acció en relació amb la indemnització, tota vegada que no havia rebut mai cap escrit de desistiment. Tanmateix, feia valer que l'assalariat només havia treballat 9 dies al desembre del 2012.

El Tribunal a quo ha estimat substancialment la demanda.

II.- El greuge principal de la societat "Quesada" consisteix en la inoposabilitat de la carta de desistiment aportada pel Sr. Vilar. En aquest sentit, és incontrovertible que, en data 15 de desembre del 2012, el Sr. Vilar va lliurar a l'oficina de "Correos" d'Andorra la Vella la carta de desistiment dels folis 6 i 7. La tramesa es va cursar mitjançant burofax adreçat al domicili de la societat "Quesada", SL. És també cert que no consta fefaentment la seva recepció per part d'aquesta darrera. En efecte, no figura cap signatura, segell, número d'identificació administrativa, etc. del destinatari en el document anomenat "Prueba de entrega" del foli 5. Només hi trobem la data i l'hora del presumpte lliurament, les dades del receptor ("Quesada", SL) i la menció "Documento: 33049" quin significat desconeixem. Per tant, aquestes escasses dades resulten insuficients per acreditar, amb absoluta certesa, la seva notificació. Tot i així, la reclamació de la indemnització per desistiment unilateral no ha caducat. En efecte, segons l'article 8 del Codi de relacions laborals, el termini de 30 dies computa a partir del coneixement del desistiment o per l'absència injustificada al treball durant almenys tres dies de treball seguits. Segons la mateixa empresa, el Sr. Vilar va treballar fins el dia 13 de desembre del 2012 (foli 33). Per tant, el termini de caducitat començava a córrer a partir del dia 19 de desembre del 2012. La demanda laboral es va presentar el 10 de gener del 2013, és a dir dins el termini legalment establert. L'excepció s'havia de refusar per via de conseqüència.

III.- Una volta descartat aquest obstacle, cal examinar ara si la manca de comunicació de la carta de desistiment, impedeix exigir, posteriorment, la reclamació judicial de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals. I cal respondre per la negativa. Efectivament, com es deia, mutatis mutandis, en la nostra sentència 014/05 del 19 de maig del 2005: "Si la legislació vigent imposa a l'empresari acomiadar el treballador per escrit mitjançant comunicació per carta certificada, en canvi, no exigeix l'obligació per part de l'empresari de fer arribar la dita carta al seu destinatari. Per conseqüent -llevat del cas on l'empresari ha voluntàriament enviat la carta, a una adreça errònia, o al domicili del treballador, tot sabent que el mateix no hi era i no podia recollir la carta-, és suficient, per complir els requisits legals, que l'empresa enviï la carta a l'adreça coneguda del treballador, que aquest darrer reculli o no la dita carta". En el nostre cas, l'enviament i contingut de la carta de desistiment justificat són indiscutibles i va ser adreçada a l'adreça de l'empresa, amb exposició de la seva causa i per mitjà de burofax amb avís de recepció (foli 9), procediment que ofereix garanties fins i tot superiors a la carta certificada amb avís de recepció. L'empresa ha tingut coneixement de la missiva, almenys a l'inici del procés, i els motius de la ruptura són concordants amb l'escrit de demanda, de manera que els drets d'audiència i de contradicció de la part apel·lant han estat plenament respectats. Per tot plegat, escau concloure en la plena regularitat de la reclamació judicial efectuada pel Sr. Vilar.

IV.- Compte tingut que els motius del desistiment justificat són evidents (absència i retards en el pagament de salaris) i que la motivació de la sentència combatuda no es combat eficaçment, cal confirmar la condemna pronunciada per l'Hble. Batlle.

Només queda per analitzar les quantitats degudes en concepte de salari del mes de desembre del 2012. "Quesada" manté que el darrer dia treballat va estar el 13 de desembre del 2012, mentre que el treballador afirma que va laborar el dia següent. La sentència apel·lada dóna lloc a la pretensió del Sr. Vilar perquè el contracte era vigent fins el 17 de desembre del 2012, dia en què l'empresa va recepcionar la carta de desistiment justificat. No es pot acceptar aquest argument, en particular perquè res obsta que l'empleat no acudeixi al treball durant la vigència del contracte laboral. I aquesta prova era completament a l'abast del treballador si resulta ésser cert que va treballar el dia 14 de desembre del 2014. Per tant, procedeix la reforma de la sentència únicament sobre aquest punt marginal.

V.- En conseqüència, s'ha de reformar molt parcialment la resolució apel·lada, tot imposant a "Quesada" la imposició de les costes de segona instància, en motiu de l'estimació de la majoria de les pretensions de la part agent i del caràcter laboral del litigi.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR molt parcialment el recurs d'apel·lació formulat per la societat "Quesada"; REFORMAR la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 17 de juliol del 2014, només en el sentit de modificar els imports de 589,68 EUR i de 624 EUR per les quantitats respectives de 530,71 EUR i de 561,60 EUR; condemnar la societat "Quesada" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.