CONSELL SUPERIOR DE JUSTÍCIA - Recusació

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 2000010/2020 Núm. Rotlle: TSJA-0000027/2021

SENTÈNCIA 73-2021

PARTS :

Apel·lant: Sra. Macias

Representant: Ídem

Advocat: Sr. Cañellas

Apel·lat: Ricart

Representant: Sra. Carretero

Advocada: Sra. Arcos

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Vincent Anière

Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, el nou de novembre de dos mil vint-i-ú.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000010/2020.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Macias va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Ricart (en endavant CSJ) de data 15 de gener de 2020, pel qual no s'admet a tràmit el recurs contra la decisió del Sr. Fiscal general, comunicada per escrit de data 27 de desembre del 2019, de ratificar la decisió del Sr. Fiscal adjunt, Sr. Bueno, de no abstenir-se en el marc de la causa 6000173/2019.

2.- En la sentència nº 6/2021, de 27 de gener del 2021, s'ha desestimat promoguda per la part agent.

3.- En el seu escrit d'apel·lació la Sra. Macias estima, en substància, que el CSJ no podia inadmetre el recurs interposat contra la decisió del Sr. Fiscal general, comunicada per escrit de data 27 de desembre del 2019, ja que l'article 25.6 de la Llei qualificada de la Justícia (en endavant LQJ) prescriu que els seus acords són susceptibles de recurs en via administrativa, tot afegint que no són aplicables els articles 8 del Codi de procediment penal i 22 de la Llei del Ministeri Fiscal. És a dir, en el recurs es planteja un problema de conflicte de normes, cal dir que en els mateixos termes es van plantejar els recursos d'apel·lació resolts mitjançant les sentències 51/2021 i 52/2021.

4.- En la seva contesta el CSJ estima, en substància, que:

La sentència del Tribunal de Batlles també va analitzar la qüestió de fons plantejada.

En el present cas es podria parlar d'una petició extemporània compte tingut que era un fet perfectament conegut per les parts en el procés penal d'ençà que el mes de febrer de 2018 -moment en que foren atribuïdes les causes penals- qui era el Fiscal adjunt, per la qual cosa no es pot plantejar una sol·licitud d'abstenció un any desprès.

5.- Ambdues parts van confirmar els seus arguments en l'acte de la vista.

Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Cal dir que aquesta Sala Administrativa ha resolt dos recursos d'apel·lació en els quals s'analitzava la qüestió relativa a si són recurribles o no els acords del CSJ que inadmeten un recurs contra la decisió del Sr. Fiscal general de no abstenir-se en una causa, reflexions que són també aplicables a les decisions del Sr. Fiscal general de ratificar la decisió d'un Sr. Fiscal adjunt de no abstenir-se.

En efecte, com s'ha dit, en el recurs d'apel·lació es sosté que el CSJ no podia inadmetre el recurs interposat contra la decisió del Sr. Fiscal general, comunicada per escrit de data 27 de desembre del 2019, ja que l'article 25.6 de la Llei qualificada de la Justícia (en endavant LQJ) prescriu que els seus acords són susceptibles de recurs en via administrativa, tot afegint que no són aplicables els articles 8 del Codi de procediment penal i 22 de la Llei del Ministeri Fiscal. És a dir, en el recurs es planteja un problema de conflicte de normes, cal dir que en els mateixos termes es van plantejar els recursos d'apel·lació resolts mitjançant les sentències 51/2021 i 52/2021.

Així, a la sentència 52/2021 (rotlle d'apel·lació 2/2021) es va dir que: "La qüestió essencial és que els agents plantegen primordialment una situació de conflicte normatiu, ja que consideren que s'ha d'atendre a les previsions de l'article 25.6 de la LQJ i no a les altres disposicions esmentades, pel rang de llei qualificada de la primera i per ser una norma posterior en el temps, entre d'altres motius." (foli 3).

I seguidament a la mateixa sentència s'afegeix:

"Setè.- És cert que la disposició final 11ª del Codi de procediment civil, vigent amb posterioritat a les resolucions aquí impugnades, ha vingut a modificar la redacció de l'article 7 del Codi de procediment penal, el qual estableix ara que "l'abstenció i la recusació dels batlles, magistrats i membres del Ministeri Fiscal en els processos penals es regeixen per les normes de la Llei qualificada de la Justícia", amb la qual cosa es podria entendre que s'ha introduït la possibilitat de recusar els fiscals, però aquesta interpretació ha de ser descartada. En realitat, el que fa el precepte es substituir la regulació pròpia que contenia el Codi sobre aquesta matèria i remetre's a les normes generals de la LQJ, i s'ha d'entendre que, si s'hagués volgut introduir una alteració tan substancial en el règim anterior, s'hauria dit expressament. En aquest sentit el Codi de procediment penal és ara una norma en blanc, de manera que s'ha d'atendre a la norma a què es remet, la LQJ, que segueix referint-se només a la recusació dels batlles i magistrats, mentre que continua vigent la Llei del Ministeri Fiscal pel que fa a l'abstenció -i no recusació- dels seus membres.

D'altra banda, com ja va dir aquesta Sala en la Sentència núm. 31- 2021, de 22-04-2021, "la relació entre llei qualificada i llei ordinària no es regeix pel principi de jerarquia, sinó pel de competència, de manera que la segona no pot incidir en totes aquelles matèries reservades a la primera, sense que això impliqui un rang superior de l'una sobre l'altra."

