Sentència sobre valoració de patologies de forma acumulativa en la CASS
- Resolució
- Sentència · 20/11/2025
- ROJ
- STSJAD 203/2025
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2025:203
- Recurs
- 42/2025
- Ponent
- Immaculada Rodríguez Díaz
- Magistrats
- Immaculada Rodríguez Díaz, Elsa Puig Muñoz, Alexandra Cornella Solà
- Descriptors
- SEGURETAT SOCIAL CASS INVALIDESA DERIVADA D'ACCIDENT NO LABORAL O MALALTIA COMUNA TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA REPRESENTACIÓ PROCESSAL PROVA PERICIAL
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, resol el recurs d'apel·lació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la decisió de la CASS que negava la pensió d'invalidesa al Sr. Cepeda. El tribunal destaca que les proves pericials jugaven un paper crucial i que no havien estat sotmeses a contradicció ni a audiència oral, cosa que violava les garanties processals. Per això declara la nul·litat de les actuacions relatives als informes mèdics, ordena que es requereixin nous perits que emetin els seus dictamens correctament i que es sotmettin a contradicció, i estima el recurs d'apel·lació. No s'imputa cap cost extra a la part apel·lante.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Immaculada Rodríguez Díaz Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornella Solà
Tribunal Superior de Justícia
Sala Administrativa
TSJA.- 0000042/2025
ORIGEN.- 2000038/2024 - 0
NIG: 5300545320240000074
SENTÈNCIA 53-2025 DE 20/11/2025
Ponent : Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ
Data : 20/11/2025
Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa
Referència : TSJA.- 0000042/2025
Nig : 5300545320240000074
IU : ECLI : AD: TSJA:2025:00053
SENTÈNCIA 53-2025
PARTS:
Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL
Advocat Gabinet Jurídic i representant: Sr. Tamarit
Apel·lat: Sr. Cepeda
Representant i defensa lletrada: Sr. Criado
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ
Magistrades: Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ
Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ
Objecte: SEGURETAT SOCIAL. Invalidesa per malaltia: valoració de patologies de forma acumulativa. Valoració de les patologies a la data que es resol el procediment administratiu del que porta causa. Retroacció actuacions. Les pericials han de ser sotmeses a contradicció
Andorra la Vella, el 20 de novembre de 2025.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000009/2024.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ, la qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- El Sr. Cepeda va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució d'aquest organisme de data 11-09-2023 -confirmada per altra del Consell d'administració del 19-12-2023-, de manera que se li reconegués una invalidesa per malaltia comuna del grup que correspongui a comptar del 20-04-2023, moment en què va efectuar la petició de la pensió d'invalidesa.
2.- La sentència de data 30-04-2025 del Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat la demanda de la part agent i ha declarat que l'interessat té dret a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 2, amb efectes del 20 d'abril del 2023.
3.- Disconforme amb aquesta resolució, la CASS ha interposat recurs d'apel·lació el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
a) L'AMLF ha sobrevalorat les minves que presenta l'assegurat tant des de la perspectiva física com la psiquiàtrica.
b) en relació a les patologies físiques, la valoració efectuada pel perit judicial, i recollida en la sentència, duplica les anomalies vasculotròfiques. En efecte d'una banda s'atribueix un 50% d'IPP per l'afectació del sistema neurovegetatiu del membre inferior esquerre, en forma severa, amb impotència funcional i alteracions tròfiques d'acord amb el paràgraf 4.2.6. de l'annex. I per altra banda es valoren novament aquestes mateixes seqüeles tròfiques sota l'apartat relatiu a les anomalies vasculotròfiques de tipus mitjà-greu, assignant en aquest cas un 20% addicional conforme al paràgraf 10.2.2 del mateix annex. La sentència no té en compte que malgrat el barem estableix diferents apartats per les alteracions del sistema nerviós (4.2.5 i 4.2.6) i per les anomalies vasculotròfiques (10.2.2.) això no implica que es pugui fer una valoració per separat de totes les manifestacions clíniques que poden derivar d'una mateixa entitat fisiopatològica. D'acord amb l'informe mèdic de la CASS les alteracions tròfiques tenien com a causa principal una neuropatia amb afectació del sistema neurovegetatiu. I això vol dir que no constitueix una patologia vascular independent sinó una expressió clínica de la mateixa disfunció nerviosa.
