Desistiment laboral per manca ocupació efectiva, carta adreçada a administrador (TSJC-224/2015)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000224/2015 ORIGEN: 6001620/2012 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 d'octubre del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. 6001620/2012, instades per la Sra. Morales contra la ORG_0, en data 2 d'abril del 2015, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- Que estimant substancialment la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Morales contra la ORG_0, he de condemnar i condemno a aquesta darrera a pagar a la part actora la suma neta de 10.356,54.-euros, en concepte de la indemnització prevista a l'article 98 del Codi de Relacions Laborals, juntament amb els interessos legals meritats des de la fermesa de la present resolució judicial en atenció a l'adagi in illiquidis non fit mora. Segon.- Condemnar a la ORG_0 a declarar i cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i a favor de la Sra. Morales la quantitat bruta de 10.959,30.-euros bruts, en el concepte que ha estat precedentment objecte de condemna. Tercer.- Fer imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocada i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència".

II.- La ORG_0 sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle, tot condemnant la part adversa a satisfer les costes judicials d'ambdues instàncies.

Els arguments revocatoris són els següents: l'administradora de la Comunitat no tenia legitimació per rebre la carta de desistiment de la treballadora; la carta s'havia d'adreçar, directament, a l'empresari (el President de la COMUNITAT) segons l'article 96 del Codi de relacions laborals, de compliment irrenunciable; l'administradora de la Comunitat no gaudia de poders per representar al President de la COMUNITAT; la treballadora estava assessorada jurídicament, de manera que els seus drets laborals estaven plenament salvaguardats; l'assalariada feia cas omís a les instruccions de la ORG_1.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball verbal entre la Sra. Morales i la ORG_0, com tampoc la decisió de la treballadora de desistir de la relació laboral per carta del 24 de setembre del 2012, pel motiu de manca d'ocupació efectiva.

La demandant va reclamar, en primera instància, el pagament de vacances pendents (163,12EUR), més la indemnització de l'article 98 (10.356,54 EUR), interessos legals i costes judicials.

El Tribunal a quo ha donat gairebé plena satisfacció a la Sra. Morales en quedar justificat, al seu criteri, el desistiment de la relació laboral. Per contra, la instància ha desestimat la reclamació de vacances, per raó de prescripció de l'acció.

II.- La ORG_0 s'alça contra la resolució judicial, bàsicament perquè considera que la carta de desistiment era ineficaç. En efecte, la ORG_0 sosté que la lletra va ser adreçada a l'administradora de la ORG_1, quina persona no gaudia de cap apoderament per rebre-la.

Si observem aquell document, hom s'adona que es destina a:

"C C EDF C

ADMINISTRADORA Sra. Caro (Immobiliària A-B)" (foli 35).

És pacífic que la Sra. Caro o BTM (A) es va negar a signar la carta, al·legant que no estava autoritzada pel President. La instància entén que la notificació del desistiment va desplegar tots els seus efectes i aquesta Sala comparteix la sòlida motivació desenvolupada per l'Hble. Batlle.

A títol preliminar, cal indicar que la Sra. Caro és una professional del ram de la immobiliària i disposa de despatx obert al públic. Pel que fa al President de la ORG_1, és molt probable que la seva disponibilitat sigui distinta, de manera que no resulta absurd que la treballadora es dirigeixi a la persona que té cura, habitualment, del bon règim de l'edifici i dels seus serveis, entre ells el servei de neteja de les parts comunes (article 30.a de la LPH), per comunicar-li l'extinció del contracte laboral.

A banda d'aquesta primera consideració, escau afegir altres arguments. Segons l'article 19.5 de la llei de propietat horitzontal: "El president exerceix la representació de la comunitat, en judici i fora d'aquest àmbit, en tots els assumptes que l'afectin. El càrrec de president és indelegable. Això no obstant, mitjançant apoderament o delegació pot autoritzar al secretari administrador la realització d'un o més actes o negocis jurídics". Pel que sembla, no existeix cap delegació escrita de les funcions del President en favor de l'administrador. Això no exclou, en absolut, la possibilitat de que l'administrador exerceixi funcions encomanades al President de forma verbal o tàcita. I això succeeix en el cas que ens ocupa, com es demostrarà seguidament.

En primer lloc, l'assalariada no va enviar la carta de desistiment a l'administradora, sinó a la ORG_1 com s'ha evocat precedentment.

En segon lloc, la Sra. Caro és l'administradora de l'edifici des de fa 20 anys (resposta 1, foli 131) i és ella qui, en nom de la ORG_1, confeccionava i signava els butlletins de salari (vegeu les signatures que obren als folis 4-26, 42-53 i 130), comunicava els horaris de treball (foli 24) i, fins i tot, va consignar els havers laborals pendents (foli 39). Per tant, la Sra. Morales podia molt raonablement considerar que l'administradora representava plenament a la ORG_1, fins i tot per notificar-li el seu desistiment. De fet, es constata que la Sra. Caro va recepcionar precedentment un altre escrit de la treballadora (7 de juny del 2011, folis 25- 26), pel qual aquella darrera es negava a formalitzar per escrit les (noves) condicions laborals. Força és de constatar que l'administradora, en cap moment, va negar la seva legitimació per acceptar la notificació. De la mateixa manera, la lletrada de la Sra. Morales es va adreçar a l'administradora per exigir-li la planificació laboral de la seva clienta per fax - no impugnat- del 20 de setembre del 2012 (folis 33-34). L'administradora de l'edifici no va respondre i tampoc va esgrimir cap mena d'excepció.

En tercer lloc, la confessió en judici de la Sra. Caro mostra, de manera diàfana, que actuava seguint les instruccions lliurades pel President de la ORG_1. En efecte, va reconèixer en judici que el President li va ordenar de: 1) no lliurar les claus de l'edifici a la Sra. Morales quan aquesta li ho va sol·licitar personalment el dia 19 de setembre del 2012 (resposta 8, foli 131) i 2) no signar la recepció de la carta de desistiment (resposta 9, foli 131). Per tant, el President de la ORG_1 recurrent estava plenament assabentat de la voluntat de la treballadora de reincorporar-se a la feina després de les seves vacances i va adreçar les ordres pertinents a l'administradora per impedir-ho. En aquestes circumstàncies, la recurrent ha d'assumir totes les actuacions dels seus mandataris.

Una volta admesa l'eficàcia de la carta de desistiment, cal verificar la validesa dels seus motius intrínsecs. I el cert és que la Sra. Morales, com de costum després de les seves vacances, va anar a recollir les claus de l'edifici que netejava al despatx de l'administradora. Això va tenir lloc el dia 19 de setembre del 2012 i l'administradora li va denegar el seu lliurament, tot dient- li de tornar a passar el dia 24 de setembre següent. L'advocada de l'assalariada va denunciar aquella prohibició mitjançant el fax, abans esmentat, del 20 de setembre del 2012. La ORG_1 va preferir el silenci, quin comportament no la pot afavorir. Per conseqüent, el desistiment del dia 24 de setembre s'ajusta plenament a les disposicions de l'article 97.g del Codi de relacions laborals.

La carta d'acomiadament per motius disciplinaris del 24 de setembre del 2012, adreçada per correu el dia següent (folis 36-38), no té efectes, tota vegada que el contracte laboral ja s'havia extingit, a instància de la treballadora, el 24 de setembre del 2012.

III.- La desestimació del recurs de la ORG_0 condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la C C EDF C; CONFIRMAR la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 2 d'abril del 2015; condemnar la ORG_0 a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.