Vuitè.- Les anteriors consideracions condueixen a la conclusió de que, si la Llei no preveu l'existència d'un incident de recusació respecte dels membres del Ministeri Fiscal, tampoc pot haver-hi un recurs a disposició de les parts, tal com preveia llavors l'article 8 del Codi de procediment penal i disposa actualment l'article 22 de la Llei del Ministeri Fiscal, i és en aquest sentit que es pot parlar de manca de legitimació dels agents.

Aquesta regulació no es pot considerar contrària al dret a la jurisdicció que garanteix l'article 10 del text constitucional. El sistema de recursos contra les resolucions interlocutòries és de configuració legal, de manera que aquestes només poden ser impugnades en els termes i condicions que determini la norma corresponent, sens perjudici que es puguin replantejar totes les qüestions quan es recorri la resolució definitiva, segons deriva del principi de concentració.

En qualsevol cas, la impossibilitat de recusar els membres del Ministeri Fiscal, o de recórrer les decisions sobre la seva abstenció, respon al paper que aquest assumeix com a part en el procés penal. La Fiscalia actua d'acord amb el principi d'imparcialitat, que l'obliga a actuar amb plena objectivitat i independència en defensa dels interessos que té encomanats, però no ostenta les facultats decisòries que justificarien un incident de recusació.

Novè.- S'ha d'examinar a continuació la virtualitat que pugui tenir en aquest cas l'article 25.6 de la LQJ, segons el qual:

"6. Contra les resolucions del Consell Superior de la Justícia es pot presentar recurs en via administrativa davant el mateix Consell Superior de la Justícia, d'acord amb les normes del Codi de l'Administració. Exhaurida la via administrativa, es pot interposar recurs davant la jurisdicció administrativa (...)".

Com és evident, el CSJ no forma part de l'Administració pública que defineixen els articles 12 i 13 del Codi de l'Administració. És un òrgan constitucional que assumeix les competències que li atribueixen l'article 89 de la Constitució i la pròpia LQJ. Ara bé, els òrgans constitucionals, igual que succeeix amb el Consell General i el Tribunal Constitucional, exerceixen determinades funcions que són materialment administratives, i que versen especialment sobre els àmbits de gestió del seu propi personal, la contractació de béns i serveis i d'altres similars. En aquesta línia, la disposició addicional 3ª de la Llei de contractació pública preveu l'aplicació de la llei als contractes administratius celebrats pel Consell General, essent l'òrgan de contractació la Sindicatura. Doncs bé, en funció de la seva naturalesa, aquests actes de naturalesa pròpiament administrativa estan subjectes al control de la jurisdicció homònima, encara que hagin estat dictats per òrgans que no s'integren en l'Administració pública.

En conseqüència, no es pot fer tampoc en aquest cas una interpretació merament literal i lineal de l'article 25.6 de la LQJ, quan preveu la possibilitat d'interposar recurs contra les resolucions del CSJ, sinó que cal examinar el precepte des de la perspectiva que ofereix el conjunt del sistema. Tant la denominació de "recurs en via administrativa", com la remissió a les normes del Codi de l'Administració, i la previsió de control posterior per part de la jurisdicció administrativa evoquen el fet de que els actes impugnables són, en realitat, aquells que tenen una naturalesa pròpiament administrativa.

Aquest no és el supòsit que es planteja en aquest cas, en què la qüestió debatuda versa sobre la recusació del Fiscal General en el marc d'un procés penal i, per tant, resulta aliena a l'àmbit de la jurisdicció administrativa.

La Sala coneix el pronunciament del Tribunal Constitucional que es conté en l'aute d'11 de novembre de 2019 (causa 2019-71-RE). Ara bé, aquesta resolució es limita a proclamar que no procedia admetre a tràmit en aquell moment un recurs d'empara contra un acord del CSJ de 9 d'octubre de 2019, anàleg al que s'impugna en aquest procés, però no prejutja la impugnabilitat del mateix en via administrativa i jurisdiccional, ans exposa els fonaments jurídics que poden portar a pronunciar-se a favor o en contra d'una o altra interpretació. En conseqüència, en aplicació d'aquesta resolució del Tribunal Constitucional, i d'acord amb els criteris que han quedat exposats abans, s'ha de concloure que el recurs en via administrativa contra el referit acord del CSJ era efectivament inadmissible.

A més, aquest mateix resultat s'obté per mitjà d'una altra via interpretativa. Des d'aquest segon punt de vista, l'article 25.6 de la LQJ contindria una norma general aplicable al conjunt de les resolucions del CSJ, però en aquest cas s'ha d'aplicar, com a lex specialis, la norma més específica que contenen els articles 8 del Codi de procediment penal i 22 de la Llei del Ministeri Fiscal."

Les anteriors reflexions resolen la controvèrsia plantejada en el present recurs d'apel·lació i porten, com en els dos casos precedents, a la mateixa conseqüència: la desestimació del recurs d'apel·lació.

Tercer.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Macias.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del CONSELL SUPERIOR DE LA JUSTÍCIA de data 15 de gener de 2020, pel qual no s'admet a tràmit el recurs contra la decisió del Sr. Fiscal general, comunicada per escrit de data 27 de desembre del 2019, de ratificar la decisió del Sr. Fiscal adjunt, Sr. Bueno, de no abstenir-se en el marc de la causa 6000173/2019 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.