c) quant a la patologia psiquiàtrica, en primer lloc, la sentència contravé la doctrina reiterada en matèria contenciosa-administrativa segons la qual la legalitat de l'acte administratiu ha de ser examinat en funció de la situació jurídica i de fet existent en el moment de la seva emissió. En matèria d'incapacitats això suposa que únicament es poden tenir en compte dades clíniques i informes mèdics disponibles en la data de l'avaluació i no aquelles sobrevingudes desprès. Així en el moment en que la CASS va dictar la seva resolució denegant la pensió no hi havia cap diagnòstic mèdic de trastorn depressiu major. L'informe avalat pel Tribunal mèdic del 20-12-2023 diagnosticava un trastorn adaptatiu lleu en fase inicial de tractament psicoterapèutics sense evidència d'un trastorn mental greu ni de transformació de la personalitat.
En segon lloc la valoració mèdica efectuada de la patologia psiquiàtrica presenta diverses mancances metodològiques. En efecte no realitza una valoració especifica i disgregada del grau d'afectació psiquiàtrica conforme el barem aplicable.
d) subsidiàriament, s'oposa al grup 2 atribuït donat que l'informe de la Dra. Palmer i del Tribunal mèdic no conclou en una situació de dependència de l'assegurat ni de desconnexió funcional que impossibiliti qualsevol forma de treball. Tampoc es justifica que no pugui exercir tasques compatibles amb les limitacions descrites.
Per tots aquests motius demana la revocació íntegra de la sentència apel·lada i que es declari que la resolució impugnada és conforme a dret i ajustada als criteris mèdics i legals vigents i adoptada dins el marc de les competències legalment atribuïdes.
4.- La representació processal del Sr. Cepeda s'ha oposat al recurs de la CASS i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada en base a les següents al·legacions:
a) Sorprèn que la CASS s'oposi al contingut de la pericial judicial però contràriament no hagi demanat cap nou peritatge que pugui esmenar les suplències per ella constatades.
b) quant a les patologies psiquiàtriques aquestes ja existien en el moment de dictar-se l'acte administratiu impugnat tot i no detectar-se.
c) s'ha de confirmar el grau d'invalidesa atorgat per la sentència apel·lada que es basa en les conclusions dels perits de designació judicial.
5.- En el tràmit de conclusions totes les parts van confirmar les seves al·legacions.
6.- Havent-se designat la magistrada ponent, les actuacions van quedar vistes per a deliberar i decidir.
7.- Havent-se constatat, de l'examen de les actuacions, que la prova pericial de designació judicial practicada en la instància no s'hauria sotmès a contradicció, a més de que aquesta no donaria total resposta a l'objecte de l'encomesa -en no respondre a la pregunta "des de quan pateix la reducció de la capacitat de guanyi i, si és el cas, des de quan no pot treball"-, mitjançant Providència del 28-10-2025, i de conformitat amb l'article 37 de la Llei del procediment contenciós administratiu, s'ha conferit a les parts un termini comú de 13 dies hàbils perquè al·leguin allò que considerin convenient en relació a aquest extrem.
8.- Mitjançant escrit del 13-11-2025 la representació processal de la CASS es mostrava d'acord amb els fets exposats en l'anterior providència del 28-10-2025.
9.- Mitjançant escrit del 17-11-2025 la representació del Sr. Cepeda ha reiterat que ha quedat plenament provat que, tot i que el peritatge no respon explícitament a la pregunta relativa al criteri temporal, les malalties mentals eren presents des de molt abans de la prova pericial efectuada a la CASS de desembre del 2023. I als efectes d'acreditar aquest extrem aporta un nou informe mèdic datat del 03-11-2025 que prova que estava sota seguiment psiquiàtric des del 2022. I a l'últim demana que s'accepti aquest informe i es dicti sentència en la causa, tenint en compte el patiment de l'assegurat que porta injustament sense cobrar cap emolument per part de la CASS.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La qüestió plantejada ha de ser resolta d'acord amb els criteris que resulten dels articles 166 i següents de la Llei de la seguretat social que regulen les prestacions d'invalidesa derivada d'accident no laboral o, malaltia comuna així com l'article 8 del Reglament del 27 de maig del 2015, de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social, relatiu al reconeixement de la invalidesa i determinació del grau en el cas de la invalidesa derivades d'accident no laboral o de malaltia comuna.
Segons l'article166 de la Llei de la seguretat social la invalidesa derivada d'accident no laboral o malaltia comuna és la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, derivada d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60% de la seva capacitat de guany.
D'altra banda, l'article 168 de la Llei de la seguretat social disposa que la invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina, a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte de manera principal l'estat general de la persona, i de forma complementària l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professionals, i que la manera de determinar la pèrdua de capacitat de guany derivada dels diferents paràmetres s'estableix per reglament.
Així, l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les aptituds i formació professionals dels treballadors, són elements per a la determinació del grau d'invalidesa, i no per la classificació en un dels grups legalment determinats. En aquest mateix sentit ja es va pronunciar aquesta Sala Administrativa a la sentència 87/2017 de data 13/10/2017, dictada al núm. de rotlle: TSJA-0000046/2017.
I l'art. 169 de la Llei de la seguretat social defineix les categories de les persones beneficiàries i les classifica en dos grups:
Grup 1: persones assegurades que poden continuar treballant.
Grup 2:persones assegurades que queden incapacitades per exercir qualsevol activitat professional.
A l'últim, cal citar l'art. 8 del Reglament del 27-05-2015 ans referit el qual estableix que per determinar la reducció de la capacitat de guany a l'efecte de reconeixement d'aquest tipus d'invalidesa, es té en compte l'estat general de salut de la persona assegurada i, que només quan aquest estat general de salut evidenciï, d'acord amb el barem d'aplicació, una pèrdua de capacitat de treball igual o superior al 50%, es poden considerar els factors de l'edat, les facultats físiques i mentals, i les aptituds i la formació professionals de la persona assegurada per complementar el percentatge d'incapacitat laboral.
Tercer.- D'acord amb les dades que consten al procediment l'agent va sol·licitar el 20-04-23 una prestació d'invalidesa derivada de malaltia comuna.
La CASS va desestimar la pensió d'invalidesa en no apreciar una invalidesa que provoqués una reducció de la capacitat de guany d'almenys un 60%. Aquesta decisió es fonamentava en el dictamen mèdic de la Comissió de Valoració Mèdica (CVM) del 28-07-2023 en el que es feia la valoració següent:
Stripping venós cama esquerra (06/2019) amb edema residual. Insuficiència venosa extremitats inferiors (10.2.2. barem) 20%
Neuropatia hiperalgèsica de nervi safè (4.2.5. barem) 10%
La pèrdua de capacitat de guany es valorava en un total de 30%
L'interessat va interposar recurs administratiu, tot demanant la valoració del seu estat de salut per part d'un Tribunal mèdic de conformitat amb l'article 257 de la Llei de la seguretat social. Aquest va emetre el 20-12-12-2023 les seves conclusions tot mantenint que el percentatge d'invalidesa que li corresponia a l'assegurat era inferior al 60% i per tant que no donava dret a pensió. Dit això la Dra. Ricart i JIMENEZ, membre del Tribunal mèdic actuant, afegia a les anteriors un 20% pel trastorn adaptatiu (apartat 4.4.2 annex II), pel que aplicant la regla de Balthazar resultava una IPP total de 42,4%.
En seu judicial, a instància de la part demandant, s'ha practicat una prova pericial per part del Servei de Medicina Legal i Forense del Principat, concloent els dos perits que el percentatge d'IPP que li correspondria li dóna dret a una pensió d'invalidesa derivada de malaltia i afegint que el mateix no es troba capacitat per realitzar cap mena d'activitat laboral.
És així que, en primer terme, el Dr. Ribes, metge especialista en psiquiatria, deia en el seu informe del 27-01-2025 que l'assegurat presentava un diagnòstic psiquiàtric de trastorn depressiu major greu sense símptomes psicòtic, secundari a una malaltia orgànica i transformació de la personalitat a causa d'una condició mèdica preexistent, tot considerant que "pot experimentar seriosos problemes psicològics, dependència als analgèsics i ansiolítics (...) no es troba capacitat per a realitzar cap mena de les activitats o treballs".
I en segon terme, el Dr. Valverde, en el seu informe del 25-02-2025 afegia que també acusa "un dolor neuropàtic (difícil de valorar si és una neuropatia o bé un síndrome de SUDDECK greu), amb quadre d'hiperàlgia cutània en el territori del nervi safè esquerre des de la regió tarso metatarsiana fins el terç distal de la cama, sobretot en la zona mal·leòlar del turmell esquerre, des del 2019, com a conseqüència d'una intervenció quirúrgica de stripping de la safena interna, (A)questa simptomatologia és resistent als tractaments tant conservadors com més agressiu (bloqueig del nervi safè infra-patel·lar, radiofreqüència polsada del nervi safè subsartorial, radiofreqüència polsada del gangli L4 esquerre intracanal).
D'altra part, aquesta simptomatologia dolorosa es veu agreujada en bipedestació o sedestació perllongada, havent de per exemple parar de caminar al cap d'uns 20 o 25 metres en una caminada d'una durada màxima d'una hora al dia."
Per tot el qual, tenint el Guide Barem de l'UNCSS en els seus dos annexos, I i II, concloïa amb les següents valoracions:
"Afectació del sistema neurovegetatiu, del membre inferior esquerre, amb una forma severa, amb impotència funcional i alteracions tròfiques, que segons el paràgraf 4.2.6. del annex I implicaria una IPP parcial del 50%.
Estat depressiu major greu, secundari a una malaltia orgànica, amb transformació de la personalitat, lo qual segons el paràgraf 4.4.2 del annex II, implicaria una IPP parcial del 50%.
Anomalies vasculotròfiques, a nivell del membre inferior esquerre, de tipus entre mitjà i greu, lo qual segons el paràgraf 10.2.2 del annex I del esmentat barem implicaria una IPP parcial del 20%.
Així doncs, i una vegada efectuada la regla de Batlhazard, la IPP total i definitiva seria del 80%."
El Sr. Batlle, en la seva sentència dictada el 30-04-2025, seguint el criteri establert pels perits de designació judicial, ha jutjat que la IPP total i definitiva que li correspon a l'assegurat és del 80%.
És així que d'una part, quant a les afectacions físiques, ha descartat quelcom duplicitat de la valoració de les alteracions tròfiques, que havia estat denunciada per la CASS en les seves conclusions, tot distingint "l'afectació del sistema neurovegetatiu (paràgraf 4.2.6)" que "es manifesta amb disfuncions com ara la pèrdua de control autonòmic, impotència funcional severa, canvis de temperatura o dolor neuropàtic" de "les anomalies vasculotròfiques (paràgraf 10.2.2.)" que "impliquen alteracions objectives i visibles dels teixits perifèrics, com atròfia, canvis cutanis o úlceres. Aquestes manifestacions, tot i estar vinculades a una etiologia comuna, es diferencien clarament pel seu curs clínic i la seva afectació funcional autònoma, fet que justifica plenament una valoració separada."
I d'altra part, quant a l'afectació psiquiàtrica, tot i reconèixer que la situació jurídica i de fet en el moment de la decisió administrativa impugnada podria haver canviat, considera que la situació clínica actualment era acreditada. Per tant, tenint en consideració l'especial matèria del que es tracta, decideix atenuar el criteri temporal, en atenció als principis d'eficàcia, economia processal i protecció de la persona afectada, i per tal de no obligar a la part a iniciar un nou procediment administratiu. Més quan la CASS ha tingut accés a l'informe mèdic recent i l'oportunitat de fer les al·legacions que ha considerat oportunes. A major abundament, ha defensat la metodologia emparada pel psiquiatra actuant.
Quart.- Aquesta Sala ha declarat de manera reiterada que el fet de que els Tribunals no estiguin vinculats pel resultat del dictamen pericial, com diu l'article 222 del Codi de procediment civil, d'aplicació supletòria segons l'article 32.4 de la Llei del procediment contenciós administratiu, no suposa que aquest no sigui un element de judici de particular rellevància, singularment quan es tracta d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica. Al mateix temps també s'ha declarat el caràcter prevalent del dictamen dels perits sobre els informes de les parts, en base al caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova.
En el cas que ara s'examina s'han practicat en la instància dues proves pericials mèdiques, l'una pel Dr. Valverde i l'altra pel Dr. Ribes.
En relació a les patologies estrictament físiques és evident que la resolució de la controvèrsia passa per examinar el contingut dels apartats 4.2.6. i 10.2.2. de l'annex I Barème indicatif, als efectes de determinar si, com ho defensa la part apel·lant, s'ha de considerar que la sentència apel·lada valora de forma acumulada i injustificada les seqüeles tròfiques conforme els paràgrafs 4.2.6 i 10.2.2. de l'annex I.
Així l'apartat 4.2.6. del Barème indicatif diu que:
" 4.2.6 SEQUELLES PORTANT SUR LE SYSTÈME NERVEUX VEGETATIF ET SYNDROMES ALGODYSTROPHIQUES.
Ces séquelles traumatiques prennent la forme d'algodystrophies dont la pathologie demeure encore actuellement mal élucidée. Elles peuvent siéger au membre inférieur comme au membre supérieur, où elles sont plus connues sous le nom de "syndrome épaule main".
Les algodystrophies se manifestent :
1° Par des douleurs diffuses, plus ou moins prononcées, à prédominance distale ;
2° Par des troubles trophiques : cyanose, hypersudation de la main ou du pied, peau fine avec sclérose du tissu cellulaire sous-cutané. Doigts ou orteils prennent un aspect effilé. Des rétractions tendineuses et aponévrotiques tendent à les fléchir ; on peut parfois percevoir des indurations de la paume ou de la plante. Les muscles de la main, du pied s'atrophient progressivement. Les radiographies montrent une transparence anormale des os, avec de multiples petites géodes. Il peut exister des oedèmes de la main, des indurations ou des ulcérations surtout au pied ;
3° Par des troubles articulaires, avec blocage plus ou moins prononcé des articulations, principalement de l'épaule au membre supérieur et de la cheville au membre inférieur.
Algodystrophie du membre supérieur.
- Selon l'intensité des douleurs, des troubles trophiques et de l'atteinte articulaire : forme mineure sans troubles trophiques importants, sans troubles neurologiques et sans impotence 10 à 20
- Forme sévère, avec impotence et troubles trophiques, sans troubles neurologiques objectifs, selon l'importance 30 à 50
- Forme avec troubles neurologiques (voir le chapitre correspondant).
Algodystrophie du membre inférieur.
- Selon l'intensité des douleurs, des troubles trophiques, et de la gêne à la marche 10 à 30
- Forme mineure sans troubles trophiques importants, sans troubles neurologiques et sans impotence 10 à 20
- Forme sévère, avec impotence et troubles trophiques, sans trouble neurologiques objectifs, selon l'importance 30 à 50
- Forme avec troubles neurologiques (voir chapitre correspondant)."
I, l'apartat 10.2.2. VEINES ET LYMPHATIQUES
« Les varices par elles-mêmes ne donnent pas lieu à une évaluation d'invalidité.
- Troubles phlébitiques et troubles trophiques veineux et lymphatiques : troubles des tissus cutanés et sous-cutanés, oedème, hypodermite nodulaire, induration cellulitique, lymphoedème, éléphantiasis, ulcère variqueux persistant, etc. :
- Forme légère 5 à 10
- Forme moyenne 10 à 20
- Forme grave 20 à 30 »
De manera que aparentment aquests dos apartats del barem valoren efectivament la mateixa seqüela com ho denunciava la CASS en la instància -en el seu escrit de conclusions- i ara en apel·lació, sense que la Sala hagi pogut identificar la causa.
Dit això, aquesta aparent duplicitat podria haver estat aclarida en el judici oral al qual els perits haurien d'haver estat convocats, de conformitat amb l'article 220 del Codi de procediment civil al que remet l'article 32.4 de la Llei del procediment contenciós administratiu, als efectes de ratificar els seus informes, i exposar les seves conclusions, i donat les explicacions, aclariments i ampliacions que tant les parts com el propi Tribunal haguessin considerat oportuns. No obstant l'anterior el Tribunal a quo ha obviat aquest tràmit, i aquesta omissió ha comportat una infracció de les garanties processals d'audiència i contradicció de les parts, raó per la qual necessàriament s'ha de decretar la nul·litat de les actuacions i doncs la retroacció de les mateixes al moment en que es va produir la infracció.
A més, i en un altre ordre d'idees la Sala ha de recordar que és doctrina consolidada establerta, entre altres, a la sentencia número 8-2022 del 28 01, dictada a la causa TSJA 73/2021 que "en efecte, la valoració de la prova pericial ha de venir referida a l'estat del treballador quan es resol el procediment administratiu. En aquest sentit, a la sentència 83-2021 de data 25/11/2021 dictada en la causa 000063/2021 d'aquesta Sala es va recordar un pronunciament anterior en què així es recollia: "Arribats a aquest punt cal recordar que a la sentència 50-2021 d'aquest Tribunal de data 10/06/2021, dictada en la causa TSJA 0000011/2021, es va dir que, en cas d'una prova elaborada en seu judicial temps desprès d'haver-se acordat l'alta mèdica, el resultat de l'exploració del pacient pot ser diferent, però que això no impedeix que mitjançant aquesta prova es pugui determinar l'estat del pacient en un moment anterior a la vista dels informes mèdics aportats..." I seguidament la mateixa sentència 83-2021 es conclou que no es pot tenir en compte una prova diagnòstica feta temps desprès de la decisió de la CASS que no permet valorar la situació de la pacient en el moment de l'alta." Per això i perquè els perits judicials no s'han pronunciat sobre si, en particular, la valoració psiquiàtrica respon al moment en que es va dictar l'acte administratiu impugnat -cosa que li havia estat expressament demanat sota la formula "en relació als apartats A i B demanem que es des de quan pateix la reducció de la capacitat de guany i si és el cas, des de quan no pot treballar"-, o si per contra ha aparegut en un moment posterior -dada d'altra banda rellevant hagut compte l'efecte retroactiu del dret a pensió d'invalidesa i a més la classificació de l'assegurat en el grup 2 que es preconitza per l'actora i adopta la sentència apel·lada- no es pot estar d'acord amb l'atenuació del criteri temporal pel que opta el Sr. Batlle. Per tant, sobre aquest punt els perits hauran de pronunciar-se de forma explicita, i completar el seu informe de manera que es doni resposta a la totalitat de les qüestions que li varen ser plantejades per les parts, i una volta executat aquest tràmit, siguin citats al judici oral de conformitat amb l'article 220 del Codi de procediment civil, com ja ha estat dit en l'apartat anterior.
A l'últim, atenent el que ha estat decidit, es refusa l'admissió de l'informe mèdic que ha estat aportat per la representació processal del Sr. Cepeda quin és a major abundament totalment extemporani.
Cinquè.- En conseqüència s'ha d'estimar el recurs d'apel·lació i declarar la nul·litat i retroacció de les actuacions al moment en que es van presentar els informes mèdics pericials, per tal que una volta requerits els perits per tal que emetin el seu dictamen de conformitat amb el que els havia estat demanat, es sotmetin els mateixos a contradicció de conformitat amb l'article 220 del Codi de procediment civil.
Setè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.
Decisio
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació i declarar la nul·litat i retroacció de les actuacions al moment en que es van presentar els informes mèdics pericials, per tal que una volta requerits els perits perquè emetin el seu dictamen de conformitat amb el que els havia estat demanat per les parts -com ha estat exposat en l'apartat quart dels fonaments de dret de la present resolució- es sotmetin els mateixos a contradicció d'acord amb l'article 220 del Codi de procediment civil.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.